Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

El president de la Generalitat, Quim Torra, continua essent diputat al Parlament de Catalunya. Va decidir-ho el ple el 4 de gener i ho va convalidar ahir la mesa amb una àmplia majoria, perquè el PSC va afegir-se a JxCat i ERC en defensa de l’escó de Torra. El parlament es confronta així amb la decisió de la Junta Electoral espanyola (JEC), avalada pel Tribunal Suprem espanyol, que pretenen inhabilitar Torra sense que la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sigui ferma.

Això contradiu el reglament, l’Estatut de Catalunya i la llei de la Presidència de la Generalitat, que recullen que un diputat i el president només poden ser apartats del càrrec amb una sentència judicial ferma. Aquest és el criteri que han defensat també els lletrats del parlament en un informe i que el PSC comparteix. En canvi, la JEC i la sala tercera del Suprem –refusant les mesures cautelaríssimes presentades per la defensa de Torra– volien imposar el seu criteri i fer efectiva la inhabilitació de seguida.

Aquest és el mapa de la situació jurídica del president Torra.

El recurs de Torra contra el TSJC

La sala segona del Suprem ha d’analitzar el recurs de cassació del president Torra contra la sentència del TSJC, que el condemnava a un any i mig d’inhabilitació per desobediència, concretament per haver mantingut la pancarta amb el llaç groc després d’haver rebut l’ordre de la JEC de retirar-la. La sentència que emeti el Suprem pot posar fi a la presidència de Torra –ja seria ferma i fóra inhabilitat per a exercir qualsevol càrrec públic– o bé tombar tota la causa i anul·lar la sentència del TSJC.

Una sentència ferma i la inhabilitació consegüent originaria probablement un avançament de les eleccions a Catalunya. La llei preveu que el conseller en cap o vice-president –Pere Aragonès– assumeixi les funcions de la presidència interinament mentre el parlament fa un debat d’investidura d’un nou candidat. Actualment, el govern de JxCat i ERC té minoria a la cambra, i si cap grup de l’oposició no facilités la investidura en un termini de dos mesos, el parlament es dissoldria i es convocarien les eleccions automàticament.

L’alternativa del president Torra a aquesta possibilitat és signar la convocatòria d’eleccions abans que el Suprem es pronunciï sobre el seu cas, per a fer córrer el calendari més de pressa. És una decisió amb molts condicionants polítics que haurà de valorar amb un element d’incertesa afegit: que la sala segona no té cap termini establert per a pronunciar-se sobre el seu recurs contra la sentència del TSJC. L’única possibilitat perquè la decisió s’ajornés és que el Suprem acceptés de presentar una qüestió pre-judicial al Tribunal de Luxemburg.

President sense escó?

Mentre la sala segona del Suprem no s’hi pronunciï, la sala tercera podria resoldre els recursos de la defensa del president i del parlament contra la decisió de la JEC. Si són favorables, declararia nul·la la decisió de la JEC i Torra continuaria essent diputat i president. En canvi, si la sala tercera s’avança a la sala segona i confirma la inhabilitació de Torra com a diputat, arribaria una nova situació.

Els lletrats del parlament sostenen que Torra podria continuar com a president malgrat que fos inhabilitat com a diputat. Seria una situació inèdita. Per tant, podria continuar exercint el càrrec fins que s’acabés la legislatura i decidís de convocar eleccions anticipades o bé fins que la sala segona del Suprem el condemnés amb sentència ferma. Els lletrats de la cambra consideren que la decisió de la JEC és un acte administratiu nul, que no es pot declarar una ‘inelegibilitat sobrevinguda’ i que és un organisme incompetent per a resoldre aquest afer. En conseqüència, creuen que cal esperar el pronunciament de la sala segona per a evitar ‘danys irreparables’ i vulneracions dels drets del diputat i president Torra.

Sigui com vulgui, si la decisió de la sala tercera és contrària als interessos del president Torra i del Parlament de Catalunya, la decisió hauria de passar pel ple de la cambra en una votació. Abans, la comissió de l’estatut del diputat elaboraria un dictamen sobre la situació del diputat Torra, que se sotmetria al ple. Tant si és desposseït de l’escó com si no, tot fa pensar que Torra continuaria de president fins que rebés una sentència de la sala segona del Suprem espanyol.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.