Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Els lletrats del parlament consideren que Quim Torra no deixaria de ser president de la Generalitat encara que perdés l’escó com a diputat. En un informe que avui analitza la mesa de la cambra, els serveis jurídics argumenten que, si bé ésser diputat és imprescindible per a ser elegit, l’estatut i la constitució espanyola no especifiquen que ‘la condició de diputat s’hagi de mantenir necessàriament un cop duta a terme la investidura o durant tot l’exercici del càrrec de president’. A més, les causes de cessament tampoc preveuen la pèrdua de l’escó.

Amb aquest pronunciament previ dels lletrats, la mesa entoma aquest matí l’últim emplaçament de la Junta Electoral de Barcelona perquè la cambra retiri la condició de diputat a Torra i agafi l’escó Ferran Mascarell, el següent membre de la llista de JxCat a qui li correspondria. Els lletrats també al·leguen que l’administració electoral no pot declarar la incompatibilitat d’un diputat i, per això, la decisió de la Junta Electoral Central espanyola (JEC) del 3 de gener sobre la inhabilitació de Torra és nul·la de ple dret. Hi afegeixen que no es pot declarar una ‘inelegibilitat sobrevinguda’ quan en realitat es tracta d’una pèrdua de la condició de diputat. Una pèrdua que està regulada pel reglament del parlament que, al seu torn, no inclou aquest supòsit. El reglament només preveu una pèrdua de l’escó en cas d’una condemna d’inhabilitació per una sentència judicial ferma. I, en qualsevol cas, serà competència igualment del parlament.

L’informe, signat pel lletrat major, Joan Ridao, i el lletrat Antoni Bayona, arrenglera  d’aquesta manera el criteri del parlament amb el de la defensa de Torra, que des del primer moment va argumentar que Torra no perdria el càrrec com a president de la Generalitat encara que li retiressin l’escó. Aquest pronunciament de la cambra arriba després que el mateix parlament, en les al·legacions que van presentar a la Junta Electoral de Barcelona el 30 de desembre, constatés el contrari que ara: que Torra perdria el càrrec si perdés l’escó, d’acord amb l’estatut. Les al·legacions feien aquesta afirmació sense argumentar jurídicament aquesta eventualitat, a diferència del que fa ara l’informe, que els lletrats van entregar ahir als membres de la mesa.

A més, l’informe defensa que la Junta Electoral no és competent per a cessar Torra com a diputat i hi afegeix que tampoc podia adoptar la decisió al marge d’un procés electoral. El fet que no tingui competències per a fer-ho, porta els lletrats a afirmar que l’acord de la JEC del 3 de gener, amb què es pretenia inhabilitar Torra, és un acte administratiu nul d’acord amb la jurisprudència. Els serveis jurídics del parlament al·leguen que el coneixement de les incompatibilitats dels parlamentaris i les causes de la pèrdua de condició de diputat corresponen a les cambres legislatives, i el fet que la via per la qual la JEC vol inhabilitar Torra sense sentència ferma (en aplicació de la llei 6.2.b de la llei orgànica de règim electoral general) no estigui prevista al reglament del parlament tampoc no li resta poder de decisió a la cambra. I és que els lletrats raonen que la JEC no pot ordenar la inhabilitació d’un diputat ‘com a conseqüència d’una incompatibilitat sobrevinguda per la comissió d’un delicte contra les administracions públiques’.

L’informe subratlla que la reforma legislativa per a regular l’article 6.2.b de la LOREG es va fer per a casos relacionats amb el terrorisme i la corrupció però en l’ànim del legislador no hi va ser mai retirar la condició de parlamentari a algú com Torra, condemnat en sentència no forma per un delicte de desobediència. També sosté que és un article que té ‘dubtes molt seriosos de constitucionalitat’. L’informe també esmenta el cas d’Irene Rigau, condemnada el març del 2017 pel TSJC per desobediència arran del procés participatiu del 9-N. Recorda que no va ser formalment inhabilitada fins que es va executar la sentència un cop confirmada en cassació pel Tribunal Suprem.

Els lletrats constaten que la decisió de la JEC pot lesionar drets fonamentals de Torra que són susceptibles d’empara constitucional, com ara el seu dret de participació política o la presumpció d’innocència. A més, si el seu esco fos ocupat per Ferran Mascarell, com ho va ordenar la Junta Electoral Provincial de Barcelona, conclou que les pèrdues serien ‘absolutament irreparables’. Tot plegat es produeix, a més, en un context on la disputa jurídica encara no s’ha resolt. En l’informe, els lletrats constaten que la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem no s’ha pronunciat sobre el fons del cas; només va rebutjar les mesures cautelaríssimes demanades per la defensa de Torra i la fase de mesures cautelars encara no ha acabat. És un argument més que esgrimeixen per a esperar fins a la resolució definitiva ‘per tal d’evitar que mentrestant es puguin produir danys irreparables’.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.