Manuel Valls s’estimba en la mediació entre independentistes i unionistes a Nova Caledònia

Les negociacions sobre l’encaix institucional de Nova Caledònia han acabat sense cap acord. El ministre d’Ultramar francès, Manuel Valls, ha reconegut públicament que el conclave de tres dies organitzat a Déva, en un hotel remot a dues hores i mitja de la capital, no ha servit per a acostar posicions entre independentistes i els unionistes. L’arxipèlag queda, doncs, encallat en la indefinició política i s’aboca a unes eleccions provincials d’alt risc que s’han de fer abans del 30 de novembre.

“No s’ha pogut assolir cap consens”, ha admès Valls ja de Nouméa estant, després de les darreres reunions que pretenien de desencallar un procés que es troba paralitzat d’ençà del referèndum de desembre del 2021, que no és reconegut els independentistes. Aleshores es va imposar el no a la independència, però amb una participació molt baixa arran del dol canac que hi havia per la pandèmia de la covid. La manca de full de ruta institucional va desembocar, el maig del 2024, en els aldarulls més grans d’ençà dels anys vuitanta, que van deixar catorze morts.

L’origen de la crisi rau, en gran part, en la voluntat del govern francès de “descongelar” un cens electoral que exclou dels comicis la majoria de residents arribats després del 1998, data de l’Acord de Nouméa. Els canacs, la gran majoria partidaris de la independència, s’oposen perquè la majoria de nouvinguts provenen de la França europea i això comportaria que es veiessin encara més minoritzats en la seva pròpia terra.

Durant el conclave, s’hi han debatut dues propostes. La primera, impulsada pel mateix Valls, proposava un sistema de sobirania compartida amb l’estat francès, que incloïa una doble nacionalitat –francesa i caledoniana– i el traspàs immediat de competències. Els unionistes han considerat la proposta de Valls una independència encoberta. “La transferència de les competències sobiranes és un punt de ruptura”, ha dit el diputat Nicolas Metzdorf.

La segona proposta, presentada per sectors unionistes, defensa un model federal amb més autonomia per a les províncies. Aquesta darrera proposta, segons el govern francès, representa una partició de facto de Nova Caledònia. Així que cap de les dues ha tingut consens. Els independentistes han mostrat la seva decepció, però han defensat la necessitat de continuar el diàleg. “No tenim cap altra opció que el diàleg”, ha dit Emmanuel Tjibaou, de la Unió Caledoniana, que ha insistit en el dret de l’autodeterminació i la sobirania plena.

[5/9] Le projet des Loyalistes et du Rassemblement une solution fédérale, qui mettait en cause, à nos yeux, l'unité et l'indivisibilité de la Nouvelle-Calédonie – protégées par l'Accord de Nouméa et notre Constitution – à travers un projet de partition de fait.

— Ministère des Outre-mer (@outremer_gouv) May 8, 2025

La reunió ha permès, pel capbaix, de tornar a asseure a la taula dues parts que feia temps que no es parlaven. Segons Valls, això ha servit per identificar alguns punts de convergència, com ara un possible reforç de la capacitat legislativa de l’assemblea caledoniana i l’impuls de la diplomàcia pròpia. Davant el fracàs, el govern francès preveu d’avançar dins el marc legal actual.

Això implica que les eleccions provincials, ajornades el 2024 per les revoltes, es convocaran amb el cens actual, una decisió que torna a encendre el debat: els partits no independentistes volen que es descongeli. “Necessitem estabilitat per a reconstruir el país”, ha dit Valls, que ha alertat sobre el perill que implica aquest buit institucional. També ha anunciat la creació d’un comitè de seguiment per a mantenir obert el diàleg, tot i les tensions. “Continuaré treballant per evitar el retorn de la violència”, ha assegurat, tot apel·lant a la responsabilitat de tothom.