De la mà de Ciutadans i SCC, ha entrat en campanya Manuel Valls, el polític francès nascut a Horta (1962) que va ascendir meteòricament amb el Partit Socialista des de la batllia d’Évry (a la rodalia de París) fins a ministre de l’Interior (2012-2014) i primer ministre (2014-2016), amb François Hollande a la presidència de França, per acabar caient bruscament del poder en paral·lel amb la pràctica desaparició dels socialistes de les principals institucions del país.

Després de mirar de postular-se a corre-cuita la primavera passada, sense gaire èxit, pel fulgurant moviment de l’actual president Emmanuel Macron, Valls deambula per la política amb l’acta de diputat a l’Assemblea Nacional com a únic aval. Una carta que li ha servit recentment per mantenir-se ocupat. El 3 d’octubre, pocs dies després de la jornada de violència policíaca contra el referèndum sobre la independència de Catalunya que ell mateix va negar i en va renegar, respectivament, l’Assemblea el va nomenar cap de la missió d’informació parlamentària que ha d’analitzar i preparar… les condicions del referèndum d’autodeterminació de Nova Caledònia el 2018.

Un nomenament no exempt de polèmica, atès que el cap de files de La França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, un dels dinou parlamentaris integrats a la comissió multipartidista dirigida per Valls, va qüestionar-ne tant l’elecció opaca’ com la mateixa ‘tria inadequada’ del president. ‘Manuel Valls és un personatge extremadament controvertit, que suscita un gran rebuig a causa de la seva proximitat amb les tesis etnicistes de l’extrema dreta’. En aquests termes va justificar Mélenchon la seva dimissió de la comissió, criticant durament el que va considerar una ‘operació de repesca’ política de Valls, en recompensa per haver-se transformat en altaveu del macronisme imperant.

Polèmica a banda, Valls encapçala des d’aleshores una missió parlamentària que té l’encàrrec, a més d’informar de la situació present de Nova Caledònia, d’”afavorir el diàleg i preparar el primer referèndum del 2018′. La consulta, assumida per la metròpoli des dels acords de Nouméa del 1998, ha de permetre d’aquí menys d’un any als canacs votar sobre la independència d’aquest antic territori d’ultramar francès, ara mateix amb un estatut particular.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb