Mares sense la custòdia dels fills convoquen una manifestació contra la DGAIA

Un col·lectiu de famílies a les quals se les ha pres la custòdia dels fills ha convocat una manifestació en contra de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) dijous per a exigir que els infants siguin retornats als seus pares i la dissolució total de la direcció general, més que no pas un canvi de nom com l’anunciat. L’Assemblea de Mares Trencades per la DGAIA, que assegura que aplega una cinquantena de famílies amb casos similars, ha anunciat la protesta en una conferència de premsa de cinc d’aquestes mares que han explicat els seus casos. Totes elles denuncien que la DGAIA va considerar desemparats els seus fills arran d’informes falsos i parcials, i que el millor lloc on poden ser aquests infants és amb les seves famílies biològiques. La manifestació començarà a les 18.00 a la porta de la seu de la DGAIA, a l’avinguda del Paral·lel 52, i passarà pels serveis socials de Ciutat Vella abans d’arribar a la plaça de Sant Jaume. “No volem que s’invisibilitzi la lluita de les mares i les famílies que estan en aquesta situació”, han dit.

Al costat d’aquestes cinc mares hi havia una sisena persona amb el rostre tapat i un cartell en el qual deia que no podia parlar per por de les represàlies de la DGAIA que pogués patir ella o els seus fills. De fet, les mares han reivindicat en més d’una ocasió que no només parlaven per elles, sinó per moltes més persones que no podien donar la cara per temor que el seu activisme pugui perjudicar els seus casos particulars. “Ens maltracten psicològicament i s’inventen mentides. La policia no para de perseguir-te per a deixar-te feta pols perquè et puguin allunyar dels fills”, ha dit Ana Maria, una d’elles.

Abans d’explicar els seus casos particulars, han llegit un manifest acordat pel conjunt de l’assemblea i que denuncia que no se les té en compte a l’hora de decidir el futur dels seus fills. “El canvi de nom no suposa cap canvi estructural, no és més que una rentada de cara d’una institució de la qual s’ha evidenciat la mala praxi”, diuen, i conclouen que no en sortirà res de profit: “Canviar de nom per a no canviar res.” Alhora, es queixen que en aquest procés de transformació no han tingut en compte aquestes famílies, i exigeixen directament al president Salvador Illa que els en doni explicacions. “Vostè no té ni idea del calvari que és que t’arranquin el teu fill, no sap el que és plantar-se fora d’un centre a vigilar que no és la vostra filla la que s’emporta un home gran”, han llegit.

Una de les mares, Àngels, ha explicat que ella mateixa va ser una nena tutelada, i que això ha facilitat que li acabin prenent el seu propi infant. “Vostè no sap què és que, haver estat tutelada, haver patit abusos i violacions, i no tenir on denunciar perquè la paraula del professional de torn val més. I quan creixes i intentes fer la teva vida, et prenen l’infant perquè vas ser una nena tutelada i el control continua. Estem marcats de per vida”, ha llegit.

Les mares han clamat que vetllar pel benestar dels menors és posar-los al centre de la política, que no es resol canviant el nom ni els gerents, i han denunciat que els van prendre els fills sense motius reals i que els infants no estan bé sota la tutela de la Generalitat. “Denunciem la psiquiatrització d’infants i mares”, ha dit en referència als tractaments farmacològics de problemes psicològics i psiquiàtrics que diuen que, justament, són provocats per aquesta separació.

Diuen que les castiguen per ser immigrants i sense recursos

Les mares han denunciat que tot aquest procés culpabilitza les famílies i que els nens són “tancats en presons”, en referència als centres de menors. “[La DGAIA] ho fa amb impunitat total, sense control de res ni ningú, de manera preventiva, i sense haver de provar res, amb l’ajuda de les forces policíaques, sense dret de rèplica ni de defensa. Els pren des del mateix pit de la mare perquè es pressuposa com seran les mares”, han dit.

El manifest també denuncia que les mares són castigades “per haver migrat, per no tenir família sanguínia extensa, per criar segons els costums del seu lloc d’origen, per assetjament escolar, per criar sense un home que exerceixi de pare, per no tenir accés a un habitatge digne, per tenir una feina informal, per plorar a les visites als serveis socials, per treballar massa hores o per no treballar, per tenir problemes de salut, o per haver denunciar el seu maltractador”. “Qualsevol excusa val”, han dit, i han afirmat que es redacten informes falsos sobre la situació dels menors i les famílies que després fan servir per a retirar les custòdies. A més, es queixen que aquests informes estan “per sobre de tota la veritat”, i que no es té en compte la voluntat dels infants i les famílies.

“Els nens demanen de tornar a casa, però els silencien. No poden opinar. Haurien de tenir veu i advocat des del minut zero, però els nens no tenen dret de defensa”, ha denunciat la Ruslana. El seu fill, ha dit, quan vivia amb ella estudiava música amb bones notes al Conservatori de Sabadell i feia natació, però que ara que viu en un centre de menors li han prohibit aquestes activitats i li donen “droga psiquiàtrica”. Diu que li donen una medicació que serveix per a la bipolaritat i l’esquizofrènia, però que no sap quin diagnòstic té ni quan ni com li van trobar. “Des de llavors va començar a beure, fumar i robar. En cinc anys va perdre 12 quilos per sobredosis d’aquesta droga psiquiàtrica”, ha dit. Ruslana també ha dit que té “tots els informes a favor”, i que, així i tot, no li tornen el fill, perquè en el seu moment van fer un informe parcial i fals en contra seu. “Quasi sempre són mentides i amb informes incongruents prenen el menor, les famílies no poden defensar-se”, ha denunciat.

“Em van prendre la filla l’hospital”

L’Ana Maria, una altra de les dones, ha explicat que li van prendre la filla el 2012 i que d’aleshores ençà continua lluitant per a recuperar-la. Sense donar detalls de què havia passat, ha dit que va portar la nena a l’hospital perquè no estava bé i que després d’aquella visita li van prendre la custòdia. “Em van robar la meva filla mentre jo era allà. Van venir molts cotxes de policia per a segrestar la meva filla. Deien que la nena estava desemparada. Com pot estar desemparada si jo mateixa la vaig portar a l’hospital perquè estava malament?”, ha demanat. Després d’això no li van dir on la van portar, però va aconseguir esbrinar-ho per la seva insistència i l’ajuda del seu advocat. Tot i això, ha dit que al judici per a prendre-li la custòdia de la filla no la van deixar parlar. “Van aparentar que era un judici, però no em van deixar parlar ni van mirar les proves, i ara fa dos anys que no la veig”, ha dit.

Les mares han dit que molts d’aquests desemparaments es donen arran de visites mèdiques –en alguns casos, tot just després de néixer– o a l’escola. “Ja que l’ensenyament és obligatori del 6 als 16 anys, demanem que hi estiguin segurs”, ha dit l’Elena. En el seu cas, ha dit, li van prendre el fill arran de múltiples queixes d’ella per les condicions de l’escola on anava el seu fill. “Per denunciar-ho i per voler-lo canviar d’escola, rebo una carta dient que sóc una mare conflictiva i que el nen està desemparat”, ha dit. Allò fou l’avantsala de la pèrdua definitiva de la custòdia amb la decisió judicial, malgrat que, segons que ha dit, el nen ha expressat reiteradament que vol tornar amb ella. “Però mai s’escolta la veu dels nens”, ha dit.

Demanen la dissolució de la DGAIA i el retorn dels infants

“Posar dues P al nom no significa que hi hagi canvis estructurals”, ha denunciat la Norma en referència al canvi de nom pel de Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPiA). “La prevenció ha de passar primer pel que denunciem aquest matí, s’han pres nens sense passar per les mares. I de quina protecció parlem? La DGAIA rep molts diners per la quantitat de nens que suposadament cuida, però ja n’hi ha prou de regalar diners públics a aquesta entitat que roba”, ha dit en referència als escàndols per desviaments de diners públics sense control a les organitzacions que gestionen els centres de menors.

El manifest de l’Assemblea de Mares Trencades per la DGAIA exigeix que els nens tutelats siguin tornats a les famílies biològiques i el seu entorn afectiu, i que es reconegui la comunitat com a xarxa de suport per a la cura en la criança. “No volem cap reforma de la DGAIA ni que s’hi destinin més recursos, en volem el tancament. Exigim que es tornin els infants a les famílies perquè recuperin l’afecte i la relació familiar, i puguin reprendre les seves vides”, diu el document. També, reclamen “un espai de denúncia de la violència institucional”, tant per als menors com per a les famílies.