Mandíbula marcada: una perillosa tendència viral a TikTok que amenaça l’autoestima

Nassos petits, llavis gruixuts, cares simètriques, abdòmens plans… Són alguns dels cànons de bellesa que s’han fet tendència a la xarxa social TikTok els darrers anys. Fa un temps que s’hi ha afegit un de nou: les mandíbules marcades. Hi ha més de tres bilions de publicacions a TikTok amb l’etiqueta #jawline (“mandíbula” en anglès). Pràcticament, tots els vídeos són tutorials, dirigits sobretot als homes, que expliquen com entrenar la musculatura facial per a tenir una mandíbula atractiva sense haver de passar pel quiròfan. Tot i que pot ser que no semblin del tot perillosos, els vídeos reafirmen les mandíbules esmolades com l’estàndard de bellesa. I com més fort és un cànon, més pressió estètica hi ha per a complir-lo.

Un cànon de bellesa vinculat a la masculinitat

“Una mandíbula quadrada i marcada va associada a la masculinitat i la virilitat”, explica la doctora Ana Torres, presidenta de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica. “El cànon imperant és la típica mandíbula d’actor guapo, per dir-ho així. Com Brad Pitt, per exemple.” La referència a l’actor no és anecdòtica. Molts dels vídeos de TikTok sobre la mandíbula prometen als seguidors que podran assemblar-se a celebritats com ara Brad Pitt mateix, Cilian Murphy, protagonista la sèrie Peaky Blinders, el jugador de futbol Cristiano Ronaldo o el cantant Harry Styles.

El cànon de la mandíbula es va començar a popularitzar als Estats Units a la dècada dels noranta, segons que explica Torres: “Es va estendre la idea entre els alts càrrecs de les empreses americanes. Molts van decidir de marcar-se l’angle mandibular amb àcid hialurònic perquè creien que els donava fortalesa i presència.”

Mètodes no provats i perillosos per a la salut 

En l’actualitat, la febre per les mandíbules s’ha estès a tot el món per les xarxes socials. Gran part dels tutorials virals per a entrenar la mandíbula es basen en el mètode mewing. L’etiqueta #mewing té a TikTok més de dos bilions de publicacions. És un exercici facial que consisteix a unir els llavis, alinear els arcs dentals i aplanar la llengua contra el paladar. Així, segons els partidaris de la tècnica, s’aconsegueix d’esmolar la mandíbula. Tanmateix, fins ara, cap estudi no ha pogut certificar científicament els beneficis d’aquest mètode.

La pràctica del mewing rep el nom del seu fundador, John Mew, un veterà ortodontista britànic. Durant anys, Mew va centrar la seva carrera a modificar la línia de la mandíbula dels seus pacients mitjançant exercicis facials. Creia que amb la seva tècnica, els homes podrien obtenir dents més rectes, una mandíbula quadrada i més bons hàbits respiratoris.

Però és significatiu que el 2017 el Col·legi d’Ortodontistes del Regne Unit li retirés la llicència per haver “denigrat públicament les pràctiques tradicionals de l’ortodòncia”. Dos anys més tard, uns reconeguts ortodontistes del Regne Unit van publicar un article al Journal of Oral and Maxillofacial Surgery en què deien que el mewing no tenia prou demostració científica per a justificar-se com a tractament, i per això el desaconsellaven. En l’article explicaven que podia causar dolors i lesions al coll, les dents i les orelles, a més de rigidesa als músculs de la cara i molèsties a l’hora d’obrir la boca. També pot causar alteracions en l’alineació dental.

Les tendències de bellesa de TikTok solen seguir un mateix patró. Sovint exploten un estàndard estètic que és difícil d’aconseguir tret que es tingui de naixement, com ara els llavis gruixuts. Després, apareixen tot de productes per a ajudar els usuaris a assolir els seus objectius. I finalment, surt una onada d’experts que desaconsellen els productes i desacrediten les tendències. Això ha passat amb aquest cas de la mandíbula marcada. Fa uns mesos que es va popularitzar el Jawline Trainer (“entrenador de mandíbula” en anglès), que es defineix a internet com un aparell de tonificació facial per a enfortir la mandíbula. Són unes boles de silicona que, si es mosseguen durant una estona, al cap d’uns mesos esmolen la mandíbula i el mentó.

La presidenta de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica recomana molta precaució amb les metodologies no certificades. Explica que la medicina estètica ofereix tractaments segurs i fiables per a definir l’angle mandibular. Cita les injeccions d’àcid hialurònic, les pròtesis de silicona i també les cirurgies, però diu que són procediments que s’han d’estudiar molt bé. “S’ha d’anar a un bon professional, a un centre certificat, que faci una valoració psicològica del pacient i que vegi que és un procés estètic realista i viable. Hi ha pacients narcisistes, obsessius, que s’han de tractar amb molt de compte”, avisa Torres.

Un algoritme que és un parany

I com és que es fan virals vídeos que promocionen pràctiques que podrien ser lesives? Ferran Lalueza, expert en xarxes socials i professor de Comunicació de la UOC, diu que els algoritmes de TikTok detecten les preferències dels usuaris i sovint destaquen els perfils que compleixen els cànons imperants. Per tant, d’alguna manera, premien els estàndards com les mandíbules esmolades, però també els nassos petits, els llavis gruixuts, les cares simètriques i els abdòmens plans. I, per contra, marginen explícitament els cànons que se surten de la norma.

“TikTok prioritza els continguts populars més enllà que nosaltres els seguim. Això homogeneïtza tant els interessos com els continguts. Fa que una determinada línia de continguts s’acabi popularitzant”, explica el professor de la UOC. Així s’explica que les etiquetes #jawline i #mewing tinguin bilions de publicacions.

Lalueza també esmenta que l’aspecte físic és molt determinant a les xarxes socials. “Moltes vegades, la clau de l’èxit a TikTok és tenir un físic atractiu o peculiar, un físic que et diferenciï i que cridi l’atenció.” I afegeix: “Quan sumem a l’equació el perfil adolescent, que és algú que busca el seu espai al món, és molt fàcil que acabi entenent que el més important a la seva vida és el seu aspecte físic.”

L’autoestima en perill

Alguns psicòlegs mostren una gran preocupació per l’obsessió creixent dels joves amb el seu físic i la pressió que senten per haver d’oferir una imatge atractiva al món. Ho explica la psicòloga i professora de la UIC Clàudia Rossy: “Les xarxes socials han augmentat la preocupació extrema per les característiques físiques pròpies. Pot ser la mandíbula, com aquest cas, o qualsevol altra part del cos.”

La doctora Ana Torres hi està d’acord. Diu que en el cas dels homes, sobretot els més joves, hi ha un patró de conducta molt marcat. “La mandíbula, els abdominals, el tall dels cabells. Només cal veure que ara hi ha un barber a cada cantonada”, assenyala.

Per part seva, Rossy diu que els joves estan molt exposats als continguts retocats i amb filtre. “Això crea un estàndard que és molt lluny de la realitat. Els joves es miren al mirall i pensen que són molt diferents del cànon.” TikTok ja va néixer, el 2016, amb els filtres incorporats. Els filtres són efectes que permeten de canviar l’aspecte de la cara en un vídeo o afegir-hi una característica especial, com ara semblar un àlien, posar-se orelles de gat o tenir la mandíbula més esmolada.

Com evitar la pressió estètica?

La psicòloga explica que el cànon que projecten les xarxes socials pot causar molta frustració. “Cada físic és diferent. Et pots cuidar més o menys, però hi ha casos en què no hi ha res a canviar.” Recomana acceptar-se i acceptar que tothom és diferents. “No és sa comparar-se amb prototips tan allunyats de la realitat.”

Tot i que les xarxes socials són, en gran part, agreujants de la pressió estètica, Rossy destaca que hi ha molt bones campanyes i comptes que normalitzen diferents morfologies físiques. Reconeix que també tenen un paper fonamental per a prevenir i informar sobre problemes de salut mental. “L’autoestima es pot treballar amb multidisciplinarietat: a l’escola, des de petits, a casa, i després també calen referents, els influenciadors mateixos, que parlin d’això, i trencar amb la idea que el físic ho és tot.”