30.04.2026 - 21:40
The Washington Post · Rachel Chason
Una de les primeres coses que van fer els oficials de l’exèrcit de Mali després de prendre el control del país en un cop d’estat fou expulsar-ne les tropes franceses, cosa que liquidà en un tres i no res una operació antiterrorista occidental que feia gairebé un decenni que s’allargava. Sense forces occidentals, la junta recorregué a un altre soci estranger per provar de sufocar la insurrecció islamista que semblava escampar-se sense control: Rússia.
Quatre anys després de l’arribada dels mercenaris russos a aquest extens país de l’Àfrica occidental, els milicians no han fet res més que guanyar terreny.
Durant el cap de setmana, una poderosa filial d’Al-Qaida llançà l’ofensiva més ambiciosa d’aquests darrers quinze anys, amb tota una colla d’atacs coordinats que llevaren la vida del ministre de Defensa –el principal valedor de Rússia al si del govern de Mali– i que obligaren els mercenaris russos a retirar-se d’unes quantes ciutats clau.
L’ofensiva ha deixat el país al caire del col·lapse, tot i que el president malià, Assimi Goïta, insisteix que el govern continua controlant-ne la majoria del territori.
“Hi ha un buit de poder enorme”, explica un alt funcionari del govern malià, que accedeix a parlar amb The Washington Post anònimament, atesa la delicadesa de la situació. “Ningú no sap què passa. Pot sonar melodramàtic, però no és clar fins a quin punt podem continuar dient que tenim un govern en el sentit estricte de la paraula.”
El president rus, Vladímir Putin, ha convertit la regió en una de les prioritats geopolítiques de Moscou, que aquests darrers anys ha anat desplaçant els seus rivals occidentals, incloent-hi els Estats Units, d’aquest racó de l’Àfrica. Però la gravetat de la desfeta dels mercenaris russos en mans dels insurgents ha palesat, una volta més, que Putin és incapaç de complir les promeses que fa als seus socis. És un patró que es veu clarament en els casos de Veneçuela, on el president Nicolás Maduro fou defenestrat per l’exèrcit nord-americà, i l’Iran, on els Estats Units i Israel assassinaren el líder suprem Alí Khamenei.
“Tot això costa d’entendre, fins i tot per a aquells qui fa anys que estudiem la situació”, explica Ibrahim Yahaya Ibrahim, subdirector del projecte del Sahel de l’International Crisis Group, que afegeix que els atacs “han anat al cor del govern malià”. I afegeix: “Els russos eren la seva gran opció, i ara han sofert un revés important.”
Més enllà de l’aparent fracàs d’una altra intervenció estrangera a Mali, segons els experts, els atacs d’aquests darrers dies també susciten grans interrogants sobre el futur del país, amb ramificacions que prometen d’estendre’s a la resta del Sahel, una regió que també inclou Burkina Faso i Níger.
Si la junta de Mali sobreviu a l’ofensiva, diu Ibrahim, les autoritats probablement provaran de salvar la situació passant a l’ofensiva, cosa que podria fer arribar encara més combatents russos. “Si el règim no sobreviu, el risc és que el país sencer caigui en el caos.”
Dimarts, Goïta es reuní amb l’ambaixador rus a Mali, cosa que significà la primera compareixença del president d’ençà del començament de l’ofensiva rebel. Aquell mateix dia, un portaveu de la filial d’Al-Qaida al país decretà un “setge total” contra Bamako, la capital. L’ambaixada dels Estats Units al país advertí de “possibles operacions terroristes dins Bamako” i instà els ciutadans nord-americans a refugiar-se.
Mali és una extensa nació sense litoral que fou colonitzada per França entre el 1892 i el 1960. L’any 2012, el país fou sacsat per un seguit d’insurreccions islamistes i ètniques que prengueren el control de gran part del nord, incloent-hi la ciutat històrica de Tombuctú.
El govern d’aleshores demanà ajuda a França, que encapçalà una operació militar especial que sufocà les insurreccions i restablí un cert ordre al país. Una segona missió, l’operació Barkhane, liquidà gran part dels alts estaments de les milícies rebels, tot i que fracassà a l’hora d’aturar-ne l’expansió.
El ressentiment popular contra França –atiada pel tarannà neocolonial de l’operació i les campanyes de desinformació russa– s’intensificà amb el pas dels anys, i això desfermà cops d’estat tant a Mali –el primer el 2020 i el de segon l’any següent– com a Burkina Faso i Níger. El president francès, Emmanuel Macron, assumí la derrota i retirà les forces franceses del país amb el canvi de règim.
La insurrecció islamista, mentrestant, continuà agafant força, impulsada en gran part per dos grups: Jama’at Nusrat al-Islam wal-Muslimin (JNIM), vinculat a Al-Qaida, i la Província del Sahel d’Estat Islàmic. El 2022, la regió del Sahel es convertí en el gran epicentre mundial del terrorisme.
Unes altres campanyes per a aturar l’espiral de violència –com ara una missió de manteniment de la pau de l’ONU i missions antiterroristes dels Estats Units– també fracassaren.
“Tothom em té una mica de culpa, també el govern de Mali”, explica Andrew Lebovich, investigador especialitzat a Mali de l’Institut Clingendael, als Països Baixos.
Després d’arrabassar el poder al president de Mali, elegit democràticament, l’any 2021 Goïta –que, anys enrere, havia estat entrenat per les forces especials dels EUA— recorregué a Rússia en cerca d’ajuda. El ministre de Defensa malià, Sadio Camara –assassinat dissabte de la setmana passada a casa seva– va anar unes quantes vegades a Rússia l’any 2021, segons el Departament del Tresor dels EUA, on acordà el desplegament de mercenaris del grup rus Wagner al país.
El cap de Wagner, Ievgueni Prigojin, morí en circumstàncies sospitoses l’any 2023 després de desafiar obertament Putin i el Ministeri de Defensa, que acusà d’incomplir els acords que havien signat amb el grup sobre la guerra d’Ucraïna. A Mali, els mercenaris de Wagner es reorganitzaren en un grup de nova creació anomenat Cos Àfrica, controlat directament pel Ministeri de Defensa rus. Aquests 1.500 mercenaris foren clau a l’hora d’ajudar el règim a guanyar terreny contra els milicians del nord del país, incloent-hi la presa, l’any 2023, de la ciutat de Kidal de mans dels separatistes tuaregs.
La violència, tanmateix, va anar augmentant, en gran part en resposta als abusos comesos per l’exèrcit de Mali i els seus socis russos.
“No tenien els mateixos requisits ni estaven subjectes a les mateixes regles de combat, i ni així aconseguiren de complir l’objectiu”, diu J. Peter Pham, enviat especial per al Sahel durant el primer govern Trump, en al·lusió als mercenaris russos.
Referint-se a Camara, que morí en un atac suïcida a casa seva, afegeix: “No han pogut protegir ni el seu principal aliat.”
Corinne Dufka, experta independent sobre el Sahel, explica que qualsevol intervenció occidental al país –fins i tot dels Estats– seria molt arriscada, ateses “les complicacions ètniques i polítiques” de Mali.
“Hi ha molts factors que cal tenir en compte, però és evident que això no es pot resoldre per la via militar”, diu Dufka.
Soldiers and equipment with Russia’s Africa Corps, including armored vehicles, towed artillery and rocket artillery, seen withdrawing from their barrack in Kidal, Mali earlier today, following a negotiated withdrawal with rebel forces, after a day-long siege against the barracks… pic.twitter.com/xV2zIsp2dw
— OSINTdefender (@sentdefender) April 26, 2026
El dia en què hi havia més en joc, precisament a la ciutat que recuperaren a so de bombo i platerets l’any 2023, els russos foren derrotats amb facilitat.
Kidal, una ciutat d’uns 20.000 habitants al nord de Mali, ha estat durant anys un dels grans bastions dels separatistes tuaregs, que defensen de crear un estat propi, Azawad, al nord del país. Dissabte de la setmana passada, una aliança rebel encapçalada per tuaregs, i associada amb el JNIM, assetjà Kidal, on atacà les posicions russes amb drons teledirigits.
El Cos Àfrica es rendí en qüestió d’hores, segons els experts. Vídeos publicats a les xarxes socials mostren camions i tancs russos sortint de la ciutat, sovint remolcant artilleria i coets.
L’endemà, el Cos Àfrica es retirà de més ciutats. A Tessalit –una ciutat a uns 200 quilòmetres al nord de Kidal que, fins la setmana passada, fou la gran base del Cos Àfrica al nord–, els rebels es feren fotos al costat d’un helicòpter abandonat per l’exèrcit malià i els russos. A Intahaka, un important centre miner de la regió sud-oriental de Gao, un vídeo publicat a les xarxes mostra oficials de l’exèrcit malià rendint-se a milicians del Front d’Alliberament d’Azawad (FLA).
#Mali
FLA/JNIM taken control of Tessalit. pic.twitter.com/dzPKu39Vaq— Hasret Kargın (@KargnHasret) April 27, 2026
El Cos Àfrica ha reconegut la retirada de Kidal, tot afirmant que fou “una decisió conjunta amb els dirigents de la República de Mali” i que els mercenaris ferits i l’equipament militar estacionat a la ciutat també foren evacuats. L’organització no ha dubtat a atribuir la derrota a Occident, tot acusant “els terroristes i els seus amos francesos” dea “patètics”.
El futur immediat del Cos Africà és incert. “Una retirada russa de Mali seria un maldecap enorme per al govern”, diu Lebovich, de l’Institut Clingendael. “A curt termini, no hi ha cap alternativa a les forces russes.”
Dimarts, a Bamako s’albirava un punt d’inflexió.
Un botiguer de quaranta-set anys –que, com més malians citats en aquest article, parla anònimament– diu que durant anys ha confiat que els russos durien la pau al país. Ara, tanmateix, es pregunta si els francesos no haurien estat millors.
“Ha estat un fracàs total”, digué el botiguer referint-se a Rússia. “Mentre hi havia els francesos, no vam veure ni un sol atac a Ségou, i molt menys a Bamako, per molt que la gent els dediqués tots els insults imaginables.”
Un carnisser de trenta-tres anys –que, en un primer moment, també donà suport a l’aliança amb Rússia– diu que el govern no ha fet més que prometre mentides a la població, fins al punt “que els terroristes han arribat ara a Bamako”.
“Estic molt desanimat –diu–. Tots tenim por, perquè ja no hi ha ningú que ens pugui garantir la seguretat.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
