Aquesta setmana, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, anunciava una reducció fiscal per als seus contribuents i presumia de presidir la comunitat que recapta més ingressos tot i ser la que té uns impostos més baixos, i defensava una harmonització d’impostos a la baixa cap a una menor càrrega fiscal. ‘Les xifres econòmiques de Madrid confirmen que, efectivament, aquesta és la manera’, sentenciava. Tenia raó pel que fa a la xifra recaptada, però mentia en l’explicació.

Des de fa anys, la política fiscal del govern de la Comunitat de Madrid es veu amb molt recel des d’altres autonomies. La Junta d’Andalusia o la Generalitat de Catalunya, per exemple, han considerat en diverses ocasions ‘dúmping fiscal’ la política de Madrid en matèries com successions, donacions, patrimoni o IRPF, ja que pot implicar –i ho fa– deslocalitzacions de persones o empreses per pagar menys impostos.

La realitat és que Madrid recapta més impostos, però els madrilenys no paguen més. No és cap joc de paraules. Això és possible, sobretot, per l’efecte de capitalitat i la quantitat de grans empreses que hi tenen el domicili fiscal. I, habitualment, quan se cita aquesta alta recaptació, ‘s’oblida’ aquest efecte. Penseu en empreses com El Corte Inglés, Endesa, Telefónica, Repsol… O vist d’una altra manera, penseu que l’IVA del rebut de la llum, del mòbil o del gas dels usuaris andalusos o catalans el recapten les oficines tributàries de Madrid.

Arran de la presentació de les últimes balances fiscals del Ministeri d’Hisenda espanyol (corresponents al 2014), el setembre de l’any passat, ja hi va haver una considerable controvèrsia sobre aquest mateix tema. Senzillament, van anar un pas més enllà. Recordo que diaris madrilenys titulaven: ‘Catalunya aporta a la solidaritat regional la meitat que la Comunitat de Madrid’. Ja hi som! I afegien: ‘Les dades reflecteixen que només quatre comunitats autònomes aporten a l’estat més que no perceben. Madrid presenta un dèficit fiscal de 19.205 milions d’euros, equivalent al 9,82% del PIB. Catalunya registra un saldo negatiu de 9.892 milions, que es correspon amb el 5,02% del PIB.’ Les altres comunitats, per cert, eren el País Valencià i les Illes, amb percentatges menors.

No entraré a discutir la xifra que donen i com calculen les balances fiscals. Si us interessa el tema, podeu llegir multitud d’excel·lents articles del professor Xavier Sala i Martín, que trobareu a Google.

Aquí m’interessa, simplement, diferenciar Madrid dels madrilenys. Fixeu-vos-hi, la premsa deia: ‘Les xifres mostren que els madrilenys aporten 16.369 milions d’euros més que la mitjana i a canvi reben una despesa de 2.836 milions inferior a la mitjana. La suma de tots dos desequilibris és el dèficit fiscal de 19.205 milions. El fet que Madrid aporti molt més que la resta té a veure amb el nivell de renda superior dels seus habitants.’ Aquí els interessava dir que els madrilenys paguen més i reben menys que ningú, és a dir, que són els més solidaris…

I aquí és quan hem d’aturar el carro. Perquè el que es diu és simplement fals. Es confon intencionadament Madrid amb els madrilenys, i hi ha molta diferència entre una cosa i una altra.

Perquè és evident que aquestes dades posen l’accent a Madrid, no en els madrilenys, en el sentit que consideren la recaptació que fan les oficines de l’Agència Tributària de la capital espanyola. I cal dir que aquests ingressos es generen en diversos territoris, encara que la recaptació es faci i es comptabilitzi a Madrid. Són, per tant, fruit de l’activitat feta per madrilenys? No, no ho són, o no ho són en la seva totalitat. I quan se cita aquesta recaptació no es té gairebé mai en compte, per exemple, el ja esmentat efecte produït per la concentració d’empreses. Aquesta és la raó per la qual Cifuentes pot abaixar els impostos a la comunitat i, quan li interessa, dir, a més, que són més solidaris.

Només vull afegir unes dades sense comentaris addicionals, perquè jutgeu vosaltres mateixos. Amb les dades del Ministeri d’Hisenda de l’any 2016 a la mà, es dedueix que la participació de Madrid en el total de la recaptació tributària d’Espanya és el 47% i a Catalunya, 20%; en IRPF, 39% i 20%; en Societats, 40% i 21%; en IVA, 50% i 25% i en Impostos especials, el 83% (87% en hidrocarburs i 93% en el tabac) i 8%…

Aquestes xifres figuren com a tributació recaptada a Madrid i, per extensió (quan interessa), ‘pagada’ pels madrilenys. Veieu com no té res a veure l’una cosa amb l’altra? Com si el 87% de tota la gasolina d’Espanya es consumís a Madrid i els seus habitants es fumessin el 93% dels cigarrets de tot l’estat.

En contraposició a aquestes xifres tributàries, només em limitaré a citar una sèrie de dades reals comparades entre Madrid i Catalunya, també corresponents a 2016.

El PIB generat és del 19% del total estatal en cadascuna d’elles. A Catalunya hi ha el 19% d’empreses i a Madrid, el 16%; en ocupats, els percentatges són del 17% a Catalunya i del 15% a Madrid. Són xifres de l’economia real que s’aparten de les tributàries per raons com l’esmentada. No vull afegir res més. Simplement, que no val fer trampes i caure en la temptació d’atribuir-se el lideratge de la solidaritat. Per això, deia que una cosa és la recaptació atribuïda a les oficines tributàries de Madrid i una altra el que paguen els madrilenys.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de Vilaweb