The Washington Post · Marina Dias

Brasília, Brasil. El president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, tot just acabava d’arribar a la Casa Blanca quan el seu amfitrió el convidà a acompanyar-lo al Passeig de la Fama Presidencial, just on pengen els seus retrats.

Mentre caminaven l’un al costat de l’altre, Lula ironitzà sobre el posat sever del seu homòleg, Donald Trump, a les fotografies. “Que no saps somriure?”, li etzibà Lula, segons que explica ell mateix. Trump, continua, li respongué que els votants s’estimaven més dirigents que semblessin seriosos.

“Tan sols en campanya”, digué Lula. “Ara que ets al govern pots somriure una mica. La vida es torna més lleugera quan somriem.”

La fotografia oficial de la trobada difosa pel govern brasiler mostra un Trump que somriu d’orella a orella. “Hem tingut una trobada estupenda”, declarà el president nord-americà a la premsa a la sortida de la reunió. “Estem fent molts negocis […] És un bon home. És un paio intel·ligent.”

Trump acumula un historial considerable de relacions personals sorprenentment cordials amb certs dirigents d’esquerres, des de la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, i el seu predecessor, Andrés Manuel López Obrador, fins al president xinès Xi Jinping.

Però la bona entesa entre Trump i Lula hauria estat impensable fa tan sols un any, quan Trump imposà aranzels punitius a les exportacions brasileres i sancions a uns quants alts càrrecs del govern per provar d’aturar la causa contra el seu amic, l’ex-president Jair Bolsonaro. Derrotat per Lula a les eleccions del 2022, Bolsonaro havia estat acusat de provar de mantenir-se en el poder mitjançant un cop d’estat que incloïa l’assassinat de Lula.

Lula descriu la seva relació amb Trump com a estratègica.

“Si vaig aconseguir de fer riure a Trump, també puc aconseguir més coses”, declara a The Washington Post en la primera entrevista que concedeix d’ençà de la trobada, el 7 de maig. “Rendir-se no és cap opció.”

L’objectiu de Lula, de vuitanta anys, va més enllà d’apedaçar les relacions amb Trump. Amb la vista posada a les que probablement seran les seves darreres eleccions, aquest octubre, el veterà dirigent de l’esquerra llatinoamericana també prova de projectar una imatge d’estadista pragmàtic, capaç de treballar amb les grans figures de la dreta internacional sense haver-s’hi d’agenollar.

El president brasiler aspira a una quarta legislatura en unes eleccions renyides contra Flávio Bolsonaro, que s’hi presenta en substitució del seu pare, que compleix una condemna de vint-i-set anys de presó per haver provat d’enderrocar l’estat de dret al Brasil. Lula vol projectar una imatge d’experiència, estabilitat i flexibilitat política en un moment en què el conservadorisme es troba a l’alça a tot Llatinoamèrica, d’El Salvador fins a l’Argentina.

Assegut davant el gran escriptori de fusta del seu despatx, amb un mapamundi a l’esquena, Lula afirma que la seva proximitat personal a Trump podria ajudar-lo a atreure inversió nord-americana al Brasil, evitar més aranzels i sancions, i fer prevaldre el respecte per la democràcia brasilera.

“Trump sap que m’oposo a la guerra amb l’Iran, que no estic d’acord amb la seva intervenció a Veneçuela i que condemno el genocidi a Palestina”, diu. “Però les meves desavinences polítiques amb Trump no interfereixen en la relació que hi tinc com a cap d’estat. Vull que tracti el Brasil amb respecte, que entengui que en sóc el president democràticament elegit.”

L’any passat, durant la disputa diplomàtica amb Trump, Lula acusà el president dels Estats Units d’haver violat la sobirania del Brasil. El president brasiler aprofità les seves aparicions en públic per fer arribar un missatge al seu homòleg nord-americà: el Brasil estava disposat a dialogar amb Washington sobre qualsevol diferència que ambdós països poguessin tenir, però tan sols si era tractat d’igual a igual.

L’ex-dirigent sindical, que creixé en condicions de pobresa extrema i ha estat elegit tres voltes com a president del Brasil, ha bastit la seva identitat política al voltant de la negociació i la diplomàcia personal. Però la seva estratègia envers Trump beu d’una lliçó que aprengué de la seva mare analfabeta, Dona Lindu.

“Els qui acoten el cap potser no poden tornar-lo a aixecar”, diu. “El Brasil està molt orgullós del que és. No hem d’acotar el cap davant de ningú.”

Ha estat un canvi radical respecte de l’estratègia de Jair Bolsonaro, admirador declarat de Trump i aliat ferm del president nord-americà.

Lula diu que la seva intenció no és crear cap escletxa entre Trump i Bolsonaro. El president brasiler explica que veu l’estrenyiment dels vincles amb Trump com una manera de contrarestar les “falsedats” sobre el Brasil que, a parer seu, alimentaren la campanya de pressió contra el seu govern que culminà l’any passat. Eduardo Bolsonaro, un altre dels fills de l’ex-president, es traslladà als Estats Units l’any passat per convèncer Trump que el seu pare era perseguit políticament.

“No demanaria mai a Trump que no li agradés Bolsonaro. Això és cosa seva”, diu Lula. “No em cal fer cap esforç perquè sàpiga que sóc millor que Bolsonaro, ell ja ho sap.”

Trump i Lula es van veure per primera vegada, breument, a l’Assemblea General de l’ONU del setembre passat, pocs dies després de la sentència contra Bolsonaro. D’aleshores ençà, s’han reunit dues voltes més, i han parlat per telèfon quatre voltes. Trump ha dedicat elogis de tota mena a Lula, i l’ha qualificat de “dinàmic” i “intel·ligent”; també ha suavitzat els aranzels a les exportacions brasileres i ha aixecat les sancions contra els alts càrrecs del govern brasiler.

De portes endins, plantar cara a Trump ha estat altament beneficiós per a Lula: sense anar més lluny, un sondatge fet després de la visita del president brasiler a la Casa Blanca revelà que un 60% dels brasilers creia que la disputa entre ambdós dirigents havia estat positiva per al Brasil.

La campanya, sigui com sigui, es perfila difícil per a Lula. El preu dels aliments i el combustible va a l’alça, i els electors brasilers, altament polaritzats, es divideixen gairebé a parts iguals entre ell i Flávio Bolsonaro. Però l’aprovació d’un nou paquet de mesures de protecció social –per no parlar de les acusacions que el jove Bolsonaro va sol·licitar milions de dòlars a un banquer investigat pel frau financer més gran de la història del país– haurien de donar-li una empenta als sondatges.

Lula ha recorregut més a la seva relació amb Trump com a mostra que és capaç de negociar, fins i tot, amb els seus rivals ideològics més aferrissats. Als dirigents pro-democràtics, diu, els pertoca d’oferir resultats tangibles per evitar que els moviments antisistema s’enforteixin.

“La democràcia fracassa quan deixa de respondre a les aspiracions més bàsiques de la gent”, diu Lula. “Arribats en aquest punt, qualsevol idiota que critiqui el sistema és aplaudit. Això ho veiem a tot el món.”

Els intents de Lula d’erigir-se en mediador a Veneçuela i Ucraïna han fracassat; Washington també ha mostrat ben poc interès en la mediació brasilera a Cuba. Però el president continua capficat a posicionar el Brasil com a mediador en els grans conflictes globals.

“Només es pot intervenir quan els qui són en el poder volen mediació”, diu Lula. El president brasiler explica que, en el seu moment, advertí el president veneçolà Nicolás Maduro que permetre una supervisió internacional a les eleccions en reforçaria la legitimitat en cas que guanyés. “Però no em féu cas, cosa que aixecà encara més sospites. Hi ha gent que sap que s’equivoca i, així i tot, continua fent la cosa incorrecta.”

Però el cas de Cuba és diferent, argumenta, perquè l’Havana sí que vol diàleg. El president brasiler explica que, durant la reunió, demanà a Trump que aixequés el blocatge econòmic sobre l’illa. A Cuba, li digué, “li cal una oportunitat”.

“Sé que si els Estats Units volen una taula de negociacions, Cuba hi participarà”. Trump, explica, li digué que no tenia intenció d’envair l’illa.

Els atacs del govern Trump contra embarcacions al Carib i el Pacífic oriental, la captura de Maduro de Veneçuela i la possibilitat d’una acció militar contra Cuba han ressuscitat els fantasmes, especialment presents per a l’esquerra llatinoamericana, sobre l’intervencionisme nord-americà a la regió. Trump també ha declarat bandes criminals de Mèxic, Colòmbia i Veneçuela organitzacions terroristes estrangeres, cosa que aplana el camí perquè Washington els confisqui actius o ataqui aquests grups, fins i tot a l’estranger.

Flávio Bolsonaro i els seus aliats han demanat que Washington també consideri les principals bandes criminals brasileres com a grups terroristes similars. Lula sosté que aquesta mesura, per si mateixa, no posarà fi al tràfic de drogues.

“Els Estats Units no ho faran, això, en el cas del Brasil”, diu.

Tot i la seva proximitat a Trump, Lula diu que continua profundament preocupat pel rumb de la política mundial i la degradació la cooperació internacional.

“Espero que puguem convèncer Trump perquè els Estats Units exerceixin un rol molt més important a l’hora de treballar per la pau, la democràcia i el multilateralisme”, diu Lula. “Serà difícil? Sí. Però si no cregués en el poder de la persuasió, no hauria entrat en política.”

Lula diu que, durant la reunió entre ambdós mandataris, lliurà a Trump una còpia de l’acord nuclear que el Brasil i Turquia negociaren amb l’Iran el 2010 i que fou rebutjat pels Estats Units i la Unió Europea. La idea, diu, era mostrar a Trump que “no és veritat que l’Iran provi de construir una bomba atòmica una altra volta”.

Trump li digué que llegiria el document, segons que explica Lula, i ell s’oferí a ajudar a facilitar el diàleg amb Teheran, però la cosa no anà més enllà. Per a Lula, la guerra dels Estats Units contra l’Iran evidencia els límits de la política exterior de Trump, que assegura que ja ha començat a perjudicar els nord-americans del carrer arran de l’augment de la inflació. “Trump és el culpable de tot això”, diu.

El president brasiler explica que vol que Washington tracti la regió com un soci, no pas com un objectiu.

“La Xina fou la primera d’adonar-se del potencial de Llatinoamèrica”, diu. “Avui dia, el nostre volum de comerç amb la Xina és el doble que no pas amb els Estats Units”. I això, diu, no és perquè el Brasil ho hagi triat. “Si els Estats Units volen saltar al capdavant de tot de la cua, doncs fantàstic. Però ho han de voler”, sentencia.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb