Els partits que actualment ocupen els grups de l’oposició del govern d’Andorra coincideixen a dir que l’executiu que sorgeixi de les eleccions generals del 7 d’abril ha d’abordar les negociacions de l’acord d’associació amb la Unió Europea amb més ‘transparència’. Un dels punts que s’haurà de tractar és el del pagament de la prestació d’atur als comunitaris -entre ells els treballadors fronterers- que, després de quedar-se sense feina al Principat andorrà, decideixin tornar al seu país d’origen; qüestió que per bona part de les set formacions que es presenten als comicis és ‘inassumible’. L’acostament a la UE és una oportunitat per potenciar els vincles existents amb els territoris veïns en un moment on també la majoria de partits estan a l’expectativa dels resultats dels estudis de viabilitat sobre la construcció d’un aeroport en territori andorrà i com aquesta infraestructura ha de conviure amb el de la Seu d’Urgell.

Demòcrates per Andorra (DA), partit que ha governat durant les darreres dues legislatures, defensa la ‘continuïtat’ de la feina feta fins ara en les negociacions de l’acord d’associació amb la Unió Europea. El seu candidat, Xavier Espot, creu que aquesta aproximació ‘pot ser una font d’oportunitats i riquesa’ però també afirma que tot plegat no ha d’implicar cap renúncia de sobirania ni de les particularitats del país. Tan Liberals d’Andorra (L’A) com el Partit Socialdemòcrata (PS), Progressistes-SDP i Terceravia creuen que cal arribar a un pacte d’estat sobre la qüestió i que el teixit empresarial i social estigui assabentat dels passos que es van donant. També lamenten que fins ara s’hagi actuat amb ‘opacitat’.

El capítol de la lliure circulació de persones, que entre altres temes a tractar inclou el de la prestació de desocupació per als ciutadans comunitaris, és un dels que caldrà abordar en el pròxim mandat. La majoria de formacions que concorren a les eleccions generals del 7 d’abril deixen clar que, en cas de confirmar-se que la UE els ho demana, el país no ho podria assumir, almenys de forma general. En aquest sentit, Espot diu que el seu partit està obert a estudiar aquells casos on s’estigui produint una ‘manca d’equitat o de cobertura’ i considera que tot plegat s’ha de resoldre per la via d’acords bilaterals, com ara amb l’estat espanyol, amb qui se n’ha començat a parlar.

Mentrestant, una de les noves formacions que es presenta als comicis, Unió pel Progrés d’Andorra (UPA), creu que s’ha de tenir molt present el model que s’aplica a Liechtenstein, on s’utilitza la superfície en metres quadrats del país com a paràmetre per valorar el grau d’assumpció de les directives europees. A més, en referència als treballadors fronterers, el seu candidat, Alfons Clavera, defensa una altra de les fórmules d’aquest model, la qual passa perquè aquests empleats continuïn cotitzant als països on resideixen.

Per la seva banda, el cap de llista de L’A, Jordi Gallardo, veu important traslladar a la negociació europea el funcionament actual de les quotes d’accés al mercat laboral andorrà, on n’hi ha d’específiques per a treballadors fronterers i d’altres que s’obren a immigrants que volen residir al país. En aquest sentit, el seu homòleg del PS, Pere López, considera que cal seguir donant un tractament ‘preferent’ a les persones que viuen al voltant del Principat i el de Progressistes-SDP, Josep Roig, destaca la importància d’aquest perfil de treballador per Andorra. D’altra banda, Josep Pintat, de la Terceravia, creu que en aquest àmbit no s’ha de legislar en excés i que la prioritat passa perquè hi hagi una ‘estabilitat’ econòmica.

Un altre dels partits que concorren per primer cop a les eleccions generals, Andorra Sobirana, està en contra de la negociació d’un acord d’associació amb la UE, segons explica el seu líder, Eusebi Nomen, que creu que el pacte comportarà haver d’adoptar els tipus mínims dels impostos especials. Per aquest motiu, creu que cal abordar un pacte de lliure comerç com el que intenta establir el Regne Unit.

La viabilitat d’un aeroport en territori andorrà

L’acostament d’Andorra a la Unió Europea és vista per la majoria de formacions com una oportunitat per, també, estretir encara més els vincles amb els seus veïns de les dues vessants del Pirineu, amb els quals es vol potenciar l’accés i l’ús compartit d’infraestructures. Dins d’aquest marc, però, cal veure l’encaix que pot tenir la hipotètica construcció d’un nou aeroport dins el país, tema sobre el qual la Cambra de Comerç d’Andorra ha encarregat uns estudis de viabilitat, amb el de la Seu d’Urgell, en el qual el govern andorrà és partícip de la seva gestió.

Espot (DA) afirma que cal seguir apostant per la infraestructura alturgellenca on, a més, diu que s’albiren progressos tècnics amb la incorporació del sistema d’aproximació amb GPS. Tot i això, defensa que tot plegat ‘no és excloent ni ha d’impedir que es puguin analitzar infraestructures dins el territori andorrà’. Mentre, Gallardo (L’A) es mostra prudent davant els estudis de viabilitat que s’estan fent però sense perdre de vista l’oportunitat que pot suposar pel país si aquesta infraestructura serveix ‘perquè arribi més gent a Andorra’.

El cap de llista del PS també està a favor d’aquest aeroport sempre que ‘es pugui finançar, estigui en un bon espai i sigui accessible i no tingui un gran impacte ambiental’. De totes maneres, considera que cal continuar treballant, almenys fins que el projecte no es faci realitat, en el desenvolupament de les dues instal·lacions d’aquest tipus que hi ha a la demarcació de Lleida. Sobre aquest darrer punt també hi està d’acord el candidat de Progressistes-SDP, que no veu prioritari la construcció d’aquesta infraestructura en territori andorrà.

Pintat (Terceravia), en canvi, defensa que l’aeroport ha d’estar ubicat dins d’Andorra i lamenta que encara no s’hagi implantat el sistema d’aproximació amb GPS al de la Seu. ‘Andorra no es mereix aquestes situacions de bloqueig’, afirma. Per la seva banda, el líder d’UPA creu que s’ha d’aprofitar la instal·lació de l’Alt Urgell però també està a favor impulsar-n’hi un al Principat si aquest és operatiu, perquè ho veu com ‘una garantia de la sobirania’. Finalment, Nomen (AS) diu que el seu partit no es posiciona en contra de cap infraestructura que sigui viable des d’un punt de vista constructiu i financer.

Obertura del sector financer i diversificació de l’economia

Si la passada legislatura va començar amb la crisi de la Banca Privada d’Andorra (BPA), el que va comportar la intervenció de l’entitat financera per part de l’executiu, aquesta acaba amb la sortida del país de la llista grisa de paradisos fiscals. Sobre aquesta qüestió, el candidat de DA destaca la importància de tenir un sistema ‘homologat internacionalment’, fet que, afegeix, contribueix a captar inversió estrangera. Per la seva banda, el seu homòleg a L’A explica que arran del cas BPA ‘s’ha endurit l’accés al crèdit’, motiu pel qual creu que cal reflexionar sobre quines mesures de control són les necessàries per evitar que s’acabi ‘ofegant el sistema’.

Mentre, tant el PS com Progressistes-SDP coincideixen en afirmar que l’acord d’associació amb la UE ajuda a ‘reforçar’ el sistema bancari i que cal, a més, fer més tasca diplomàtica per donar a conèixer els ‘esforços’ que s’han fet en matèria fiscal i transparència financera. D’altra banda, el líder de la Terceravia i el d’UPA valoren l’avenç que hi ha hagut en aquest àmbit alhora que defensen ser ‘sobirans’ en el model d’impostos. Finalment, des d’AS demanen un sistema financer ‘fort’ i creuen que l’actual model ‘necessita una revisió’, segons ha explicat Nomen.

Un altre dels temes que haurà de gestionar l’executiu que surti després dels comicis general és el de l’obertura del primer casino del país, després que l’empresa guanyadora en el procés d’adjudicació no hagi obtingut la llicència i tant ella com altres de les que van participar en el concurs hagin fet arribar el cas a la justícia andorrana. En aquest sentit, Espot defensa que el govern sempre ha actuat sota el ‘principi de legalitat’ però la majoria de formacions que es presenten a les eleccions lamenten la situació que s’ha produït i en responsabilitzen l’executiu de tot plegat.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb