Avui fa un any, Mariano Rajoy acabava al senat espanyol el discurs en què enumerava les mesures per a intervenir l’autogovern de Catalunya mitjançant una aplicació il·legal de l’article 155 de la constitució. Unes mesures que es van aprovar poc després amb els vots del PP, el PSOE i Ciutadans. La majoria dels senadors de la cambra, del PP, es van alçar i van ovacionar Rajoy, que va fer un gest de salutació. Els senadors continuaven aplaudint, amb força, somrients. Eren a punt d’intervenir políticament Catalunya. L’ovació s’allargava, Rajoy s’asseia, i feia seure, al seu costat, Soraya Sáenz de Santamaría, però els aplaudiments no acabaven, i es va haver d’alçar una vegada, i encara una altra, per tenir un gest envers els seus senadors eufòrics. Com si fossin a l’òpera i el tenor hagués fet una interpretació brodada.

Amb tota aquesta claca, Rajoy en tenia prou per a aprovar al senat les mesures del 155, però se li va afegir Ciutadans, a ulls clucs, i també el PSOE, que uns mesos abans havia arribat a dir: ‘aquest article.

De fet, la possibilitat que el 155 servís per a destituir un govern autonòmic va ser desestimada en la versió definitiva de l’article. Però en l’avantprojecte de la constitució s’havia arribat a considerar aquesta opció. Fou l’ex-ministre franquista Manuel Fraga que ho va proposar; va provar que aquest article (que inicialment era el 144) permetés d’intervenir ‘una regió autònoma’, de manera que se’n poguessin suspendre òrgans institucionals; que es designés un governador amb poders extraordinaris i que la intervenció anés vinculada a una convocatòria electoral.

El text aprovat al senat amb els vots del PP, PSOE i Ciutadans s’assemblava més a la versió del 155 que propugnava el franquista Manuel Fraga que no al redactat que havia acabat tenint.

A més, la tramitació de l’article 155 al senat hauria hagut de ser llarga i feixuga, perquè és així com ho preveu tant la constitució com el reglament del senat. Una tramitació que ha de passar per requeriments, debats i votacions en comissió, compareixença del president de la comunitat autònoma requerida i debat i votació al ple de la cambra que es pot arribar a allargar mesos. En el cas de l’octubre de l’any passat, ho van fer en una sola setmana: el temps que va passar entre l’aprovació de les mesures del consell de ministres i l’aprovació del plenari del senat.

Aquesta feixuguesa en la tramitació era un dels motius pels quals tant el PP com els seus mitjans de comunicació afins no veien clara l’aplicació d’aquest article a Catalunya quan va arribar l’estiu del 2017, amb el referèndum ja amb una data a l’horitzó. Fins i tot el PP va estar a punt de deixar-ho estar, per raons temporals i jurídiques. Ho va dir el portaveu del PP al congrés espanyol, Rafael Hernando. Era el 14 d’agost. Tres dies després hi va haver els atemptats de Barcelona i Cambrils, i el fantasma del 155 va quedar, en certa manera, soterrat.

Però la premsa espanyola no volia deixar estar la idea. Veia amb desesperació, a començament de setembre, que el referèndum de l’1-O era cada vegada més a prop i que el govern espanyol no feia res visible per a impedir-lo. Tant Pedro J. Ramírez com Jiménez Losantos criticaven que el govern espanyol no hagués activat l’article 155 per a prendre les competències a la Generalitat, lamentaven que aleshores ja fos massa tard per a fer-ho i dubtaven de la possibilitat que el Tribunal Constitucional espanyol tingués cap manera d’impedir l’1-O, fins i tot en el supòsit d’una inhabilitació de Carles Puigdemont. El diari ABC, en un

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb