08.06.2022 - 19:50
L’emprenyament per la història de les infrastructures catalanes mai no executades durant el 2021 no s’ha acabat, i sembla que, aquí, hem fet un pas de pardal. Ahir van passar coses que considero prou interessants per a comentar. Per exemple, que la diputada de Junts Pilar Calvo va registrar un reguitzell de preguntes per escrit al govern espanyol sobre la qüestió. Calvo preguntava, per exemple, “quins motius justifiquen que estigui paralitzada la duplicació de la N-II al tram Vilademuls – la Jonquera, amb una inversió prevista de 167,5 milions d’euros”. O bé “quin és el calendari de la data d’acabament de les obres” i “quin és el pressupost de les obres pendents d’execució”. Veurem què li responen.
Recordem que, enmig dels dies de la cridòria, la ministra de Transports, Raquel Sánchez, va dir als mitjans de comunicació que Catalunya era una de les comunitats on més s’havia invertit aquests darrers temps. I, sense anar més lluny, el president Sánchez s’espolsava del damunt aquesta qüestió davant la senadora Mirella Cortès (ERC) ahir al senat, etzibant-li que la Generalitat també havia de fer els deures, perquè només havia executat el 53% del pressupost inversor. No tinc la dada, però la resposta no necessita comentaris.
Foment del Treball també va fer un altre pas ahir, en forma de proposta. Va demanar que una agència independent vigilés l’execució de les inversions en infrastructures de l’estat espanyol a Catalunya. El president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, presentarà dilluns a la junta directiva una proposta de projecte de llei. Si s’aprova, es presentarà als grups parlamentaris, amb la intenció que la puguin assumir i la duguin al congrés espanyol. El president de Foment va recordar que, segons els estudis de la Cambra de Contractistes de Catalunya, el dèficit d’inversions en infrastructures a Catalunya havia arribat a 35.000 milions entre els anys 2009 i 2022. I va insistir a dir: “Això un escàndol que és molt difícil d’explicar a l’opinió pública i a l’economia productiva, perquè, per ser competitius, les inversions s’han de dur a terme.” L’objectiu d’aquesta agència seria vetllar per l’execució de les inversions pressupostades, participar en la selecció dels projectes d’inversió i en la quantificació amb vista al pressupost espanyol, promoure’n la licitació pública i l’execució, tot agilitant, si escau, el compliment dels requeriments ambientals.
I, finalment, la Cambra de Barcelona va fer una nota recordant què és innegociable d’abordar amb urgència en aquest camp (vegeu la web de la Cambra de Comerç). Veu fonamental d’accelerar durant els anys vinents les tramitacions d’estudis i projectes a les infrastructures catalanes, no tan sols de les actuacions ja previstes per l’administració espanyola en els seus plans vigents, sinó també dels grans projectes estratègics per a Catalunya que requereixen una forta empenta des d’aquí, perquè, o bé es troben molt endarrerits, o bé no tenen prou consens o bé han estat gairebé oblidats.
És una feina exhaustiva i necessària per a adonar-se de què ja en execució –i en quin estat es troba– i també què tenim suspès o oblidat de fa molts anys. És una mena de guia molt interessant que cal tenir a mà a l’hora de fer el seguiment de què s’executa i què no. En parlo amb Alícia Casart, directora d’Infrastructures de la Cambra, i em diu que del punt de vista de la Cambra hi ha tres grans aspectes a destacar.
El primer és la xarxa de Rodalia. “Ha estat una de les grans oblidades per part del govern central durant la dècada de l’execució de l’alta velocitat”, diu. Recorda que el nou pla de Rodalia 2020-2030 preveu una inversió de 6.300 milions d’euros, dels quals una part molt important es preveu d’executar en el període 2020-2025. Malgrat que, en aquest context, sembla que la maquinària ha començat a rodar, cal recordar que la xarxa arrossega anys de dèficit. També cal destacar que l’any 2021 Adif només va executar el 23,9% del pressupost previst a Catalunya, i Renfe, el 34,6%.
El segon aspecte prioritari, per la Cambra, és tot allò que envolta els accessos al Port de Barcelona. És un projecte estratègic per al conjunt de la nostra economia, perquè forma part del nus logístic intermodal més gran del sud d’Europa. “Malgrat aquesta importància estratègica, no s’ha impulsat amb prou decisió i coordinació el projecte dels nous accessos, que ha perdut una dècada sencera i ara per fi s’ha reprès. Cal garantir que les redaccions de projectes i impuls de les obres posteriors es portin a terme amb la màxima diligència perquè siguin executades abans del 2030.”
Finalment, la Cambra està molt preocupada per un grup de projectes en risc de no entrar en servei fins d’ací a molts anys o, fins i tot, de caure en l’oblit si no reben prou suport i una gestió decidida des del territori. Casart, esmenta, en primer lloc, la línia ferroviària R3, que, malgrat el retard, segons el pla de Rodalia vigent, no s’haurà executat totalment abans del 2030. Més concretament, per al tram Montcada-Parets, en el pla de Rodalia només es preveu un estudi d’avaluació i planificació dins aquest horitzó. “Això no té gens de sentit i és molt greu que no entri dins el mateix horitzó del pla de Rodalia”, comenta.
I, òbviament, resta l’aeroport. En aquest punt, la Cambra és taxativa. Cal que les administracions espanyola i catalana responguin amb la màxima celeritat als requeriments ambientals exigits per Brussel·les, posar fil a l’agulla per definir el model d’aeroport que volem i redactar el pla director corresponent. “Nosaltres continuem defensant que l’aeroport s’adeqüi per millorar-ne la connectivitat intercontinental, però volem un debat fonamentat que tingui en compte totes les opcions possibles perquè la transformació sigui sostenible.”
Dit això, cal no oblidar tampoc la necessitat d’accelerar el transport de mercaderies per tren, per rebaixar les emissions de carboni dels camions. Apunten que és fonamental d’estudiar i planificar la millora de la connexió en amplada internacional per al transport ferroviari de mercaderies, separat dels serveis de passatgers de gran velocitat i evitant friccions amb els serveis de Rodalia. El problema més gros, explica, és que encara no consta en la planificació del govern espanyol (sí a la Generalitat). Em sembla gravíssim. No anem bé.
I la nota acaba amb una frase que em sembla cabdal. “La millora de les infrastructures que es troben a Catalunya reclama que siguin gestionades al territori.” No puc estar-hi més d’acord.
No sé si tot això podrà apaivagar un xic el mal que es deriva de la pràctica sistemàtica de Madrid com a xuclador i que ja vaig exposar a l’última píndola. Honestament, crec que no. Però em sembla positiu que hi hagi gent que faci mans i mànigues per no deixar aquesta patacada als ciutadans, sense fer res. Mal que sigui només recollint i publicant un recordatori de la malvolença continuada del govern espanyol. Un pas de pardal…
