Llibres per a la senyora Bonig

  • «I amb tanta genuflexió, la senyora Bonig no té temps de llegir, la màxima garant de 'lo nostre' no va aconseguir dir cap escriptor en valencià»

Gemma Pasqual i Escrivà
23.10.2018 - 21:50
Actualització: 23.10.2018 - 21:57
VilaWeb

De pasta de moniato em vaig quedar llegint l’entrevista a la senyora Isabel Bonig, presidenta del PP valencià, que li va fer Víctor Maceda per a la revista El Temps. Comença amb una frase potent: ‘Jo només m’agenolle davant la bandera d’Espanya i davant Jesucrist.’ I la meva imaginació es va disparar, i la vaig veure ben igual que santa Teresa levitant davant un crucifix envoltada amb la bandera espanyola.

I amb tanta genuflexió, la senyora Bonig no té temps de llegir, la màxima garant de ‘lo nostre’ no va aconseguir dir cap escriptor en valencià. De fet, la seva resposta literal va ser:

—No… Allò que he llegit no… En fi, m’agraden, però no sóc massa… [riu].

Per sort, la malaltia de la incultura té cura, i la millor medecina és llegir, és per això que amb tots els respectes m’atreveixo a fer-li unes recomanacions.

Si jo fos de vostè, senyora Bonig, començaria pel Tirant lo Blanc, tot un clàssic, el de Joanot Martorell, no d’Ausiàs Marc, com va dir la seva consellera de Cultura Lola Johnson, aquesta que està encausada pel cas Valmor, però això són figues d’un altre paner i ara parlem de literatura. L’edició íntegra a cura de Martí de Riquer és deliciosa; però en la seva iniciació no cal que s’esforci, pot llegir alguna adaptació dels episodis amorosos, s’ho passarà molt bé. I quan acabi, els versos d’Ausiàs Marc: ‘Bullirà el mar com la cassola en forn…’ De segur que l’emocionen tant com a mi.

Un llibre preciós és Matèria de Bretanya, de Carmelina Sánchez Cutillas. I els versos d’Estellés: el Llibre de meravelles és fantàstic.

I, ja posada, Nosaltres els valencians, d’aquest home que vostè tantes vegades ha demonitzat i del qual de segur que no ha llegit una ratlla: Joan Fuster. Ben igual que els escriptors no triem els nostres lectors, tampoc no hem de combregar amb les idees dels autors per llegir-los; si fos així, ningú llegiria Josep Pla. Sense por, senyora Bonig, i si després el vol criticar, ho podrà fer amb tota propietat.

Si li ve de gust passar per la pàgina web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, hi trobarà un recull dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians. Enguany hem fet 28 anys, hem resistit malgrat la seva llei de senyes d’identitat i els seus atacs constats. Bons autors i bons llibres: remeni i triï.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any