Ha originat una tempesta política dins i fora dels passadissos del Parlament de Catalunya i els detractors l’han batejada com a llei Aragonès. Per les organitzacions més critiques, la llei de contractes de serveis a les persones és una de les més importants dels últims quinze anys perquè obrirà la porta a l’externalització de més serveis que hauria de prestar l’administració de manera directa. Un argument que també defensen la CUP i els comuns. Pel govern, ha de ser la llei que limiti el negoci de les grans empreses mercantils (com ara Clece, del grup de Florentino Pérez) perquè desterra la preeminència del criteri del preu en les licitacions i prioritza variables de qualitat. Aquesta és una demanda que fa anys que reclamen entitats del tercer sector i, segons el govern, no externalitzarà més serveis.

La polèmica és servida. La norma encara és en tràmit al parlament i probablement no se sotmetrà a votació definitiva fins a la tardor. Però la CUP i CatECP ja han demanat a JxCat i ERC que la retirin, mentre organitzacions i sindicats com ara la FaPaC (la federació d’Ampa més gran de Catalunya), Marea Blanca, USTEC, COS, CGT o la Intersindical-CSC han abanderat una campanya en contra que ha forçat els partits a prendre posició en el debat públic. Fins ara, la llei s’havia discutit sense atenció mediàtica; va passar el primer tràmit parlamentari sense que cap partit presentés cap esmena de retorn i els grups ja havien començat a negociar la incorporació de les parcials. Però toca un àmbit extremadament sensible que desborda els matisos tècnics i que de sobte l’ha situada en la primera línia política: ha fet ressorgir el debat de la privatització de serveis quan encara no s’han revertit les retallades pressupostàries dels anys més durs de la crisi.

Empreses que es lucren amb serveis públics

La proposta de llei del govern regula el règim de contractació dels anomenats serveis a les persones. Es tracta de serveis de la Generalitat o dels ens locals externalitzats en empreses que n’obtenen un benefici directe o indirecte i que són vinculats a l’educació, els serveis socials i de salut: les escoles bressol, els casals infantils i juvenils, les ludoteques, els menjadors escolars, les colònies, l’atenció domiciliària a la gent gran, casals de gent gran, hospitals de dia per a persones amb discapacitat, el suport domèstic i els assistents personals, els recursos a residències, els centres de dia, programes de mediació en l’àmbit penal i serveis comunitaris o de cohesió social, entre més.

A l’hora de licitar aquests serveis, s’havia imposat el criteri objectiu del preu o la subhasta perquè es regia pel règim de contractació general. És a dir, es concedien a les empreses que els prestaven per menys diners. Això ha portat grans mercantils, com ara Clece (del grup ACS de Florentino Pérez, nascuda com una empresa de neteja) o Valoriza (del grup de la constructora Sacyr) a guanyar terreny en allò que van albirar com una nova àrea de negoci mentre baixava el mercat del totxo. Una nova especialització que ha desplaçat entitats, fundacions i cooperatives mentre s’incrementaven les crítiques per la pèrdua de qualitat dels serveis i de l’empitjorament de les condicions laborals dels treballadors contractats.

Usuaris del centre de dia Santa Clara de Lleida durant una visita del 2018 de l’aleshores alcaldessa en funcions, Montse Mínguez, i el tinent d’alcalde Fèlix Larrosa, després d’haver estat adjudicada a l’empresa Accent Social. Fotografia: ACN

Per què ara?

En diuen llei Aragonès però la va impulsar en l’anterior legislatura l’aleshores conseller Raül Romeva. La intervenció de l’autonomia la va aparcar i el vice-president del govern la va tornar a defensar al ple del parlament el 7 de novembre de l’any passat. Era l’últim punt de l’ordre del dia d’un dimecres i l’hemicicle era mig buit. Cap grup no es va oposar que es tramités, si bé la CUP ja va verbalitzar que hi estava en contra. La batalla política ha arribat després d’haver comparegut, tots els sectors afectats, en comissió al parlament i quan ja han començat a redactar el text de la ponència, debatent la incorporació de les esmenes parcials presentades.

Què diu la proposta del govern? Prohibeix la subhasta i elimina les contractacions basades en el preu. Estableix que, a tot estirar, el criteri del preu ha de pesar un 40% i n’hi afegeix més de basats en una directiva europea del 2014 que, segons l’executiu, han de permetre que els serveis es prestin amb criteris de qualitat, continuïtat, accessibilitat, exhaustivitat, disponibilitat, que siguin assequibles per a tothom, que els usuaris hi participin i que els operadors econòmics siguin subjectes als principis de transparència i d’igualtat de tracte. La llei complementa una altra d’espanyola, la de contractes del sector públic, considerada normativa bàsica per a tot l’estat.

El criteri del preu i la llista de serveis

La CUP rebat l’argument del preu apuntant que la llei general ja permet que es rebaixi fins al 20% si hi intervé una comissió d’experts independents, i per això denuncia que la nova llei és més mercantilista. El govern al·lega que és molt complicat per a les administracions d’arribar a recórrer als experts perquè el preu pesi menys del 50%, i la nova llei ofereix més garanties, tenint present que les adjudicacions sempre poden ser subjectes a recursos als tribunals. La CUP i els comuns han denunciat que amb la llei es podien externalitzar encara més serveis. I és que la llei recull un llarg llistat de codis de serveis, adaptats a la denominació europea, en àmbits que els anticapitalistes i entitats com la FaPaC o el sindicat de mestres USTEC alerten que fins ara no eren externalitzats. Un d’aquests nous àmbits, avisen, és el servei d’ocupació.

Segons ERC, això no vol dir que la Generalitat o els ajuntaments deixin de prestar de manera directa més serveis. ‘Aquesta llei permet que serveis que ja són externalitzats i que es gestionen de manera indirecta es gestionin a partir d’uns estàndards de compliment de qualitat i de control i execució d’aquesta qualitat. Busca que aquests serveis que l’administració ja ha externalitzat siguin de la màxima qualitat i al servei dels ciutadans’, argumenta Jordi Albert, diputat d’ERC i relator de la llei. La FaPaC admet que no obliga a externalitzar els nous àmbits inclosos a la llista, però ho fa possible en la mesura que els inclou, deixant al criteri polític de cada govern fer-ho o no. ‘Si la voluntat d’un govern no és externalitzar serveis que encara no ho són, no té cap mena de necessitat d’incloure’ls en un llistat’, afirma Lidón Gasull, directora de la FaPaC.

Gasull precisa que Catalunya podia triar quina tipificació de serveis (tècnicament anomenats CPV per la directiva europea) incloïa a la norma, però que no ho ha fet així. ‘El govern ha decidit incloure’ls absolutament tots per a poder-los externalitzar ara més endavant. Potser no ho farà mai, però ara fa que jurídicament sigui possible i no hi posa cap límit.’ A la FaPaC li preocupa especialment l’externalització del servei preescolar, el codi que parla genèricament de serveis escolars diversos o el servei de tutoria. ‘Anem cap a un model que fins ara era bastant desconegut pel sistema educatiu públic de Catalunya i això implica un abans i un després en la manera d’entendre el servei públic d’educació’, alerta.

Per la FaPaC caldria una llei integral dels serveis a les persones que posi límits a l’externalització, que blindi que no puguin arribar al 100% dels serveis i que reguli figures no contractuals com el conveni o el concert perquè no hi pugui haver un lucre econòmic quan els gestionen entitats externes. Sosté que la contractació pública, amb un benefici directe o indirecte per a les empreses, hauria de ser una fórmula residual, l’última de les opcions possibles. La diputada de la CUP Maria Sirvent coincideix que la millor manera de garantir la qualitat dels serveis és ‘la gestió, la titularitat i la provisió 100% públiques’, tal com va acreditar fa anys la sindicatura de comptes, corroborant que la gestió directa dels serveis és més eficaç.

El tercer sector: i la concertació?

El govern té al costat entitats del tercer sector, que negocien en paral·lel la redacció d’una altra llei que encara els afectarà més: la que regularà el règim de concerts. Joan Segarra, president de la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, argumenta que la nova llei de contractes és molt positiva perquè implica un ‘avenç interessant’, encara que no evitarà que hi hagi mercantils que aconsegueixin les licitacions. Ara, defensa que aquesta llei s’ha de complementar amb una altra norma que reguli el règim de concerts. Creu que s’ha d’establir que aquests serveis siguin gestionats prioritàriament per la iniciativa social sense afany de lucre. Per tant, a parer seu només els àmbits en què el tercer sector no pugui actuar s’haurien de sotmetre al règim de contractació. La Confederació negocia amb el govern aquesta segona llei d’acció concertada amb l’objectiu que l’avantprojecte s’enllesteixi a final d’any.

Sonia Fuertes, presidenta de la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), comparteix que la llei pot tenir aspectes positius. Però assegura que la prioritat del tercer sector no és aquesta norma sinó la que regirà la concertació de serveis. Coincideix amb Segarra que la prioritat a l’hora d’externalitzar els serveis ha de ser la concertació. A més, s’explica el rebombori polític que ha originat l’anomenada llei Aragonès perquè arriba en un context de precarització laboral i de ‘pèrdua de confiança de la ciutadania a l’hora de vetllar pels serveis públics.’ Recorda que les desigualtats creixen i que fins i tot es pot endevinar l’extracció social d’un infant per la capacitat dels pares de pagar-li l’ortodòncia o no. És un àmbit, per tant, molt sensible.

Menjador de l’escola Maria Mercè Marçal de Tàrrega el 2017, gestionat pel servei de Quàlia projectes educatius de l’Associació Alba. Fotografia: ACN

Les grans empreses, en el punt de mira

Però la llei evitarà que empreses com Clece o Valoriza guanyin licitacions? El govern al·lega que ho tindran més difícil. Fonts de l’executiu remarquen que s’imposaran criteris de qualitat objectius per damunt del preu. Per exemple, es valorarà la responsabilitat social dels licitadors: si les condicions laborals dels treballadors milloren el conveni col·lectiu, si adopten mesures de responsabilitat ambiental o són signatàries del Pacte Mundial de les Nacions Unides, especialment quant a la implantació de mesures de lluita contra la corrupció. També s’introdueixen paràmetres de qualitat, accessibilitat i exhaustivitat en el servei. El govern subratlla igualment que hi ha més control en l’execució dels contractes i que es tindran en consideració criteris de valoració dels usuaris, enquestes, auditories i inspeccions periòdiques. A més, la llei rebaixa els requisits de solvència perquè als concursos hi puguin optar empreses més petites i preveu que alguns serveis es puguin reservar a cooperatives o a empreses que reinverteixin els beneficis en la seva finalitat social.

No obstant això, la CUP avisa que les grans mercantils tenen una gran capacitat de metamorfosi per a continuar guanyant les licitacions. Xavier Diez, portaveu adjunt d’USTEC-STES, afegeix que ‘la normativa per a optar a concursos públics és tan summament complicada’ que les empreses petites sense advocats en nòmina no hi podran accedir. ‘Una empresa de quatre persones que vulgui optar a la gestió del menjador de l’escola del poble a la pràctica no s’ho pot permetre, és bastant inviable’, avisa. Diez es fixa en el cas britànic per a afirmar que les bones intencions no evitaran que ‘grans grups acabin gestionant menjadors escolars, residències de nens amb discapacitat o tutelats per la Generalitat, o proves sanitàries’. Per això alerta que seran molt bel·ligerants amb la llei. Tenen enllestides una vuitantena d’esmenes que presentaran als grups parlamentaris perquè es modifiqui.

Un debat polític enverinat

La CUP va ser el primer partit que es va revoltar contra la norma. Com que considera que tots aquests serveis els han de gestionar les administracions, assegura que per això no ha participat en els treballs en comissió ni ha presentat esmenes a la llei: no vol millorar un text que creu que no hauria d’existir mentre no s’aprovi una altra llei que blindi la prestació dels serveis públics. Després del soroll que va fer la CUP i del ressò que han tingut les crítiques de les entitats que més s’hi oposen, els comuns també van demanar al govern que paralitzés la llei atès el risc de mercantilització dels serveis públics. Però CatECP havia arribat a presentar trenta-quatre esmenes per a millorar-la, destinades a prioritzar les prestacions per via directa de l’administració i a incrementar els controls de qualitat. També reclamava que el preu no fos superior al 30% de la puntuació, en compte del 40%. Ara creu que és prioritari que la llei s’aturi i impulsar-ne una altra per blindar el caràcter públic dels serveis.

Ara, una de les esmenes presentades pels comuns ampliava l’abast dels serveis subjectes a contractació amb ànim de lucre a vint-i-tres àmbits no inclosos en la llista inicial dels afectats. I ERC ho recorda ara per criticar el canvi de posició dels comuns. També critica durament la bel·ligerància de la CUP quan no ha participat en el debat parlamentari. Fonts del govern denuncien que tot és una campanya ‘d’intoxicació informativa’. Creuen que s’ha produït perquè els ha incomodat l’ascens electoral d’ERC aquestes últimes eleccions.

Votació d’una llei al Parlament de Catalunya. Fotografia: ACN

I ara què?

La llei continua tramitant-se al parlament, però JxCat i ERC poden tenir dificultats per a tirar-la endavant si no arriben a un acord amb alguna de les forces de l’oposició. El PSC insisteix que no li agrada com és dissenyada i que s’ha de millorar. Al·lega que no garanteix realment la qualitat per sobre del preu, ni la igualtat de tracte i la transparència. Una de les esmenes que hi han presentat, per exemple, vol assegurar que tots els operadors econòmics hi puguin concórrer amb criteris d’igualtat. Una altra obliga el govern a aprovar un projecte de llei en dotze mesos per a regular l’acció concertada amb entitats d’iniciativa social sense afany de lucre per als serveis de caràcter social i per a la prestació dels serveis sanitaris. El PSC també pretén que les concertacions socials vigents es mantinguin fins que no entri en vigor la llei de contractació.

En les seves esmenes, Cs elimina l’obligatorietat que el preu no pugui ser superior a un 40% de la puntuació. Tampoc no li agrada que les empreses licitadores no puguin rebaixar la quantitat fixa que estableixi l’òrgan de contractació. A més, defensa que desaparegui la reserva opcional a les cooperatives i els nous requisits de solvència empresarial. Cs aprofita l’avinentesa per denunciar que a Catalunya s’han utilitzat les entitats sense ànim de lucre com a instruments per a amagar la voluntat d’enriquir-se de les persones que les controlen, i sentencia que s’han fet servir com una eina més per a la corrupció. Cita específicament el Cas Palau i hi afegeix que ‘cal tenir present el recent cas de l’ex-alt càrrec del govern de la Generalitat responsable de la DGAIA que hauria adjudicat contractes públics milionaris per a la gestió de centre de menors tutelats a entitats sense ànim de lucre afins’. El PP limita la reserva a les empreses socials només per a casos en què s’acrediti ‘de manera excepcional i justificada’. El debat públic continua obert. El treball parlamentari, també.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb