El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ja considera pràcticament perduda l’extradició de Carles Puigdemont. Això es desprèn d’aquest article que publica avui el diari El País, segons el qual hi ha ‘molta preocupació i escepticisme’ arran de la decisió de la setmana passada del tribunal de Slesvig-Holstein, que va refusar l’extradició per rebel·lió o sedició tal com li demanava el jutge espanyol malgrat unes ‘noves proves’ aportades contra Puigdemont que van ser totalment desestimades.

Els jutges alemanys han prorrogat trenta dies la decisió definitiva sobre la petició de lliurament, després dels seixanta dies preceptius, durant els quals Llarena i la fiscalia espanyola han maldat per a fer veure a les autoritats alemanyes que el primer d’octubre hi va haver violència independentista. Sense reeixir-hi.

Ni malversació…
I això no és pas tot: els jutges alemanys van expressar dubtes molt seriosos sobre la possibilitat de lliurar Puigdemont per malversació. Però abans no passi això, el Suprem sembla que prepara el terreny per a explicar la previsible derrota de la manera menys dolorosa possible. Si més no, es desprèn de la informació d’El País, que diu que Llarena ‘refusaria i no acceptaria el lliurament de Puigdemont si només fos per malversació.’

Descartada la rebel·lió pels jutges alemanys, Llarena va fer un gran esforç per mirar de demostrar que hi havia hagut, almenys, malversació, i es va fer córrer que el delicte de ‘malversació continuada de diner públic’ era castigat amb dotze anys de presó, no pas gaire menys que la condemna per sedició. D’ací ve la topada de Llarena amb Cristóbal Montoro, quan el ministre d’Hisenda repetia –ell, que tenia tot el control de les finances catalanes– que no s’havia destinat ni un euro públic a l’organització del referèndum.

Però ara fins i tot Llarena desisteix d’això, segons el diari. ‘A la pràctica, Puigdemont podia quedar impune –diu El País– perquè n’hi havia prou que algú li pagués la quantitat malversada (gairebé dos milions d’euros) i no hauria d’anar a la presó. Per això va ser desestimat.’ Aquesta explicació, que el Suprem fa arribar a El País perquè la difongui, pretén avançar-se a la probable negativa dels jutges alemanys a lliurar Puigdemont per malversació.

Ni recurs a Luxemburg…
La marxa enrere de Llarena va més enllà, encara. Perquè quan va rebre el primer cop del tribunal de Slesvig-Holstein –és a dir, quan el tribunal va dir que no veia pas possible l’extradició per rebel·lió–, el jutge va anunciar la intenció de recórrer al Tribunal de Justícia de la UE, a Luxemburg. ‘Ara fins i tot Llarena dubta si anirà al Tribunal de la UE perquè, arribat el cas, determini si Alemanya ha interpretat correctament l’euroordre’. Nombrosos experts ja van avisar aleshores que el recurs que pensava presentar Llarena no tenia fonament.

La part més sorprenent de la informació d’El País són les declaracions que recull de ‘fonts del Suprem’, amb un to molt irritat i posant de manifest el caràcter alliçonador de les mesures cautelars i de les acusacions per les quals es processa els dirigents independentistes: ‘Acceptar Puigdemont només per un delicte patrimonial, a part que suposaria un greuge per als processats no fugats, generaria un missatge erràtic: que els separatistes pensin que tot el que ha passat en els mesos de setembre i octubre passats al parlament i al carrer surt de franc i que, per tant, no és delicte de fer un referèndum il·legal si es fa amb diners privats. Per això, no acceptarem portar-lo si Alemanya el lliura només per un delicte patrimonial; que es quedi a Alemanya o allà on sigui, el pròfug.’ I afegeixen que ‘no entenen com un tribunal inferior provi d’esmenar el Tribunal Suprem d’Espanya.’

Ara, ahir el mateix diari publicava una informació sobre la dil·latació del termini per a decidir sobre l’extradició de Puigdemont, que incloïa el punt de vista d’un expert en temes d’extradicions que quedava força amagat. Deia l’advocat Nikolaos Gazeas que compartia el punt de vista del tribunal alemany per a no lliurar Puigdemont per rebel·lió ni per ‘desordres públics’ o sedició.

Com pot ser que ni a Alemanya ni a Bèlgica els jutges respectius no hagin subscrit el relat i les acusacions que fa la justícia espanyola? Segons els Suprem, aquesta és l’explicació: ‘Hi ha el convenciment que els dirigents separatistes han aconseguit imposar el seu relat “infestat de mentides” a gran part de l’opinió pública belga i alemanya, i que els jutges d’aquests països no n’han estat immunes.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb