L’Institut Nova Història organitza a Arenys de Munt el 17è simposi sobre la història censurada de Catalunya

  • Trenta-set ponents exposaran casos en els quals diuen que s'ha volgut ocultar la catalanitat de personalitats i fets

VilaWeb
Redacció
17.11.2017 - 22:00
Actualització: 18.11.2017 - 15:24

L’Institut Nova Història fa avui a Arenys de Munt el 17è simposi sobre la història censurada de Catalunya. Trenta-set ponents de l’àmbit de la historiografia, la química, la filologia i l’enginyeria, entre més, exposaran casos en els quals diuen que s’ha volgut ocultar la catalanitat de personalitats i fets al llarg de la història.

‘Aquesta és la història que ens ha arribat. La història que, a ulls clucs, sense revisionisme crític, profund i rigorós, hem acabat acceptant des de totes les instàncies oficials. Com si explicar la nostra història fos explicar innocentment i infantil la història construïda durant tants segles per la Inquisició i la censura d’Estat. Com si tornar a llegir fos un acte vil de traïdoria intel·lectual i, sovint, política. I no ho podem acceptar’, escriu Jordi Bilbeny, fundador de l’Institut Nova Història.

‘S’han manipulat centenars de noms d’autors desconeguts de la literatura catalana’, explica Bilbeny a VilaWeb. ‘Sí que es pot dir, gairebé amb tota contundència, que una gran part de la literatura castellana del segle d’or són traduccions maldestres del català’, diu.

En aquest sentit, Pep Comajuncosa –que intervé a les vuit del vespre– explica que Cervantes no sabia escriure en castellà. ‘El màxim escriptor de les lletres hispàniques no sabia fer el subjuntiu en castellà, fet que ha estat denunciat per altres eminències, però ells no hi troben el desllorigador’, diu Bilbeny, que apunta que el motiu és que el traductor no el sabia fer.

‘La realitat és que cada vegada hi ha més gent conscient que una part impressionant del nostre passat ha estat tergiversat i esborrat. N’han quedat molts rastres i els ponents simplement els recullen’, explica el fundador de l’Institut Nova Història.

Cada ponència de les que es fan al simposi dura tan sols deu minuts, però Bilbeny confia que d’aquestes primeres recerques es puguin fer estudis profunds. ‘El problema és que d’aquest petit tastet de les evidències que han vist a fer-ne un estudi hi ha un abisme. A mesura que es vagin integrant en biografies i recerques particularitzades en cadascun d’aquests personatges, ho anirem veient’, diu.

El simposi es va inaugurar ahir amb les intervencions d’Albert Codinas, president de l’INH; Joan Rabasseda, batlle d’Arenys de Munt; Jordi Bilbeny, escriptor i investigador; Kyrstyna Schreiber, escriptora; Ernesti Álvarez Blanco, musicòleg i historiador; i Joan-Pere Le Bihan, ex-director general de l’escola la Bressola.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any