L’insòlit i insultant discurs de Trump: més un canvi de règim que no pas un relleu a la presidència

  • El nou president trenca amb les tradicions democràtiques del seu país en l’acte d’obertura del seu nou mandat

Vicent Partal
20.01.2025 - 21:40
Actualització: 20.01.2025 - 22:05
VilaWeb

Els Estats Units són un país de tradicions arrelades i respectades. Per exemple, les eleccions es fan sempre el primer dimarts després del primer dilluns de novembre, una decisió presa pels pares fundadors basada en el calendari agrícola de l’època. Avui, tot i que per raons climatològiques aquesta data ja no és pràctica en absolut, ningú no s’atreveix a canviar-la, per por de ser acusat d’antiamericà.

La cerimònia de presa de possessió del nou president és, o era, una altra tradició intocable. Pateix del mateix inconvenient, fins al punt que ahir ni tan sols es va poder fer a l’aire lliure per culpa de la temperatura gèlida que colpejava Washington DC. Però no solament és el clima: la cerimònia simbolitza l’estabilitat i la continuïtat de la democràcia americana. I si Trump no té gens de culpa de si fa fred o calor, sí que en té del contingut del seu discurs.

Històricament, fins ara, cada president dels Estats Units cedia el càrrec al successor amb normalitat i elegància, fins i tot amb un cert afecte. Perquè la transició era una exaltació de la presidència, més enllà del partit o la figura concreta que l’havia d’ocupar els quatre anys següents.

Per exemple, John F. Kennedy, en un moment de gran tensió social i política, va remarcar vehementment en el seu discurs inaugural: “Avui no celebrem la victòria d’un partit, sinó la victòria de la democràcia.” Igualment emblemàtiques són les famoses paraules d’Abraham Lincoln, un dels presidents més importants de la història, que en un moment tan crític com el que li va tocar de viure va deixar clar: “No som enemics, sinó amics. No hem de ser enemics. Encara que la passió haja tensat la nostra relació, no hem de trencar els nostres vincles d’afecte.”

Més presidents republicans han destacat per discursos d’unió. Entre els quals, l’únic de viu, George W. Bush, que el 2011 deia: “Amèrica no ha estat mai unida per la sang, el lloc de naixement ni la terra. Ens uneixen uns ideals que transcendeixen els nostres orígens i interessos.” Ahir, assegut a ben pocs metres de Donald Trump, Bush supose que devia reflexionar sobre aquestes paraules mentre el nou president feia un discurs que solament es pot qualificar d’insultant, violent i extremista. Especialment contra els emigrants que Bush fill definia com el cor de la nació americana.

Fa quatre anys, Trump ja va trencar la tradició i es va convertir en el primer president que no assistia a la presa de possessió del seu successor. Tanmateix, el discurs d’ahir va superar tots els límits imaginables. El columnista del Washington Post Shadi Hamid ho va resumir clarament i de seguida: “Aquest és un discurs de ‘canvi de règim’. No és gens normal parlar d’una transferència pacífica de poder com si fos el ‘dia de l’alliberament’.”

I és que mai cap president nord-americà no havia usat aquest moment solemne per insultar obertament el president sortint, assegut just al seu costat, ni per menysprear els votants que no li havien donat suport. Sense atrevir-se a esmentar-lo, Trump va acusar Joe Biden d’haver-se enriquit amb els diners dels contribuents, sense aportar-ne proves. Però allò que impressionava era que ell mateix havia venut hores abans per internet una “Bíblia de la proclamació” que finalment no va fer servir per jurar el càrrec i havia especulat amb una nova criptomoneda per enriquir-se de manera opaca i ràpida una vegada més.

Les manipulacions van ser constants. Va prometre “retornar la llibertat d’expressió a Amèrica” mentre anunciava que volia controlar el 50% de les accions de TikTok. Va citar Martin Luther King per defensar posicions absolutament oposades al llegat del líder dels drets civils. Va afirmar que els seus predecessors havien frenat l’extracció de petroli, tot i que les dades mostraven rècords històrics de producció. Va proposar de canviar el nom del golf de Mèxic, tot i no tenir competències per a fer-ho. I va insinuar que faria servir la justícia com una arma política, després d’haver criticat justament que els demòcrates haguessen fet servir la justícia com una arma política.

Trump, en fi, va defensar que ell representava “la gent normal i corrent”, mentre l’acompanyaven i l’embolcallaven alguns dels milionaris més grans del món, incloent-hi un Elon Musk que es va mostrar entusiasmat quan Trump va prometre de posar la bandera dels Estats Units a Mart, una proposta que el farà immensament ric.

 

PS1. Una pissarreta sobre un dels temes que Trump ha posat sobre la taula: Trump pot canviar el nom del golf de Mèxic?

PS2. Qui és el misteriós agent 111.129? Josep Nualart Casulleras ens explica en aquest article les conspiracions d’un home clau en l’operació Catalunya

PS3. Quim Masferrer va tancar anit una altra temporada d’èxit del seu conegut programa “El Foraster”. Txell Partal ha parlat amb ell en aquesta entrevista.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor