Qui és el misteriós agent 111.129? Les conspiracions d’un home clau en l’operació Catalunya

Un Seat Ibiza aparca al carrer del Prat de la Creu d’Andorra la Vella, a la zona habilitada per a personal autoritzat que hi ha davant el número 34, la seu de l’ambaixada d’Espanya. En baixen dos agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola. Formen part d’un grup especialitzat en emblanquiment de capital anomenat grup 22. Un dels dos té una placa identificativa que diu: “Inspector actiu, número 111.129.” Són dos quarts de deu del matí del 24 de març de 2015, i fa tan sols dues setmanes que la Banca Privada d’Andorra ha estat intervinguda arran d’una nota del Tresor nord-americà que l’acusa d’emblanquiment a gran escala de diners provinents del crim organitzat. Tots dos agents arriben amb una missió encarregada pels fiscals José Grinda i Juan José Rosa, en el marc d’una investigació de l’Audiència espanyola per un suposat emblanquiment de diners contra la filial espanyola de la BPA, Banco Madrid: faran una còpia de tota la base de dades de l’entitat i se l’enduran a la capital espanyola. Però ho faran vulnerant la sobirania andorrana, amb una maniobra bruta que té un propòsit principal: obtenir informació bancària dels dirigents de l’independentisme per a enfonsar-los. I el 111.129 n’és l’executor, de la mateixa manera que fou l’artífex de pràcticament tots els informes falsos de la UDEF en l’operació Catalunya. Avui aquest misteriós agent ha de comparèixer a la comissió d’investigació del congrés espanyol.

Si al capdamunt de l’estructura de la policia patriòtica de Rajoy hi havia comissaris com ara Eugenio Pino, José Luis Olivera (que també compareix avui) i José Manuel Villarejo, en un segon nivell necessitaven infanteria que piqués pedra, que cerqués tots els draps bruts possibles dels rivals polítics, per tots els mitjans possibles i, en cas que no en trobessin, que els fabriquessin. I un d’aquests agents era el 111.129, que aquell dia de final de març del 2015 va entrar a l’ambaixada espanyola a Andorra amb el propòsit d’aconseguir tota informació possible de la BPA, que aleshores ja era tocada de mort. Per això van tenir accés al disc dur extret de les instal·lacions de BPA amb tot l’històric de dades de clients de Banco Madrid, perquè es van presentar a l’ambaixada, mitja hora més tard, un tècnic informàtic i el responsable de seguretat del grup BPA amb un maletí que contenia el disc dur Toshiba de 2 TB amb la informació reclamada per les autoritats judicials espanyoles.

I van començar a filtrar les dades bancàries, cosa que vulnerava la sobirania andorrana, perquè en el moment que va començar el procés, poc després de les deu del matí, la comissió rogatòria de la fiscalia espanyola per a poder fer aquesta operació encara no havia arribat a la fiscalia andorrana per a posar-ne en coneixement la batlle. No fou fins a tres quarts de tres de la tarda que la fiscalia d’Andorra va donar compte de la recepció de la comissió rogatòria per a obtenir aquesta informació, segons la documentació que ha pogut consultar VilaWeb. I l’autorització de la batlle Canòlic Mingorance no va arribar fins més tard, quan la comissió rogatòria no autoritzada ja fou executada per part de l’agent 111.129, que va tornar a Espanya amb les mans buides, perquè de tota aquella filtració de dades bancàries andorranes no va obtenir cap informació sobre Artur Mas, Oriol Junqueras ni cap dels altres dirigents independentistes que eren en el seu punt de mira en un moment en què es negociava la culminació del procés d’independència i es preveien eleccions plebiscitàries per al 27-S.

Ningú no ha sabut dir públicament encara quin nom té aquest inspector, que fou un dels executors principals de la claveguera policíaca en l’operació Catalunya. I ha aconseguit que se’n preservi la identitat en la compareixença d’avui a la tarda a la comissió del congrés espanyol, que ha desestimat –això sí– la petició de declarar a distància i hi haurà de comparèixer personalment. Però el seu número de placa, el 111.129, sí que el recorden alguns dels seus damnificats, víctimes que ja han comparegut a la comissió de l’operació Catalunya.

És el cas de l’ex-president del Barça Sandro Rosell, que va acusar aquest agent d’haver signat informes de la UDEF amb dades falses en contra seu. I també el de l’ex-vice-primer ministre de Veneçuela Nervis Villalobos, al càrrec entre el 2002 i el 2007, durant la presidència d’Hugo Chávez. Després d’aquella etapa, va exercir de consultor de multinacionals i es va instal·lar a Madrid. Va tenir comptes al Banco de Madrid, la filial de BPA, i en més entitats bancàries. Això va cridar l’atenció a la policia patriòtica, i l’anterior agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola a Andorra, Bonifacio Díaz, s’hi va posar en contacte, i el va pressionar perquè els donés informació sobre els comptes de la família Pujol. S’hi va negar, els va dir que no tenia cap informació, i d’aleshores ençà li van fer la vida impossible, i va passar a ser investigat en una causa per emblanquiment de diners que instruïa el jutge Juan Carlos Peinado –el mateix que investiga Begoña Gómez–, que va decretar dues vegades presó provisional sense fiança contra ell. Va haver de recórrer al Tribunal Constitucional espanyol, que li va donar la raó: li havien vulnerat drets fonamentals.

Però allò que crida l’atenció de la compareixença de Villalobos al congrés espanyol el 28 de novembre de l’any passat són les declaracions que va fer sobre l’agent 111.129: “Tot allò que té a veure amb els informes de la UDEF, els garanteixo que és fals. En el meu cas, és fals perquè tots han estat manipulats pel mateix grup, el cap del qual és el 111.129.” I encara va afegir: “M’assabento que fa cinc setmanes l’agent 111.129 va declarar com a testimoni al jutjat d’instrucció número 29 de la plaça de Castilla i en la seva declaració va deixar molt clar que l’havien ascendit, em sembla que a l’exterior, com a agent especial, i suposo que aquest és un premi que té a veure amb haver difamat la meva persona, la meva família i no sé quantes persones més, perquè no ha aconseguit de demostrar que jo sigui culpable de res.”

Arran d’aquestes declaracions, el grup de Junts al congrés espanyol va presentar una pregunta escrita demanant si era cert que aquest agent havia rebut una medalla i, si era així, quins mèrits havia fet. De moment, no hi ha hagut cap resposta, tot i que el govern espanyol té temps per a respondre fins el 12 de febrer vinent. Si això fos cert, el 111.129 no solament no hauria estat castigat internament ni judicial, ans hauria obtingut no solament una medalla del cos, sinó també un premi tan cobejat per a un agent com l’enviament a una destinació a l’estranger com a agent especial.