L’inquietant silenci europeu sobre Llarena, el TJUE i el retorn de Puigdemont

"Ves que tot plegat no acabe convertint-se tan sols en la versió per a l'exili de l'acte del Liceu: que siga simplement una manera de resoldre la situació personal d'alguns dirigents destacats"

Vicent Partal
05.01.2022 - 06:15
Actualització: 05.01.2022 - 07:15
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Romania i Polònia s’han personat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per donar suport a les tesis d’Espanya respecte de les pre-judicials presentades pel jutge Llarena sobre el president Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Els vint-i-set estats membres tenen dret a personar-se en aquestes causes i aportar la seua opinió, atès que els veredictes també poden afectar-los. I, en aquest cas, Espanya comptarà amb el suport d’aquests dos aliats mentre que Bèlgica defensarà la posició contrària. La resta dels estats europeus callen, en un silenci que, si més no, es pot qualificar d’incòmode, si no d’inquietant. La Comissió Europea, que també pot comparèixer, ha presentat la seua opinió, però a hores d’ara no sabem què diu. Serà molt significatiu quan se sàpiga, especialment si s’arrenglera amb les tesis espanyoles, cosa que d’entrada seria una gran sorpresa, però que no es pot descartar.

En aquest punt, el silenci de la resta dels estats europeus crida especialment l’atenció. Som en un moment en què el debat sobre la primacia del dret europeu no pot ser més important. Les decisions recents, precisament de Polònia i Romania, han portat la Unió Europea a un enfrontament obert en què apareixen clarament dos pols. Aquells qui consideren que la Unió Europea no pot funcionar si la primacia constitucional de les lleis europees no és afirmada. I aquells que creuen que els estats poden agafar allò que els interessa i deixar sobre la taula allò que no els convé, amenaçant d’aquesta manera greument l’arquitectura institucional de la Unió.

Els qui opten per aquesta segona opció són clarament minoritaris. Hi opta Polònia i això ja ha portat a un enfrontament directe entre Brussel·les i Varsòvia. Hi ha optat fa molt poc Romania i les coses aniran molt probablement pel mateix camí. I hi opta Espanya, però centrant-ho molt en la persecució contra l’independentisme català i sense fer grans pronunciaments públics al respecte.

És veritat que en general els estats membres no es presenten a tots els casos del Tribunal, especialment si no els interessa, però en alguns casos semblants que la cort ha hagut d’atendre fins ara, la contundència de la Comissió i dels grans estats ha estat gran en el sentit de defensar la primacia del dret europeu. Com és, doncs, que en aquest cas callen –encara a l’espera d’allò que puga dir la Comissió–?

El cas és significatiu i important. Per tant, la hipòtesi que l’afer no interessa als altres estats és descartable. Sembla evident que una explicació raonable seria que Espanya els ha pressionats. I ací poden haver-hi tres lectures diferents.

–L’una, que l’estat espanyol tan sols ha aconseguit el silenci i que ha fracassat a l’hora de tenir aliats al seu costat –perquè Polònia i Romania són els pitjors aliats que podia tenir, gairebé com posar-se una pedra als peus i tirar-se a la mar.

–La segona, que Espanya ha aconseguit d’alterar la unanimitat dels grans estats i la Comissió en aquestes qüestions i aquests s’han doblegat, han canviat d’actitud i han passat de defensar allò en què creuen a callar.

–I la tercera seria que molts estats, sabent que la cort més que probablement es posicionarà contra Espanya, prefereixen de no mullar-se i deixar que siguen els jutges els qui posen Madrid on toca. Seria, com si diguéssem, una manera d’evitar l’escalada política del conflicte. Fins i tot hom pot afirmar que el fet de no posicionar-se és ja una manera de posicionar-se: saben què passarà i no fan res per impedir-ho. Més i tot si finalment la Comissió es posiciona contra Espanya. Però inclús si això acaba passant –que ja ho veurem–, crec que no seria correcte de menystenir el silenci.

Perquè aquest intent d’amortir les conseqüències polítiques de la crisi també es pot llegir en el sentit que Europa no està preparada encara per a enfrontar-se obertament a Espanya i posar-la al seu lloc. Encara pitjor: implica que, a diferència d’allò que va passar el 2017, els estats europeus ara sí que veuen la cara real d’Espanya, però, així i tot, no accepten d’encarar les conseqüències d’allò que veuen, cosa que sí que fan, en canvi, amb Polònia, Romania o Hongria.

No passa res. No perdem els nervis. Això és una cursa d’obstacles que sabíem que seria llarga i avui som molt lluny de la línia d’eixida on érem fa quatre anys. S’ha fet un camí enorme i, efectivament, ara Espanya ja tan sols pot obtenir silencis quan, aleshores, obtenia adhesions. Això és veritat. I no passa res tampoc perquè la gran diferència entre el 2017 i avui és que l’exili català no explora, i explota, la via política sinó la legal, i aquesta no entén de pressions. Però cal dir que tot això que es fa no es fa per guanyar un plet en un tribunal de Luxemburg, ni que siga el més important de tots, sinó per guanyar la independència. I seria un perill oblidar aquesta cosa tan simple.

I en aquest sentit he de dir que aquests dies s’especula molt amb el retorn del president Puigdemont i els consellers Comín i Ponsatí i a mi em fa por que no s’estiga venent la pell de l’ós abans d’haver-lo caçat.

Més o menys tothom dóna per fet, i Puigdemont mateix ho ha insinuat molt clarament, que aquest retorn passarà precisament a conseqüència de les decisions judicials europees. Bé, primer caldrà veure la sentència i després encara caldrà veure si els exiliats s’atreveixen a tornar sabent que probablement Espanya els voldrà empresonar.

Però suposem que totes dues condicions passen. Pensar que Puigdemont anirà a palau i aixecarà la DUI, tal com alguna gent vol, em sap greu de dir-ho així, però és una fantasia. No és en els plans de ningú, vull dir de cap polític català, no crec ni que de Puigdemont mateix. Per tant, la pregunta és: hi ha algú que pense i prepare com s’aprofitarà políticament aquest momentum en favor de la independència de Catalunya o també deixaran passar aquesta oportunitat? Perquè la gent, d’això no tinc cap dubte, el crearà, aquest nou momentum: el carrer no fallarà si hi ha el retorn victoriós dels exiliats. Però, i després, què? Què li oferiran, a la gent? Que li proposaran, a la gent? Com es traduirà aquesta victòria judicial en una de col·lectiva –i que no siga, per si algú s’ho pensa, ni partidista ni autonòmica–?

Ho dic com un avís, ara que encara hi ha temps. I avise perquè si no es posa una proposta política rere aquesta victòria judicial tan excepcional, i després de quatre anys d’una feina tan increïblement ben feta, ves que tot plegat no acabe convertint-se tan sols en la versió per a l’exili de l’acte del Liceu: que siga simplement una manera de resoldre la situació personal d’alguns dirigents destacats. Perquè respecte de la necessitat de resoldre la situació de Puigdemont, que tant de mal fa a la Unió Europea i la seua credibilitat, estic segur que tots els estats ara silenciosos estan més que d’acord. Però no és qüestió d’això, solament. Dic jo…

PS. Sóc ben conscient que no es pot comparar l’actitud vencedora i lluitadora de l’exili i les derrotes que infligeix a Espanya amb el derrotisme que, majoritàriament, ha emergit de la presó. En aquest sentit, reconec que he forçat la imatge del Liceu fins al punt que podria indignar algú. Però l’he forçada perquè el debat s’entenga ben clarament en termes reals, perquè tothom siga conscient d’allò que és en joc i perquè ningú no puga cridar a l’engany el dia de demà.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
04.01.2022  ·  22:11

Europa no es pot permetre deixar-se vèncer pel desafiament de països com Polònia, Espanya o Romania sense desaparèixer a curt termini. De manera que no ho farà. Pel que fa a la independència, aquesta sembla que passa per una estratègia llarga, que sembla que haurà d’arribar després d’intentar una negociació impossible entre Espanya i el Consell de la República. I això són anys, encara. Ningú ho ha dit amb claredat i d’ací plora la criatura.

Albert Ventura
Albert Ventura
04.01.2022  ·  22:17

Es el moment d’obrir un compte en francs suissos?.

Ramon Batlle
Ramon Batlle
04.01.2022  ·  22:29

Aquest “inclús” i aquest “entén DE” ha fet plorar una quinzena de lingüistes del bon català. Tant costava de revisar el text abans de publicar ?

Matilde Font
Matilde Font
04.01.2022  ·  22:32

Espere que la gent no estiguem per combregar amb rodes de molí ni que ens facen passar bou per bèstia grossa. Ja tenim el pap una mica ple de totes les “jugades mestres” dels polítics per fer-nos acotar el cap.

Aleix Corral
Aleix Corral
04.01.2022  ·  22:36

Els autonomistes d’ERC, per partidisme, no en voldran saber res i diran que la victòria no serveix per res, com a molt se n’enfotran.
Els autonomistes de Junts, per partidisme, cel·lebraran la victòria però diran que no poden fer res per culpa d’ERC.

Nina Santiago
Nina Santiago
04.01.2022  ·  22:37

Jo no estic tranquila amb tot aquest afer dels exiliats.
Jo demanaria asil polític a Bèlgica per si de cas.

Joan Verdera
Joan Verdera
04.01.2022  ·  22:46

La teoria del “last remedy” per a la independència diu, simplificant molt, que quan es produeixen violacions serioses I continuades dels drets humans per part de l’estat contra minories nacionals llavors la independència guanya pes com a últim remei. Els altres estats deixen de donar suport a l’estat que no respecta els drets humans I poden activament promoure solucions democràtiques (veure Buchanan). Em sembla que anem en aquesta direcció, però encara tímidament

Berta Carulla
Berta Carulla
04.01.2022  ·  22:51

Els estats americans no tenen independència per obrar cadascú com vulgui? Doncs amb més motiu a la podrida i vella Europa. El pitjor és la hipocresia, fer veure que si però no, pel darrere la claven. Que es declarin tots independents i sabrem a què atenir-nos, a les clares. Però no, la moral de cartró pedra, tan europea, és tradició tot l’any.

Si seguim esperant el momentum, o depenents dels polítics, les veurem passar una rere l’altra i qui dia passa any empeny, fins i tot les famoses i esperades sentències. Les oportunitats les hem de crear nosaltres cada dia, arriscant, posant-nos a prova amb cada acte de desobediència i de plantada davant d’enemic que tenim entre nosaltres. I així tindrem greixats els mecanismes. O creieu que dormint, mentres, el son dels infants hi haurà múscul i reflexos quan s’encengui, si s’encen la flama? Cal confrontació i conflicte, cal fer-los sentir incòmodes, mossegar quan calgui.. això mai no anat dels polítics sinó de nosaltres.

Mercè ariza
Mercè ariza
04.01.2022  ·  23:06

Quan es fa el comentari de que la independencia la tenim a tocar també s´ens diu que si per cas no es poden donar mes detalls fins tindreu al sac i ben lligat aixó crec que es una manera de prevenir que els que están al aguait per trencar-ho tot no ho pugin fer. L´exit de la votació al 1 d´octubre fou també portar tot en secretisme absolut.Ens cal parar l´orella i fer el que diu el MHP Carles Puigdemont !Preparem-nos!

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
04.01.2022  ·  23:14

Siguem breus: ens bufa la gamba què facen els estats europeus.

Com deia el meu amic en Simó Aguilar i Castelló D.E.P. (faller, llaurador de la pedania de Carpesa, DJ, radiofonista i independentista impenitent i a prova de foc), represaliat durant 3 dies en la batuda de la Ley Anti-terrorista de 1982, una matinada a les 6 de la matinada quan anava a treballar:

“Nosaltres, a la nostra marxa”

Josep Blesa (València)

Ricard Portabella
Ricard Portabella
04.01.2022  ·  23:21

Si no aprofitem les victòries que vinguin de la justícia Europea, ja podem plegar. I el Gran problema és que no me’n refio ni un pèl ni d’Esquerra ni de Junts. La gran qüestió segueix sent com crear una força alternativa a les “oficials”.

Carles Serra
Carles Serra
04.01.2022  ·  23:35

Són tants els interrogants a la teva editorial Vicent, que es fa difícil treure’n conclusions reals de lo que pugui passar; només em queda creuar els dits, doncs jo no veig ni detecto cap més acció per part dels polítics/partits/entitats/societat, que hi ha en aquest país colonitzat.
Amb la reprèssio que ens està caient, amb l’espoliació que estem patint i ja que dir del genocidi de la nostra cultura, veus mobilitzacions Vicent? ja veus l’ANC com acabat, per resposta el silenci, ha que dir d’Òmnium, amb el de lluites compartides i abraçades amb franquistes, aquesta bleda solejada d’en Cuixart.
Lo que sí que tinc clar pels anys que tinc i per lo que estic vivint, ple de traïcions i personalismes, que no veure la meva llibertat ni la del meu País.

Marta Pallarès
Marta Pallarès
05.01.2022  ·  00:03

Crec que Vicent Partal ha trigat massa en veure el joc d’ERC. D’un temps ençà torna a estar optimista i torna a alimentar la idea de la independència amb la premisa que el carrer no fallarà. No hi estic d’acord. Ja em sap greu. El lideratge i la unitat q teníem abans del 2017 s’ha destruït, no pas innocentment. Al carrer hi podran sortir milers de persones però no pas milions. El que s’ha destrossat i a consciència va molt més enllà de la unitat i el lideratge; s’ha cremat a tota una generació. Sempre queden romàntics, fidels de pedra picada i, fins i tot, noves adhesions, d’aquells que arriben molt més tard que on va arribar tothom fa quatre anys, però amb això no n’hi ha per a res. M’agradaria equivocar-me però no ho crec. El 2017 ho vam tenir a tocar de veritat. Mai sabrem del tot què va passar. Tampoc cal. És fàcil endevinar que va passar de tot: traicions, desercions, xantatges, amenaces, soborns. Una part molt gran del moviment sabíem que estàvem vivint uns moments històrics que són escassos. Ara bé, de la mateixa manera, la destrucció del moviment des de dins i des de fora ha estat tan extraordinària com la de la revolució sobirana i pacífica.
Han estat quatre anys de merda sentint a dir moltes rucades en boca de gent que havia fet un paper decisiu. I no s’han retirat sinó que es dediquen a desmentir-se cada dia, cada dia, i els mitjans catalans venudíssims, dedicats a prestigiar Ñ a cada oportunitat. Això no era així durant els anys previs a l’1-O. Les tesis del Partal no m’arriben com creïbles sinó que escriu el que volem llegir. No dic que sigui fals, ell probablement creu el que diu, però no tinc clar que s’adoni que ja no s’ho creu gaire més gent. És el preu de fallar a la gent; cremar-la. S’ha fet camí legal però en paral.lel s’ha destruït el camí social.

Jordi Buïl
Jordi Buïl
05.01.2022  ·  00:04

Jo crec, com també es pot interpretar del que en diu en Vicent Partal, que el MHP Puigdemont, com a bon espanyol, a la pràctica juga a millorar Espanya, no pas a fer-la fora de Catalunya.

És el que em semblen dir , en conjunt, moltes de les seves paraules, omissions, accions i manques d’acció.

Sento, de debò, haver-ho de dir.

Montserrat Pagès
Montserrat Pagès
05.01.2022  ·  00:28

Que els altres països no es manifestin més aviat semblaria una bona notícia. Espanya deu estar emprant tots els seus mitjans per pressionar-los.

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
05.01.2022  ·  01:17

Estic 100% d’acord amb el comentari de la Berta Carulla, i bastant d’acord amb el de la Marta Pallarès. Hem de trobar la sortida de l’atzucac. No la trobarem esperant a que ens l’ensenyin els polítics. L’hem de trobar les persones tot retrobant-nos i parlant, debatent. Però no pas de debats absolutament estèrils com el que planteja el professor López Bofill sobre el tabú de que hi hagi morts en el procés d’independència. No és que sigui tabú, és que és un debat estèril. El resumiré en dues frases.

És una evidència que en general els processos d’independència inclouen fases violentes en que es poden produir morts. Però és igualment evident que planificar un procés d’independència per a que hi hagi morts, o fer-los servir per assolir l’objectiu és criminal.

S’ha acabat el debat. I sóc conscient de que hi haurà cínics que em respondran amb la dita de que si mates 1 persona ets un assassí, però que si en mates 1 milió ets un heroi. Per a mi el cinisme no té cabuda en un debat formal.

Pel que fa a la pretensió d’alguns estats de la Unió Europea de triar la legislació Europea com els convingui, a la carta, va ser l’origen (plantejat amb molta més elegància) de la negociació que volia endegar el primer ministre britànic David Cameron per canviar les regles dels tractats de la Unió Europea, com ara Schengen. I que va desencadenar el referèndum del Brèxit i la ulterior eixida del Regne Unit de la Unió Europea, amb unes conseqüències que sospito que encara no hem vist del tot, però que podrien molt possiblement incloure la reunificació d’Irlanda i la independència d’Escòcia (en aquest ordre). Això dependria principalment de la Unió Europea que ara té una força negociadora molt forta envers al Regne Unit per la qüestió de la frontera de l’Ulster.

Vist el resultat de la via del Brèxit, no és d’estranyar que ara Polònia, Hongria i d’altres proposin el pols a la Comissió Europea en uns altres termes. I és potser això altre allò que explica el silenci dels diferents estats membres sobre el recurs de Llarena en el cas dels exiliats. Llarena, igual com han fet Polònia i Hongria, està fent-li un pols a la Comissió Europea. Polònia i Romania s’hi adhereixen per interès propi (doncs els interessa afeblir la posició de la Comissió Europea); i Bèlgica s’hi persona en contra perquè el resultat podria afectar negativament el seu sistema judicial.

Aquí tothom actua per interessos. Ningú actua de manera altruista (és a dir, defensant interessos d’altri).

Ed Garrido
Ed Garrido
05.01.2022  ·  02:25

El mes trist de tot, Sr Partal, es que tambe ER s alegraria si es perjudiques al MHP Puigdemont, “el fill de puta Pelomocho”, tal com l’anomena el Sergi Sol.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
05.01.2022  ·  03:48

Si Europa falla, no descartem manifestacions antieuropees o fins i tot intentar un referèndum per a sortir d’Europa. A mi el que m’inquieta és com Brusel·les està infiltrada pels espanyols, i de fet no crec equivocar-me si dic que aquesta és la raó del silenci. Que mal feta que està, aquesta Europa!

Josep Oriol Sallas
Josep Oriol Sallas
05.01.2022  ·  04:57

Estic d’acord amb l’exposat. Estic neguitejat amb el retorn: què farem?

PAU BOLDU
PAU BOLDU
05.01.2022  ·  05:35

Europa no ens regala res, ja que la UE, UNIÓ D’ESTATS, es una unió d’estats contra Europa, gràcies al tandem pp.ps, que son la garantia pel manteniment de l ‘status dels estats imperials nazionals contra la llibertat dels pobles i dels europeus.

Carles Blas
Carles Blas
05.01.2022  ·  06:30

Europa no farà res en favor de Catalunya perquè és una unió d’estats i les fronteres són un tabú. Els drets fonamentals estan per sota d’aquest tabú encara que els tractats diguin una altre cosa. Si pensem que hi haurà aliats anem venuts. Els pocs països que podien europeus que podien simpatitzar per ser ells mateixos recentment independents fa temps que han callat per evitar que els hi toquin el crostó.

Són temps molt preocupants per la democràcia.

Joan López
Joan López
05.01.2022  ·  06:36

Jo hem faig una pregunta qui o quina cosa ha desmobilitzar a la gent:
La covid
ERC
l,ANC i OMNIUM
EL GOVERN
Tot plegat pot ser-hi tot l’esmentat. Lo cert es que a fora,ja no es veu el moviment independentiste amb la força del 2017. Per això entenc l’article d’avui,no tenim res segur,llavors hens toca fer d’adivins.
Tambe farè jo la meva a on son els 2.3 milions de independentistes, son mes,son menys? I qui pot reunificar-nos ,quin politic,quin partit,quin moviment social.?
Sabem qui no està ja per l’independencia.
Bè crec que de moment hens toca fer l’independencia individualment dìa a dìa fen de Catalunya un pais gens agradable per els castellans,que no es trovin com a casa seva,que pensin que es trovan al extranger.
Fem-nos forts individualment tot esperan l’arrivada del “reunificador”.

Enric Roca
Enric Roca
05.01.2022  ·  06:50

De les opcions,sens dubte ès la 4.I per descomptat no ès raonable sonmiar truites,quant torni el President tornará la feina pèro CAP miracle.Potser lo mès encertat fora un altre REF unilateral i aquest cop sí NO reprimit per el Estado.Desprès potser fore bó esser conscients del nivell de democracia “Española” i actuar en consecuencia.Ès evident qué l’Unidad castellanista imperial del Estado al igual què succeiex a Nova Caledonia amb la Egalitè francesa (El exemple dença FelipeV) ès colonial i MOLT fracturadora de societats.Amb el mirall tan bonic qué ès Suissa (Ún Estat mès antic qué el “Español”) ès clar qué per exemple a Suissa no van treures de la maniga un Idioma “Suiss” IMPOSAT amb variats metodes represius durant 300 anys.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
05.01.2022  ·  06:57

Tornaré a posar l’aigua al vi, però nego la major: el que provoquem els catalans a Europa és simplement indiferència. Ens vàrem desactivar solets i ara, si algú es molesta a mirar, entre el “talante” impostat de Sánchez i les baralles estúpides entre nosaltres, l’únic que veu és una olla de grills de quatre nacionalistes malcriats a l’estil de la Padània del Bossi, que no saben molt bé què volen, que no fan cap mena de força i que, a sobre, tenen davant una persona negociadora i moderna.

Europa només es mou quan hi ha un problema. I fins i tot, ni així, perquè no és realment un ens supranacional sinó, en realitat, una col·lecció d’estats units per interessos econòmics. El mercat comú que tots crèiem que havia esdevingut alguna cosa més, i jo el primer- ingènuament- fa anys.

Que Polònia i Romania es passin per on els sembli les resolucions europees en realitat no és cap mala notícia per la majoria de països. Per això, més enllà del que els pugui semblar que una colla de llepaciris com els polonesos, i de corruptes com els governants romanesos els contradiguin, aquest “anar per lliure” és en realitat molt útil per la majoria dels estats.

Crear precedents d’afebliment d’Europa, com en el seu dia el xec de la Thatcher, o els fracassos dels referenda de la constitució europea, o el Brexit, funciona molt bé per incrementar la fortalesa dels estats, cosa que en aquesta època de ceguesa, egoïsme i mediocritat política europea, tots volen. O creieu que el dia que França o Itàlia tinguin un conflicte gros amb Europa, veient que els ho deixen passar a Polònia, Hongria i Romania, no se n’aprofitaran ? S’ha de ser molt ingenu per pensar el contrari.

Als anys 50 hi havia Adenauer, Schuman o Monnet. Ara tenim “grans” personatges de la talla de Macron o Draghi. No espereu que anem gaire enllà en la construcció d’un continent far de la democràcia i de la llibertat on les desigualtats es vagin esborrant i la integració sigui cada cop més important. I és una pena, però el futur són les autocràcies tipus Xina o Rússia i una mera unió de fronteres i d’interessos econòmics, en un continent dominat en bona part per la ideologia ultraliberal i sovint feixista (no és broma: a més d’Hongria ja governen o hi són molt a prop a Holanda, França, Àustria i en poc temps Espanya).

Que amb aquest panorama i sense convertir-nos en un problema encara creguem que mereixem l’atenció de ningú és, com a mínim, ingenu. Volem que ens facin cas ? Tallem l’aeroport 2 mesos, muntem una vaga general que no es mogui ni un paper, desobeïm i fem incontrolable el territori. Passarà ? Jo diria que no…

I sobre els exiliats, francament, no crec que tornin, perquè ja pot dir el que vulgui Europa, que, si posen un peu a l’estat espanyol, malgrat les garanties que es vulgui donar des del TJUE/TEDH o el que us sembli, aniran a parar a la garjola més fosca que tinguin. I a Europa li serà estrictament igual, més enllà de tres o quatre protestes formals.

Suposant la hipòtesi contrària: que realment tornessin i no passés res, no crec que hi hagi ni momentum ni res. Ni es donen les condicions socials, ni la mobilització, ni l’organització territorial, ni el control del territori, ni l’entusiasme necessaris. I Espanya controla massa bé tot el que passa a Catalunya i totes les seves institucions. Com a molt m’imagino un fiasco de l’estil del Tsunami. La típica performance que fem els catalans amb una manifestació colorista, algun tall de carreteres que sol tenir conseqüències nefandes per algun dels participants, amb la inestimable col·laboració de la Generalitat com a acusació, i poca cosa més.

No dic que no es pugui fer res, i que no es pugui assolir la independència, però jo em deixaria d’alta política i de fer volar coloms i tornaria a bastir el moviment des de sota, sobre bases sòlides i amb líders que no fossin carallots integrals o doctors en llirisme. I així, en uns anys i després de picar molta pedra, ho podem tornar a intentar.

I tant de bo m’equivoqui i la revolució sigui a tocar. M’hi apuntarí i hi col·laboraré amb totes les meves forces perquè crec que és l’única manera de sobreviure i ser una societat lliure i democràtica on es respecti els drets de tothom i la cultura i la llengua del país, sense els vicis de Boinistán.

Danilo Pelucchi
Danilo Pelucchi
05.01.2022  ·  07:50

Crec que tornera’ per donar un impuls a les municipal.

Victor Serra
Victor Serra
05.01.2022  ·  08:42

Si Europa cedeix al desafiament de Polònia , Rumania i Hongria, per culpa d’Espanya, té els dies comptats. Ja hi nha moltes veus que diuen que es va trigar massa a reaccionar contra Orban. Sí, Europa és un Club d’Estats que van a la seva. Però trencar Europa i la supremacia del Dret Europeu, no els sortirà gratis a aquests Estats . Ho saben perfectament. Ara bé, avui dia hi ha tanta estupidesa i tant idiota amb poder, que no podem afirmar mai al 100% que la pitjor solució no serà la que finalment s’acabarà adoptant.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
05.01.2022  ·  08:43

A Europa, com a aquí, la immensa majoria dels dirigents polítics només busquen el xollo. Una altra cosa és la justícia europea, que a diferència de l´espanyola; sí és justa. Però cal preparar-nos pel retorn del nostre govern exiliat pel 155, o tornarem a dormir com a la sentència del 19?

Joan Begue
Joan Begue
05.01.2022  ·  09:21

Amb el permís de vostès i l’oportunitat que m’ofereix aquest diari.
De vegades per a no dir sempre darrerament, en pregunto en quin mom visc jo…
Serà que això de la ciència ficció m’ha destaratat les neurones que els altres personatges d’aquesta història dorman el son dels innocents, no ho sé de cert.
Però de veritat encara pensen vostes que el Mon segueix igual. Que no hi ha cap crisis que això de l’epidèmia els ha agafat al poder que no als governs amb els pixats al ventre.
Que l’economia del “primer mon” va com una màquina. Que es pot seguir imprimint bitllets sense cap raó.
Que l’esclat de la bombolla del 2008 ja és història.
Que ens oferiran els Estats si de debò això no es ficció. Algú encara pensa que la gent que fins ara (tota la gent, no els 2 milions..) restarà confinada a casa seva per por a la pandèmia.
A partir d’aquí vostès mateixos treguin les seves conclusions.

Albert Miret
Albert Miret
05.01.2022  ·  09:32

Avui se’m fa massa trist i pesat escriure la meva opinió en aquesta llista que majoritàriament és un monument al pessimisme dels perdedors. La tècnica del Niño Becerra és bona, ja ho sabem tots. Sempre explica fracassos. Quan l’encerta s’ho gasta tot en comprar-se flors, quan la caga, calla durant un temps proporcional al volum de l’error, però ell sap que en aquesta societat tan enfonsada en el llot espanyol, es ven molt millor el fracàs que l’acció i l’esperança. Gràcies, Vicent per la teva claredat, constància i paciència infinita per aguantar cada dia aquest lament tan trist.

Carles Ortiz
Carles Ortiz
05.01.2022  ·  09:46

Del que es pot estar ben segur, és de que cap tribunal europeu declararà la independència de Catalunya, ni enviarà cap exèrcit a defensar-la.

Pep Agulló
Pep Agulló
05.01.2022  ·  09:47

COM APROFITEM L’EMPENTA?

Una ofensiva política de l’independentisme aprofitant una victòrial judicial europea només s’aconseguirà en paral.lel a una ofensiva ciutadana i aquesta autoorganització a banda dels partits que intentaran defensar la seva normalitat autonòmica, s’ha de treballar des d’avui mateix. I això no és pas així..

La victòria judicial per sí mateixa no generarà cap ofensiva política, en tot cas, unes manifestacions de protesta. Sense cap estratégia al darrere no hi haurà embat ccontra l’Estat.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
05.01.2022  ·  09:58

Si la gent no pren, pacíficament i resolta el carrer sense límit de temps, forçant els polítics, va per a llarg. Amb Espanya, ni diàlegs ni taules. Europa? “Diplomàticament”, abans ens vetarà que ens votarà. Llavant-se les mans en té prou: “Caminante, no hay camino…”

david graupere
david graupere
05.01.2022  ·  09:59

Del tot d’acord amb la Sra Carulla.

Serà interessant de veure fins on arriba la justícia a Europa.

Cal no oblidar que aquests estats criptofeixistes tenen un deute gros.

Aixecar la DUI no, però sense un referèndum serà un fiasco.

CAL PREPARAR-NOS PER A UN REFERÈNDUM, és a dir, el mínim

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
05.01.2022  ·  10:05

A tots els estats de la UE els interessa que Catalunya s’independitzi d’Espanya. Si mes no, encara que només sigui per tenir ells més poder relatiu dins de la UE i perquè Espanya tingui menys capacitat de fer xantatge amb el seu deute públic. El que no els interessa és que aquesta independència es faci amb un procés que desestabilitzi les economies espanyola i/o catalana.

En públic, de cara a la galeria, no poden posicionar-se a favor de Catalunya mentre no siguem lliures. Però a la pràctica jugaran a favor d’Espanya o de Catalunya depenent del que més els convingui a cada moment.

Per aconseguir el suport dels estats europeus, Espanya juga a acollonir-los amb el risc de desestabilització de l’economia i a pagar el preu que sigui quan té alguna moneda de canvi per oferir.

Nosaltres hauríem de jugar a desestabilitzar l’economia espanyola i l’estat espanyol. Hauríem de fer veure als estats de la UE que hi ha molt més risc de esfondrament de l’economia espanyola si Catalunya es manté sota el domini espanyol que si assoleix la llibertat. Em temo que no és el que estem fent. Si mes no, els partits polítics autoanomenats independentistes.

Miquel Brugués
Miquel Brugués
05.01.2022  ·  10:25

Si no ens mentalitzem que l’única possibilitat la tenim en el Consell per la República, fora dels partits polítics i no ens apuntem en massa per fer força ho tenim malament per aconseguir la independència.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
05.01.2022  ·  10:29

Jo també estic d’acord amb la Sra. Berta Carulla i la Sra. Marta Pallarés. Com ja he exposat en comentaris anteriors, les decisions judicials europees contràries, encara que sobre el paper siguin taxativament executives, han estat ignorades impunement pels jutges espanyols quan no els han agradat. La sentència Junqueras n’és un bon exemple. I els poders europeus (la Comissió, el Banc Central) mai no han actuat contra el Reyno de EspaÑa (un membre prominent d’aquest club d’estats), excepte per raons estrictament pressupostàries, per tal de limitar una mica (tampoc no gaire, oi?) el despilfarro de fons europeus per part d’EspaÑa. Si mai s’emprenen accions econòmiques decisives, com ara congelar o reduir els ajuts New Generation o exigir a La Moncloa l’eixugament d’una part significativa del deute amb el BCE, ja veureu com immediatament els governs espaÑols prenen totes les mesures exigides per Europa. Però la simple estirada d’orelles als jutges, per molt dolorosa que sigui pels membres de la judicatura en l’àmbit professional i internacional, no els farà modificar gens ni mica la seva patriòtica estolidesa.

GUILLEM VERGER
GUILLEM VERGER
05.01.2022  ·  10:57

No tenir els tribunals europeus en contra dels exiliats, o fins i tot tenir-los a favor, és una condició necessària per a la independència, però que està molt lluny de ser suficient. La negativa reiterada d’Espanya a cap mena de negociació creïble amb l’independentisme, sigui sobre un referèndum d’autodeterminació o oferint una contraproposta que desbloquegi la situació, és un assumpte polític, no judicial. Sigui o no per les pressions espanyoles, el suport del Parlament Europeu i de la Comissió a un referèndum és en les actuals condicions impensable. La contraproposta depèn d’Espanya, però Espanya ha optat per la repressió. A l’interior, els funciona més o menys, perquè la UE cedeix i considera “afer intern” la persecució policial i la judicialització d’un conflicte polític pròpies d’un estat autoritari, però en traspassar les fronteres, els exiliats han posat de manifest que els tribunals espanyols estan molt lluny de complir els estàndards democràtics i d’un estat de dret. Que els tribunals europeus tombin les exigències espanyoles ens retorna a la casella de sortida, o gairebé. Queda per veure la reacció del PE i la CE quan Espanya, com és previsible, faci com Polònia, negant-se a obeir les directrius europees, i persisteixi amb empresonar els exiliats si tornen. I em temo que no es desviaran del guió a que ens tenen acostumats.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
05.01.2022  ·  11:04

L’estat espanyol no es pot permetre una derrota tan sonada com el retorn de Puigdemont lliure a Catalunya. Els tribunals europeus sentenciaran a favor de l’exili però la política europea, dels estats, no és prou madura encara per enfrontar-se a un estat membre de la categoria crítica -econòmica, estratègica i demogràfica- d’Espanya. Serà el primer cop d’una gran contradicció entre la llei i la política a la UE. Si torna Puigdemont, encara que amb la immunitat reconeguda, serà detingut, no en tinc cap dubte,. Els motius de la detenció els què vulgueu, dret penal de l’enemic. Si l’estat no deté Puigdemont seria com reconèixer la legalitat i el resultat de l’1 d’octubre. No s’ho pot permetre. Europa tampoc pot permetre’s arraconar Espanya. Despertem del somni europeu. Europa és un acord de relacions econòmiques entre estats i prou. Estats que també tenen problemes territorials per resoldre. La política europea, fora de l’interès comercial, és estètica i cosmètica davant d’un afer de la magnitud com el català que compromet severament un estat membre i el cor de la Unió. La feina que s’ha fet a l’exili és important perquè es vegi des de fora el nostre problema amb una perspectiva més real, s’ha arribat a impedir l’extradició i potser el silenci dels estats però la cosa no anirà més lluny. La llibertat de Catalunya només la podem guanyar a dins, res vindrà de fora, tinguem-ho clar. Franco va morir al llit amb bones relacions amb Europa i EEUU.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
05.01.2022  ·  11:04

Pesimisme i cansamemt a banda, jo només us puc dir el que faré jo si arriba el tan desitjat i messiànic “momentum”. M’arrastraré pels carrers, perderé la veu i si cal, tornaré a l’aeroport en bicicleta. També he de dir que la ue mostra la seva autèntica cara que, per cert, em recorda la dita de Góngora: andéme yo caliente…

Josep Castellsagué
Josep Castellsagué
05.01.2022  ·  11:31

Inquietant sí.
Però encara més inquietant la política d’ERC, Junts, Òmnium… Ja hem vist el que han fet amb els indults.

Josep Farré
Josep Farré
05.01.2022  ·  11:33

Europa no li interessa l’independentisme català de cap de les maneres ja que pot obrir el camí a altres llocs d’Europa que també volen independitzar-se del seus respectius estats. Que fins a la data Europa s’ha mogut contra Polònia i Romania per fets pels quals també mereixeria spain el mateix tracte, i no ha fet res és tot un símptoma. També cal recordar que l’informe sobre els presos polítics va motivar que l’estat fes efectiu ràpidament els indults però que no era el que deia l’informe, i ningú d’Europa va dir res. Vull tenir confiança amb els jutges europeus però ja han demostrat anteriorment que les sentències arriben tard i molt descafeïnades (veure sentències dels casos del país basc).

Aleix Gaus
Aleix Gaus
05.01.2022  ·  11:36

Sincerament malgrat les victories judicials dels exiliats jo no m´en fio de espanya i per altra banda els partits de casa nostra independentistes harien de fer pinya i el que fan és posar més llenya foc. Per tant la veu del carrer és el que porta la batuta de tot el procés

Jaume Bonet
Jaume Bonet
05.01.2022  ·  13:08

La independència de Catalunya s’ha d’implementar abans de les eleccions municipals espanyoles del 2023. Sembla que qualcú mou l’atac a la llengua per desviar esforços de la lluita per la independència …igual fan parlant de les municipals …però podem girar la cosa i fer que la defensa de la llengua sigui un esperó més en la lluita per la independència, i assustar els “endollats” començant a bastir candidatures independentistes alternatives de cara a les municipals. Candidatures disposades a repensar-se si s’ha implementat la independència, però constituïdes del tot per si els qui tenen l’obligació d’obeir el mandat del poble continuen robant-li sa victòria diluint, ajornant i menystenint la gesta del primer d’octubre del 2017. Segur que dins Junts, dins ERC i dins les CUP hi ha gent honesta, però si no aconsegueixen controlar els seus partits i expulsar-ne els usurpadors (secretaris generals inclosos), hauran de passar-se a la lluita del poble o el poble passar-los per damunt. EL REFERENDUM ESTÀ FET I GUANYAT. Qui pidoli fer-ne un altre està insultant el poble que votà el primer d’octubre del 2017. Això s’ha de defensar i fer-nos-ne predicadors actius, organitzant grups locals, difonent-ho, i difonent arreu les malifetes de l’estat espanyol (copiar i enganxar “lo” molt que en circula per la xarxa, fer-ne edicions en paper, parlant-ne, etc.)Té l’enemic els mass media i milers de trolls pagats escampant mentides, només si tots ens feim feim activistes ho podrem combatre i lluitar contra el desànim: els desmobilitzadors volen que la gent es reti,es desanimi i ho deixi anar; predicar el desànim és fer un favor als traïdors i és tudar la gran gesta democràtica que el poble català feu el primer d’octubre del 2017 i que, si l’acaba, serà gesta mundial.

GABRIEL BARDIA
GABRIEL BARDIA
05.01.2022  ·  13:13

La independència d’un país l’aconsegueix el poble amb totes les conseqüències, no els polítics. Ha estat, és i serà sempre.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
05.01.2022  ·  13:15

Vicent, la teva manera de veure el silenci dels estats europeus, és si més no, molt poc aclaridor i molt inquietant. És molt poc aclaridor, perquè per natura ho és i per tant, no és un error teu. Mentre hi hagi dos grups antagònics com són el Consell de Europa i la justícia europea, els dubtes perduraran i els independentistes catalans no sabrem de quin sant serem devots. Si el Consell de Europa dirigeix les seves preferències a les tesis espanyoles, cosa que podria passar, la justícia europea no serà prou vàlida per fer recular l’estat espanyol fins allà on hauria de ser ja: absolutament complidora de la democràcia, ni més ni menys. Només cal fer una rapida llambregada per donar-se compte de com ha tractat Espanya les deliberacions judicials del tribunal de Luxemburg.

Miquel Urquizu
Miquel Urquizu
05.01.2022  ·  13:16

ER no es un partit independentista i si diu que ho és en campanya electoral és per veure si també arreplega aquests vots. El seu projecte és ser hegemònic i poder manar el que sigui. El TJUE és quasi segur que no donarà la raó a Llarena, Marchena i companyia. La batalla del exili es guanyarà i facilitarà el retorn dels exiliats. Aquest han de ser valents i jugar fort. S’apropa a molta velocitat una confrontació directa amb l’estat on tothom haurà de aclarir com es posiciona, les caretes ja fa temps que han caigut. Vila Web hauria de creure en el projecte que tenim entre mans que no és altre que aconseguir la independència, en lloc d’anar tirant aigua al vi.

Francesc Subiràs
Francesc Subiràs
05.01.2022  ·  14:23

Inquietant? No estàs trankil? Jo si! Hajahaha. Europa és una puta cara, que carda malament i a sobre et maltracta. Si vols anar de putes, truca’m, tinc la mateixa edat que tu, i segurament trobarem coses millors.

ramon Feixas
ramon Feixas
05.01.2022  ·  14:35

És complicat parlar de revessos o derrotes: per això………Res és tot i res és res. I sovint els tentacles dimensionals dominants poden afogar als dominats amb les seves afirmacions contundents. La hivernació cada dia queda més clar que no és un pim pam.
Que la política de la UE no coincidia amb la democràcia a Catalunya era més vist que el que el vent es va emportar. Hem vist que una altra cosa és la justícia, però tot i així qui va fer que determinar que els votats eren eurodiputats, no exerceix d’eurodiputat. I el que forma part del guió en forma, sigui per grat d’una tendència determinada dins l’independentisme o per raons de vera
cultura catalana, en forma part. Aleshores el criteri que porti a agradar o desagradar, pot ser que en alguns casos ( o masses) vagi desviat, com és natural en una societat competitiva.
Smbla que a la UE l’estament judicial és més net, però Què pesa més: la justicia justa o la política bruta?

jaume vall
jaume vall
05.01.2022  ·  14:37

En tant en quant en Partal acostuma a tenir molt bona informació i bons contactes, i tot amb això estableix que hi ha tres possibles raons, sense poder discriminar la certa, resulta superflu per part dels qui no tenim informació ni contactes d’especular sobre aquest subjecte politico-jurídic.
En qualsevol cas, està bé de reduir l’optimisme. De de les tres, la primera és l’única que permet un pel d’esperança per a la prevalença del dret i de la justícia, favorable a nosaltres i a la UE en general. La segona és nefasta pel que significa de victòria parcial espanyola i derrota total europea. I la tercera és un caramel enverinat.
Si davant de l’arrogància agressiva d’un estat com l’espanyol, en fallida, nouvingut, filofeixista, que no pot aportar ni recerca, ni investigació, ni premis Nobel, ni productivitat, ni formació, ni alta ocupació, ni…. els grans estats -iels estadistes- no gosen intervenir, a l’espera de la resposta dels tribunals, significa que no hi ha grans líders a la Unió Europea.

I si no hi ha grans líders a la UE, d’altres líders menys escrupolosos de societats més autoritàries se’ls pixaran a la boca.

Miquel Gilibert, realista/pessimista comme d’habitude, ens recorda la probable probabilitat (disculpeu redundància) de que la raó correcta sigui la més desfavorable als nostres interessos. I als interessos d’una Confederació Europea pròspera, justa, lliure.

Josep Soler
Josep Soler
05.01.2022  ·  14:48

Crec que Europa – com qualsevol veí de l’escala – no està per resoldre els nostres problemes, a no ser que els manifeste’m de forma clara i contundent, nosaltres mateixos.
Estem experimentant un dèficit de protesta que tothom interpreta que ja estem satisfets amb el que tenim.
La pregunta és – si no es cert que no ho estem – com es que no proteste’m ni diguem res?.
Crec que defugim la resposta pertinent a aquests pregunta.
S’han fet unes eleccions que han donat els resultats que han donat i em traspassat novament la responsabilitat a les nostres institucions i els nostres polítics, per tal que organitzin a la societat per la recerca de solucions. Es justament aquí on recau el mal. Aquests únicament estan preocupats per la defensa dels seu status de vida personal i han pactat amb el poder de l’Estat la manera de mantenir-lo i si de cas, millorar-lo.
Així que un contingent de funcionaris s’ocupen d’aquests tasca, en contradicció a les demandes i preocupacións dels catalans que anem a peu.
Apart de poder que exerceix el poder per si mateix, els instruments de propaganda (i de de xantatge) de que disposa, com és ara els mitjans audiovisuals (TV3 es d’una eficàcia decisiva) fa que una acció de ‘veu popular” esdevingui pràcticament impossible.
Crec que si no som capaços de despendre’ns d’aquests controls socials (clarament a mans dels partits en el poder com PSC- PSOE + ERC) difícilment ens en sortirem.

Teresa Puig
Teresa Puig
05.01.2022  ·  14:58

Doncs fins aquí.
Gràcies pocasoltes d’ERC, gràcies PdCat carrincló, gràcies pijos cupaires, gràcies JxCat indecisos. Aneu tots a pastar fang!

josep mestres
josep mestres
05.01.2022  ·  15:41

Europa no existeix políticament parlant. Només actuarà burocràticament. I als estats díscols els deixarà fer la majoria de barbaritats a canvi de pactes que mai coneixerem.

ERC ha dilapidat tota la feina d’anys de mil.lions de catalans. L’error de Junqueras i el seu equip ha ajudat millor que ningú al règim espanyol i a l’unionisme a Catalunya. I això ens costarà a tots molts anys i recursos. Perque la negociació ja està totalment perduda.

L’única via possible és l’enfrontament amb l’estat d’una part molt important del poble. Amb la feina d’ERC dels darrers 3 anys això ja s’ha fet inviable. Passaran a la història d’aquest pobre país com els autèntics traïdors a un dels pocs moments en que alguna cosa era possible.

Roser Caminals
Roser Caminals
05.01.2022  ·  15:51

Excel.lent article.
Una cosa és l’Europa jurídica i una altra l’Europa política. La segona no es remulla mentre ho pugui evitar perquè sap que, en aquest cas, les decisions jurídiques tenen implicacions polítiques molt serioses.
Digui el que digui (o no digui) la Comissió, Catalunya ha d’aprofitar l’impacte dels veredictes per transformar-los en combustible polític. El govern no ho farà si no l’arrosseguen les entitats civils i el CxR.
En general, els estats europeus s’alinearan després, no abans dels fets.

Joan Royo
Joan Royo
05.01.2022  ·  16:24

Espanya no fa cas dels tribunals europeus, ho ha demostrat a bastament, i per la unitat de la pàtria encara menys. Els exiliats només podran tornar lliures quan Catalunya siga independent, i això va enllaçat amb una mobilització mantinguda i organitzada sense por, on la gent prenga el poder. Ho va dir Joel Joan “diem seny per no dir covardia”. Ahir en aquest diari comentàvem el que és un tabú i avui torna a aparéixer, ja era hora. Estem disposats a suportar la violència extrema? Assumim que hi pot haver morts? La por és humana, absolutament raonable. A què estem disposats els ciutadans? En els darrers decennis hem vist com s’han produït processos d’independència a diversos països d’Europa, i s’han produït pacíficament en alguns casos i amb morts en altres. Estic segur que en aquells països hi havia por, molta por. Què farem?

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
05.01.2022  ·  16:37

Fins ara Vicent, el teu positivisme m’encoratjava. Ara, aquest editorial d’avui em preocupa molt. Crec que saps més del que dius. Tens notícies de que en Carles Puigdemont ha negociat amb Espanya poder tornar? Això seria molt trist nacionalment parlant, per molt que sigui humanament raonable.
I el Consell per la República, quin paper pot tenir a partir d’ara?

Jesús Albiol
Jesús Albiol
05.01.2022  ·  16:51

El camí d’alliberament nacional no serà pas curt.
Crec que una victòria judicial a Europa fixaria les bases per al combat polític que el CxR ha de fer a nivell internacional i, en aquest sentit, el paper del MHP Puigdemont és vital, per la qual cosa igual és bona idea fer un pas al costat a la Presidència de Junts.
La confrontació internacional hauria de passar per enfortir democràticament la UE, cosa que afebliria molt la posició de l’estat espanyol fins a fer-la insostenible, esperant que el cos electoral haja de triar entre UE o autarquia socioeconòmica. Crec que a mig termini pot passar i fer un tomb a la situació actual d’acomodament autonomista.

Antoni Cerdà
Antoni Cerdà
05.01.2022  ·  18:09

Sí no aprofitem totes les nostres virtuts com a poble, no farem res. Necessitem que els catalans en el món, que n’hi han milers i al damunt molt importants, facin incrementar els anhels de llibertat del poble català. Sense deixar de mobilitzar-nos i autoorganitzar-nos a tots els indrets de la nostra nació. Confrontar, vol dir, penso, parlar sempre la llengua catalana, parlar amb els que no pensen com naltros, explicar a joves i gent nouvinguda, el perquè de la nostra lluita per constituir-nos en un estat independent en forma de República catalana.

Lluí Mor
Lluí Mor
05.01.2022  ·  19:46

Subscric fil per randa el comentari de Marta Pallares.

Norma Jorba
Norma Jorba
06.01.2022  ·  01:05

Forçar la imatge del Liceu és el millor que podíeu fer. Gràcies. L’hauríem de forçar tots cada dia per si de cas, perquè desgraciadament pot ser que vulguin fer anar per aquí la cosa. I això sí que seria, atre cop, indignant.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes