L’exili d’Anna Gabriel o com passar d’un combat col·lectiu a una peripècia personal

Qui pot pensar que hi ha cap mena de conflicte polític a Catalunya, si els presos ja són al carrer i els exiliats van tornant un per un i reconeixen aquella autoritat que el 2017 van proclamar i anunciar solemnement al món que ja no reconeixien?

Vicent Partal
19.07.2022 - 21:40
Actualització: 20.07.2022 - 00:52
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Vull ser molt clar, d’entrada. Crec que qualsevol represaliat té el dret de cercar una solució personal per al seu cas. Per això no donaré mai lliçons a cap detingut, cap pres, cap exiliat ni cap represaliat. Tots tenim una sola vida i si algú arriba a la conclusió que serà millor si esborra la part del seu passat que li causa les dificultats, és una decisió personal seua i, en tot cas, és la seua responsabilitat.

I ara parlem de política.

Ahir la dirigent la CUP Anna Gabriel es va presentar davant Pablo Llarena al Tribunal Suprem espanyol, després d’haver canviat sobtadament d’advocat. Acabada la compareixença, el Suprem va aixecar l’ordre de detenció que hi havia en contra seu. Gabriel se’n va tornar a Suïssa immediatament després, però és evident que el gest d’acatament de la justícia espanyola, el reconeixement que té autoritat sobre ella, posa fi de facto al seu exili. Quan vulga, podrà tornar lliurement.

Però la decisió d’Anna Gabriel contradiu la raó del seu exili. El febrer del 2018, en una de les primeres entrevistes que va concedir a Ginebra, va dir això al diari suís Le Temps: “No aniré a Madrid: em persegueixen per la meva activitat política i la premsa governamental ja m’ha declarat culpable.” I afegí: “Com que no tindré un judici just, he cercat un país que pugui protegir els meus drets”, en referència a Suïssa. La declaració no incloïa cap raó personal per a exiliar-se, com ara la por i la incomoditat, sinó que remarcava una vegada i una altra el component clarament polític de la decisió. I jurídic. Exiliar-se a Suïssa era una part de la denúncia col·lectiva de la nació catalana per la reacció antidemocràtica de l’estat espanyol al referèndum d’autodeterminació i la proclamació d’independència posterior.

Per això, l’exili, ja aleshores, havia esdevingut la punta de llança de la denúncia internacional per la manca de llibertats a Catalunya. I per això, en aquella mateixa entrevista, Gabriel va posar en relleu aquest context quan va recordar al periodista que la situació espanyola era comparable a la de Turquia, “per la persecució de 900 persones, entre les quals professors, policies, polítics i fins i tot simples electors”, i va afegir: “La qüestió catalana s’ha de resoldre políticament, però les autoritats espanyoles volen emmordassar l’independentisme fent servir la repressió.” L’exili, doncs, no es presentava en cap cas com una peripècia personal aïllada, sinó com una part del combat col·lectiu per a recuperar la llibertat.

I precisament això, aquesta imbricació en un projecte col·lectiu que va més enllà de la persona en si, ara canvia quan Anna Gabriel pren la decisió de tornar i sotmetre’s al poder de la justícia espanyola, sense que haja canviat res. Això darrer és la part més important. Quan ella va concedir l’entrevista que dibuixava les raons per les quals s’exiliava, hi havia 900 represaliats, però el darrer càlcul d’Òmnium, la setmana passada, apuja la xifra a 4.200. Per tant, si ha canviat res, en tot cas, ha estat per a empitjorar. I no solament en el terreny judicial. Políticament, ningú no pot defensar seriosament que l’estat espanyol haja fet cap moviment de reconeixement dels drets col·lectius de Catalunya o dels drets individuals dels independentistes. L’estat espanyol continua on era: nega el dret d’autodeterminació i persegueix, com el cas Pegasus ha deixat ben clar, la dissidència política.

Però fixeu-vos que, tal com explicava bé ahir Josep Casulleras, aquesta volta l’estat espanyol en tan sols tres mesos ha aconseguit d’amagar, apagar i diluir l’impacte de l’espionatge. I això ha estat en bona part perquè els polítics catalans hi han contribuït molt. Qui pot pensar que Catalunya està enfadada quan veu les fotografies del president Aragonès amb el president Sánchez? Qui pot pensar que a Catalunya hi ha cap conflicte polític nacional, si el partit al govern de Catalunya i el partit al govern d’Espanya es donen suport mútuament en tot i per a tot? Qui pot pensar que hi ha cap mena de conflicte polític a Catalunya, si els presos ja són al carrer i els exiliats van tornant un per un i reconeixen aquella autoritat que el 2017 van proclamar i anunciar solemnement al món que ja no reconeixien?

El marc en què ens movem i en què es mou el retorn d’Anna Gabriel és aquest. Una volta domesticat el govern de Catalunya –que ja no origina cap problema que no siga assumible en l’ordre intern ni causa cap crisi amb repercussions internacionals–, el govern espanyol posa tots els seus esforços a mirar d’aïllar i fer residual el darrer reducte fora del seu control: el president Puigdemont i l’exili de Brussel·les. Perquè ells són els qui es mantenen ferms en la legitimitat del Primer d’Octubre, en l’exercici de l’autodeterminació i en la denúncia internacional. Les úniques actituds que l’estat espanyol no pot assimilar.

Espanya pot assimilar perfectament de tenir al seu interior, manant en governs autonòmics i tot, independentistes que guanyen eleccions, però no fan la independència, siguen d’Esquerra, de la CUP, de Bildu, d’un Junts que s’allunya de Puigdemont o de qui siga. I no solament això: aquests independentistes són la seua coartada principal, perquè, sense haver de canviar res, poden fer veure que allò que va causar horror a Europa i una crisi institucional monumental a Espanya –la seua reacció antidemocràtica del 2017– ja és aigua passada i ningú no se n’hauria de preocupar mai més. I per això, i amb aquesta finalitat, faran servir –tant si ella ho vol com si no– l’exemple d’Anna Gabriel.

 

PS. Aquest editorial té una contrapartida imprescindible, en aquest altre que vaig publicar el juny del 2021 (“Nosaltres som els amos de la seua por”) i que us demane que tingueu la paciència de llegir avui també. Perquè dibuixa l’altra cara d’això que passa. M’hauria pogut repetir i col·locar l’argument dins el d’avui, però les coses tan importants i concretes com les que explicava aquell dia no es poden refregir.

 

 

VilaWeb és un diari independent, que no depèn de ningú ni es vincula a ningú més que al seu propi criteri editorial i a la comunitat de lectors que representa. Per això necessitem del vostre suport per seguir parlant amb llibertat.  Si voleu, i podeu, us demanem que us feu subscriptors

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
19.07.2022  ·  22:09

És que tenim massa polítics ( i la major part depenent del sou de polític per a viure) i molts pocs estadistes. I així ens va. Malauradament, els polítics solen ser un reflex del poble que representen o que figura que representen. Seguim.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
19.07.2022  ·  22:24

Ara és clar que la CUP és una caricatura de si mateixa; que ERC s’ha traït a si mateixa i, de retruc, ha traït Catalunya, o pot ser a la inversa; i que Junts està corcat per mediocres professionals de la política. Prou!. Oblidem-los tots plegats.
Cal concretar una llista cívica amb persones de reconegut prestigi personal i professional, íntegres, decidides, fermes, coratjoses.
Som-hi, que no val a badar!

Camí Tous
Camí Tous
19.07.2022  ·  22:24

Com bé diu Sr. Partal, la situació ha canviat a pitjor i les decisions de la Sra. Gabriel, bé que són legítimes, són personals. No he entès mai perquè va marxar… Ara tampoc he entès mai perquè el partit al qual pertany s’anomenen revolucionaris… a dia d’avui no han demostrat res positiu… bé no han demostrat res.
Són una decepció més de tot l’aparador polític que em tingut tots aquests anys.
No hi ha cap partit polític actual que em representi i per tant la decepció encara és més gran.

JOSEP AMILCAR ALBERT
JOSEP AMILCAR ALBERT
19.07.2022  ·  22:38

Qui els ha vist i qui els veu!!
Si no existira l’hemeroteca….

Josep Sendra
Josep Sendra
19.07.2022  ·  22:38

Totalment d’acord. Anna Gabriel representa la trista realitat de la CUP: la poca revolució que han fet i el seu seguidisme a les lluites compartides, d’Esquerra Republicana, jacobines per cert, amb les esquerres ibèriques, que no han anat enlloc. I aquest abandonament que ha fet la CUP de l’eix Nacional, per la nefasta influència d’Endavant. Gabriel es desligitima i també aigualeix el discurs de confrontació de la CUP, massa dominada pel sector de Barcelona, gens revolucionari, quan fa més falta, el sector de comarques i Girona, més radical.

Xavier Clèries
Xavier Clèries
19.07.2022  ·  22:44

El més revolucionari que tenim és Puigdemont!

Roser Bravo
Roser Bravo
19.07.2022  ·  22:45

Cada cop més clar…. Perdó per a tots ja que l’únic cap que volen és el del President Puigdemont. Si ho aconseguissin, la cúpula Judicial ho tindria tot solucionat. L’únic ferm, junt amb la Clara Ponsatí i en Comín…. Però aquests no tenen preu!!!!

Gerber van
Gerber van
19.07.2022  ·  22:54

Ahir l’Anne Gabriel també va caure a la irellevancia, tal com va fer el Oriol Junqueras i tot voluntariament.

Cada dia sembla més clar que hem de fer nosaltres mateixos una intifada per fer impossible una vida normal als Espanyols. Dels polítics al Parlament i del govern autonòmic no cal esperar res.

Agustí Ferrer
Agustí Ferrer
19.07.2022  ·  23:04

Vull entendre que l’Anna Gabriel va anar a l’exili per seguir amb la lluita política, ara suposo que vista la condescendència del govern i els seus partits, inclosa la CUP davant l’Estat espanyol, mostrant una imatge ridícula del moviment independentista, ha decidit tornar a Espanya i mostra acatament a l’Estat Espanyol. I que ningú s’enganyi, en jugaria un pèsol que aquest viatge a Madrid estava acordat, no s’arriscaria a provar sort.
Tothom guanya, bé tothom no, ella guanya llibertat de moviment, Espanya neteja la seva imatge, i els independentistes perdem un altre combat i ens aboquem a la mediocritat de la fauna exòtica.

Esteve Mach
Esteve Mach
19.07.2022  ·  23:09

Els actes dels professionals de la política cal analitzar-los des del mateix nivell; mai des del punt de vista personal. Perquè la gent com la Gabriel hi han anat voluntaris a la primera línia. I, en el cas de la CUP, donant lliçons de radicalitat i enviant a persones que consideraven “dèbils” o “toves”, a la paperera de la història.
Quan la Gabriel “regularitza” (com l’Emèrit en el terreny fiscal)
la seva situació davant d’un tribunal que no hauria ni de reconèixer, s’hi tira ella mateixa a la paperera. Políticament parlant, no es mereix una altre cosa.
Aguanta, Puigdemont!!

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
19.07.2022  ·  23:14

No sé la de vegades que hi hauré fet aquest comentari des de fa dècades: “sempre hi ha un vizcaíno dispoat a judar i fundar l’imperi español”.

Que un dia foren d’Herri Batasuna, o del PNV, sempre acaben ajudant Màdrix contra la Nació Catalana.

Ramon Barnils, ho expressava, més o menys, així: español i basc/vasc (la meua dona amb dificultats d’expressar-se en juleio i prou contaminada per ell, ho fa en v) són les dues úniques llengües del món amb 5 vocals només.

Per això sempre acaben ajudant-se i col·laborant. Un vasc, només és un español que encara no ha madurat prou.

Josep Blesa (València)

Albert Noguera
Albert Noguera
19.07.2022  ·  23:20

El fet que els partits suposadament indepes siguin la cohartada perfecta contra la independència em fa estar segur que el que millor puc fer per rellançar-la, és NO VOTAR-LOS MÉS!!! Amolta gent li resultarà més fàcil aixecar-se contra el PsoE que contra aquesta colla d’enganyar-bobos!!

Jordi Buïl
Jordi Buïl
19.07.2022  ·  23:21

Jo, del president Puigdemont, no me’n fio.

Si llegiu el seu llibre “M’explico”, veureu que a les pàgines on parla del Referèndum del primer d’octubre del 2017, en cap moment diu que les forces de l’ordre s’enduguessin vots.

Sembla ben bé com si només haguessin anat a atonyinar la gent, a impedir que votessin, però respectant els vots que ja s’havien emès no enduent-se’ls.

És a dir, sense dir-ho, no aclarint-ho, dóna per sobreentès que només van votar el 43% del cens, i que van votar Sí només el 38% del cens.

És a dir, amaga sibil·linament l’enorme robatori de vots que van fer les forces de l’ordre, i en això col·labora amb l’Estat espanyol a rebaixar el valor del resultat del Referèndum.

Perquè hi ha evodències que al Referèndum hi van votar el 57% del cens, i que hi van votar Sí el 51% del cens.

Els qui tingueu el llibre, mireu-vos-ho, i ho veureu.

I un bon consell:
Per a entendre el que realment ens ha passat al país aquests darrers anys, sisplau mireu-vos el videu següent: https://lamentida.cat/

No us deixarà indiferents.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
19.07.2022  ·  23:21

Es veu que estan oferint “bon tracte” als exilitas de Suissa (de moment) per llavors passar-lo als de Bèlgica. TENEN UNA PORADA GRAN als efectes rebotats que puguin venir de l’informe de l’advocat gral. de la UE: la demostracció del caràcter sistèmic de la repressió anticatalana.

És important que el exiliats aguantin amenaces i “cants de sirena”: 1.- Podria ser un parany; 2.- Tant si ho és com si no ho és, seria una victòria per a l’enemic; 3.- Aguantar serà vèncer, per això tenen por i aniran oferint “facilitats”.

Joan Josep Foz
Joan Josep Foz
19.07.2022  ·  23:21

Crec que al CxR som actualment pocs més de cent mil.
I si en les properes setmanes fóssim uns quants centenars de milers ??
I per aconseguir-ho, no cal ni tan sols aixecar-se del sofà.
Penseu-hi si us plau.
Gràcies i bona nit

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
19.07.2022  ·  23:22

La lluita de l’exili és duríssima. I no està lliure d’errades. Algunes errades són estratègicament determinants; d’altres només són errades tàctiques que es poden esmenar.
L’encert més gran de l’exili, des del punt de vista estratègic, va ser participar a les eleccions al Parlament Europeu; i tanmateix van estar a prop de no presentar-s’hi.
Per això és comprensible que l’Anna Gabriel no s’hi presentés. Però això no la deslliura de l’error estratègic. Aquella hagués estat una decisió personal (al marge del seu partit), com també s’ha d’entendre la decisió de posar punt i final al seu exili.

És una decisió que és conseqüència d’una trajectòria. Al capdavall, la lluita de l’exili és molt dura i si es cometen errors s’acaben pagant.

Afortunadament per l’Anna, ella ha pogut trobar una sortida personal al seu exili. I ho celebro tant com quan va emprendre el camí de Ginebra, o com quan va ser la Marta Rovira la qui va deixar plantat el magistrat Llarena.

I sí, aquesta sortida personal a una situació que ningú desitjaria, implica un cop per la causa independentista. Però de la mateixa manera que la necessitat de trobar aquesta solució a l’exili és la conseqüència dels errors estrategics comesos anteriorment, també el cop per la causa independentista és la conseqüència d’aquells mateixos errors. Així doncs, no té trellat lamentar-se o criticar la decisió de l’Anna Gabriel de posar fi al seu exili. Al contrari! Només pot ser motiu de joia! El lament ha de ser per tots els errors que ens han dut a aquest punt.

I finalment, una reflexió en clau col·lectiva. De qui és culpa, al capdavall, la situació en que estem immersos? Que no és responsabilitat de tots plegats haver elegit un govern tan mediocre? (I encara sóc generós). Que no és responsabilitat de tots nosaltres de sotmetre’ns al dictat d’uns mitjans de comunicació tan venuts? Que no és responsabilitat de tots nosaltres la desmobilització popular? O és que resultarà que l’alliberament d’un poble ha d’estar en mans de un grapat de polítiques i de polítics exiliats que prou fan per anar tirant?

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
19.07.2022  ·  23:43

Deia Heràclit que “un home no es pot banyar dos cops en el mateix riu». En cinc anys passen moltes coses a la vida d’una persona i si no som capaços de ser generosos i amicals amb els nostres companys no anem enlloc. Anem endarrera, com es comprova cada dia.
Si eliminem tots els “traïdors” i tots els “botiflers” i tots els “venuts” i tots els “corruptes”, quanta gent queda? 100.000? …potser encara tiro llarg.
No crec que els principals “cops” al procés d’autodeterminació vinguin de l’exili ni de cap decissió que puguin prendre els exiliats.
Cal tornar a pensar i a projectar, no ho enteneu?

Jesús Albiol
Jesús Albiol
19.07.2022  ·  23:43

Cada cop està més clar que el CxR és l’eina per defensar el procés, una organització que cal reforçar per donar-li autonomia i llibertat davant l’assetjament estatal.
Tot i això, crec que continua sent també cabdal que la Generalitat no passi a mans del 155.

Berta Carulla
Berta Carulla
19.07.2022  ·  23:53

Josep Casulleras ha cosit un bon relat, i en veure que l’editorial també versava sobre el retorn de la Gabriel he tingut la curiositat de saber si el nostre director ens detallaria alguna cosa més sobre el nou advocat basc, perquè el nostre director té molts coneixements i molts contactes amb el país basc, i més concretament amb la part del conflicte que sembla ser és d’on prové l’advocat de la Gabriel en qüestió. Però no, ni un esment de passada.

L’octubre del 17 un basc ja es va cuidar d’anar llimant el coratge del president Puigdemont els temps anteriors a la DUI. Perquè els bascs es preocupen molt per nosaltres, són extremadament solidaris amb la resta d’espanyols però especialment ho són amb nosaltres i per això no volen que deixem de formar part de l’Estat espanyol….

Aquest advocat basc que ha triat a última hora la Gabriel -o potser ha estat l’advocat que l’ha anat a buscar a ella, o potser ‘un amic’, ‘una amiga’, potser la Meritxell Serret que també l’havia contractat quan va tornar de sobte de Bèlgica, li han parlat i recomanat els seus serveis, no se sap de moment, ningú ens ho explica, però a mi aquestes són les coses que m’encurioseixen-, es veu que té la ,mà trencada negociant amb els espanyols, ep,.. ‘ahí es nada..’, que diuen ells… sí, la mà trencada quan es tractava dels presos bascs (els que s’han tirat una vida en presons al país veí, o a centenars i centenars de km dels seus familiars), comparat amb això el tema de la Gabriel li deu haver semblat xupat….

El director parla com si la Gabriel hagués comandat el seu lliurament, però el moment que aquest ha tingut lloc -igual com el moment en què va tenir lloc el lliurament de la Serret-, fan pensar que el comandament és a una altra banda, i interessat. I més si hi ha un advocat ‘amic’ de l’estat pel mig.

Josep Gualló
Josep Gualló
19.07.2022  ·  23:54

JO SI QUE EM FIO DEL MHP PUIGDEMONT

No li perdo la confiança per un detall com el que esmenta el Jordi Buil.

La independencia només ens pot venir pel cami de l’exili dels independentistes rupturistes. No dels reformistes que s’han queda a casa a esperar el perdó com un remat d’anyells.

I encara menys dels que criden i gesticulen mentre paren la mà i despres es desentenen de tot i busquen una solució personal.

Fugiu dels falsos profetes i ecara més dels mosens i els seus escolanets.

Belén Solé
Belén Solé
20.07.2022  ·  00:22

Puigdemont, Ponsatí, Comín i Puig. Aquests són els meus representants.

Jaume Riu
Jaume Riu
20.07.2022  ·  00:24

NO ENS RENDIREM
El que fa malbé la persona i l’anul·la
no és la presó, és l’indult.
El que desactiva a l’enemic no és l’exili, és el perdó.
La repressió descomunal dels cossos i forces de seguretat del regne d’Espanya contra l’1-O, esperava la rendició i no se’n va sortir.
La repressió jurídica del Tribunal Suprem contra els acusats de rebel·lió, de sedició i de malbaratament, esperava la rendició i no se’n va sortir.
La repressió econòmica del Tribunal de Comptes contra el patrimoni personal dels polítics de la Generalitat, esperava la rendició i no se n’ha sortit.
La repressió tècnica del CNI contra els drets fonamentals, sobretot amb l’espionatge del CatalanGate, esperava la rendició de l’independentisme i no se’n surt.
La compra de voluntats dels alts càrrecs de la UE, esperava la rendició de l’independentisme i no se’n surt perquè els eurodiputats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín ocupen els seus escons a Estrasburg.
Els estranys indults de nou presoners polítics, i el perdó d’aquesta exiliada a Suïssa, potser està obtenint la rendició de persones nominals, però tot plegat ens confirma precisament que com a poble no ens rendirem.

Josep Jallé
Josep Jallé
20.07.2022  ·  00:26

És increïble, casi, com les persones van adaptant-se als que els manipulen per a fer-los servir d’esquer per si la caça major perseguida: Puigdemont, Comin i Puig, entre d’altres, cau en el parany. I és la segona col·laboradora en aquest joc (amb Benet Salellas a la paperera) per a voler fer veure que no hi manca sistèmica de democràcia a l’Estat. ERC i CUP, bons comparses … Quina basca!.

Il·lu González
Il·lu González
20.07.2022  ·  00:31

Una altra enorme decepció….. un altre engany….una altra que acaba a la paperera de la història….

Sort hem tingut de l’exili de veritat (el de Brusel·les) fins ara, però és tan frustrant i desesperant tanta rendició i submissió…. i més quan ja tocàvem la llibertat amb la punteta dels dits!

Sincerament no sé com ho hem de fer per a ser optimistes, positius i engegar de nou des de la base un moviment, aquest cop sí, imparable….

Carles Viñals
Carles Viñals
20.07.2022  ·  00:59

“Qui pot pensar que a Catalunya hi ha cap conflicte polític nacional quan el partit del govern a Catalunya i el partit del govern a Espanya es donen suport mutuament en tot i per a tot ? Quí pot pensar que hi ha cap mena de conflicte polític a Catalunya, si els presos ja són al carrer i els exiliats van tornant un per un i reconeixent aquella autoritat que el 2017 van proclamar i anunciar solemnement al món qe ja no reconeixien ?”

Ningú, responc jo, a la vista del capteniment dels polítics catalans protagonistes d’aquells fets, tant dels ahir empresonats i avui en llibertat, com dels ahir exiliats per fidelitat a unes conviccions (deien) i avui retornats per conveniència personal.
Com el Sr. Partal, em guardaré prou de jutjar-los, però guardaré memòria d’on eren (o deien ser) ahir, i d’on són avui amb tota evidència.
Això pel que fa als polítics, però… us heu preguntat quin conflicte nacional pot veure ningú en una Catalunya on, 5 anys després del 2017, el poble català segueix votant partits i persones “independentistes” que pacten i s’agenollen davant d’Espanya en tot i per a tot ?

Ah!, però ens resten Antoni Comín, Clara Ponsatí i Carles Puigdemont; sobretot, aquest últim, en la persona del qual fa 5 anys m’esforçava en mantenir una fe durament posada a prova els dies 10 i 27 d’octubre del 2017 en que no vaig poder entendre absolutament res de les seves actuacions. No entenia res, però volia seguir creien en ell… fins ahir mateix que, gràcies a la lectura de l’article de Marc Gafarot “La vertadera taula de diàleg”, de 19/09/21, vaig entendre finalment que l’explicació del succeït els dies 10 i 27 d’octubre del 2017 es troba en el que va passar el dia 3 d’aquell mateix mes quan, a més del discurs de Felipe VI va passar el que explico telegràficament a continuació:

“El 3 d’octubre del 2017 a les 8 del vespre, el Sr. Jan Jambon, independentista flamenc, llavors vicepresident del govern belga i ministre de l’interior, parla telefònicament amb una persona de contacte del govern català. Li diu que la societat i el govern belga estan colpits per la inacceptable violència de la policia espanyola vers el pacífics votants catalans. Que el Sr. Charles Michel, com a primer ministre del regne de bèlgica, demana parlar amb el Sr. Puigdemont per oferir-li la mediació internacional dels països bàltics i d’Irlanda, liderada per bèlgica.
Puigdemont atén la trucada del primer ministre per a dir-li, per a sorpresa d’ell i consternació del Sr. Jambon, que rebutja qualsevol tipus de mediació internacional, avalant així la tesi del govern d’Espanya que el conflicte català és un “afer intern espanyol”.

Dies després, amb Puigdemont ja a Bélgica, els Srs. Michel i Jambon seguien sense entendre res del que havia passat a Catalunya. Jo, ara, ja ho he entés. Puigdemont tampoc no volía la independència

Albert Pérez
Albert Pérez
20.07.2022  ·  01:04

Qualsevol que s’hagi manegat amb aquests kumbes tronats de la CUP -a l’igual que amb els “panxacontents” d’ERC de l’agrupació del barri o el menestral convergent de sempre “del poble (o ciutat…) de tota la vida”, sap que el seu marc mental i la seva escala de valors no va entendre mai de què va “fer un país nou”. Perquè viuen de l’esquema mental del “país vell”. Del país de sempre. Del país de perdedors que històricament hem estat a causa d’aquesta inèrcia història (antropològica?) a no tenir esma d’esforçar-se a ser simplement un país “normal”. Una pena. No dimitiré del meu objectiu però cada cop com el dia d’avui penso que moriré sense ser un ciutadà normal (emprenyat si cal i com toca perquè penso lliurement) d’un país normal… Tant senzill com això. Dit això: mai veig creure que aquesta noia de la CUP tingués cap mena d’objectiu. I segurament torna perquè, com a bona cupaire, poc cosmopolita, devia estar perdudíssima a Suïssa. Que torni a l’esplai!

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
20.07.2022  ·  01:44

Hauríem de tractar més bé als represaliats. Tots els catalans hauríem de fer pinya amb ells, els hauríem de rescabalar amb escreix de tots els perjudicis materials que Espanya els provoca i els hauríem de donar tot el suport humà. I hem de trobar la forma de fer-li pagar a Espanya la factura.

Albert Ventura
Albert Ventura
20.07.2022  ·  02:25

Home, una senyora que era la manaire d’una organitzacio politica que organitza un referendum amb cinc mil persones i surt un empat no esperarieu que aparegues a l’estacio de Finlandia (o de Sants) com el Lenin disposat a organitzar una revolucio, oi?. Els del sindicat suis aquest on es ja poden anar estripant els carnets abans que la vegin esquiant a Gstaad amb el Putin o l’Abascal.

Jordi Torruella
Jordi Torruella
20.07.2022  ·  03:34

Sols hi veig una solució a aquesta situació creada per la mediocritat dels nostres polítics i no és cap altra que enviar-los a la cua del paro.
Paral.lelament, cercaria alternatives reals de doblegar la voluntat de les cúpules dels partits. Per exemple: https://youtu.be/F2ZSa95fY7U

Joan López
Joan López
20.07.2022  ·  04:37

Com dia rere dia,las noticias son frustans,m’agafarè al tour de françia que ara que el tenim per la catalunya nord, en la retransmision en directe es veu de tant en tant algunas esteladas. L’independentisme segueix viu en cada un de nosaltres,no mès tenim que esperar el moment per sortir de nou,ara si sabent-hi qui es qui.
Jo mai tornarè a sentir-me espanyol,mai. 17 agosto 2017 ,17 morts i mes de 150 fèrits. 1 octubre 2017 mes de mil votants ferits per el cos represiu de la GC i PN. Mai en la resta de la meua vida l’oblidarè,com tampoc oblidarè als mes de 4 mil represaliats.
Espanya hem fà molt de fastic

Rosa Guallar
Rosa Guallar
20.07.2022  ·  06:44

Penso que l’Anna Gabriel es deu estar preparant per a tenir un paper en aquest muntatge d’ERC+Podemos+Bildu que es veu que ens volen fer creure que España és reformable i que ells en seran la clau. Es deuen voler proclamar com a pseudo-izquierda espanola, salvapatries alienes.

Antoni Roca
Antoni Roca
20.07.2022  ·  06:52

No m’ha sorprès gens la decisió d’aquesta senyora, el que m’estranyava era que no l’hagués presa abans.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
20.07.2022  ·  07:06

Anar a demanar perdó al Llarena, seguint el model Junqueras, es inddpendentisme de mongeta tendra. Per cert, i la Rovira continua exiliada per compensar al Puigdemont, pura propaganda d’erc.españa

Albert Miret
Albert Miret
20.07.2022  ·  07:07

Cansa una mica veure i sentir cada dia lamentacions en les que caic jo també per cansament i avorriment. La llibertat d’un poble no depèn d’un referèndum, encara que s’hagi guanyat, sinó de la resiliència que un poble és capaç de mantenir fins al final. Espanya, el nostre enemic històric, té tot el poder del món, i és completament normal que a un poble desarmat i amb una immigració espanyolista (ocupació) forçada i constant des de fa segles, li costi més de tres anys d’enfrontament guanyar la llibertat. És per això, que l’important és continuar sense defallir ni anunciar contínuament els èxits de l’enemic com si fóssim col·laboradors de la seva propaganda. És lògic que un enemic amb totes les armes, sense vergonya ni de dignitat esclafi sempre que pot al seu enemic inventat, perquè el seu punt més flac és precisament que sense enemic real o fictici, espanya no és res de res. No és pas el primer país feixista que ha intentat destruir a tots els seus oponents i instaurar dictadures, l’exemple nazi és en la ment de tots, però tots, absolutament tots han acabat perdent-ho tot, perquè cap projecte és factible si es basa en l’odi o en la destrucció d’un poble. Per tant, continuem amb tot l’orgull i sabedors que la raó i la llibertat són els nostres drets i que acabarem tenint la victòria i podrem per fi edificar el nostre nou país del coneixement. Ànims, que estem a mig camí i mai va dir ningú que fos planer.

Montserrat Castello
Montserrat Castello
20.07.2022  ·  07:33

I ara, què fem? La major part dels independentistes han abandonat la causa i el President Puigdemont. També ens han abandonat a nosaltres i el país. Què fem? Sotmetre’ns també?

Josep Frigola
Josep Frigola
20.07.2022  ·  07:38

Continuen les contradiccions i les coses incomprensibles. Però vist el que passa, vist que els partits independentistes renuncien a tirar endavant la independència, vist que no existeix cap estratègia clara i conjunta de futur, vista la mediocritat i poca convicció dels dirigens, vista la humiliació constant a la que ens sotmeten uns i altres… Vista la situació i el panorama i, un cop passats 4 anys, potser la sortida personal entre dins la lògica del moment.

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
20.07.2022  ·  07:42

Jo estic esperant impacient que es compleixin els dos anys de termini que va donar la CUP a ERC, en el pacte d’investidura, per valorar els avenços de la Taula de Diàleg.
Els indults estaran consolidats, els exiliats de segona divisió retornats i encarrilats.
Els represaliats anònims dins el pou negre de la justícia espanyola. Però això és igual. A Europa no es dóna importància a aquests petits detalls.
En Carles Riera organitzarà una “Confrontació amb l’estat” mitjançant una “ruptura democràtica”?
Tiraran la pedra i amagarà la mà, com sempre?

Carles Serra
Carles Serra
20.07.2022  ·  07:52

Podem fer tots els comentaris i propostes que hom cregui més adient; la realitat és que la nostra història és ben trista, per això portem 300 anys de colonització per part d’aquesta espaÑa franquista i corrupte.
La nostra història està plena de traïcions, plena de botifler, plena de vividors que no tenen cap problema de viure i APALANCAR tot aquest sistema espaÑol.
L’exemple de tot lo que faig esment és lo que estem vivint/veien en aquest últims anys arran del procés; sempre tindré que agrair-li el procés per fer-nos veure aquesta realitat de partits/polítics/societat

Juan Antonio Grau
Juan Antonio Grau
20.07.2022  ·  08:01

Amb tot això, no es poden entendre els resultatas de les intencions de vot que donen ERC primera. Amb l’oblit que mostra de l’1 d’octubre i l’abandó de la independència en els seus objectius. Que algú m’ho expliqui. Dez del neu punt de vista. Seguir votant ERC, no té cap sentit. No fa politica d’esquerra (sí biopija) , no fa res per apartar la monarquia i no fa res per la independència (més que marejar la.perdiu) . No sé si votaré mai més. Barruts!

Pep Agulló
Pep Agulló
20.07.2022  ·  08:29

LA POR MENA AL FEMER DE LA HISTÒRIA….

El comentari que feia ahir en saber la notícia començava, com fa l’editorial avui, per separar la decisió personal de la valoració política. Cadascú brega amb el que pensa i decideix per aconseguir la llibertat. Punt.

L’Anna Gabriel ha deixat el combat col·lectiu de l’exili per la sortida personal en rendir-se a la por de l’Estat. Ha decidit entregar-se al repressor Llarena en el moment que el tema de les extradicions està en discussió al TJUE després de les nefastes conclusions de l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

La Gabriel no és una política qualsevol. La seva arrogància i la seva superioritat moral que brandava dels seus dogmes revolucionaris que li feien considerar els aliats independentistes com enemics burgesos, fan d’aquesta claudicació per la por que semblava desafiar, un acte del tot menyspreable i indigne.

No ha dubtat en aportar, ni que sigui involuntàriament només faltaria, el seu granet a emblanquir la repressió dels milers de combatents represaliats. ¿Amb aquesta claudicació, una més, de la dirigent de l’independentisme, com farem palès l’existència del conflicte Catalunya-Espanya?

Rita Rey
Rita Rey
20.07.2022  ·  08:36

D’enviar a la paperera de la història al President Mas, amb un somriure d’orella a orella, ara es fa una genuflexió a Pablo Llarena, acatant la justícia espanyola com si res.
A partir d’aquest fet, lliçons de desobediència i d’independentisme per part de la CUP cap ni una.

Francesc Ermi
Francesc Ermi
20.07.2022  ·  08:42

A l’any 78 el pare d!un amic em va dir:
-una persona de dretes tota la vida serà de dretes.
– una persona d’esquerres ves-li posant diners damunt la taula i al final es farà de dretes.

No es una veritat universal però quan veig casos con el de la Gabriel, Colau o Pablo Iglesias, penso que no anava tant desencaminat.

Jordi Torres
Jordi Torres
20.07.2022  ·  08:45

Avui subscric l’editorial de dalt a baix. Hem de separar la vida personal de la política. Si l’Anna Gabriel ha decidit sotmetre’s a la justícia espanyola i ho ha fet estrictament per raons personals, endavant, té tot el meu suport. Tothom pot fer el que cregui més convenient amb la seva vida. Però, llavors, també hauria de renunciar a la seva representació política, ja que el que ha fet afebleix l’independentisme i va en contra del que el seu partit defensa. No es pot ser lluitadora antifeixista i, alhora, donar carta de validesa als abusos de la justícia espanyola. No es pot comparèixer amb el cap cot davant del gran prevaricador Llarena com a estratègia de defensa personal, i alhora clamar que: “La solució sempre ve des de la lluita, la resistència i la insubordinació”, com feia ella mateixa fa pocs mesos en un acte de suport a l’Eulàlia Reguant (no poso l’enllaç a l’article d’on he tret la cita perquè és d’un dels diaris subvencionats pel departament de presidència i no li cal publicitat extra).

Quan l’Anna Gabriel s’ha posat a disposició del “Tribunal Supremo” ha llençat a la paperera de la història l’oportunitat d’afegir el seu cas a la causa antifeixista. També ha enfortit la posició espanyola, legitimant el judici polític del qual ha estat víctima i donant-los, a més a més, l’oportunitat de mostrar-se ara “magnànims” davant l’opinió pública internacional.

Ho pot fer? I Tant! Qui soc jo per jutjar el patiment dels exiliats o dels presos: la separació forçada de família i amics, el neguit constant, les amenaces… No sabrem mai tot el què els hi han arribat a dir en aquelles cel·les fosques o en covardes trucades anònimes a l’exili. Tractant-se d’Espanya ens podem imaginar el pitjor, ja ens han demostrat, a bastament, que són capaços de qualsevol baixesa per tal de mantenir la seva sacrosanta unitat d’Espanya. No tenen límit (inferior) quan es tracta de mantenir els drets d’explotació de la guingueta espanyola, que d’això es tracta.

Però llavors, Anna, t’hem de demanar que no surtis a més mítings, puny en alt, parlant de resistència antifeixista o dient coses com: “Els drets només s’aconsegueixen exercint-los. Si decidim deixar-ho de fer, sabem quin futur ens espera”.

enric llopis
enric llopis
20.07.2022  ·  08:47

DIVIDE Y VENCERÁS. Aquestes coses passen quan manca la UNITAT per un objectiu comú. Tant dificil és de veure? Aquesta, com d’altres, diguem Junqueras, molt parlar i al final s’han trobat SOLS i no els queda més remei que traïr Catalunya.

Jaume Morrus
Jaume Morrus
20.07.2022  ·  09:01

Emblanquir el règim i deixar el president Puigdemont com un foll excèntric. Entenc (i respecto) els temes personals, però aquests problemes personals no van fer tornar a Valtonyc, ni a Comín. Ells no van canviar d’advocat per tenir un ‘facilitador’ amb el poder. Tot plegat és desolador i ja no sé si ho vull entendre. El que si vull, quan abans millor, és saber quina estratègia comuna fem en el moment de les properes eleccions, si cal una abstenció (que jo sempre he detestat) o un vot nul o un vot en blanc.. o el que sigui, per dir quelcom al malbaratament del nostre vot per part del partits dits independentistes.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
20.07.2022  ·  09:06

Per tornar com ha tornat i en el moment que ho ha fet l’Anna Gabriel, no calia haver marxat.
En aquests moments ha fet més mal a la credibilitat internacional de Catalunya que si hagués baixat el cap al 2017. I li ha donat un cop de mà internacional al Llarena. Perquè?

No ha fet res per Catalunya des de l’exili.
Ha demostrat a bastament la seva hipocresia, per això tenim la hemeroteca, lliurant-se just ara al jutge Llarena, i acotant el cap davant una IN-justícia espanyola, que al 2017 deia no reconèixer.

Una Sra. que va manipular votacions a les assemblees de la CUP.
Una Sra. que brandant paraules de revolucionària, va enviar a la paperera de la història a Artur Mas (no he estat mai votant de A. Mas però vist lo vist la, Gabriel no era ninguna per a donar lliçons) . Què hipòcrita.

Perquè s’ha desfet del Benet Salelles i ha agafat l’advocat de la Serret. Pel plat de llenties?

I ara què, la CUP ensorrarà definitivament la poca credibilitat que li quedava rebent-la amb els braços oberts?

Carles Macaya
Carles Macaya
20.07.2022  ·  09:15

Avui es fa imprescindible fer un comentari.

Jo sóc un exiliat també, per bé que voluntàriament exiliat. Visc a Chihuahua (Mèxic). I vaig dir que no tornaria a Catalunya fins que no fossim independents.

Respectant les situacions personals.

Estem rentant la cara a l’Espanya franquistaborbònica, que està amenaçada per la dreta i l’ultradeta de VOX. N tenim perquè aceptar el seu jou. Jo el vaig viure de petit i em van voler ensarronar amb aquesta caricatura de el Regne d’Espanya mal dit democràtic. Mai ha estat una democràcia plena.

No entenc els polítics catalans.

En aquests moments ja nomñes em queda l’esperança del Consell per la República i els seus integrants.

Malgrat tot cal persistir com ho van fer els nostres avantpassats en circumstàncies potser pitjors.

Només puc dir que Catalunya serà quan sigui una República independent, lliure i sobirana, país d’Europa. Si és que Europa encara existeix.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
20.07.2022  ·  09:38

Amb aquesta actitud, no cal que Espanya ens fique el dit dins l’ull. Continue esperançat en que, mentre els que continuen exiliats no es donen per vençuts, continuarem sent els amos de la seua por i del nostre destí. La història ho jutjarà.

Josep Salart
Josep Salart
20.07.2022  ·  09:50

RABHA HMMANE

Col.laborar amb el repressor i tornar a Suissa… Res de tornar al serrellet, els quatre draps i el pirsing al clítoris. A viure be…

Gràcies Valtonyc i tots els exiliats valents. No hi entra aquella altre senyora de Suissa, autèntica deixalla irreciclable.

A les properes “autonómiques” esperem que gent valenta com els que gallegen i en aquets moments no viuen de política, fachins i tot això, ens diguin que no tenen por i s’agrupin tots (sempre al voltant del CxR).
Nosaltres no fallarem.

Ah, si continuem trobant pel carrer un cupaire o un junquerista, no escatimem l’ escopinada. Sempre és saludable.

Mercè Duran
Mercè Duran
20.07.2022  ·  09:50

Com vaig dir ahir això és : campi qui pugui.
I jo no excuso a ningú que per raons personals prengui decisions d’acatament a la justícia espanyola
Tenien i tenen responsabilitat política i sobretot aquells que ens han estat donant lliçons de moralitat política.
Ens han deixat tirats a tots aquells que s’han exposat a la repressió en qualsevol de les seves formes.
Què ha de pensar en Marcel Vivet i els que com ell estan condemnats a presó amb penes molt dures?
Doncs suposo que el que penso jo, que és una vergonya.
I aquí no entro en l’estratègia dels partits, que ha hem vist que només volen aguantar els seus sous i els seus càrrecs, sinó en les conviccions personals que ara s’ha vist que eren dèbils.
En fi, què pensem fer aquest 11 de setembre, anar com xaiets a fer “bultó” O anar a treure’ls els colors a aquesta colla de farsants sense ideologia i també sense escrúpols

Salvador Aregall
Salvador Aregall
20.07.2022  ·  09:51

Perquè va exiliar-se Anna Gabriel? Si no tenia cap acusació greu ni prespectiva de ser empresonada. Igual que Mireia Boya que no va marxar. L’Anna es va exiliar per donar testimoni de la repressió, no li calia però amb una actitud mongivola -si ho voleu- volia posar en evidència la cara antidemocràtica i repressiva de l’estat espanyol. Bé, ja veieu la magnitud de la derrota. Vicent, no som els amos de la seva por. No diguem bajanades -amb perdó – perquè el conflicte català és de tan baixa intensitat que fa molts segles que dura sense llençar cap paper a terra. No només té el monopoli de la forca, l’estat espanyol té la influència i la complicitat de les cancelleries europees i fins i tot dels tribunals europeus. L’afer Gabriel aïlla Brussel·les i blanqueja la repressió de l’estat, just el contrari del que pretenia amb l’exili. L’Anna s’ha fet gran, ja ha entès que portar hàbit no serveix de gaire cosa que per fer el mec, perquè ja ha entès que els peixos grossos no tornaran i que ella no és res més que una sardineta.

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
20.07.2022  ·  09:57

Independentment de la situació i decisió personals de l’Anna Gabriel, sobre les quals és ben lliure, queda clar que el fet de marxar a l’exili no era per lluitar per la independència ni denunciar persecució política i judicial ni fer res per una República Catalana. De fet, no sé que hagi fet res de tot això, ans el contrari. Penso que s’ha enviat a ella mateixa i el seu partit a la paperera de la història.

Fa anys que tinc la convicció que la CUP és tòxica tant pel que fa a les qüestions socials, econòmiques, ecològiques com per les qüestions nacionals. I els fets em corroboren en la convicció.

Una entrevista menys a l’exili que cal que faci VW.

Natàlia Garriga
Natàlia Garriga
20.07.2022  ·  10:02

Entenc el que esmenten l’editorial i alguns comentaristes sobre el dret a trobar una solució personal però no ho comparteixo. No hi ha solucions personals en el cas dels dirigents que s’han erigit voluntàriament en capdavanters de la lluita col.lectiva, ells han adquirit un compromís públic i tenen una responsabilitat davant la col.lectivitat.

ALBERT MAS
ALBERT MAS
20.07.2022  ·  10:08

Dons com bé dieu apreciat senyor Partal, l’únic que ens queda és el M. H. President Puigdemont, el seu entorn i el Consell per la República.
La meva pregunta és, se’n així, cóm es que les inscripcions al Consell s’han reduït dràsticament fins a nivells quasi anecdòtics? És incomprensible.

Ferran Tineo
Ferran Tineo
20.07.2022  ·  10:14

Quants dels que parleu ací, incloent-hi qui firma l’editorial, còmodament asseguts, sense cap assumpte que us entrebanque la vida personal, laboral o familiar, estaríeu disposats a dur a terme les paraules que fa ja un temps va pronunciar Jordi Cuixart (per a mi l’única persona que ha parlat clar sobre el tema!) al voltant del que caldria sacrificar per lluitar per la independència? Va dir (no cite textualment) l’expresident d’Òmnium: per fer la independència de Catalunya caldrà estar disposats a perdre treballs, llibertats i fins i tot la vida. Quants?

Oriol Martí
Oriol Martí
20.07.2022  ·  10:29

El reton d’A.G. marca amb ferro roent la magnitud de la derrota. Derrota, sí, sense pal.liatius.
La derrota és amarga i s’ha d’anar digerint en dosis homeopàtiques per no sentir-ne els terribles efectes.
Però es Derrota.
Iñigo Iruin, personatge molt tèrbol, què hi fa aquí ?????.
Vicent, altra vegada, la has encertada.
Però alguns, NO ens rendirem.
Veig que amb els comentaris, ens fen uns i altres una feina de suport i acompanyament. Es, dialecticament parlant, la força de la resistència.
Em sento terriblement traicionat per A.G.
Oriol Martí

Sal·lustià Herrero
Sal·lustià Herrero
20.07.2022  ·  10:29

Dubtar de tot sempre és saludable en política i en la vida sencera, però que alguns gosen tractar de desacreditar als exiliats de Bèlgica, aprofitant el cas d’Anna Gabriel, per posar-los a tots al mateix sac, em sembla infame… Ai, la “raça humana”! Seran infiltrats de l’estat que ens vigilen i tracten d’alliçonar-nos contra el darrer nucli de resistència en aquesta guerra bruta d”‘un estat terrorista i anticatalà?

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
20.07.2022  ·  10:32

Ho sento, però no comparteixo l’idea de la separació del personal i el públic.
Si jo, en lo personal, tinc uns valors, una ideologia, unes creences, tots els meus actes, personals i públics, van en consonància amb aquests, sempre. I, de fet, és així a la pràctica. O quan es destapa un escàndol d’un polític, un assetjament, una desviació de diners cap a la butxaca, no l’apartem/ fem dimitir? O diem, és un lladre, un racista, un violador, però fa una tasca política fantàstica?
Compartim majoritàriament que l’actuaciò de l’Anna Gabriel i el moment son nefasts per el país. I demaneu comprensió en lo personal? Ho sento, no.

Joan Royo
Joan Royo
20.07.2022  ·  10:32

Cap novetat senyor Partal. Des d’aquells dies tristos de setembre en què el govern es convertí en un galliner de pollastres sense cap, que la política es un “campi qui pugui”. Els llibres del president Puigdemont són una joia per saber què passava en aquells dies.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
20.07.2022  ·  10:50

Puigdemont, Ponsatí, Comín i Puig: els nostres referents.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
20.07.2022  ·  11:01

Em ve a la ment el comentari del nostre estimat Miquel Iceta: “finals feliços”. Més enllà de la desafortunada imatge que em ve al cap en llegir aquesta construcció ‘final feliç’, em pregunto si aquest senyor no sabia del moviment d’Anna molt abans de que sortís a la premsa. Si és així, ‘chapeau’ per l’Anna, bravo per la cup.

Carles Blas
Carles Blas
20.07.2022  ·  11:07

Hem deixat sols els exiliats. Sense pressió a casa, s’han d’espavilar per ells mateixos. Tot i que m’entristeix, res a dir, s’ha donat 1000 cops més que jo.

Dit això, Delenda Carthago est, el govern col.laboracionista s’ha d’acabar. No hem de votar més cap d’aquests partits d’aprofitats.

Josep Soler
Josep Soler
20.07.2022  ·  11:27

Basicament l’estrategia de l’Estat es la de aillar al grup de l’exili encapsalat pel MHP Puigdemont..
Com diu En Vicent Partal el l’escrit que ens recomana llegir de 08.06.2021, si canviem el nom del titular, la cosa queda així:
“Això que Esquerra Republicana, i molt particularment l’Anna Grabiel han fet aquestes darreres hores és, simplement, situar-se al costat dels irrellevants, tot renunciant voluntàriament a ser amos de la por espanyola”.
Amb l’apòrtació del Junquerisme, els catalans estem immersos dins d’una pandemia politica, que deu ni do la mala llet i les consequencies que porta.
No vull afegir res mes en un tema que per proximitat geografica, em fa molt mal.
Nomes afegir que m’agrada molt l’aportació de molts, però destacaria el comentari de la Berta Carulla, de la Rabha Hmmane i com no la del Carles Macaya.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
20.07.2022  ·  11:52

Companys, oblidem-nos dels politics i els seus partits! Que vagin fent la seva. La independència es fa des del carrer, des d’enlloc més; així ha sigut sempre i així serà també a Catalunya. Organitzem-nos i actuem amb lluita no violenta. A cada animalada colonial una resposta; al nou judici als controladors del referèndum, concentracions i manifestacions; al judici a la presidenta del Parlament, més manifestacions i concentracions (i no siguem babaus: és un judici politic més, i no menor!). I així a cada oportunitat concentrem-nos, retrobem-nos, contemplem la nostra força com fèrem a l’octubre del 17 i del 19.

La llista cívica molt em temo que seria engolida ràpidament per un sistema politic podrit i antidemocràtic. Des de dalt no farem res, cal actuar des de baix, des del carrer. No hi ha raons objectives per a tant pessimisme, encara que ens sentim engamyats pels “nostres” politics. Seguim lliuitant i picant pedra.

Maria Terré
Maria Terré
20.07.2022  ·  12:16

Cap vot per la CUP o per ER són una burla per Catalunya, per l’independentisme.

Lluis Molist
Lluis Molist
20.07.2022  ·  12:19

Plaça Sant Jaume a demanar dimissio del Govern botifler

Montserrat Vilarmau
Montserrat Vilarmau
20.07.2022  ·  12:20

Totalment d’acord amb Xavier Clèries: El més revolucionari, Puigdemont.
Tinguem-ho ben present!

Aleix Gaus
Aleix Gaus
20.07.2022  ·  12:53

Malgrat aquestes actituts els meus referents de resistencia per mi son Puigdemont Comín i Ponsati

Tomas Pérez
Tomas Pérez
20.07.2022  ·  12:58

Bona anàlisi de la situació creada i comparteixo l’editorial. La primera reacció és la de sorpresa i emprenyament, perquè és visceral no del cap, és després de la informació recollida que un pot prendre consciència de la nova situació creada i es veu com en un puzle com cadascuna va encaixant. No cal ser un geni per a veure del que es tracta és segar i que no creixi l’herba. Primer foren els partits, seguir els polítics, ara tocava un altre exiliat que l’han trobat i a seguir arrasant amb tot el que calgui i més, de fet ja fa temps que estan anant per als represaliats com a exemple per la resta, és a dir per a tothom. Però com bé dieu, només nosaltres som els amos de la seva por.

Agustí Delgado
Agustí Delgado
20.07.2022  ·  13:14

Si no fos pel president Puigdemont i l’equip que l’acompanya i el CxR, tota l’enorme quantitat d’energia acumulada arran de l’1-O s’hauria dilapidat d’una manera irresponsable. Honor als qui encara lluiten i als milers de represaliats per aquell dia grandiós.

Joan Begue
Joan Begue
20.07.2022  ·  13:17

Que significa per a cada un de nosaltres l’independencia de Catalunya, que hem dessitjat en els nostres somnis en els nostres dessitjos els nostres raonaments que fora l’independencia de això que diem la nostra Pàtria.
Jo hem pregunto tot sovint a mi mateix, que vull de tot això que he decidit que és necessari per fer un País molt petit i que vol ser escoltat per la resta del món, o no esteu interessats.
Doncs que importa que un fet pot tenir importància, si no se li donem
Algú ha pensat que serà d’Espanya de França d’Anglaterra etc etc en uns quants anys, segles mil·lennis?
Jo no ho sé, però de segur no hi seran.
I Catalunya, tampoc, doncs que te Catalunya per ella mateixa que fins ara ha sobreviscut a tota mena d’intents de genocidi. La seva gent,,? Si si m’ho prenc com un catalitzador d’alguna “raó” que com un secret dins la seva ensenya dins el seu cant en fa vibrar encara avui dia i pot ser alguna raó més, pot ser, doncs si dins d’aquest, no tinc altra manera més d’expressar ho l’egregor que va agafar aquests símbols que hem fet nostres, quan arribi el moment és buidara dins el corrent de a Vida i desapareixerà com es llei d’evolució.
Be és el motiu que en fa pensar que no morirà aquesta Catalunya que penso fins que hagi fet la seva aportació.
Pot semblar pobre, esoteric el que vulgueu, però ni en Junqueras ni la Gabriel ni tant sols en Puigdemont són tant importants com el que ha d’aportar Catalunya al progrés del Planeta.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
20.07.2022  ·  13:19

Sr. Camprubì, vostè pregunta:
Si eliminem tots els “traïdors” i tots els “botiflers” i tots els “venuts” i tots els “corruptes”, quanta gent queda? 100.000? …potser encara tiro llarg.
Si senyor, son els 100.000 i escaig del Consell per la Republica. Vàtua aqui. Som els que som, però sense botiflers ni traidors ni venuts

Com el Sr. Viñals, ….guardaré memòria d’on eren (o deien ser) ahir, i d’on són avui amb tota evidència.
I demanaria a VW una investigació sobre el que ens explica de les converses de Puigdemont amb el govern belga.

Com el Sr. Albert Mas pregunto:
…..com es que les inscripcions al Consell s’han reduït dràsticament fins a nivells quasi anecdòtics? És incomprensible.

I penso com la Sra. Natalia Garriga:
No hi ha solucions personals en el cas dels dirigents que s’han erigit voluntàriament en capdavanters de la lluita col.lectiva, ells han adquirit un compromís públic i tenen una responsabilitat davant la col.lectivitat.

Aquesta és la lluita “no surrender” dels catalans?

Pere Planella
Pere Planella
20.07.2022  ·  13:31

Molta xerrameca i pocs fets, apunteu vos massivament al CxR

Joan Parera
Joan Parera
20.07.2022  ·  13:31

Els catalans som massa fàcils, qualsevol que ens diu que és independentista el creiem a ulls clucs i fins i tot el votem, però la realitat és que les CUP i especialment aquesta noia, han fet molt poc per no dir res, per afavorir la independència i moltíssim, per perjudicar la.

David Mascarella
David Mascarella
20.07.2022  ·  13:36

La cançó de ľenfadós cada dia…

Roser Caminals
Roser Caminals
20.07.2022  ·  15:40

Em limito a citar Miquel Garrido: “Cal concretar una llista cívica amb persones de reconegut prestigi personal i professional, íntegres, decidides, fermes, coratjoses.” Fins que no tinguem aquesta llista i la coordinem amb Waterloo i la societat civil, Europa mantindrà el cap sota l’ala.

Jordi Gomez
Jordi Gomez
20.07.2022  ·  16:02

No sé si algú de la redacció arribarà a llegir-se aquest comentari. No entenc perquè l’ordre depèn de quin es va escriure 1è enlloc de a l’inrevés. Les últimes opinions no les llegirà ningú. Si més no, introduir algun tipus de randomització per assegurar-vos que un col·lectiu reduït d’individus no silencien la resta de lectors.

El que queda clar de la rendició de l’Anna Gabriel (igual que els polítics indultats) és que Espanya lluita per donar una imatge de normalitat. Mentre els catalans continuem esperant que els polítics al govern i al Parlament facin res per la independència anem ben venuts. Clarament, han triat tots viure bé enlloc d’enfrontar-se a l’estat. Qui dia passa, any empeny. Si l’estat espanyol fos prou intel·ligent, negociaria una rendició semblant pel MHP Puigdemont i el permetria venir lliure a territori català.

Al final, la independència de Catalunya dependrà dels ciutadans. I requerirà una massiva vaga indefinida que aturi el país i que acabi d’agenollar una economia completament trencada. Europa no mourà un múscul fins que no li calgui. I l’única manera serà forçar la fallida de l’estat. Així doncs, aturada de país indefinida, petar-nos els polítics catalans i la seva política de rendició, i forçar el default espanyol.

Rubén Cruz
Rubén Cruz
20.07.2022  ·  16:16

Deia en Partal a l’editorial del 8 del juny del 2021 que “a ells, en canvi, sí que els deixa sense cap més eixida que encomanar-se als nostres possibles errors.”
Doncs sembla que l’eixida es va fent com més va més gran. La seva, és clar. A nosaltres ens toca veure passar errors que s’instal•len i oportunitats perdudes, pels “nostres” (!?)

Amb “nostres” com aquests (tot l’independentisme parlamentari) no ens calen “seus”.

Daniel Mir
Daniel Mir
20.07.2022  ·  16:17

Facta, non verba.

Feu el que dic, no el que faig.

Jordi Romeva
Jordi Romeva
20.07.2022  ·  17:11

Es curiós com pot canviar la percepció que es té de les persones, de sobte, per unes paraules, per uns fets, per unes actituds, les que tenies sobre un pedestal, que respectaves, que les posaves com exemple, es fan a miques. Voldries que no fos així però quan hi ha evidències suficients com per que et caigui la vena que tenies sobre els ulls, es molt dolorós, et sents com un idiota i no t’expliques com ha pogut ser. Què ha passat i perquè?. Com és possible?.
Benvolgut Vicenç, en el comentari que vaig fer a l’editorial del 08.06.21 a què fas referència, insistia en reconèixer la vàlua personal i professional dels presos polítics, i tot i no compartir-la, deia que respectava la seva decisió de presentar-se a la justícia espanyola; també valorava el seu coratge i valentia per resistir una repressió tant injusta com llarga.
Ara bé, és sorprenent com una persona pot canviar després de patir uns anys de presó o d’exili; i més sorprenent encara com una persona pot canviar encara que no hagi estat a la presó ni a l’exili.
I és que la meva estupefacció es veure com actuen les actuals cúpules dels partits anomenats independentistes, els membres de les quals, sense distinció de si han patit repressió o no, permeten que l’estat espanyol es consolidi, i a l’hora ignoren la realitat que els envolta, i no em refereixo a l’ofegament econòmic llargament debatut, sinó a la repressió que no s’atura: a Sant Cugat, a Llavaneres, a Caldes de Montbui, a Masdenverge…hi viuen famílies angoixades perquè tenen un parent, un amic, un amic d’un parent o un parent d’un amic que està pendent de judici; són persones joves que varen sortir al carrer primer per demanar la llibertat i després per protestar per les sentències; han rebut pallisses, han passat dies en presó condicional, estan acusats del què no varen fer, sense proves, es clar, i ara el fiscal els demana anys de presó, molts anys (VilaWeb sovint se’n fa ressò d’aquests casos, avui sense anar més lluny).
No es hora companys de recuperar la dignitat, de treure’ns de sobre tanta vergonya i d’acabar d’una vegada amb aquest maleït flagell?

Cristina Guasch
Cristina Guasch
20.07.2022  ·  21:24

Pot ser no cal parlar de “traïdors”, “botiflers”, “indignes” i etc, i es hora de reconèixer que:
– no hi ha polítics catalans amb prou capacitat per conduir Catalunya a la independència.
– Espanya ens ha vençut de nou
– i pot ser ens mereixem el que tenim perquè a part d uns poquets, no som gens revolucionaris.
Fer comentaris aquí o tuits es molt fàcil pero coses que afectin realment la teva vida no tant…

Josep Navarro
Josep Navarro
20.07.2022  ·  21:51

El que diu el senyor Carles Vinyals d’ En Puigdemont, és molt fort. Quina prova té?

Francesc Font
Francesc Font
20.07.2022  ·  22:12

A banda d’estar plenament d’acord amb en Partal, també vull dir que sense voler anar més lluny, davant del casos Serret i Gabriel, recordar el cas Tamara Carrasco, em deixa una mica sorprés. Per dir-ho d’alguna manera.

Marià Armengol
Marià Armengol
20.07.2022  ·  23:08

Molts cops he estat temptat d’escriure per les discrepàncies amb l’opinió del sr. Director.
De vegades m’ha semblat que, tot i el seu estil directe, sempre ha comentat el fets (lamentables tots ells) d’ERC o del seu ‘ideòleg sense idees’, amb guants o, potser manyoples, intentant, sempre, compensar la minsa crítica als ‘hegemònics’ amb una altra, encara que no calgués cap a Junts. Cap a la CUP cap ni una, però.
Avui, com và de la Gabriel, al menys no ha sortit la DIBA…ja es alguna cosa…
Parlant de la Gabriel: Naturalment tothom HAURIA de ser l’amo i senyor de la seva propia vida… però NO estic d’acord en que això sigui tractar com una questió personal. Es una questió política de primera magnitud. La sra. Gabriel INCOMPLEIX el pacte amb els seus electors traïnt (venent… sent comprada…) el seu compromís public i personal amb el pais. Em perdonareu però, personalment, més que un acte de cobardía (que ho és), ho trobo un acte de Traidoría al seu país. Qué es humà?… es clar que sí, els traidors son ben humans…
El fet, de vergonya aliena, s’alinea amb l’estratègia de desactivar la feina de Brussel.les. Jo no la felicito per la seva llibertat. A partir d’ahir es menys persona, doncs ha perdut la dignitat. (I ho sap).
Bona nit i bona hora!

Ed Garrido
Ed Garrido
21.07.2022  ·  01:54

Quin ridicul mes espantos, Sra Gabriel.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes