L’exhumació de Franco podria avançar-se al 28-A

  • El problema de Franco no són els seus ossos, sinó que el seu esperit continua viu i impregna moltes estructures de l'estat espanyol *** Puig fa una crida a la mobilització electoral per a frenar l'extrema dreta *** El síndic andorrà alerta dels abusos econòmics, com els salaris baixos i el preu dels lloguers.

VilaWeb

Pere Martí

15.03.2019 - 20:00
Actualització: 15.03.2019 - 20:25

TEMA DEL DIA
Ossos. El govern de Pedro Sánchez ha xutat la pilota endavant i ha promès que l’exhumació de les restes de Franco es farà el 10 de juny. És una decisió que l’honora, però arriba tard perquè abans, el 28 d’abril, hi ha eleccions espanyoles i, per tant, no hi ha cap garantia que es compleixi. Prometre coses per passades les eleccions és gratis. El 10 de juny no tan sols no hi ha cap garantia que Sánchez continuï de president del govern espanyol, sinó que pot ser que el seu lloc l’ocupi un hereu del franquisme que l’última cosa que farà és remoure els ossos del dictador.

Encara que guanyés el PSOE, com indiquen la majoria d’enquestes, una decisió del Tribunal Suprem podria tombar la decisió d’exhumar les restes del dictador: pot declarar nul l’acord del govern espanyol del 15 de febrer. I tenint en compte l’ambient que es respira a la judicatura espanyola, és molt probable que la resolució de l’alt tribunal vagi en aquesta direcció. El problema de Franco no són els seus ossos, sinó que el seu esperit continua viu i impregna moltes estructures de l’estat espanyol. Més que exhumar quatre ossos polsosos, caldria una desfranquització d’Espanya, que encara continua pendent. La idolatrada transició no va significar cap ruptura amb el franquisme, sinó un pacte de silenci, que deixava intactes bona part de les seves estructures i els seus crims pendents de jutjar.

Quan Espanya ha entrat en crisi, l’esperit de Franco s’ha tornat a fer present. No és pas l’independentisme que ha ressuscitat el franquisme, sinó que el franquisme no havia desaparegut mai, continuava camuflat en la judicatura, en la policia, en l’exèrcit i en la política. Quan l’independentisme ha estat una amenaça per al règim del 78, només ha calgut treure la pols a la sala de vistes del Tribunal Suprem, que és la mateixa on es jutjaven els lluitadors antifranquistes. El lloc on avui declaren els dirigents independentistes abans era la seu del Tribunal de Orden Público (TOP), que després es va rebatejar amb el nom d’Audiència Nacional i va canviar d’edifici. Però l’esperit encara és el mateix.

Aquestes setmanes veiem, dia rere dia, com decauen les acusacions contra els dirigents independentistes. Ni rebel·lió, ni sedició, ni malversació. I a mesura que passen els dies, el president de la sala, Manuel Marchena, es va posant més nerviós i actua de manera més autoritària, negant que es presentin proves o s’exhibeixin imatges, cosa que deixa els acusats en clara indefensió. Malgrat els esforços del fiscal espanyol i de l’advocada de l’estat, que són més durs que Vox en els interrogatoris, el relat judicial en què es basava l’acusació contra els dirigents independentistes es va evaporant. Aquesta setmana, el major Trapero ha donat el tret de gràcia a l’acusació de rebel·lió i ha posat en evidència Diego Pérez de los Cobos, que va arribar a dir que els Mossos havien fet una comanda d’armes de guerra. Els dirigents independentistes haurien de ser absolts, juntament amb Trapero, i els responsables de la Guàrdia Civil i la policia espanyola haurien d’estar encausats per fals testimoni.

Res d’això no passarà, perquè les mancances democràtiques de l’estat espanyol són evidents. L’esperit de Franco encara campa lliurement i, malgrat que els seus ossos estiguin en aquest monument a la vergonya que és el Valle de los Caídos, la seva ideologia encara és ben viva. Segons com vagin les eleccions del 28 de maig, no caldrà esperar el 10 de juny, perquè l’exhumaran abans i li donaran un despatx a la Moncloa.

MÉS QÜESTIONS

Puig anima a la mobilització electoral per a frenar l’extrema dreta. El president de la Generalitat i secretari general del PSPV-PSOE, Ximo Puig, ha enviat una videocarta a tota la militància socialista per a animar a la mobilització en les eleccions del 28 d’abril. ‘Compto amb tu perquè ningú es quede a casa i aconseguir una mobilització històrica amb la qual frenem l’extrema dreta i consolidem el canvi a la Comunitat Valenciana’, diu. En un format nou en la comunicació dels socialistes, el candidat recorda als militants que cada vot compta. ‘Totes les eleccions són importants, però la cita que tenim el 28 d’abril és decisiva, per als valencians, per als espanyols i per a aquells que volem la democràcia.’ En aquestes eleccions, diu, es decideix ‘si anem endavant o enrere, si triem continuar avançant amb un govern honrat de progrés o si tornem al passat de la corrupció i l’especulació’, i fa valdre la feina feta aquesta legislatura: ‘La Generalitat progressista ha recuperat la nostra dignitat com a poble i, junts, hem començat a superar les hipoteques del pitjor passat.’ Puig també s’ha referit a les eleccions espanyoles perquè Espanya es juga tenir un govern aliat dels valencians que lluiti ‘per la justícia social i entenga la pluralitat’ o bé tornar a un govern centralista, ‘que ens discrimina i consolida la desigualtat’.

Un Brexit sense acord afectaria el 57% de les exportacions valencianes. Els aranzels que aplicaria el Regne Unit en cas de sortir de la Unió Europea sense acord del Brexit afectaria el 57% de les exportacions valencianes a aquest país, segons un informe del Servei d’Estudis de Cambra València. L’informe sobre l’impacte dels aranzels del Regne Unit en les exportacions valencianes analitza la política comercial que el Ministeri d’Economia britànic va fer pública abans de la votació al seu parlament, i que s’aplicaria durant un any en el supòsit d’una sortida sense arribar a un acord el 29 de març. Segons la Cambra de Comerç, aquesta política comercial implicaria que el 87% dels productes importats pel Regne Unit estarien lliures d’aranzels, amb la finalitat de minimitzar el cost per a empreses i consumidors. El 13% restant pagaria aranzels, perquè el govern britànic considera que són els sectors industrials més vulnerables davant la competència exterior: alimentació (carn, peix i cereals, sobretot), productes energètics, productes químics, tèxtil i confecció, manufacturats i vehicles. Encara que no hi hagi una sortida sense acord (tal com va votar el 13 de març mateix el parlament), una política comercial futura a negociar pel Regne Unit amb la Unió Europea podria acostar-se als termes publicats, segons l’informe elaborat per Cambra València. Si bé els aranzels només s’aplicarien al 13% dels productes importats pel Regne Unit, afectarien el 57% de les exportacions valencianes al país britànic, segons dades de comerç exterior de 2018.

El govern balear aprova el decret d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana. El consell de govern ha aprovat, a proposta de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, el decret d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana, amb els objectius d’adaptar la normativa vigent fins ara a l’estructura actual de l’administració i d’actualitzar els continguts de cada nivell i els criteris d’avaluació. En primer lloc, amb l’aprovació d’aquesta norma, retorna a la Direcció General de Política Lingüística la competència de convocar, organitzar i gestionar les proves de coneixements de llengua catalana que fins ara tenia l’Institut d’Estudis Baleàrics. La Direcció General de Política Lingüística torna a ser l’òrgan encarregat d’organitzar les proves i d’expedir els certificats, i això vol dir, entre més, convocar les proves, nomenar els tribunals, gestionar la borsa de personal col·laborador, nomenar els membres de la comissió tècnica, expedir els certificats i dur-ne el registre, etc. En segon lloc, el nou decret incorpora un seguit de canvis, com ara la modificació de la composició de la comissió tècnica d’avaluació de coneixements de català, a la qual s’atribueix una funció nova, que és la d’emetre informes sobre les sol·licituds d’homologació dels estudis de llengua catalana de l’educació secundària obligatòria i del batxillerat amb els certificats de coneixements de llengua catalana. Abans, aquesta funció requeia en la comissió tècnica d’assessorament per a l’ensenyament en llengua catalana, que ara depèn de la Conselleria d’Educació i Universitat.

El síndic andorrà alerta dels abusos econòmics, com els salaris baixos i el preu dels lloguers. Amb motiu de la Diada de la Constitució, Vicenç Mateu ha fet el darrer discurs institucional com a Síndic General. Ha alertat contra els possibles abusos dels privilegiats respecte de les classes mitjanes i treballadores que creu que amenacen la cohesió social. També ha dit que potser aviat hi hauria una dona síndica per primera vegada. També ha demanat a les noves generacions i a la resta de la societat que fessin seu el país i la llengua nacional. El síndic creu que quan s’assoleixi un acord d’associació amb la Unió Europea, Andorra podrà deixar enrere el seu tradicional replegament. Ha afegit que hi havia d’haver un pacte social de convivència, sense guanyadors ni perdedors, on tothom pogués tenir un projecte de vida. Creu que s’ha d’evitar els abusos dels més poderosos econòmicament. ‘Pot arribar a ser temptador, per a aquells que es troben en una posició de força, de mirar només per a ells mateixos, de voler conservar el nivell de beneficis de fa uns anys, traslladant a tercers els perjudicis del canvi a l’entorn. Però el risc és que el cost acabi repercutint sempre sobre una única capa de la societat: la classe mitjana o treballadora. Havent de viure amb salaris baixos o més males condicions laborals, o totes dues coses, i havent de fer front a lloguers i preus com més va més cars’, ha advertit.

LA XIFRA
5.000 llocs de feina retallarà Ford a Alemanya. Aquests acomiadaments preocupen la planta d’Almussafes, on treballen 7.500 persones, perquè creuen que els acabarà afectant.

TAL DIA COM AVUI
El 15 de març de 1939, l’escriptor, periodista i polític Carles Rahola és assassinat a 57 anys, afusellat pel règim franquista. A la tàpia del cementiri de Girona, es justificava l’assassinat per ser ‘uno de los más destacados separatistas de Gerona’.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem