L’estàtua eqüestre d’un general Franco decapitat ha arribat aquest matí a l’esplanada del Born. A la tarda s’hi inaugurava l’exposició ‘Franco, Victòria, República’ de la qual forma part. Doncs en menys de dotze hores la presència de l’estàtua ja ha motivat una bona colla incidents: ha rebut ous matí i tarda, dos homes han acabat a cops de puny just abans de començar la inauguració; una desena de joves de les JERC ha provat sense èxit de rebentar l’acte entrant-hi sense permís, amb desmai inclòs; i finalment un grup vestit de negre i tocant una marxa fúnebre recordava víctimes del franquisme pacíficament. I tot d’una, d’improvís, un espontani ha acabat penjant una estelada damunt el cavall de Franco. Mentre escrivim la crònica, encara hi és. Cap dels protagonistes dels incidents citats, i cap ni un dels responsables de l’exposició, no ha exhibit simbologia franquista. Cap ni un.

Perquè avui s’ha viscut això mateix que vivim des de fa setmanes: una controvèrsia de gran intensitat entre antifranquistes. Uns ho veuen d’una manera, i uns altres d’una altra. Per als uns exhibir estàtues de Franco és una denúncia de la impunitat que ha viscut el règim, encara ara. I per als altres, és directament un insult. I més, al Born. Sigui com sigui, ahir era el gran dia i no va decebre l’expectació mediàtica: l’estàtua de Franco es va mirar (si més no el cavall, que Franco hi és decapitat) com els antifranquistes es barallaven ells amb ells. I la inauguració ha estat tan intensa que una periodista va acabar demanant si s’havien pres mesures de seguretat extra per evitar danys a l’estàtua. Dues persones s’encarregaven de vigilar-la. I un jove ha dit: ‘No arriba a dilluns, ja t’ho dic ara’.

La tarda ha començat quan el regidor Gerardo Pisarello i la resta de la comitiva oficial s’han fet les fotografies de rigor davant l’estàtua, enmig del carrer. ‘Marranos!’, diu un espontani. ‘Fica-t’ho a casa, això!’ diu l’altre. I quan salta el crit ‘feixista’, un altre no pot més i el cridaner i ell es peguen cops de puny a la cara, un cau a terra, i la gent els separa. Eren homes, d’uns cinquanta anys tots dos. Res de sang ni actuacions policíaques. Dos minuts i prou, fins que un so de timbal fúnebre s’acosta. Són una vintena de persones que protesten per la presència de l’estàtua. Van vestits de negre i amb cartells que recorden víctimes del franquisme. ‘El meu pare, Josep Foz, va ser condemnat a mort pel franquisme’, per exemple. Són antifranquistes indignats amb la presència de Franco al carrer. ‘Jo prenc cada dia el tallat aquí davant. No tinc cap necessitat de veure-la, aquesta estàtua’, diu un dels homes que hi ha tirat ous.

La comitiva oficial entra al mercat i comença la inauguració. Les primeres paraules són de Gerardo Pisarello. Són sis minuts de discurs que es poden resumir amb aquest titular: ‘Jo personalment entenc aquests actes de rebuig.’ I ho ha explicat més: ‘Entenc que la presència d’aquests símbols dins el Born, i fora del Born, puguin crear incomoditat. Perquè hi ha moltes ferides encara obertes.’ Pisarello explica que l’objectiu de les estàtues i l’exposició és denunciar la impunitat que ha tingut el franquisme a l’espai públic, fins i tot després de la mort de Franco. I que la mirada de l’exposició és una visió antifranquista. I quan ha fet cinc minuts de discurs, se senten crits des de l’exterior. La gent es remou. És un grup de joves de les JERC que volen rebentar l’acte. El fotògraf Albert Salamé, autor de les fotografies, hi era present i ho explica així: ‘Eren uns deu joves, que volien entrar dins el mercat. Els dos membres de seguretat intentaven impedir-ho. Un dels joves anava amb una màscara d’oxigen, no sé si per asma o què. I aquest s’ha acabat desmaiant durant els incidents. Potser ha durat uns cinc, deu minuts, i finalment els joves han acabat anant-se’n.’ Ací en teniu imatges:

El segon de parlar ha estat Ricard Vinyes, comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona. Vinyes també ha començat cercant la pau i la concòrdia, i ha dit: ‘Els vestigis del 1714 són els nostres vestigis, que casen amb els vestigis de les cases derruïdes per les bombes feixistes. I per això volem fer aquí aquesta exposició, perquè el nostre 1714 també és el nostre 1939.’ Això sí, Vinyes no ha pogut evitar de llançar dos missatges de combat que no sé si ajudaran gaire a fet baixar la tensió. Un, contra el govern actual: ‘Qui ha estat impune, amb el franquisme? Per què ha estat impune? Qui l’ha protegit durant tants anys? Aquests governs que ara diuen que anul·laran sentències i etcètera sense cap mena de poder i amb un imaginari sorprenent com a mínim, què feien? Per què es negaven a anar als actes, per exemple, de l’Amical de Mauthausen als anys vuitanta?’ Vinyes, doncs, començava una competició a veure qui era més antifranquista. I l’altre dard ha anat contra ‘entitats importants d’aquest país’. Diu Vinyes: ‘Si comencéssim a mirar els orígens de determinades entitats importants d’aquest país veuríem que van ser totalment lleials al franquisme. No per franquistes, sinó per possibilistes. No molts. Moltíssims.’ I Pisarello darrere, escoltant.

Finalment, hem passat a veure l’exposició. En quatre plafons de metall es mostren retalls de diaris i explicacions de les peripècies de tres estàtues. L’estàtua eqüestre de Franco, l’estàtua de la Victòria, totes dues originals, i una còpia de l’estàtua de la República. Totes tres es poden veure davant l’esplanada en una instal·lació artística. I és dins els plafons que se n’explica la història. L’estàtua de Franco va estar al castell de Montjuïc del 1963 fins al 2008. Aleshores es va traslladar als magatzems municipals de l’Ajuntament de Barcelona. ‘L’any 2013 es va trobar que algú l’havia decapitada. No s’havia forçat el pany, i el tall de la decapitació era molt professional. No sabem on és el cap, ni qui va fer-ho’, explica Ricard Vinyes.

L’estàtua de la República va estar a la Diagonal – passeig de Gràcia durant tres anys, del 1936 al 1939. Actualment és a l’antiga plaça de Llucmajor i al Born se’n veu una còpia. I finalment l’estàtua de la Victòria, feta per Frederic Marès per homenatjar Franco. Marès va fer servir material anterior d’una estàtua que havia fet d’homenatge a… la República. També se’n pot veure l’original.

Un bust del general Franco fet per l’artista Eugenio Merino clou la curta exposició. L’artista hauria volgut que el cap s’acabés empeltant a l’estàtua de Franco decapitada, però el comissari de l’exposició, Manel Risques, ho va declinar, segons que va explicar ahir.

Vegeu també:

Aldarulls en la inauguració de l’exposició de les estàtues franquistes al Born

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb