L’espant de La Vanguardia i la fúria de Madrid quan han vist que l’1-O era real

  • De 'l'eleccions o eleccions' del gener a l'atac contra Forcadell i l'espantall del 6 d'octubre

VilaWeb

Josep Casulleras Nualart

07.09.2017 - 13:04
Actualització: 07.09.2017 - 19:22

A principi d’any vam veurem com començava una ‘operació eleccions o eleccions’ impulsada per La Vanguardia per mirar de fer veure que la intenció del govern de convocar un referèndum a la tardor (aleshores encara no hi havia data) era un ‘bluf’ i que la intenció real era de portar Catalunya a unes eleccions. L’aprovació de la llei del referèndum i el decret de convocatòria els ha desmentit, i aquells que aleshores proclamaven que no hi hauria referèndum avui s’estiren els cabells.

Tant l’article d’Enric Juliana com l’editorial de La Vanguardia agiten l’espantall dels fets del 6 d’octubre del 1934 i critiquen la manera com s’ha arribat fins aquí i la gestió del ple que va fer Carme Forcadell, que Juliana opina que serà aprofitada pel govern espanyol per a fer ‘un pas més en la seva escalada’. Juliana recorda, en aquest sentit, que Soraya Sáenz de Santamaría va recórrer ahir al terme ‘dictadura’, i que conceptes com aquests només s’utilitzen quan es prepara una acció molt contundent.

Dictadura, cop d’estat, segrest… Són efectivament els termes que predominen en les portades i els editorials dels diaris principals de Madrid:

Fermesa davant del cop totalitari del separatisme’, diu El Mundo en l’editorial d’avui. A més de denunciar ‘el cop a l’estat de dret’, el diari s’esglaia per ‘la imatge esfereïdora dels diputats separatistes cantant “Els segadors” amb el puny alçat’. S’hi poden trobar expressions com les següents: ‘una agressió totalitària’, ‘la rebel·lió dels separatistes’, ‘república orwelliana’, ‘alçament totalitari’, ‘pensament únic’, ‘fractura social’, ‘aturar el cop tirànic dels secessionistes’, ‘la divisió que es viu al carrer’, ‘les llances separatistes’… I, enmig de tota aquesta tempesta semàntica pròpia d’un film de terror, hi ha dues coses a destacar, de l’editorial: la crida al govern espanyol perquè prengui mesures, inclòs (encara) l’article 155 per a prendre competències a la Generalitat, i un aplaudiment a Coscubiela: ‘És obligat de ressaltar la simbòlica intervenció del portaveu de Catalunya Sí que és Pot, Joan Coscubiela, en la sessió d’ahir, en què va denunciar l’”actuació antidemocràtica sense precedents” dels secessionistes i no es va acomplexar pels aplaudiments que va rebre des de les files del PP, PSC i Ciutadans.’

Coscubiela també ha rebut elogis a El País, en l’article de Xavier Vidal Folch que presenta el PP, Ciutadans i el PSC com els ‘nous rebels’, com els actors d’una resistència civil que rebutja la il·legalitat. Doncs bé, del portaveu de CSQP, Vidal Folch diu que tal com va dir encertadament el diputat ‘comuner’ Joan Coscubiela, cap majoria parlamentària no és il·limitada ni pot suspendre els drets dels parlamentaris.

En l’editorial, El País també fa gala de conceptes com ‘el zenit de la radicalitat i la tensió en el desafiament contra la democràcia espanyola’, i considera que s’han invocat ‘fantasmes dictatorials’. I afirma que el pla secessionista ja ha fragmentat la societat catalana. Considera que la resposta que, de moment, hi dóna el govern espanyol, la presentació d’un recurs al Tribunal Constitucional, és adequada i proporcionada.

Hi ha un cert tancament de files entre els mitjans espanyols sobre la resposta del govern espanyol a la convocatòria del referèndum. Potser per una certa prudència, abans de saber com serà aquesta resposta, no hi ha gaires crítiques. No és el cas de l’histriònic Jiménez Losantos, però sí, per exemple, del locutor Carlos Herrera a la Cope . ‘Ara què farà, el govern de l’estat espanyol? No anar amb contemplacions, esperem. Ha de tenir el suport de totes les forces polítiques decents i ha d’activar l’actuació dels tribunals.’

Un gran contrast
El contrast entre la majoria dels mitjans espanyols i la premsa internacional és evident. En comptes de ‘segrest de la democràcia’ i ‘cop d’estat’, a The Guardian, per exemple, llegim ‘Catalunya votarà sobre la independència malgrat la ràbia de Madrid‘. L’agència Reuters, per una altra banda, ha publicat una notícia amb el títol ‘El Parlament de Catalunya aprova la llei per a fer el referèndum d’independència’, destacant que la majoria del parlament hi ha votat a favor, malgrat que el govern espanyol considerava que el referèndum era il·legal. I la britànica BBC ha publicat un títol molt directe: ‘El Parlament de Catalunya aprova el referèndum d’independència’. Amb prou feines hi ha cap referència al filibusterisme dels grups unionistes ahir al parlament; sí que es parla, en canvi, de la fúria que hi ha a Madrid.

Vegeu també: La premsa internacional destaca l’aprovació de la llei del referèndum i passa per alt el boicot de l’oposició

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor