Manel Cervantes: “Em preocupa la situació dels passatgers del creuer, no una pandèmia”

D’ençà que s’ha tingut notícia de les infeccions i morts per hantavirus en un creuer, sembla que ha crescut la por entre molta gent, a qui ha vingut al cap el començament de la pandèmia de coronavirus. En aquesta entrevista de VilaWeb, Manel Cervantes, ex-cap del Servei de Malalties Infeccioses del Parc Taulí de Sabadell, rebaixa l’alarma i descarta una situació generalitzada: “No hi ha cap risc que això es converteixi en una pandèmia.” Així i tot, alerta que és una infecció greu per als afectats i dóna una importància essencial a la gestió del brot en un creuer amb morts. Per això critica la lentitud de les autoritats a l’hora de prendre decisions. “No esperaria que la gent emmalaltís per evacuar-los del creuer”, diu. Cervantes recorda la importància de reaccionar de pressa en cas de qualsevol símptoma.

—Hi ha un cert alarmisme per l’hantavirus, però cal preocupar-se?
—No n’hi ha per a tant, és una cosa molt fumuda per a la gent que l’afecta, però no hi ha risc que es converteixi en una pandèmia. És un virus molt conegut. La gent infectada o que és en un vaixell aïllat del món, òbviament té motiu d’estar preocupada, angoixada i fins i tot enfadada. Perquè, què hi fan allà, aturats al mig del mar? Però la realitat és que les infeccions per hantavirus, que fa de més de quaranta anys que es coneixen, sempre evolucionen en brots, habitualment petits, però no són una epidèmia de tipus grip o coronavirus, que afecten gran part de la població. Per una banda, és una infecció greu, que pot fer unes pneumònies greus, però no es transmet gaire de persona a persona. Encara que hi hagi algun cas estrany. Molt probablement, en aquest vaixell hi haurà un contagi. No sabem d’on és el primer cas, encara. Però segurament va venir de terra, d’alguna excursió pel camp, i després es va contagiar als contactes molt íntims. En un vaixell hi ha cabines de quatre persones, o de dues, i per tant és fàcil que hi hagi un contacte molt íntim, que no és l’habitual al carrer. Per això quasi mai no hi ha brots que s’estenguin de persona a persona. I aquest seria dins un grup reduït. De moment, hi ha set persones contagiades i tres morts. No és una situació que hàgim de negligir. És cosa important per als afectats. Però no es pot comparar amb una pandèmia. És clar, per als qui es contagien té un risc important. Ara, cal deixar clar que no hi ha aquest risc per a la societat.

—Com es transmet el virus?
—A partir de restes de deposicions, saliva o orina de rosegadors, de ratolins. A més, cada espècie d’hantavirus té relació amb un ratolí concret. Els contagis acostumen a passar en espais bruts, rurals, on la gent treballa amb restes on hi ha ratolins, i acaben infectant algú. Els brots normalment són de tres o quatre persones. Alguna vegada hi ha hagut algun brot en un càmping de més gent, perquè també eren envoltats de ratolins, dormien a l’aire lliure i s’havia infectat més gent. Ha passat a la Xina, a Corea, en països asiàtics i sobretot a l’est d’Europa. Però també al nord d’Europa, com ara a Suècia i Noruega. N’hi ha hagut poquíssims casos al sud d’Europa. Per exemple, a l’estat espanyol es calcula que n’hi ha hagut només quatre casos o cinc en tota la història, i mai cap cas de transmissió greu. Ara, cal vigilar. Als Estats Units, l’Argentina, Xile i el Brasil, que són els països on més controlen, algun any en tenen cent casos, però aquests últims anys sembla que ha anat de baixa. Per tant, no hi ha una por mundial per aquest virus. A més, cal recordar que aquest vaixell ja fa setmanes que va tenir el primer mort. En aquell moment no se sabia per què i el van deixar a l’illa d’Helena. Després també es va morir la seva dona; en conseqüència, la cosa més normal és que hi hagués una transmissió entre ells. En acabat, els altres casos ja no sabem quina relació hi van tenir. No esperaria que els passatges es posessin malalts d’un en un per evacuar-los corrents…

[L’entrevista es va fer abans que el govern espanyol acceptés que el creuer pugui desembarcar a les Canàries.]

—Com ho faríeu?
—Ara s’hauria de fer una visita, per fer les anàlisis adequades. De fet, crec que això ja es va fent. Però falta prendre la decisió d’on s’ha d’esperar la gent mentre no arriben els resultats. No crec que el vaixell sigui el millor lloc. Tampoc no seria una bona idea que agafessin avions, perquè hi hauria el risc de contagiar algú més. De fet, ara l’OMS busca la gent que va compartir el vol amb la segona persona morta. Crec que caldria traslladar tothom a un port d’una ciutat important que tingui un hospital adequat per a tractar aquest virus. És una decisió que ha de prendre l’OMS, amb el Ministeri de Sanitat espanyol. Si el ministeri digués que no, s’han de buscar alternatives. Però m’estranyaria molt, i no n’entendria els motius.

—Per tant, el virus dins el creuer es podria transmetre?
—Pensa que fa molt de temps que hi són, dins el creuer. És molt probable que ja hi hagi hagut contagis. El dia que un està més malalt, quan té més tos, pot contagiar més; com tots els virus, no només aquest. De vegades, hi ha un parell de setmanes de decalatge entre un cas i el següent. Hi ha descrits fins a quaranta dies de decalatge. Però això són rareses. El fet habitual és que sigui entre una i tres setmanes, i això ja gairebé s’ha complert, d’ençà que van entrar al vaixell. A més, és un virus del qual tenim bones proves per a fer el diagnòstic. Hi ha PCR, anticossos…

—Creieu que la millor opció seria que els passatgers sortissin del creuer?
—No conec la situació del creuer, però coneixent-ne uns altres crec que seria la millor. Ahir vaig sentir que s’havien pres les mesures adequades de previsió, que tothom es quedés tancat a la seva cabina. No anem bé. Cal ventilar molt. No sé la situació de les cabines d’un creuer, però tinc la impressió que fins i tot en els que són de luxe la ventilació no és la cosa més adequada. És a dir, que es pot ventilar l’habitació i portar l’aire a l’habitació. La cosa més normal seria fer un aïllament estàndard de pocs dies, fer les proves i el qui sortís negatiu que se n’anés cap casa. I, això sí, durant uns quants dies hauria d’anar amb cura: si té tos, de seguida tornar-ho a mirar, que no fos que sortís negatiu avui i d’aquí a dos o tres dies sortís positiu. Però això ja és el que es fa habitualment, no seria una cosa estranya. Ara és molt important que la gent que té símptomes sigui traslladada a un hospital. Si et poses malalt, amb aquest tipus de virus, entre que agafes els primers símptomes i la malaltia es transforma en greu passa molt poc temps. De vegades, dos dies. Sembla que està molt bé, i de cop es mor. Això li va passar a la senyora, que va acompanyar el seu marit malalt. Ella en principi estava bé, però va anar cap a l’aeroport i allà va tenir un atac de cor i va morir. Segurament per la infecció, perquè aquest virus també afecta el cor. Si hi ha signes evidents d’hantavirus, la decisió s’ha de prendre aviat. La cosa més normal seria que fessin el trasllat a un lloc de prop, que no es fes un viatge d’hores. A tot estirar, un viatge d’una hora o dues. Jo els traslladaria al port més proper, on hi hagi un hospital en condicions. Un hospital ha d’estar disposat a fer el que calgui. Trobo estrany que diguin que a ells no els toca. No acabo d’entendre això que a les Palmes no els toca… Per què hem de perdre unes hores clau ara, i traslladar-los més lluny? Al meu entendre, ara qualsevol persona que tingui un símptoma, encara que no tingui les proves positives, ha de ser atesa com més de pressa millor per un equip mèdic. Una persona que tingui tos i febre, al creuer, té hantavirus fins que no es demostri el contrari. S’ha d’actuar de pressa.

—Per què és tan important actuar de pressa?
—La causa de mortalitat més important amb la pneumònia per hantavirus és que el pacient triga molt a reoxigenar-se. Hi ha dos problemes, amb aquesta malaltia: falta oxigen a la sang perquè els pulmons no funcionen bé i s’altera molt la funció circulatòria, sobretot perquè es dilaten molt els capil·lars de la sang. Una situació que clínicament es diu de xoc. Si s’ajunten totes dues coses, la malaltia té una mortalitat del 80%. No hem de deixar que la gent arribi a aquestes circumstàncies. Hi ha coses que ho poden evitar. Lamentablement, no tenim l’antiviral que curi. No hem tingut una vacuna que ho previngui. Però sí que tenim una manera de tractar la insuficiència respiratòria amb els aparells de l’UCI, amb les màquines d’oxigenar, que poden fer baixar la mortalitat. O sigui que sí que hi ha coses a fer. Però, és clar, hem de ser en un lloc on es pugui fer.

—Per tant, entenc que en cap cas no hi ha cap risc d’una nova pandèmia.
—No, no hi ha cap previsió. Tenim una malaltia com és la grip aviària, que sí que ens preocupa. Si passa dels ocells a les persones sí que serà un perill. L’hantavirus, sincerament, no. Em preocupa la situació actual dels passatgers del creuer. També em preocupen les decisions que prenguin les autoritats per no quedar malament… No pot ser que estiguin setmanes a decidir a qui toca fer-se càrrec de la gent que hi ha al creuer.