Bloomberg · Laura Avetisyan i Rose Henderson

Al carrer major de Dunfermline, l’antiga capital d’Escòcia, els veïns van de botiga en botiga fent encàrrecs. Alguns s’aturen a xerrar una mica sota el sol primaveral.

Res no fa pensar que falten pocs dies per a unes eleccions municipals que podrien etzibar l’enèsim cop al govern del primer ministre britànic, Keir Starmer, i donar ales a l’independentisme escocès. Als carrers, però, cap partit no sembla fer campanya: de fet, no es veuen pancartes enlloc.

Fa menys de dos anys, les eleccions al parlament escocès es perfilaven com una lluita a mort entre el Partit Laborista, a l’alça, que tot just acabava d’obtenir una majoria històrica a les eleccions generals britàniques, i el Partit Nacionalista Escocès (SNP), que maldava per no dessagnar-se als sondatges. En qüestió de mesos, tanmateix, el panorama ha canviat radicalment: l’SNP té la majoria absoluta a tocar i els laboristes ni tan sols tenen assegurada la segona posició.

La impopularitat del Partit Laborista ha impulsat per tot el Regne Unit dos partits fins ara minoritaris: Reform UK, a la dreta, i el Partit Verd, a l’esquerra. A Escòcia, tanmateix, el beneficiari de l’ensulsiada del suport als laboristes ha estat ni més ni menys que l’SNP.

Després de gairebé dues dècades al capdavant del govern semiautònom d’Escòcia, la majoria dels escocesos coincideixen a assenyalar que l’historial de l’SNP al govern ha tingut alts i baixos. Sigui com sigui, els sondatges apunten que el partit s’encamina al cinquè mandat consecutiu, i el Partit Laborista s’escarrassa a mantenir la segona posició.

“L’SNP representa lluita per les necessitats d’Escòcia”, diu Jack Shepherd, votant de Dumferline de vint-i-vuit anys, mentre passeja amb un amic per la ciutat. “Potser no són perfectes, però molta gent creu que la resta és pitjor.”

Aquests darrers mesos, partits antigament minoritaris o de nova creació han guanyat eleccions a Europa, com ara a Hongria o a Bulgària. A Escòcia, tanmateix, la tendència és tota la contrària: els qui han guanyat terreny als sondatges, i que semblen tenir com més va més números d’aconseguir una majoria absoluta a les eleccions de demà, són la força hegemònica de la política nacional, l’SNP.

En les darreres eleccions generals britàniques, en què el Partit Laborista desbancà els conservadors després de més d’una dècada de govern, l’SNP perdé la dirigent més popular, Nicola Sturgeon, arran de l’escàndol del finançament del partit, pel qual el seu marit ha estat encausat formalment per malversació. El matrimoni se separà el setembre de l’any passat.

Sigui com sigui, alguns sondatges indiquen que l’SNP pot obtenir la majoria absoluta a les eleccions de demà. L’agència demoscòpica YouGov pronostica que el partit obtindrà 67 escons de 129: alguns altres rebaixen la previsió, però totes coincideixen a assenyalar que el partit guanyarà folgadament.

“Sens dubte, el suport al govern s’ha ensorrat”, diu Nicola McEwen, professora de polítiques públiques de la Universitat de Glasgow. “Cap altre partit [excepte l’SNP] no ha aconseguit de convèncer l’electorat que farà la feina millor que el govern.”

La transformació de l’SNP d’un grup marginal d’activistes independentistes al partit hegemònic de la política escocesa començà a final dels anys noranta, després del restabliment del parlament escocès. El partit arribà per primera volta al poder l’any 2007, i aconseguí majoria absoluta el 2011 –una fita considerable, atès que el sistema electoral escocès és dissenyat per promoure la formació de coalicions.

El resultat obligà el govern britànic a cedir a l’exigència d’un referèndum d’independència, que s’acabà fent l’any 2014. Els escocesos, finalment, s’acabaren decantant pel no, en un 55%, però la votació impulsà el suport a l’SNP.

La qüestió de l’autonomia escocesa és una de les grans claus de les eleccions de demà, segons que explica Stephen Boyd, director del laboratori d’idees Institute for Public Policy Research (IPPR) d’Edimburg, cosa que permet a l’SNP de respirar tranquil.

“La qüestió constitucional és el factor diferencial de la política escocesa: és la clau que explica per què el suport a l’SNP es manté més alt que no sembla a primer cop d’ull.”

Si el partit continua al poder, com tot sembla apuntar, John Swinney, cap de l’SNP i el govern autònom d’Edimburg, ha avançat que presentarà una moció al parlament escocès per a demanar un nou referèndum d’independència.

Seguint l’exemple dels seus predecessors conservadors, Starmer diu que no consentirà un nou referèndum. Els sondatges indiquen que un referèndum d’independència es decidiria per un marge molt estret: alguns, fins i tot, diuen que podria guanyar el sí.

Moltes de les polítiques presentades en el seu moment per l’SNP són extremadament populars entre els electors: els escocesos, per exemple, no paguen matrícula d’universitat ni les receptes mèdiques, i els menors de 22 anys i els més grans de 60 viatgen de franc amb autobús, a diferència d’Anglaterra. Els escocesos més rics paguen més imposts que no pas a la resta del Regne Unit, i els escocesos més pobres paguen menys que no pas a Anglaterra.

“Han fet moltes coses positives: transport de franc i moltes altres coses que la gent oblida perquè fa molt temps que són al poder”, diu Gill Stewart, de 71 anys, una ex-treballadora del sector sanitari que explica que tornarà a votar l’SNP.

Tot i els intents del cap dels laboristes escocesos, Anas Sarwar, de distanciar el partit de Starmer –aquest febrer, per exemple, féu el pas de demanar-ne la dimissió–, el partit ha anat caient als sondatges aquests darrers mesos, mentre partits més minoritaris han anat guanyant terreny, cosa que ha dividit el vot unionista encara més i, de retruc, podria ajudar a consolidar la majoria de l’SNP.

Com a Anglaterra, els dos partits que més s’han beneficiat de l’ensorrament dels laboristes han estat els Verds i Reform UK. Derek McNeill, un paleta d’Edimburg que havia votat l’SNP, explica que demà votarà els Verds, que també donen suport a la independència d’Escòcia. “Són els únics que parlen de transformar la nostra política”, explica l’home, de 64 anys.

Linda Ford, per una altra banda, diu que votarà tant els Verds com l’SNP, atès que el sistema electoral escocès permet als ciutadans de votar tant un partit com un candidat específic.

Ford, que lloa el govern escocès per ampliar l’accés de franc al transport públic, reconeix que la campanya electoral ha estat discreta. “Normalment, veiem cartells i pancartes, però no pas aquesta volta”, diu Ford, de 40 anys.

En les darreres eleccions escoceses, l’SNP formà un govern de coalició amb els Verds: l’acord, tanmateix, s’acabà trencant, cosa que costà el càrrec al predecessor de Swinney. Aquests darrers mesos, tanmateix, tant l’SNP com els Verds s’han beneficiat del descontentament generalitzat amb el Partit Laborista.

Emily Gray, directora general de la divisió escocesa de l’agència demoscòpica Ipsos, explica: “L’SNP ha aconseguit de marcar diferències, en part, perquè la resta de propostes no són gaire engrescadores”, diu. I afegeix: “Això li ha permès de desafiar el sentit comú i mantenir-se al capdavant dels sondatges.”