El govern espanyol va decidir ahir de fixar un preu màxim per a les proves d’antígens, de 2,94 euros. Això després de mig any venent-se a les farmàcies a un preu que oficialment havia d’oscil·lar entre sis euros i deu, però que ha estat superat en alguns casos.

Segons les xifres oficials, s’han venut més de vint-i-tres milions d’aquestes proves, dels quals set milions la setmana de Nadal i prou. És fàcil de calcular, doncs, quants diners ha costat als ciutadans, ja fins ara, la deixadesa de funcions del govern espanyol. Posem per cas, per exemple, que la mitjana haja estat de cinc euros per test, que és una mitjana moderada. El resultat seria que els ciutadans hem pagat de la nostra butxaca un mínim de 115 milions d’euros per fer-nos les proves nosaltres mateixos. Un autèntic escàndol, sobretot si es compara amb allò que han fet alguns altres governs.

Dins el nostre país, per exemple, el govern d’Andorra es va assegurar d’enviar dues proves gratuïtes a cada ciutadà més gran de sis anys per les festes de Nadal; en canvi, als territoris sotmesos a l’estat espanyol el govern de Madrid retardava la decisió de controlar el preu fins que no hagués passat la setmana de Nadal. Una prova de cada tres es va vendre eixa setmana. Evidentment, són dues maneres molt diferents d’encarar la crisi i les necessitats de la gent.

I no és que el preu que s’ha fixat ara siga barat. Que a la pràctica cada ciutadà haurà de pagar tres euros per prova, i fer-se càrrec ell mateix d’una tasca que hauria de correspondre a l’estat. Que aquesta és la part més sorprenent i escandalosa de totes: el govern espanyol continua sense ni prendre-ho en consideració, que aquestes proves d’antígens siguen gratuïtes. O una part, si més no. No fa, doncs, la seua faena i obliga els ciutadans a pagar per la faena que hauria de fer el govern.

Aquests dies s’ha comentat molt que hi ha països en què aquestes proves són gratuïtes. Al Regne Unit cada ciutadà en pot demanar una per dia i la replega als ambulatoris, les biblioteques o fins i tot als centres de treball. I els alumnes les duen de les escoles per a tota la família –ací el màxim és que el govern català, no pas l’espanyol, n’ofereix una a cada xiquet si hi ha un positiu a la seua classe. A Portugal cada ciutadà en té sis cada mes, gratuïtes. Fins i tot als Estats Units, on el concepte de seguretat social tal com l’entenem els europeus és pràcticament inexistent, el govern federal va anunciar divendres que n’enviaria cinc-cents milions d’unitats gratuïtes per a totes les cases mitjançant el servei postal.

A l’estat espanyol, tanmateix, aquesta possibilitat ni tan sols és sobre la taula. I això, no us enganyeu, prové d’una decisió política. Profundament política. Reforçada, si cal, pel fet que el cas de les proves d’antígens no és un cas aïllat sinó coherent amb la manera d’encarar la crisi que ha tingut el govern del PSOE i Podem. Passa això mateix amb les màscares, per exemple. Que s’han convertit en una despesa molt important per a les famílies i, alerta!, en una font d’ingressos per a l’estat gràcies al 21% d’IVA amb què carrega les FPP2 –les més segures i necessàries. I no parlem d’aspectes encara molt més importants i gravíssims, com ara la negativa persistent ni tan sols de discutir sobre una renda universal garantida o la inexistència d’un suport automàtic i sense condicions als professionals, comerços i empreses quan han hagut d’estar tancats.

Vista tota la crisi en conjunt, l’estat espanyol, amb un govern que es proclama  progressista, és un dels que menys han fet dins la Unió Europea per alleujar el patiment econòmic dels ciutadans arran de la crisi de la covid. I és clarament, indiscutiblement, el que menys ha fet entre els estats de l’occident de la Unió. Els ajuts de qualsevol mena són ridículs i complicadíssims d’aconseguir, en contrast amb els procediments àgils que han articulat la majoria dels altres estats. I els escàndols paral·lels, les comparances feridores a l’hora d’adoptar decisions, no s’aturen. Recordeu que a final de desembre el govern de Pedro Sánchez va salvar la discoteca Pachá injectant-li 18 milions d’euros? Recordeu que aquest mes s’ha sabut que l’estat espanyol s’endeutarà de 638 milions d’euros per indemnitzar els grans bancs arran del tancament del Castor? I recordeu que el pressupost aprovat fa poc per Pedro Sánchez i els seus socis, inclosos ERC, el PDECat i Compromís, supera, precisament enguany, la despesa militar feta per qualsevol govern anterior, fins a arribar a 22.796 milions d’euros?

Ah!, però la prova d’antígens i la màscara paga-te-les tu. I després, espera’t, que encara vindran i et demanaran el vot ficant-te la por al cos, dient que si no els votes arribarà la dreta neoliberal i farà perillar les conquestes socials. Quin cinisme tan gros.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.