TEMA DEL DIA
Indecent.
Hem passat anys sentint que les sentències judicials s’havien d’acatar i justament aquells que ho han repetit fins a l’extenuació ara critiquen la sentència indecent del Tribunal Suprem espanyol sobre les hipoteques. Des del camaleònic Albert Rivera fins al xèrif de Badalona, Xavier García Albiol, passant per l’equilibrista Miquel Iceta, han criticat la sentència. Cada vegada que un jutge instruïa o emetia una resolució contra l’independentisme, la cantarella dels partits del 155 era sempre la mateixa: cal respectar les decisions judicials.

Aquest discurs s’ha ensorrat amb la sentència del Suprem rectificant-se a si mateix i alliberant escandalosament els bancs de pagar l’impost sobre les hipoteques, després d’haver dit la contrària. El desprestigi de la justícia espanyola és màxim, la indignació popular s’ha disparat i ha obligat els polítics espanyols a moure’s abans la gent no els passi per sobre. La crítica a la sentència del Suprem ha estat transversal ideològicament i el president del govern espanyol s’ha afanyat a anunciar una nova llei d’hipoteques que obligarà els bancs a pagar l’impost. Amb aquest anunci, Sánchez salva els mobles però fa trampa.

La nova llei corregeix el Suprem, però preserva parcialment els bancs i defuig la reforma de la justícia –tan necessària–, que és el problema de fons. La futura norma no serà retroactiva i, per tant, allibera els bancs de pagar l’impost fins a quatre anys enrere, cosa que significava uns 5.000 milions d’euros, tal com havia acordat el Suprem en la primera sentència. I en segon lloc salva el Suprem mateix. Està molt bé canviar el marc legal de les hipoteques, però sobretot s’ha de canviar el poder judicial espanyol, corcat fins als fonaments. Sánchez no s’ha atrevit a intervenir en el ‘búnquer’ del Suprem, ha optat per posar un pegat per a calmar l’opinió pública. La gran reforma pendent de la democràcia espanyola és la del poder judicial, on hi ha incrustada tota la crosta del franquisme tardà.

El resultat és que ningú no defensa acatar la sentència del Suprem i s’opta per reformar el marc legal per a resoldre una situació manifestament injusta. És la manera adequada de procedir en política. Aquesta actitud i aquesta celeritat no la tindrà el govern del PSOE ni cap altre partit espanyol amb Catalunya, tot i l’ampli rebuig majoritari que desperten la instrucció delirant feta pel Suprem espanyol i les acusacions salvatges presentades per la fiscalia. Cada vegada que el govern de Quim Torra diu que no acatarà la sentència del Suprem sobre els dirigents independentistes, els partits del 155 s’esquincen hipòcritament les vestidures. Si el Suprem pot ‘rectificar’ una sentència emesa per una de les seves sales, també ho podria fer en la causa contra l’independentisme durant el judici. S’ha obert la veda. Si hi hagués voluntat política, també es podria corregir la instrucció del Suprem sobre el procés català i adaptar el marc legal –no caldria ni canviar-lo– perquè Catalunya pogués fer un referèndum acordat. Però no passarà perquè no hi ha voluntat política. Catalunya continuarà hipotecada per Espanya.

MÉS QÜESTIONS
El pressupost d’À Punt i la reforma de la llei d’ex-presidents divideixen els socis del Botànic.
A mesura que s’acosten les eleccions autonòmiques de la primavera, creix la tensió entre els partits del Botànic, perquè tots volen marcar perfil. Les tensions se centren en el pressupost d’À Punt i en la reforma de la llei d’ex-presidents. Compromís vol augmentar la partida destinada a À Punt en el pressupost de l’any que ve, tal com han demanat els responsables de l’ens, i no descarta de presentar-ho amb un esmena al pressupost, però ni el PSPV ni Podem no ho veuen clar. El grup parlamentari encapçalat per Fran Ferri considera que els fons públics destinats a À Punt haurien de ser de 66,3 milions d’euros. El càlcul és fet sobre la base de l’article 38.1 de la llei del Servei Públic de Radiodifusió i Televisió d’Àmbit Autonòmic, aprovada el 2016, que fixa la fórmula per a definir el pressupost d’À Punt: ‘Mai no podrà suposar un import inferior al 0,3% ni superior al 0,6% del pressupost de la Generalitat.’ Els cinquanta-cinc milions d’euros pressupostats per a l’any que ve són un 0,25%. Per tant, s’incompleix la norma. En teoria, qualsevol esmena als comptes hauria de presentar-se conjuntament amb el PSPV i Podem, però no hi ha acord. El portaveu de Podem, Antonio Estañ, avisa que un augment de la dotació d’À Punt ha de ser molt justificada i diu que primer vol veure el projecte d’À Punt per a l’any que ve. L’oposició del PSPV no és tan radical i accepta, segons el portaveu, Manolo Mata, d’estudiar la llei que regula l’ens. Però sense el suport de Podem l’esmena d’augment del pressupost no s’aprovaria, perquè el PSPV i Compromís no tenen prou escons, i el PP i Ciutadans segur que hi votarien en contra. Aquestes discrepàncies s’afegeixen a les d’una altra qüestió: la reforma de la llei d’ex-presidents. El PSPV defensa la ‘dignificació’ de la figura dels ex-mandataris i no vol prendre decisions que considera ‘de càstig’, mentre que Compromís i el Podem insisteixen a ‘eliminar privilegis’ i acusen els socialistes de no complir la paraula donada en signar el pacte. La iniciativa de Podem proposava, entre més qüestions, d’eliminar l’oficina a disposició dels ex-presidents i els dos llocs de feina amb funcions d’assessorament i un xofer; que fossin membres nats del Comitè Econòmic i Social (CES) –i no del Consell Jurídic Consultiu (CJC), com ara–; i que es preveiés la possibilitat de la revocació parlamentària en casos de condemna ferma per un delicte contra l’administració pública ocorregut abans, durant o després del seu mandat. Compromís s’hi avé, però el PSPV hi ha votat en contra.

Els familiars de les víctimes de les fosses de Paterna cerquen l’empara del Parlament Europeu. Les associacions de víctimes de les fosses de Paterna cerquen l’empara del Parlament Europeu. En una queixa presentada avui a la Comissió de Peticions de la cambra, denuncien ‘la impunitat’ del cas a l’estat espanyol i demanen de comparèixer davant els eurodiputats en comissió parlamentària. En l’escrit, al qual ha tingut accés l’ACN, demanen que s’insti Espanya a ‘aplicar la justícia universal’ i que s’investiguin els crims comesos per la dictadura franquista. ‘Ser aquí és una anomalia; si hi som, és perquè venim a demanar la justícia que se’ns denega al nostre país i als nostres jutjats’, ha dit Santiago Vallés, representant dels familiars, abans de lliurar la petició a la presidenta de la Comissió de Peticions, Cecilia Wikström.

Els sindicats demanen més protecció dels docents balears amenaçats per l’extrema dreta. La sectorial d’ensenyament de la Unió Obrera Balear (UOB) ha reclamat a la Conselleria d’Educació que doni suport públicament als centres i docents denunciats a la fiscalia de menors pel partit d’extrema dreta Vox. L’ha instat també a informar si la inspecció educativa ha obert cap expedient en relació amb aquest afer, atès que ja hi han intervingut diversos inspectors, i a explicar en què s’han fonamentat les intervencions. La UOB exigeix al conseller Martí March que actuï amb rapidesa i transparència: ‘Demanam que no cometi el mateix error que en el cas de l’escola de Son Roca, en què la tardança a defensar públicament la tasca dels mestres va donar lloc a l’aparició d’especulacions, falsedats i calúmnies que varen acabar afectant els treballadors.’ El sindicat aplaudeix que la conselleria hagi activat el protocol d’assistència jurídica per als docents arran de la seva petició, però subratllen que cal curar-se en salut. ‘Exigim una resposta contundent d’Educació abans que les acusacions sense cap fonament de la ultradreta agafin volada’, diuen.

Comencen les obres per a restaurar els torrents del Llevant de Mallorca. La restauració dels torrents afectats per les inundacions del Llevant de Mallorca ha començat avui. El conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, va ordenar la contractació de les obres d’emergència per a la recuperació de la funcionalitat dels torrents i la restauració de les zones afectades per les inundacions i desbordaments del 9 d’octubre, per un import de 25,5 milions d’euros. Les actuacions consistiran a netejar i restaurar la capacitat de drenatge de les lleres dels torrents i zones limítrofes (incloent-hi la retirada i col·locació de sediments), enderrocar murs i estructures que s’hagin descalçat o es trobin en situació precària i retirar residus a les conques dels torrents compresos entre Ca na Borges i Ca n’Amer. Ahir els tècnics de la direcció general de recursos hídrics es reuniren amb els representants municipals dels ajuntaments de Sant Llorenç i d’Artà per informar de la feina a fer i per establir els canals de comunicació a cada zona.

PEL FORAT DEL PANY
Un dels set magistrats del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) que va condemnar Espanya per no haver ofert un judici amb garanties al polític de l’esquerra independentista basca Arnaldo Otegi és andorrà. És Pere Pastor, ex-magistrat del Tribunal Suprem d’Andorra.

LA XIFRA
1.033 euros serà el salari mínim interprofessional a Andorra, després d’haver-ho aprovat el consell de ministres. Representa un augment de l’1,5% respecte de l’any passat.

TAL DIA COM AVUI
El 7 de novembre del 1659 es va signar el Tractat dels Pirineus. El comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya passaren a ser de domini francès. La monarquia hispànica i la francesa ho van fer sense consultar les Corts Catalanes. Castella va cedir a França territori català que no li pertanyia. La data s’ha convertit en la Diada de Catalunya Nord.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb