Les negociacions entre Compromís i PSOE catapulten la visibilitat dels valencianistes a Madrid

Quan Compromís va prendre la decisió de no integrar-se a Podem i anar-se’n al grup mixt del congrés espanyol alguns van pronosticar que esdevindria invisible. Però el resultat ha estat el contrari: a Madrid un partit valencià no havia tingut mai tanta visibilitat ni havia merescut tantes atencions com ara té Compromís. I ahir n’hi hagué una mostra clara.

Ahir a València l’executiva de Compromís va estudiar un possible pacte de govern amb Pedro Sánchez. A les posicions defensades pel PSOE s’afegirien en cas d’haver-hi un acord final un bon reguitzell de reivindicacions valencianes que el líder socialista espanyol s’hauria de comprometre a acomplir: des de l’execució, finalment, de l’arc ferroviari de la Mediterrània fins a la promoció i la defensa de la llengua, passant per la millora indispensable del finançament de la Generalitat. Amb aquestes negociacions, Compromís s’ha situat en la centralitat de la política valenciana. La visibilitat a Madrid dels diputats del PSPV i de Podem és ben escassa; en canvi, els diputats de Compromís són cobejats per tothom. En l’estratègia socialista, són un pont privilegiat cap a Podem i també una manera de compensar Ciutadans.

Per això també ahir el portaveu d’Esquerra Unida al Congrés, Alberto Garzón, va proposar al Partit Socialista, Podem i Compromís de fer una reunió entre quatre per avançar cap a un govern d’esquerres i progressista que aplique polítiques ‘radicalment oposades’ a les del Partit Popular. El líder d’Esquerra Unida ha motivat una certa incomoditat en En Comú Podem i A Marea, que voldrien ser convidats a les reunions separadament, però que no poden distingir-se del conjunt de Podem. Compromís, en canvi, és un actor singularitzat de les negociacions, amb els seus quatre diputats.

Poques expectatives, però ganes de posar-hi el coll
Els representants de Compromís diuen que tenen ganes de contribuir a fer que hi haja un govern espanyol diferent del del PP, però reconeixen que serà difícil de sumar prou vots.

Compromís s’ha marcat una estratègia en tres fases. La primera és el pacte d’investidura, en què molt probablement atorgarà el vot favorable a Pedro Sánchez. Més tard, es veurà si hi ha un pacte de legislatura, cosa que ja consideren difícil, especialment si Ciutadans forma part del govern. No s’hi tanquen en banda, però no ho veuen fàcil. Finalment, molt en la llunyania, hi ha la possibilitat d’entrar al govern, cosa que ara com ara no veuen pas possible. Els socialistes, en canvi, semblen molt interessants que hi haja un ministre valencianista, un fet que tot just dos anys endarrere semblava absolutament impensable.

Ahir l’executiva de Compromís va fer un primer pas en aquest camí: aprovà com s’articularia un possible pacte. Seran els militants dels dos partits, Bloc i Iniciativa, els qui decidiran –separadament o conjuntament– l’acord d’investidura i els possibles passos següents.

Siga com siga, Compromís assegura que qualsevol moviment es farà d’acord amb l’interès estrictament valencià. ‘El pacte del Botànic són els Furs que haurà de jurar Pedro Sánchez’, diuen alguns membres de la coalició, fent una analogia de gran càrrega política. Una altra analogia que circula, sobretot entre els empresaris, és que Compromís és la ‘CiU valenciana’, en el sentit de representar com a partit, amb claredat, la veu del territori a Madrid. Ser els interlocutors. A Compromís, es miren aquesta comparació amb un cert recel, però reconeixen que si fos una visió que es consolidés podria arribar a canviar per sempre més la política valenciana.