Les dones, el baluard contra l’extrema dreta

Aquesta setmana ha estat marcada per l’entrada de Vox, amb dotze escons, al Parlament d’Andalusia, un resultat que hauria estat molt superior si les dones els haguessin votat en la mateixa proporció que els homes. En aquest cas, haurien obtingut el 15,8% dels vots i més de quinze diputats.

Segons Metroscopia, el 72% del vot d’aquest partit ha estat masculí, proporció que no els és pas exclusiva. Si fem una ullada arreu del món, veiem que, de mitjana, el 60% del vot de les formacions ultradretanes és masculí i el 40% restant femení, independentment del fet que les dones siguin més de dretes o menys.

Només en un dels dotze partits europeus d’extrema dreta la proporció de vot femení és superior. Per contra, en alguns el masculí supera el 70%.

Per què els homes voten més l’extrema dreta?
En origen, un dels motius principals és el fet que les formacions més radicals sorgeixen amb subcultura paramilitar, vinculada sovint a l’exèrcit o als cossos de seguretat, sectors que solen reivindicar els valors tradicionals i la masculinitat, en contraposició a una suposada pèrdua dels rols de gènere, que consideren ‘naturals’.

Cal remarcar que justament un dels punts principals de Vox ha estat combatre la ‘ideologia de gènere’ i la derogació de la Llei de Violència de Gènere perquè considera que ‘criminalitzen els homes’. A més, es mostra contrari al matrimoni homosexual o l’avortament.

Malgrat tot això, neguen que siguin masclistes i inclouen dones al capdavant de la formació. Reivindiquen uns ‘valors europeus’ favorables a les llibertats que volen contraposar a la cultura de la immigració procedent d’estats de majoria musulmana.

Un altre aspecte que permet d’explicar aquesta capitalització del vot masculí és, en bona part, el discurs que els immigrants ‘prenen la feina’. Aquestes darreres dècades, sobretot en la indústria i la construcció, s’ha perdut gran part dels llocs de feina, exercits encara majoritàriament per homes. Això ha fet culpar els nouvinguts de la precarietat i la desocupació.

El gènere decideix eleccions
Les diferències de vot entre homes i dones han estat clau per a decidir les eleccions. El cas més evident darrerament ha estat el torcebraç entre Hillary Clinton i Donald Trump per la presidència dels Estats Units.

Llavors un 53% dels homes van votar el candidat republicà i només un 41% Clinton, mentre que entre les dones va ser a la inversa. Finalment, la candidata demòcrata es va endur un 54% dels vots, però va ser insuficient per a donar-li la victòria.

De fet, que Clinton hagués estat una dona no sembla haver estat un factor decisiu per a desmobilitzar el votant masculí, perquè Marine Le Pen, la candidata del Front Nacional a les eleccions presidencials franceses de l’any passat va obtenir molt més suport entre els homes que no pas entre les dones.

Però aquesta diferència de gènere quant al vot sí que va ser decisiva en les últimes eleccions presidencials austríaques. Quan el candidat d’extrema dreta va arribar a la segona volta, va obtenir el suport majoritari dels homes, però el 62% de les dones van votar el progressista Alexander Van der Brellen, que finalment va ser elegit president per un estret marge de vots.

Malgrat que no ha estat possible d’evitar l’entrada de la ultradreta a l’executiu italià o a la presidència americana, com palesen les dades d’aquestes eleccions, les dones han estat un baluard contra l’extrema dreta i faran de dic de contenció.