22.11.2024 - 21:40
|
Actualització: 22.11.2024 - 21:43
La campanya electoral interna d’ERC entra en el tram final. La votació de la direcció, el 30 de novembre, pot acabar convertint-se en un plebiscit sobre el lideratge d’Oriol Junqueras, que sembla que parteix com a favorit entre els militants. Però la pugna pels noms i la guerra interna que hi va haver amb el cas dels cartells dels germans Maragall ha tapat una realitat subjacent: les diferències programàtiques de les tres candidatures. Militància Decidim, Nova Esquerra Nacional i Foc Nou tenen concepcions diferents sobre l’espai electoral que hauria d’ocupar el partit, la gestió política de l’acord d’investidura amb Salvador Illa, la represa del procés d’independència i la resolució del cas dels cartells o de l’estructura B. També fan propostes diferents sobre l’organització del partit. Hi aprofundim.
L’espai electoral d’Esquerra
Foc Nou, amb Helena Solà i Alfred Bosch al capdavant, va voler diferenciar-se de bon començament de la resta de candidatures propugnant la fi dels pactes sistemàtics amb el PSC i situant la defensa de la independència en el centre de l’actuació política. De fet, la llista va néixer de l’entesa entre quadres i ex-dirigents del partit que van defensar públicament el refús a la investidura de Salvador Illa. Han promès que els pactes amb els socialistes se sotmetran a consulta entre els militants. “No podem abraçar per sistema partits que neguen l’autodeterminació del nostre poble”, diuen al programa.
La candidatura de Junqueras, Militància Decidim, és sovint assenyalada per les altres dues candidatures com a defensora d’aquests pactes sistemàtics amb els socialistes. Però la llista de l’ex-president del partit no ho ha defensat obertament i ha fet equilibris dialèctics perquè els militants contraris a aquests acords també els donin suport. En el programa, Militància Decidim defensa que ERC sigui un partit amb vocació de govern que s’erigeixi en alternativa a l’actual govern socialista. Junqueras vol perseverar en l’intent de convertir Esquerra en un partit hegemònic que ocupi espais electorals del PSC, sobretot a l’àrea metropolitana. Proposa que torni a ser un partit gran, obert i fort que connecti amb les classes treballadores i sigui un mirall de la realitat del país. “El nou partit laborista referent de la gent que treballa, cotitza i sosté l’estat del benestar”, estableixen al programa.
Nova Esquerra Nacional, la llista de Xavier Godàs i Alba Camps, advoca per una estratègia política pròpia per a esdevenir alternativa al PSC i Junts. “Sense subjugar-nos a ningú”, diuen. Per aconseguir-ho, proposen de construir un espai polític similar al d’EH Bildu, fent una Conferència Nacional de les Esquerres Sobiranistes, l’any vinent, que aplegui les esquerres independentistes i sobiranistes de tots els Països Catalans.
Què fer amb l’acord d’investidura d’Illa?
Godàs va prometre que farien caure governs si era necessari en l’acte més multitudinari de la candidatura, que aplega el sector afí a la secretària general, Marta Rovira. Nova Esquerra Nacional ha argumentat la necessitat de fer complir l’acord d’investidura. “Serem inflexibles en el desplegament del nou model de finançament singular i just acordat”, diu el seu programa. Raquel Sans, aspirant a una vice-presidència del partit, va assegurar que si guanyaven el congrés consultarien els militants sobre si havien de votar a favor del pressupost del govern, o no. De fet, el seu programa diu que els “acords de país” han de ser referendats pels militants. Illa espera que es resolgui la batalla pels lideratges d’Esquerra per desencallar l’embús polític on han quedat els comptes, i espera que Esquerra es mantingui al costat dels Comuns com a soci prioritari del PSC.
Junqueras no ha aclarit què va votar en la consulta d’Illa i s’ha mostrat comprensiu amb els qui dubtaven del compliment dels acords. La seva candidatura assegura que actuaran de manera seriosa i “exigent” amb el compliment de tots els acords amb els socialistes, especialment els de la investidura d’Illa i del president espanyol, Pedro Sánchez. Respecte del pacte per a entrar al govern de Jaume Collboni, que va encapçalar la seva candidata a secretària general, Elisenda Alamany, diuen que seran els militants qui prenguin la decisió. L’assemblea on ho havien de decidir es va suspendre pel desbordament de militants que hi van assistir, probablement per oposar-s’hi. Arran de les acusacions continuades que, si guanyava el congrés, contribuiria a la formació d’un tripartit, l’ex-president d’Esquerra va descartar “del tot” entrar al govern aquesta legislatura. Ho va dir en un acte públic de presentació del seu programa.
Foc Nou refusa de pactar sempre amb els socialistes, però no ha optat pas de trencar el pacte d’investidura, sinó per exigir que es compleixi. Asseguren que ERC ja n’ha pagat el preu investint Illa i ara toca la contrapartida. És a dir, que són els socialistes els qui han de materialitzar els seus compromisos i fer viable el finançament singular. No obstant això, proposen de consultar-ho abans amb els militants.
La defensa de la independència
La candidatura de Solà i Bosch és la que posa més èmfasi en l’accentuació de l’independentisme. En concret, asseguren que l’emancipació nacional i social dels Països Catalans ha de ser la “prioritat absoluta” de l’acció política del partit. Creuen que la defensa de la independència ha de ser “l’eix distintiu” d’ERC i refusen que sigui “una força reformista o autonomista, ni una falca subordinada a cap altra”. Pretenen que es recuperi la defensa de la via unilateral: “La renúncia apriorística de la via unilateral per a assolir la independència ha estat, i continua essent, un error estratègic que cal corregir”, afirmen al programa. A més, remarquen que l’exercici del dret d’autodeterminació és una eina per a resoldre el conflicte, però neguen que sigui una finalitat política. Ho és la sobirania del poble català, diuen. També defensen que es construeixi una estratègia compartida amb la resta de partits i entitats independentistes i que l’alliberament nacional passi per davant de la fase antirepressiva, que voldrien que quedés superada.
Militància Decidim no parla d’independència sinó de la república catalana, en una intenció clara de posar el focus en el republicanisme. Proposen que es reconstrueixin els ponts amb les forces polítiques i les entitats que en són partidàries i prometen que treballaran perquè el referèndum sigui inevitable: “Per un nou 1-O i 3-O que ens porti a la proclamació de la República Catalana”. Mentrestant, defensen de guanyar estructures de país, com la hisenda catalana o la Rodalia.
Nova Esquerra Nacional situa la independència com un “objectiu irrenunciable” i propugnen “impulsar una nova estratègia nacional que faci possible la celebració d’un referèndum d’independència i enforteixi la lluita antirepressiva”. A més, creuen que ERC ha de ser un “factor clau” per a refer les aliances amb el moviment independentista.
El cas dels cartells i l’estructura B
Les candidatures també es diferencien per la manera com han entomat el cas dels cartells dels germans Maragall, l’existència d’una estructura B comunicativa i les denúncies encreuades de presa de decisions en els òrgans no formals del partit. Amb l’ampliació de les investigacions per part del responsable de compliment d’Esquerra, quan la comissió de garanties va demanar d’anar-hi més a fons, el cas dels cartells va quedar sense opcions de resoldre’s abans del congrés. Els expedients disciplinaris que es van anunciar van quedar congelats, les suspensions de militància anunciades no es van fer, i el seu final dependrà de qui guanyi les eleccions del dia 30.
Nova Esquerra Nacional, que compta amb el suport d’Ernest Maragall, és qui menys sang ha fet amb l’afer. De fet, el sector rovirista aplega els defensors de la gestió que en van fer tant Rovira com Sergi Sabrià, que va exercir com a màxim responsable de la política comunicativa, i que va plegar com a vice-conseller del govern quan va esclatar el cas, malgrat que no se’n va considerar culpable. Nova Esquerra Nacional promet d’establir nous mecanismes per a garantir el control ètic de la comunicació, com ara, un manual de bones pràctiques comunicatives amb experts, i creu que també han d’afectar “l’activisme”. És la manera com es refereixen a les campanyes que la direcció va definir com a campanyes “de contrast” i que uns altres han qualificat de joc brut polític.
A més, la candidatura de Godàs diu que s’assegurarà que les decisions polítiques es prenguin en els espais escollits democràticament pels militants, per evitar la “concentració informal de poder en poques mans” i fomentar la participació equitativa dels qui en són membres. També prometen una “escolta activa” a la militància.
Junqueras ha estat assenyalat pel sector rovirista com a corresponsable de la B en tant que president del partit. Però el candidat de Militància Decidim ha provat de marcar totes les distàncies assegurant que no ho va saber fins que es va fer públic i ha negat que el ninot que va aparèixer penjant a Sant Vicenç dels Horts quan era a la presó partís de cap iniciativa del seu entorn. Junqueras ha promès mà de ferro en el cas dels cartells. “No cosirem cap ferida que no hàgim netejat”, va dir primer. Alguns van interpretar-ho com l’anunci d’una purga. Després, en el programa, Militància Decidim ha incorporat la creació d’una “comissió de la veritat” perquè aprofundeixi en la investigació i aclareixi tots els fets, també les estructures paral·leles. Militància Decidim també és contrària al fet que només pugui fer les investigacions i proposar les sancions màximes el responsable de compliment, que és una sola persona, i defensa que la comissió de garanties pugui tornar a investigar, com a òrgan únic, independent, col·legiat i format per persones de reconegut prestigi. També defensen que es posi la comunicació del partit al servei de la política, l’estratègia i la militància. D’altra banda, proposen que hi hagi una “sindicatura de la militància” perquè els militants es puguin defensar davant la direcció nacional de “greuges derivats de l’actuació dels òrgans del partit”.
Els de Foc Nou han estat especialment crítics amb el cas dels cartells i han exigit la depuració de responsabilitats. En el programa, proposen desvincular la comissió de garanties i la comissió d’ètica de la direcció del partit per assegurar que tenen una independència funcional i orgànica. Quant a la presa de decisions, remarquen que els òrgans col·legiats s’han de convertir en veritables espais de debat i de presa de decisions democràtiques, i consideren que les discussions ideològiques han de prevaldre sobre les persones, i que es reformulin els estatuts i reglaments perquè així sigui.
El model del PNB i altres canvis organitzatius
Nova Esquerra Nacional i Foc Nou proposen un sistema de separació de càrrecs similar al del PNB. Ni Godàs ni Solà aspiren a ser candidats d’ERC a les pròximes eleccions catalanes, a diferència de Junqueras. De fet, Junqueras ha entomat el congrés no tan sols amb l’objectiu de convèncer les bases sinó de reconnectar amb l’electorat. La resta, ho deixa per a una segona fase. Nova Esquerra Nacional explicita al programa que el president del partit no ha de ser el candidat de les eleccions al parlament, que s’elegeix per la via de primàries. Foc Nou amplia la incompatibilitat de presentar-se a les eleccions també al secretari general. A més, la candidatura de Solà creu que els càrrecs institucionals i tècnics no poden predominar a l’executiva perquè s’ha de garantir que “les circumstàncies personals no condicionin la presa de decisions”. Defensen un sistema d’incompatibilitats clares i que s’eradiqui l’amiguisme, el clientelisme, l’edatisme i el nepotisme. També apunten a una limitació de mandats i càrrecs a tots els nivells orgànics, tot i que no la concreten temporalment. Militància Decidim defensa igualment de racionalitzar l’acumulació de càrrecs, però tampoc no ho detalla.
Les tres candidatures proposen més canvis organitzatius i assumeixen alguns compromisos. La de Junqueras proposa de fer una conferència nacional en els dos anys vinents per a debatre el model de partit en profunditat. Sosté que el consell nacional s’ha de convertir en el parlament del partit. Això vol dir que la presidència s’elegeixi per sufragi universal, que es restaurin les intervencions dels consellers nacionals al faristol i que es faci una sessió l’any descentralitzada amb un debat estratègic sobre el model polític. A més, es marquen com a objectiu tenir un 50% de dones militants, revisar el protocol d’assetjament sexual, revisar les estructures de formació dels electes locals, crear el consell de batllies i governs locals i un consell de portaveus a l’oposició, a més d’un “consell de la gent gran” del partit. Asseguren que una vegada l’any, com a mínim, l’executiva participarà en totes les executives de les seccions locals i territorials, si guanyen.
Foc Nou defensa de reimpulsar el paper de les locals i sectorials, amb més recursos i estudis que acompanyin els debats, reforçar el consell nacional i que es torni a invertir l’ordre dels congressos perquè el debat ideològic i estratègic es faci abans que no pas l’elecció de la direcció. La candidatura de Solà proposa de revisar el pla d’igualtat del partit per disminuir la revictimització i garantir que les víctimes rebin acompanyament psicològic i jurídic. Durant un any, proposen que es faci un debat intern anomenat “El país de demà”, amb un equip assessor de personalitats de trajectòria reconeguda. A més, preveuen de formar un consell assessor intern amb persones que han tingut càrrecs polítics o en àmbits parlamentaris, de govern o de gestió en administracions públiques, perquè discuteixin el disseny i implementació de les polítiques públiques del partit. A més, volen que l’elecció de les llistes locals, comarcals i nacionals sigui més participativa, que es reformuli la Fundació Irla perquè esdevingui un “veritable think tank”, i que es reforci el paper del Jovent Republicà en la presa de decisions del partit.
Davant el repte de recosir el partit després del congrés, Nova Esquerra Nacional creu que el primer pas ha de ser que totes les candidatures participin en l’elaboració de les ponències que s’aprovaran l’any vinent en el plenari del congrés. Si guanyen, preveuen de convidar representants de totes les llistes perquè col·laborin en la redacció, en el marc d’un procés participatiu amb els militants. També compten amb un pla per a l’aplicació de cercles restauratius i més eines de mediació i de gestió del conflicte. La candidatura de Godàs es compromet a visitar totes les seccions locals el primer any de mandat, rellançar l’Assemblea Nacional de Dones, crear un punt lila contra la LGBTI-fòbia i fer una “vice-secretaria general de drets humans i lluita antifeixista” amb l’objectiu de delimitar una estratègia antifeixista per als cinc anys vinents.
