Laura Gost guanya el premi Proa amb la història d’una família mallorquina transformada pel turisme

  • Dels anys cinquanta del segle XX a les dues primeres dècades del segle XXI, resseguim les vivències d’en Sebastià, les seves tres dones i els seus dos fills, amb una gran dosi d’humor i d’ironia

VilaWeb
L'escriptora Laura Gost, guanyadora del cinquè premi Proa de novel·la inèdita.
Montserrat Serra
07.11.2023 - 21:00
Actualització: 08.11.2023 - 00:41

La jove escriptora Laura Gost (la Pobla, Mallorca, 1993) ha guanyat el cinquè premi Proa de novel·la inèdita amb l’obra Les cendres a la piscina, que atorga l’editorial Proa, pertanyent al grup 62. Dinou originals han competit per aconseguir un dels premis literaris més ben dotats de la literatura catalana, 40.000 euros. El nom de l’obra guanyadora –que arribarà a les llibreries la setmana entrant, el dia 15– s’ha fet públic en un sopar al Museu d’Art Contemporani de Barcelona. És la tercera novel·la de Gost, que ja té publicades La cosina gran (Lleonard Muntaner, 2019) i El món es torna senzill (Empúries, 2022).

La història té un caràcter autobiogràfic. “La concepció d’aquesta novel·la –diu– és inseparable d’un fet personal, que em va significar un impacte: a començament d’any van morir els meus padrins, amb una setmana de diferència. A final de l’any passat havia començat a escriure essent molt conscient que la seva desaparició era imminent. De manera que aquesta novel·la reflecteix la voluntat de retenir unes vides, unes històries, que afecten unes persones que jo he estimat, però que només he conegut parcialment. És una generació, la del meu padrí, que va viure un seguit de canvis frenètics, un canvi de paradigma radical i molt transversal. Concretament, el personatge d’en Sebastià, s’inspira en el meu padrí patern. Ell, que havia començat fent feina al camp, amb l’arribada del turisme passa a fer de constructor i es converteix en propietari d’hotels, canvia de dona unes quantes vegades, guanya molts diners, en perd molts també, i gestiona com pot aspectes que apareixen amb aquest canvi com ara l’ambició, l’estatus i unes quantes expectatives. I aquestes expectatives esquitxen el seu entorn, les seves dones i els seus fills.”

Continua Gost: “Les tres dones d’en Sebastià són personatges cabdals de la novel·la i representen maneres diferents d’estimar-lo i de gestionar aquesta vida convulsa que viuen en primera persona. Finalment, el personatge de la Laura representa la tercera generació i té una mirada que s’assimila prou amb la meva. He volgut aproximar-me a aquestes vides i, gràcies a la ficció, omplir els buits, els interrogants, les incògnites d’allò que no he conegut. La ficció també permet de donar una coherència interna al relat i ha estat una manera d’entendre qui sóc jo. La ficció és la manera realista d’apropar-me al meu padrí i als altres personatges. Jo vaig conèixer el meu avi quan tenia seixanta anys i no el vaig tractar gaire, de manera que posar-me en la pell de quan en tenia vint només ho podia fer des de la ficció. Però sí que hi ha episodis basats en la seva vida.”

Laura Gost

Les cendres a la piscina narra la història d’en Sebastià, un home nascut a la Pobla, que als anys cinquanta, encara ben jove, passa de ser pagès a convertir-se en un milionari hoteler dedicat al turisme. Laura Gost ha deixat ben explícit que no és una novel·la que tracti sobre el fenomen del turisme a Mallorca: “La mirada parteix de la curiositat i de la necessitat d’entendre sense fer un judici dels personatges, de les seves accions, més aviat provar d’entendre’ls, sense prejudicis ni judicis per entendre com van actuar, sense condemnar-los ni salvar-los. Això la ficció ho permet.”

Però li demanem si, en una època com l’actual en què el turisme ha sobresaturat l’illa –ara ja gairebé tot l’any–, situació que pateix la seva generació i no pas la del seu padrí, d’alguna manera no hi ha de ser present en aquesta història de transformació tan radical d’un paisatge que, inevitablement, també ha canviat aquells que hi viuen. Gost diu: “Tinc una opinió molt formada sobre el turisme i la sobresaturació i quan escric articles d’opinió no tinc cap problema a prendre-hi posició, però la ficció em dóna la llibertat de no prendre’n sempre i centrar-me més en la història en clau més interior: què passa quan en Sebastià torna a casa i es troba la seva dona que també ha estat testimoni d’aquest auge; fins a quin punt gestiona aquesta transformació entre la persona que va ser i que ara ja no vol ser…”

Les cendres a la piscina, un títol tan intrigant com impossible de revelar si no es vol aixafar la guitarra, té un aire còmic. I no és casual. És un dels elements que ha destacat Xavier Pla, membre i portaveu del jurat: “Laura Gost sotmet els personatges de la novel·la a la pressió àcida, de vegades sarcàstica i gairebé sempre divertida d’una novel·la que és gairebé tota dialogada i que no deixa ni respirar uns personatges que fan del materialisme el seu únic motor vital.”

En relació amb la ironia i l’humor que conté la novel·la, l’autora deixa anar una frase que ressona: “A mi m’agrada dir que la ironia és el meu idioma preferit després del català. I sí que és cert que hi és present. I també hi ha l’humor, a voltes una mica negre, que fa de contrapunt i esmorteeix alguns excessos.” No és estrany, perquè en Sebastià i la seva família sembla que són singularíssims, segons que expliquen alguns membres del jurat. Ella conclou: “La ironia és una manera d’evocar l’excés de solemnitat, una manera d’evitar prendre-s’ho massa seriosament. La ironia és un llenguatge natural per a mi.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any