L’audàcia del conseller Puig, més enllà de les quatre províncies

«D'Elx a Perpinyà i de Maó a Fraga, hi ha homes i dones que se senten, que ens sentim, part de la catalanitat. I ho demostrem la primera vegada que ens han donat l'oportunitat de fer-ho»

Vicent Partal
Vicent Partal
07.01.2019 - 07:38
Actualització: 07.01.2019 - 08:38
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Dissabte el conseller Lluís Puig va aparèixer per sorpresa a Perpinyà. S’havia anunciat que intervindria en un acte de presentació del Consell de la República, però tothom tenia coll avall que seria en una connexió telemàtica. Tanmateix, Puig s’hi va presentar en persona. Amb tota naturalitat, va entrar per la porta del Casal de Perpinyà i simplement va dir que estava molt content de tornar a Catalunya després de tants mesos d’exili. Al cap de poques hores, quan el conseller ja tornava a ser a Bèlgica, es va difondre la notícia i unes imatges que deixen testimoni d’una altra fita aconseguida: el primer acte del govern a l’exili dins el país. Encara no al sud, però ja dins Catalunya.

La presència del conseller Puig a Perpinyà, com és lògic, ha causat un gran impacte. És ben sabut que els advocats desaconsellen als exiliats d’anar a l’estat francès perquè no se’n refien, no veuen que siga una cosa segura. Puig n’era ben conscient i es tornà a arriscar per guanyar una altra batalla. O, de fet, per guanyar-ne unes quantes alhora.

Unes quantes perquè el gest del conseller de Cultura no ha consistit tan sols a aparèixer en públic per primera vegada a l’estat francès o tornar a trepitjar Catalunya. Ha consistit també a normalitzar, amb el seu gest i les seues paraules, que el país s’estén més enllà de les quatre províncies espanyoles que avui porten el nom de Catalunya. I, a llarg termini, aquest reconeixement és el fet més important de tot allò que passà dissabte.

El dia que es va presentar el Consell per la República a Brussel·les (val a recordar que Puig torna a dir ‘de la República’), molta gent se sorprengué quan es va projectar el mapa dels adherits. N’hi havia a tot el món, perquè avui hi ha catalans vivint en cada racó del món, però la taca gruixuda i homogènia dibuixava d’una manera nítida no pas el mapa del Principat sinó el de tots els Països Catalans. És evident que era un mapa poc representatiu, en la mesura que la xifra d’inscrits al consell encara és una fracció mínima del que hauria de ser. Però això no llevava gens de representativitat ni de valor polític al fet. A l’inrevés. D’Elx a Perpinyà i de Maó a Fraga, hi ha homes i dones que se senten, que ens sentim, part de la catalanitat. I ho demostrem la primera vegada que ens han donat l’oportunitat de fer-ho. Catalunya Nord, d’una manera molt i molt especial, aquests darrers mesos s’ha guanyat sobradament l’admiració de tot el país i el reconeixement de tothom. Primer, pel paper indispensable en el referèndum d’autodeterminació, custodiant i repartint les urnes, i després per la solidaritat enorme contra la repressió, una solidaritat transversal, arribada de tots els partits polítics tret de l’extrema dreta.

És evident que tots aquests gests, tota aquesta feina del catalans de les comarques del nord ha canviat la percepció que en té la resta del país. Però, alhora, cal remarcar que aquest canvi és significatiu d’un avanç notable d’allò que podríem anomenar la sobirania mental. Dins i fora de la quatre províncies de la Catalunya que Espanya avui reconeix com a tal.

I això és així perquè, malgrat tot, és molt difícil d’abandonar el regionalisme submís com a projecte polític sense abandonar també el regionalisme submís cartogràfic. Perquè quan una nació recupera la sobirania la primera cosa que fa és deixar de reconèixer-se de la manera com la defineixen els altres i passa a pensar-se per ella mateixa, amb unes coordenades mentals pròpies. I, en una cadena de conseqüències comprovada arreu del món, això implica que com més es defineix pensant només en si mateixa més difícil és d’assimilar-la en un projecte aliè. De manera que es pot afirmar que, com menys marcat siga el concepte de Catalunya pel que Espanya afirma avui que és Catalunya, més vigorós serà el procés d’alliberament. Ep!, el de tots.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
06.01.2019  ·  22:31

Esta clar que els esquemes mentals d’Espanya estan trencats irremeiablement. D’aci la seua reacció furibunda. Ara caldria, també, donar veu a Europa a aquestes minories sense estat. A ser possible, totes unides. Pot ser seria un grup parlamentari més fort que algú no es pensaria. En qualsevol cas, cal felicitar el conseller Puig.

Antonieta Jarne
Antonieta Jarne
06.01.2019  ·  22:36

Em va fer patir.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
06.01.2019  ·  23:16

Per mi un altre batalla important que ha guanyat el conseller Puig anant a Perpinyà és que o bé ha burlat els serveis secrets espanyols o bé Espanya no ha tingut capacitat per maniobrar i fer creure a França que podia aplicar les detencions en calent com feia amb ETA. En qualsevol dels dos cassos és una gran victòria del conseller Puig i els seu equip i una gran derrota d’Espanya.

Gerber van
Gerber van
06.01.2019  ·  23:16

En aquest editorial es parla dels Països Catalans. Però em sorprén que no es parla gaire d’Andorra. Els andorrans no se senten Català? Crec que ells també tenen molts inquietuds per a canviar la manera com estan governats, amb més sobirania i menys influencia de l’esglesia qui impedeix avançar i modernitzar el país en molts temes.

Rubén Cruz
Rubén Cruz
06.01.2019  ·  23:34

El liberalisme és allò que senten els liberals: despreniment material (perquè se’l poden permetre i perquè és una forma d’inversió, sempre interessada), i desig de llibertat (aixecament de fronteres com a mostra de bones pràctiques)
Tanmateix, els líders liberals es permeten avui aixecar aranzels i murs per fer gran el seu corral o cortijo, mentre els seus jornalers escampats pel món lloan aquest ús proxenetista dels ideals il·lustrats. I cada terra fa sa guerra.
Els imperis recautxatats poden permetre’s muntar parada i fonda a La Lluna per guaitar la seva obra humana a la Terra, com la Gran Costura visible des de l’espai.
Els imperis que com més va més venen a menys malden per fer-se un racó per a una selfie de molt compromís: la d’un petit home amb un gran amor propi.
I els imperis desballestats i grotescos com a corral de comèdies cridan ofesos contra les fronteres que com a arrugues li volen sortir a casa, mentre tanquen el cortijo amb el tradicional ajut dels mars i dels Pirineus que l’envolten per evitar el mal que sempre ve de fora i són els altres. ¿I si els que manen afora els poguessin donar un cop de mà? ¿I si a la Unió Europea no hi ha fronteres, però se li pot demanar que pari rateres? …a Ceuta i Melilla ja les han parades… ¿per què no ara a França, per caçar “ratones coloraos”?
I el ministre Borrell demanarà a França que no permeti el pas de perillosos rosegadors pel seu territori. De fet ja està trigant, perquè porta dies sense fer el ridícul global. O el fas tú o te l’acabarà fent el letal Triangle en bermudes: Pablo Pasado, Alberto ¡Presente! i Santiago del Futuro futut

Josep Jallé
Josep Jallé
07.01.2019  ·  00:10

La honestedat en la gestió per a l’expansió del Consell per la República ha estat constant, des del primer moment. I la participació del Conseller Lluís Puig a Perpinyà una alenada d’aire fresc al procés endegat fa temps, amb l’acte de presentació al teatre KSV de Brussel·les el proppassat 7 de desembre. Ens sentim partícips d’aquesta evolució i satisfets per com, des de l’exili, es va fent la feina que, per unes o altres raons i, també, conveniències partidistes, no sembla fer-se a dins dels Països Catalans. Pendents de judicis, amb sentències més que dictades, pendents de les gresques quotidianes arreu de l’Estat, es va difuminant fer efectiva la República, única sortida real a totes les injustícies. Ens perdem – entrant en aquests jocs tàctics i de xerramequeries – en la pols del camí, sense mirar enllà, a l’horitzó. Gràcies per l’alenada d’aire renovat, exiliats!.

Joan Cerdà
Joan Cerdà
07.01.2019  ·  00:25

Partal, ets un “xute” d optimisme

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
07.01.2019  ·  00:28

Evidentment, ens ha sorprès a tots la naturalitat amb que a actuat el Conseller
Coneixedors dels riscos, el President Puigdemont l’ha enviat per a fer una 1ª evaluació
I se n’han sortit prou bé

El que no m’ha quedat clar es si la Consellera Clara Ponsatí s’ha limitat a enviar fotos o
també hi era

Ignasi Mora
Ignasi Mora
07.01.2019  ·  00:42

És cert tot això que dius enel teu editorial i, en el fons, senzill de comprendre. Es complica si de cas per la immensa presió que hem rebut al llarg de segles per part dels castellanoespanyols rancis i obsolets. És com a les criatures traumatitzades, que la normalitat només la poden aconseguir amb un enorme esforç.
En aquest sentit també, ahir vaig observar aquests nous-vells polítics de la superdreta i la seua tàctica per arreplegar vots i ànimes càndides. Seriositat agressiva en el rostre (cap somriure ni relaxació) i sobretot violència verbal contra tothom que es pose a tir, tot i no parant de xerrar, amb veu molt forta fins a solapar la dels altres.
Aquesta mateixa tàctica autoritària és la que s’aplicà a la terminologia en la transició salvatge que ens du de cap. Era prou dir País Valencià i no diguem Països Catalans perquè s’armara un rebombori, un guirigall de mil hòsties. I no hi havia una organització que deixara la por a casa i diguera sense immutar-se: Visquen els Països Catalans! A la merda la por i els que criden a causa de la seua escassa intel·ligència.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
07.01.2019  ·  03:26

A bioregion of the world may be defined a structural unit, firming a cluster of ecosystems arranged topogrphically, culturally, climatically to produce distinct and identifiable space. At nothern Conseller Mr Puig, in Perpinyà, at southern El Tempir of Elx 25 years. Nature perpetrates complete facts devoid of Ethics or Morality. Only they are. WE DO!

Albert Miret
Albert Miret
07.01.2019  ·  08:42

Completament d’acord, Vicent. Com més ens rebel·lem contra les nostres pròpies fronteres imposades el seu dia pels dos veïns que ens van ocupar, més possibilitats tindrem d’èxit. La desobediència és l’únic camí, i això inclou el concepte imposat del que és el nostre país. Sembla que el a més de despullar l’estat espanyol i mostrar a tot el món que no era el que deia ser, el procés també ha servit per a despertar el nord d’aquest país nostre tan castigat per les dues bandes. És junts i no separats que podrem assolir els nostres projectes. Oi que sí, senyors d’Esquerra Republicana?
A banda d’això, quan al comentari referent al Consell de la República, vull dir que m’imagino que els socis de VilaWeb ja hi som tots entre aquests cinquanta i escaig mils de socis del Consell de la República. El que trobo a faltar i em sembla un error importantíssim és la frenada en sec de la informació perquè se’n faci tot el país, i si això no som capaços de fer-ho, el Consell no anirà gaire lluny. En paral·lel crec que hauria de començar a funcionar per a fer-se atractiu per a tots. Són molts els comentaris de mandrosos que sento dient que ja està bé d’haver de fer-nos socis de tantes coses. El Consell s’ha de fer efectiu ja i facilitar als seus socis una participació activa, així com proporcionar informació als que s’hagin apuntat. Necessita començar a ser actiu. Això és el que li donarà empenta i el farà atractiu per molta més gent. No tenir accés a una informació i a una participació, no li agrada a ningú que tingui sentit cívic, pel que augmentaria en proporció geomètrica el nombre d’inscrits. És imprescindible bellugar-nos. Jo mateix, que em considero completament republicà i independentista, sovint em sento una mica orfe de participació, entenent que només anar a cantar els segadors i a cridar quatre consignes cada dia o cada dos, ja no és suficient. Enyorem aquell vigor i aquella iniciativa que abans ens donaven els nostres polítics, i de cap manera assolirem que amb un govern “descabezado” ja n’hi havia prou per parar-ho tot. Per favor, engegueu d’una vegada!

Jaume Bosch
Jaume Bosch
07.01.2019  ·  09:25

Fent sal. Clap, clap, clap.

Continuem.

Pep Agulló
Pep Agulló
07.01.2019  ·  09:25

CONSTRUÏM REALITAT

L’unionisme ens vol inculcar, a través de la por, que fem el que fem mai no podrem assolir-ho. La guerra psicològica els és prou eficaç dins les files de l’independentisme de vegades d’un abast difícilment identificable. La clau, és que ens volen modificar la nostra pròpia percepció de les coses. Per això els gestos com els del conseller Puig són importants.

Permeteu-me una petita disquisició. L’aparença de les coses es fonamenta en la cultura, en l’experiència, en la informació…El nostre cervell no ho posa fàcil, adapta la realitat a les nostres concepcions prèvies. I vet aquí que l’empremta de tants segles de dominació incideixe molt en com veiem la nostra realitat. El biòleg D.B. ens diu més. Aquestes concepcions prèvies ens dicten quina és o quina volen els altres que sigui la nostra realitat, a través de les percepcions. La literatura científica n’està plena d’exemples. La distància per fer un salt i saltar un esvoranc no es percep igual per un atleta (la veu més curta) que per un que no ho és.

Les percepcions amb la càrrega de victimisme, de perdedors històrics, condicionen la nostra visió de la realitat, limiten el com ens veiem nosaltres. Per això l’editorial d’avui (mai agrairem prou la perseverança d’en Vicent) és tan important en la tasca de desencallar la situació de l’independentisme perquè puguem veure els objectius que ens marquem com a assolibles. Hem de ser conscients d’aquests paranys mentals i construir una realitat en la qual puguem veure un present encoratjador.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Sergi Guitart
Sergi Guitart
07.01.2019  ·  09:47

Ara què? Hem passat de la República Catalana a la República dels Països Catalans gràcies a un referèndum unilateral 1.Oct. sense cap tipus de valor oficial i només en territori del Principat on ni tansols teniem ningú votant en contra? Fantàstic! Sóm uns cracks!

Un 1.Oct. a nivell PPCC també el guanyaríem amb el 95% a favor oi?… Segur que sí…

Ja ho ha dit un altre comentari, això son “xutes” de moral, però seguim fent volar coloms enlloc de construir un país integrant la part de base que ens hi falta i mentre ells es van amenaçant de mort via Twitter…

Josep Salart
Josep Salart
07.01.2019  ·  09:56

El gest del Conseller ha estat be i valent. No saps mai que et deparen aquestes bèsties.
Aquests dies que els “armilles” grogues feien feina a la frontera, era el moment també de demostrar, com el Conseller, la nostra organització i valentia i fer el mateix, pacificament, al nostra costat de la frontera. Sembla que no, però s’hagués vist un moviment territorial conjunt i sempre entenent que no parlo de violència. Accions de protesta pacifiques, però a cada banda tot tancat.
Abans, a l’estat francés, les coses estaven més quietes i entre estats, mentre uns compraven avions i trens, els altres els feien la feina bruta amb la recerca i captura de militants d’ETA.

Avui en Macron se li mou la poltrona cada cinc minuts i potser aquests dies ho te tot enfocat a escombrar el pati de casa seva.
Partal, em cansa escriure i marxar tan tranquil a viure el dia. Hi ha presos, exiliats, el senyor Torra no fa gaire rés, el senyor Torrent fa més, i trobo que l’Elisenda Paluzie ens hauria d’explicar l’economía del senyor Aragonés, per exemple.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
07.01.2019  ·  10:01

Sobirania mental en la nostra catalanitat. Mils de gràcies.
Som una colla que vam néixer i respirar república i no hem pogut ni sabut exigir els nostres drets.
I molts més, diuen un 80%, que som demòcrates i que no tenim els nostres drets respectats. Ja arriba l’hora d’aprendre a fer-nos respectar, a ser-hi.

LLIBERTAT!!!!!!!!!

Oriol Ribera
Oriol Ribera
07.01.2019  ·  10:06

La manca de solidaritat no es tan sols de la extrema dreta, es també dels signants del 155

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
07.01.2019  ·  10:53

Comparteixo paraula per paraula l’opiniò d’en Albert Miret. Necessitem com l’aigua tornar a prendre l’iniciativa i ser proactius. Només sent reactius no ens va be. Ara per ara, tenim l’exili i poca cosa més (gràcies erc i afins), massa sovint callats, preneu el lideratge i ajudeu-nos a ajudar-vos.

joan rovira
joan rovira
07.01.2019  ·  11:08

Oportuna editorial sobre l’anada del conseller Puig a Perpinyà; amb tot un seguit de comentaris que plantejen, al meu entendre, l’abast de la situació que vivim a Catalunya: la bio-regió -Blesa-; la ment -Agulló-; economia -Salart-; fronteres -Miret-; Andorra – Gerber van- i molts altres aspectes que depassen el reduccionisme polític espanyol dominant.

Aquesta floració de comentaris multidisciplinaris en ressonància amb la geografia, la neuro-ciència, la ciència social, l’economia, el comportament, la cultura, etc., validen la tasca col.lectiva empresa. I, com un sol gest desmunta el colonialisme espanyol. Que impedeix a molts catalans ser i estar, és a dir, habitar amb llibertat i plenitud aquest lloc.

Guillem Pera
Guillem Pera
07.01.2019  ·  12:02

Joan Ramon Gomà: em costa de creure que la “intel·ligència” espanyola no té controlats a tots els exiliats… no sigui que doni peixet tot esperant que una presa major (=Puigdemont) es confiï… En qualsevol cas, celebro que Puig hagi tornat, ni que sigui per unes hores, a casa.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
07.01.2019  ·  12:08

D’acord amb l’Albert Miret, comencem d’una vegada, renoi!

Daniel Mir
Daniel Mir
07.01.2019  ·  12:38

Els serveis d’intel·ligència francesos no han actuat perquè no tenien per que fer-ho. Si l’hagessin detingut, el govern francès s’hagués tingut de posicionar d’una manera o altra. Ells un problema similar el tenen, de moment latent, en dos fronts; el català i el cors i son suficientment intel·ligents (no com d’altres) per no atiar les brases. En el cas dels tractats de cooperació que hi pugui haver eren per lluitar contra ETA, banda armada que operava il·legalment en el seu territori, no, com en aquest cas, tractant-se d’un “presumpte innocent”

Ramon Baiges
Ramon Baiges
07.01.2019  ·  14:30

Un acte valent del conseller Puig, com tants d’altres: la crida del Consell per a la república, la vaga de fam, el desafiament verbal constant del President Torra…
Trobo a faltar una acció contundent ciutadana (no tallant carreteres o convocant vagues, que perjudicaria només a Catalunya i no li fa ni pessigolles al gobierno), com per exemple obrir les presons. Amb només unes 12 o 14.000 persones decidides, podríem encerclar Lledoners i forçar l’alliberament dels presos o la intervenció brava dels cossos de seguretat espanyols: qualsevol acció seria notícia i posaria n’evidencia de la prepotència espanyola.
Confirmo que jo estic disponible per participar en aquesta acció, i en sé de moooolts altres.

Empar Valls
Empar Valls
07.01.2019  ·  15:16

Portem la iniciativa, encara que no es vegi, perquè ara toca fer-ho tot molt discretament.
Recordeu que vam decidir construir la República per canviar-ho tot.
Tot ens ho estem repensant, tot. I això vol dir canviar-ho tot, l’economia, el treball, la política, el govern i la ciutadania, la solidaritat, la immigració, l’ensenyament, l’empresa, l’autoempoderament, la llibertat … tot, tot.
Ara estem en la seva construcció mental i necessita el seu temps.
Aquests canvis es van produint al ritme que necessita.
Fixeu-vos que tot el que ens passa (positiu i negatiu) ens hi porta.
Jo veig que anem avançant i seria més ràpid si ens ocupem de posar la ment i les energies en pensar la nova República.
Les coses negatives que veiem i que ens passen es destruiran a elles mateixes, porten clarament l’etiqueta d’autodestrucció, i més ràpid del que pensem.

Roser Caminals
Roser Caminals
07.01.2019  ·  15:51

Sens dubte el repte del conseller Puig és positiu i espero que estableixi un precedent.
Em sumo als que demaneu més informació i accció per part del Consell. Les xarxes haurien d’estar saturades de peticions d’ahesió. Jo l’he fet córrer tant com he pogut i us animo a fer el mateix. De l’ANC no m’han arribat detalls concrets, però sí que a exteriors es planegen una colla d’actes coordinats amb els judicis.
La manca d’informació és un defecte crònic. La Delegació a Washington, liquidada pel 155, feia una bona feina però tampoc implicava prou a la comunitat. Veurem si la nova Delegació que tot just arrenca és més transparent.
Sobre les mesures econòmiques de l’Aragonés, de moment tenim aquest article de Vilaweb:

https://www.vilaweb.cat/noticies/fla-deute-80-000-milions-jordi-goula/

I res de mandra ni de derrotisme. Podem ser realistes i lluitadors alhora–caminar i mastegar xiclet al mateix temps, que diuen els americans. Si la ciutadania s’espolsa la mentalitat d’esclau vençut que ens volen imposar i els exiliats continuent desafiant l’autoritarisme espanyol, ens en sortirem.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
07.01.2019  ·  19:01

La veritat és que als principatins no se us dóna bé això de fer Països Catalans. Com a valencià de llengua catalana us ho dic, confirmat el seu dia pel bisbe de Tortosa, de la qual diòcesi ja les generacions joves van perdent la memòria. Per ací pel sud se us veu poc, però el cas més dur és el de la Franja, respecte de la qual us veig un poc -un poc prou- d’esquena. Ponent hauria de tindre ben clara la seua catalanitat i, almenys fins l’establiment de les estanqueïtats autonòmiques i genuflexions catòliques, tenia la major part de serveis i de relacions amb Lleida i Tortosa, malgrat els talls administratius de l’estat que, diu, tant ens vol. Separats. Només hauríeu de deixar-vos caure de tant en tant, ficar la ratlla mental a l’oest de Benasc, Fraga, Mequinensa i Aiguaviva i descobrir que sou dels seus. I ells dels nostres

Alexandre Pineda
Alexandre Pineda
07.01.2019  ·  19:19

Vicent Partal, molt encertada la frase de SOBIRANIA MENTAL, davall les tenelles de les tiranies perennes, les fronteres imposades i assentades a foc i mata degolla per espanyols i francesos ús habitual per construir Espanya, al lliure albir de les castes del reialme que són el que gaudeixen del colonialisme, espanyol i francès essent la mostra fefaent que l’ús del mot separatista és una forma pejorativa d’alta rendibilitat pels amos del gran negoci que és Espanya,,la concepció, envers els Països Catalans d’encuny a Catarroja per caminar cap a la recuperació dels Drets i Constitucions. vencent l’encara fàctic Decrets de Nova Planta , concepte que és va reforçant i ‘agrada recordar-los que amb aquests situació històrica i d’actualitat salvatge contra l’independentisme, Espanya abusant de la catalanitat per regalar Gibraltar a perpetuïtat i el 1659 l’obsequi entre reis del regal de sis comarques catalanes de la Catalunya Nord. Gràcies Conseller Lluís Puig per la tasca desplegada a Perpinyà.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies