‘L’any que vaig assassinar Rita Barberà’, un ‘thriller’ literàrio-polític

  • Us oferim els dos primers capítols d’aquesta novel·la de Sebastià Bennasar, que publica AdiA · Ens en parla l'autor mateix

VilaWeb
L'escriptor Sebastià Bennasar.
Redacció
30.03.2019 - 21:50
Actualització: 31.03.2019 - 23:13

Un assassí explica en primera persona el seu ofici: després d’haver matat Rita Barberà, ens relata com liquida uns quants escriptors i editors per salvar la indústria editorial de la desfeta. Aquest és l’esquema de la nova novel·la política de Sebastià Bennasar, L’any que vaig assassinar Rita Barberà, en què torna a barrejar sang, fetge i literatura en un entramat de peripècies on tot sembla allò que és.

Podeu llegir els dos primers capítols de L’any que vaig assassinar Rita Barberà, de Sebastià Bennasar, novel·la editada pel segell AdiA.

Sebastià Bennasar, escriptor i periodista, col·laborador de VilaWeb, ens explica: ‘En Pau Vadell [director editorial d’AdiA] em va proposar que em tornés a convertir en un escriptor gamberro i una mica irreverent. No és que ara no ho sigui, però el 2005 havia escrit Cartes que no lliguen, una novel·la que va tenir un cert èxit a Mallorca, perquè en una mena de roman a clef un assassí implacable es carregava bona part de la societat literària illenca, i en Pau volia que escrivís quelcom de semblant. Vaig entomar el repte i vaig decidir que hi hauria morts a tots els Països Catalans i que la història es mereixia ser escrita des d’un punt de vista diferent: un assassí professional. Llavors, aquest assassí (que va debutar matant en Kurt Cobain, líder de Nirvana, als anys noranta) i que acaba de matar la Rita Barberà (diguéssim que estic convençut que en el cas Gürtel hi ha hagut molts assassinats professionals), rep un encàrrec singular: pelar tres persones del món del llibre per encàrrec d’uns editors que volen salvar el sector. Lògicament, hi ha una segona trama paral·lela, altres morts col·laterals, un apassionament per l’art del franctirador, cocaïna, alguna cançó d’Antònia Font, discussions literàries, homenatges gastronòmics i aquell punt Tarantino que tant m’ha agradat retrobar. I és que de vegades els amics saben a qui encarregar els assassinats… de paper, és clar. Ara veurem si aconseguim vendre’n més que d’aquella primera aventura. Us asseguro que us ho passareu bé, tant els amants de la novel·la negra com els morbosos que vulgueu saber com és la vida d’un assassí professional i com es va carregar Rita Barberà.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any