José Luis de la Peña Vela és l’ambaixador espanyol a Ljubljana que haurà de comparèixer davant el ministre d’Afers Estrangers d’Eslovènia perquè li expliquin com va ser el procés d’independència. Mitjans eslovens diuen que la reunió és a petició del ministre –la Moncloa ho contradiu– i que vol deixar-li clar que Eslovènia no va actuar de manera violenta per independitzar-se, sinó que es va defensar de l’atac de l’exèrcit iugoslau.

De la Peña és un diplomàtic consagrat. De fet, li ve de família. El seu pare, José Luis de la Peña Aznar, va treballar per al franquisme i va ser ambaixador a Etiòpia, entre més països. El fill va continuar les passes del pare i, gràcies al règim de la dictadura –concretament, del ministre d’Afers Estrangers franquista, Pedro Cortina–, va entrar en el cos consular el 1974. Era a les acaballes del franquisme, però encara amb la dictadura ben vigent. Igual com els jutges, policies i molt polítics, els diplomàtics també van reciclar-se amb l’arribada de la democràcia.

De la Peña va tenir una carrera de prestigi i va ser ambaixador a Caracas, els Estats Units i Córdoba (Argentina) i també representant permanent d’Espanya davant la Unió Europea. Va ser cònsol general a Hendaia i director del gabinet del ministre d’Afers Estrangers, amb Abel Matutes, durant la presidència de José María Aznar. També ha dedicat bona part de la seva carrera a professionalitzar la diplomàcia i el protocol. Per això va ser introductor d’ambaixadors i director general de Protocol, Cancelleria i Ordres. I, posteriorment, director de l’Escola Diplomàtica de Madrid. Entremig, De la Peña va demanar una excedència i el va fitxar Repsol, una de les companyies espanyoles que més fortuna ha fet a l’Amèrica del Sud i que De la Peña coneixia bé. Hi va estar durant cinc anys, treballant com a director de Relacions Exteriors i Protocol.

L’enfrontament amb Kučan
El 2015 va ser nomenat ambaixador a Eslovènia pel PP, el partit al qual sempre ha estat vinculat. Tanmateix, no és pas una destinació fàcil per a un diplomàtic espanyol, perquè Eslovènia és un país que sempre ha manifestat simpatia pel procés català. Arran d’aquest fet i dels empresonaments dels polítics catalans, l’any passat De la Peña va arribar a enfrontar-se amb l’ex-president Milan Kučan, l’home que va dur Eslovènia a la independència el 1992 i que ha esdevingut una autoritat moral i política al país.

L’origen de la polèmica va ser una taula rodona sobre la situació política a Catalunya organitzada per Forum 21, una societat presidida per Kučan. Fou a Ljubljana, el 14 de desembre de 2017, pocs dies abans de les eleccions catalanes. Amb les conclusions extretes en el debat, en què va participar l’eurodiputat català Ramon Tremosa, Kučan es va comprometre a enviar-ne una carta a l’ambaixador espanyol. I així ho va fer, públicament, per mitjà dels diaris Dnevnik i Mladina.

Kučan hi denunciava l’existència de presos polítics i demanava que en la campanya electoral es respectessin els drets de tots els partits polítics, que el resultat de les eleccions fos reconegut pels implicats i que, d’allí, en sorgís un diàleg polític. Aquests comentaris no van agradar gens a l’estat espanyol i, pocs dies més tard, l’ambaixador José Luis de la Peña va respondre a Kučan amb una carta. No passa pas gaire sovint que un ambaixador faci retrets públics contra polítics del país amfitrió, oimés si tenim en compte la reputació de Kučan. El to de De la Peña va ser dur: ‘Atesos els vostres evidents prejudicis sobre l’afer, crec que no val la pena d’estendre’m a respondre una per una a totes les vostres afirmacions i acusacions.’

Sobre l’afirmació de Kučan que hi ha presos polítics, De la Peña va dir: ‘És una temeritat sense fonaments que no pot explicar-se més enllà de la més absoluta ignorància en el dret.’ I al final feia una amenaça, dient que actituds com la seva podien malmetre les relacions entre l’estat espanyol i Eslovènia: ‘Em fa l’efecte que, amb la vostra actitud sobre Catalunya, no contribuïu positivament a aquesta bona relació, sinó que la poseu en perill.’

Ara haurà de comparèixer davant el ministre d’Afers Estrangers eslovè, Miro Cerar, i, segons que expliquen els diaris eslovens, haurà d’explicar per què el govern espanyol, partits i mitjans han identificat la independència d’Eslovènia amb la violència. Per acabar-ho d’adobar, Kučan ha tornat a manifestar-se en aquesta polèmica i ha recordat que la guerra al país va ser imposada quan l’exèrcit federal iugoslau va atacar Eslovènia, l’endemà de la proclamació d’independència, el juny del 1991.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb