L’alegre incoherència de Podem

«Ja estem avesats a aquestes giragonses dialèctiques de Podem i és evident que tothom fa mans i mànegues per a guanyar titulars»

Vicent Partal
Vicent Partal
15.06.2017 - 10:40
Actualització: 15.06.2017 - 12:40
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Ahir es va votar la moció de censura presentada per Podem contra Rajoy. Com ja se sabia, la formació de Pablo Iglesias només va comptar amb els vots d’ERC, Compromís i Bildu –tot i que la representant del grup basc li va clavar la bufetada més forta de tot el debat (vídeo). En xifres, la cosa acabà així: 82 vots a favor, 170 en contra i 97 abstencions.

Però en un (altre) exercici publicitari preparat, de seguida Podem va projectar un missatge que, pel cap baix, és molt equívoc. Pablo Echenique, per exemple, va dir: ‘El PP ha perdut els papers, el debat i també la majoria de la cambra.’ Els papers, és evident que els va perdre, i el debat crec que també. Però la majoria de la cambra, no. La majoria de la cambra, si de cas, Rajoy ja la tenia perduda des de la nit de les eleccions. Podem va justificar la frase dient que s’havia demostrat que els vots a favor i les abstencions eren més que els nos, és a dir, apropiant-se els vots, sobretot els del PSOE, que no se’ls havien volgut unir.

Ja estem avesats a aquestes giragonses dialèctiques de Podem i és evident que tothom fa mans i mànegues per a guanyar la batalla dels titulars. Però també és cert que aquesta actitud és molt impròpia d’un partit que vol canviar res. Perquè les frases no canvien el món; el món, el canvien els fets. I en aquest punt no és sobrer de recordar que precisament si avui Rajoy és president del govern també és perquè Podem va votar no a Pedro Sánchez. No dic que Sánchez, pactant amb Ciutadans, no els ho dificultàs. Però, siga com siga, Podem ho va rematar. I en aquell moment Rajoy ja havia perdut la majoria de la cambra…

Aquesta proclama, diguem-ho tot, amaga encara una altra mostra gegantina d’incoherència. Xavier Domènech va voler convertir la moció contra Rajoy en una moció contra Puigdemont, aprofitant l’escenari i les càmeres per a fer una crida a ERC a abandonar el govern i a unir-se a ells –que ningú no ha dit que en tinguessen prou i que, vista l’experiència de Barcelona, no sembla pas tampoc un projecte engrescador. I amb aquest propòsit va aprofitar l’abstenció del PDECat, abstenció que va criticar amb les paraules més grosses que trobava, mentre ell i els seus companys dedicaven un delicat silenci a l’abstenció que realment hauria pogut canviar les coses, és a dir, la del PSOE.

Però és que després el mateix portaveu d’En Comú Podem, per a poder fer les seues estupendes sumes acrobàtiques, resulta que s’apropia alegrement l’abstenció dels diputats del PDECat per a sumar-la al seu bàndol i poder dir que els sís i les abstencions eren més que els nos i que, per tant, Rajoy havia perdut la cambra i ells havien guanyat. Ep! Amb dibuixets i tot, que ens ho va explicar. Amb una incoherència que de tan alegre que és fa feredat de debò.

 


–A la desprestigiada activitat de sumar clics i seguidors, només li faltava l’aparició de màquines de comprar falses visualitzacions i ‘m’agrada’, com la que us presentem avui en aquest vídeo. Les xarxes socials, sobretot Facebook, han esdevingut un cau de paranys, on els més vius i espavilats es fabriquen èxits a mida per fer veure que són allò que no són. Costarà d’extirpar les pràctiques fraudulentes, però si més no cada dia podem documentar més per què hi ha gent que té xifres de visualitzacions tan astronòmiques que simplement desafien el sentit comú.

Aquest extraordinari dossier del New York Times explica que el rescat dels emigrants que proven d’arribar a Europa per alta mar cada volta és més a prop de les costes de Líbia. I, de resultes d’això, el material amb què les màfies envien els emigrants a la mar és com més va més defectuós. Simplement compten que seran rescatats de seguida. El problema és que això no passa sempre i per això creix considerablement el nombre de naufragis i de morts. La pràctica de Frontex de destruir els vaixells de fusta que transporten emigrants per impedir que siguen reutilitzats també ha estat molt negativa, perquè ara les màfies deixen la gent a la mar en esquifits vehicles de plàstic, que no resisteixen ni el més petit embat. La situació, doncs, és preocupant, corprenedora, i exemplifica a la perfecció que més enllà del deure moral que hauríem de tenir tots els europeu envers els refugiats, la situació és complica enormement cada dia que passa.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Enric (EPM) Pelegrín
Enric (EPM) Pelegrín
14.06.2017  ·  23:48

Si hagués d’anar a cercar un exemple de coherència no aniria pas a buscar-la en “Podemos”. Encara menys, a casa nostra ja que de ser els “únics” que defensaven el Referèndum ara ja no el volen donar validesa i hi posen molts inconvenients.
Cal reconèixer que són dels pocs que en la resta de l’Estat donen un cert reconeixement al dret a decidir, però també cal que ens centrem en els nostres reptes de país per tal que a partir del u d’octubre puguem encetar un camí propi que en pocs anys ens permeti gaudir d’un país millor.

Josep Usó
Josep Usó
15.06.2017  ·  00:17

Quan més va, més clar es veu. L’únic objectiu de Podemos és exercir de recanvi a un PSOE que continua en hores baixes. Però no per a canviar res d’important. Senzillament per a tractar d’ocupar les mateixes poltrones que ara ocupen els del PP. I el seu problema rau, entre altres coses, en que van canviant de discurs per adaptar-lo a les seues circumstàncies de cada instant. I sempre, sense comprometre’s a res concret. Per això ni esmenten, ni esmentaran, la bufetada de Bildu. Al final, tant és. Acabaran, i aviat, amb el mateix paper que ja tenia IU. Marginal. Nosaltres, al que ens interessa. Per al final de setembre, resten només 107 dies.

Francesc Estall
Francesc Estall
15.06.2017  ·  01:17

Cada vegada en tinc més la pipa plena d’aquesta gent que no vol fer altra cosa que de quintacolumnistes. Són els que volen decidir, però que el referèndum no sigui vinculant. Volen votar, però hi posen tots els entrebancs possibles. Volen un referèndum però quan se n’organitza un aquest no els serveix.
Això sí, quan votem i tinguem els resultats voldran abocar aigua al vi a menys que la victòria sigui més que clara, aleshores vindran l’endemà a voler pujar al carro del guanyador i ens voldran fer creure que ha estat gràcies a ells, que sempre ens han fet costat. Que no es preocupin, no ens mamem el dit i sabrem atorgar a cadascú els seus mèrits.

Jaume Vall
Jaume Vall
15.06.2017  ·  01:41

D’una manera més crua.
Hi ha partits que tracten els seus afiliats i simpatitzants com a idiotes, als quals se’ls pot disfressar la veritat amb idees nobles, paraules demagògiques i fets itinerants.
Hi ha partits que proven de tractar els ciutadans com a adults responsables.
És sobrer especificar quin risc suposa la victòria electoral de cadascun d’ells.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
15.06.2017  ·  01:41

Gairebé tothom que ha seguit la moció de censura de Podemos contra el PP haurà arribat a la conclusió que el resultat ja feia dies que se sabia i que no aconseguit el propòsit de treure Rajoy de president perquè ha estat derrotada. Aquesta realitat es pot vestir com se vulgui però ha anat així però el cas és que ho presenten com una victòria perquè sumen els partidaris de la moció amb els que es van abstenir i així arriba a l’errònia conclusió que la moció l’han guanyat ells la qual cosa és falsa. Potser sí que s’hauran aconseguit guanyar algunes petites batalletes, entre les quals destaquen passar-li per la cara del partit unionista tots i cadascun dels casos de corrupció, estar cinc hores criticant el PP a tort i a dret i d’altra banda, de començar a refer els ponts amb el PSOE assumint errors. Tret d’això, res més al seu sarró i voler presentar aquest fet com una victòria, doncs no ens ho pot fer empassar.

La posició d’ERC és correcta donant-li suport perquè pressiona als seus col·legues catalans per tal que donin suport la referèndum, sense oblidar que ambdós són partits d’esquerres. L’abstenció del PDECat ja és més difícil de comprendre perquè no s’entén que amb les sentències judicials que ha rebut i la pressió que el PP fa a Catalunya, diguin que aquesta moció ja era perdedora com s’ha presentat i que no garanteix que Podemos ajudi a la consecució del referèndum. La qüestió era si Rajoy i el PP, eren enemics de Catalunya o no i aquest partit ha demostrat que no s’ho ha cregut.

Víctor Cucurull
Víctor Cucurull
15.06.2017  ·  01:42

Deixem que els morts enterrin els seus morts i nosaltres a lo nostre. Deixem de fixar-nos tant en Espanya, un projecte d’estat de nacions confederades que ells van avortar el 1714. Deixem-los sols d’una vegada amb les seves polítiques uniformades, depredadores i corruptes i anem a lo nostre. Deixem-los amb els seus somnis barrocs de revolucions de pa sucat amb oli i anem a lo nostre. Fem el referèndum, guanyem-lo i construïm d’una vegada per totes l’anhelada república catalana

Lluís Paloma
Lluís Paloma
15.06.2017  ·  01:42

Us admeto una cosa: el 2012, enmig d’una bona olor de 15-M, vaig signar per internet el manifest inicial de Podemos. Sí, quan semblava que hi havia d’haver un moviment de baix a dalt que havia de canviar de socarrel la política espanyola. Vaig pensar “Catalunya necessita la independència i en això estic, però no farà pas nosa que a la Espanya que anem a abandonar hi hagi un canvi de règim i puguem ser dos països independents però ben avinguts”. Però ja a finals de 2012 alguna cosa no quallava. Cinc anys després, la decepció és majúscula. I hi ha molts problemes dins Podemos, des d’una estructura estricta de decisions de dalt a baix o personalismes diversos (Ada Colau, per exemple) a una visió d’Espanya no menys centralista que la del PPSOEC’s i bestioles similars. Però el problema central i més important serà sempre la pròpia personalitat de Pablo Iglesias, incapaç de negociar res o de tenir un mínim de mentalitat oberta sobre què ha de ser Podemos, i a la vegada dotat d’una mentalitat xiclet capaç de canviar de decisió i de discurs en qüestió d’hores, sense importar-li contradir-se. El resultat és que Podemos ha demostrat repetides vegades no poder. No ha canviat la política espanyola. A Catalunya ha dut un discurs netament espanyolista i de simple ocupació de càrrecs (nepotisme inclòs) que els ha revelat com una opció política inútil. Al Congreso ha estat incapaç de recolzar o aglutinar una opció de canvi, com s’ha vist tristament aquests dies. I massa vegades el seu programa polític no s’ha traduït en canvis a millor per a les classes més desafavorides (amb Barcelona com a exemple realment dramàtic de fracàs i de desconnexió amb la realitat del carrer). És molt trist dir-ho, però de què serveix Podemos, si serveix d’alguna cosa?

Jordi Espinet
Jordi Espinet
15.06.2017  ·  07:23

Prova

Antoni López
Antoni López
15.06.2017  ·  09:20

Pènso que la política, es la mateixa de sempre:, esquerres vs. dretes i uns que estan al mig tibats pels dos extrems. El PDCat es un partit de dretes , educades, tolerants , idependentistes etc.. peró conservadors. Segurs, com tothom, de que la moció de censura no serviria per altra cosa que per a rebregar publicament al PP, cosa lloable en tots els sentits, varen tenir la excusa perfecta per callar. L’Iglesias va regar el seu jardí i una mica el jardi del PSOE, una mica. El PSOE va regar el seu i en Rajoy, amb la regadora rovellada i plena de caca va regar el seu . Quin jardí va regar el PDCat ? Te ,realment un jardí per regar?

Pep Agulló
Pep Agulló
15.06.2017  ·  09:21

Podemos, comuns, ecoestalinistes et al., PSOE-PSC, etc… davant de la revolució catalana tenen en comú que odien aquesta realitat. El que en diuen “eix nacional”, els descol·loca i destorba. Pel que fa al referèndum, tot queda en paraules (giragonses, girs de 180º, contradiccions punyents, etc.), sense cap trascendència en els fets. No tenen cap alternativa a proposar pel dret a decidir dels milions de catalans (igual que el PP). Saben que sí aconseguim la independència ho tindran molt difícil. Alguns ja s’han tret la careta fa temps i fan pinya amb el PP, altres han de fer-se el demòcrata i anar dient referèndum sí, però…”que sigui efectiu” i així guanyant temps…

… I aquí ve l’altra cosa en comú de tots ells que evidenment no verbalitzen: confiar en què la repressió de l’estat contra el referèndum els treurà les castanyes del foc. (Ells) Com que el referèndum no s’ha fet o no ha estat “efectiu”, anem cap a les autonòmiques (Espanya els enamora) que contra el PDCat es treuen vots…

Si confonem adversaris en aliats no anem bé.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
15.06.2017  ·  10:54

Cap partit que es consideri Español pot prescindir de l’enemic exterior Catalunya_Puigdemont. Espanya viu i es manté intacta des de segles per l’enemic Catalunya i per tant Podemos ha de seguir aquest dogma si vol tenir èxit a la resta de l’estat i amb això són molt coherents.

Ara, realment és una gran incoherència dir que ‘El PP ha perdut els papers, el debat i també la majoria de la cambra.’ És un titular de cara la seva galeria.

Edmond Blasco
Edmond Blasco
15.06.2017  ·  12:38

No conec l,escola d, Oratòria i Dialèctica on estudien i aprenen aquesta colla d Comuns i Podemistes, i fora interessant saber-ho per no anar-hi mai. Obssessius, reiteratius fins l,oix, buits, mentiders i venent a la seva pròpia mare. Mai havia vist uns personatges tan maldibuixats, gairebé una caricatura entre còmica i penosa d gent envejosa, adolescents malcriats d familia bona, fent lluir banderes apropiades pel seu “gang”, com gallardets lluites d clans cromagnons. Una tribu perillosa.

JOSE MANUEL PARRA
JOSE MANUEL PARRA
15.06.2017  ·  13:32

Patètic defensar que podem fer processos constituents (i d’esquerra) abans de guanyar la capacitat constituent, la sobirania del Poble Català. Què signifiquen doncs els processos constituents d’en Xavi Domènech? Només entretenir la mobilització popular, que lluita per aconseguir la sobirania dels ciutadans de Catalunya, amb l’elaboració de quatre o més papers que, un cop passats i aprovats, amb el necessari debat de lluïment partidista al nostre parlament (menystingut com de fireta), seran aturats, mullats i anul·lats pel TC de l’Imperi.
Com independentista, entre Domènech i Pablo Iglesias, entre Iceta i Pedro Sánchez, em quedo amb Pablo i Pedro, adversaris respectables i fins ara respectuosos que amb Xavi i Iceta, “quintacolumnistes” potencials o declarats a la Revolució ‘Nacional’ Catalana i, de retruc, a la necessària Revolució ‘Social’ Espanyola que en seria conseqüència.
Prou de fer perdre el temps als que ni vivim ni volem viure del politiqueig!! Per a compromís i claredat, en Romeva ( i també en Tardà, ahir, en la moció de censura)!!

David Badia
David Badia
15.06.2017  ·  13:38

A Espanya avui al dia només hi han dos partits o coalicions, el primer es el que formen PP+PSOE+ Ciudadanos, que son nacionalistes espanyols, de dretes i d’extrema dreta i per sobre de tot anticatalans , el segon es el que formen Podemos+Izquierda Unida + Sus confluencies territorials (Compromis,Comuns Marea galega etc) que son d’esquerra, espanyolistes i que respecten dels catalans la seva llengua , cultura , autonamisme i poca cosa més. Aixo es el que hi ha a Espanya i no cal donar-li més voltes, si no es fer volar coloms, cosa que pot ser molt maca , pero que no porta enlloc.

Miquel Lluís Bayod
Miquel Lluís Bayod
15.06.2017  ·  16:29
Lluís Mª Bassas
Lluís Mª Bassas
19.06.2017  ·  10:59

El que crec que és significatiu és que seguint les seves premises d’apropiació indeguda de vots, ja podem dir ben cofois que vam guanyar la majoria de vots per la independència del dia 27-S. Així si sumem els vots cofluents-colau-podem-ICV-verds-… com a abstencions respecte la qüestió essencial d’aquella votació (independència si o no), ells mateixos ens van dir que no els contessim ni en el si ni en el no, ja tenim la majoria de vots que tant preocupa a alguns: 48+11= 59%!!!, i tant contents!, anem-los a comunicar la bona nova!!!

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies