L’Ajuntament de Barcelona arxiva la denúncia de Roc Blackblock per la vulneració lingüística d’un agent de la Guàrdia Urbana

L’Ajuntament de Barcelona va arxivar la denúncia de l’artista Roc Blackblock contra un agent de la Guàrdia Urbana que, d’entrada, es va resistir a parlar-li en català quan el multava per un mural. Roc Blackblock li va demanar que li parlés en català, però l’agent s’hi negava argumentant que el castellà també és oficial a Catalunya. Finalment, el policia va canviar al català perquè li donés el carnet d’identitat i poder-lo multar.

Roc Blackblock es va posar en contacte amb la Plataforma per la Llengua, que el va assessorar per denunciar l’ajuntament. Ara l’entitat ha fet públic que l’11 de maig l’ajuntament va comunicar-ne l’arxivament en una resolució que, diuen, sosté que no hi va haver una vulneració “efectiva ni definitiva” dels drets lingüístics perquè l’agent va rectificar i l’atenció va poder continuar en català. A més, diuen que no consta una negativa “persistent, reiterada o deliberada” de l’agent.

La Plataforma per la Llengua diu que és un criteri “jurídicament erroni i profundament preocupant” i per això hi ha presentat un recurs en contra. Demana que es revoqui l’arxivament i s’obri un expedient disciplinari a l’agent. “El criteri adoptat pel consistori per haver arxivat el cas és perillós perquè banalitza situacions de discriminació lingüística i pot deixar sense protecció víctimes de discriminacions en què, finalment, s’ha garantit l’atenció en català”, diu en un comunicat.

L’entitat remarca que “la vulneració dels drets lingüístics es produeix d’ençà del moment en què un ciutadà reclama de ser atès en una llengua oficial” i l’administració –representada per l’agent de policia– en qüestiona el dret, pressiona el ciutadà i l’obliga a justificar la petició de ser atès en català. D’entrada, l’agent de la Guàrdia Urbana va exigir a Roc Blackblock que li digués quina llei estipulava que hagués de parlar en català. “La llei no exigeix en cap cas que la negativa sigui definitiva, reiterada o persistent perquè hi hagi una vulneració”, deixa clar l’organització.

L’administració ha de garantir els drets lingüístics des del primer moment

La topada entre l’artista i l’agent de la Guàrdia Urbana es va produir en una identificació policíaca, un context que, com remarca la Plataforma per la Llengua, és especialment sensible perquè hi ha una relació clara d’autoritat i el ciutadà es pot sentir coaccionat. Per això, remarca que els agents de l’autoritat tenen el deure reforçat de respectar els drets lingüístics dels ciutadans.

Diu que acceptar el criteri de l’ajuntament, que menysté la vulneració lingüística perquè finalment el policia va acabar responent en català, “implicaria deixar desprotegides moltes discriminacions lingüístiques quotidianes i traslladar als ciutadans la càrrega d’haver de defensar i explicar uns drets que l’administració té l’obligació de garantir des del primer moment”.

Al recurs, la Plataforma per la Llengua diu que l’agent podria haver comès diferents infraccions previstes a la llei de les policies locals. N’assenyalen la possible discriminació per raó de llengua, per la manca de respecte o per una consideració greu envers el ciutadà, a més de l’incompliment greu dels deures funcionals.