Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

La directora del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, va sorprendre molt ahir a la cimera de Davos. Partint del conegut estudi d’Oxfam segons el qual vuit multimilionaris posseeixen tanta riquesa material com la meitat més pobra de la població mundial, es va atrevir a dir –es va atrevir a dir ara– que cal salvar la classe mitjana o tot anirà de cap per avall. I va explicar que un creixement més baix, més desigualtat i molta més transparència són tots els ingredients que hi ha damunt la taula per a una explosió social en les economies avançades.

Al·leluia! Qui ens ho havia de dir, que això acabaria passant? La cap de l’FMI advertint Davos que si continuem per aquest camí l’explosió social serà inevitable? No puc dir, certament, que em sorprenga el seu cinisme acreditat, però reconec que m’admira la capacitat d’aquesta dona de fer veure que ella viu en un altre món i que les regles que afecten els humans no concerneixen la seua persona.

Perquè té tota la raó. Això és així i ja en tenim massa proves, inclosos els colps de puny electorals damunt la taula –equivocats però ben reals– que signifiquen la victòria de Trump o el Brexit. Efectivament, el problema és aquest. S’ha fet una tal pressió a la majoria de la població que la situació ara amenaça l’estabilitat del sistema. I això ha esdevingut un enorme perill. Però ella, precisament ella, no està en condicions de denunciar-ho. Perquè Lagarde ha participat des del 2011 en el disseny d’aquesta operació de pressió i en la imposició de les mesures que ens han dut on som. Des de la primera fila. I ara no s’hi val tot.

Algú pot pensar que ja està bé que se n’adone, al final, que val més que siga així. Però jo en desconfie enormement. Lagarde ha vist les conseqüències de les seues polítiques tots aquests anys i no em puc creure que no ha estat fins ara que no n’ha descobert les conseqüències. A més, fixeu-vos en la tríada d’elements tan interessant que conforma. Diu que el món va cap a un abisme per culpa del creixement més baix, la desigualtat creixent i –alerta– la transparència. I què hi pinta, la transparència, al costat dels dos errors reals? Per ventura la senyora Lagarde vol dir que el problema últim és que ens hem assabentat de què fan, que som conscients de què passa? Quina barra…

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.