Avui Level comença a volar directament entre Barcelona i Los Angeles. I demà començaran també els vols directes des de l’aeroport del Prat a Oakland-San Francisco, amb la mateixa companyia. Aquestes dues destinacions intercontinentals encapçalen un llista de noves destinacions que començaran entre aquest mes i el vinent i que certifiquen finalment que l’aeroport del Prat Barcelona ja és, malgrat tots els inconvenients, un hub, un autèntic aeroport de connexió intercontinental. Level inaugurarà també aquest mes els vols a Punta Cana (dia 10) i Buenos Aires (dia 17, competint amb el vol d’Aerolíneas Argentinas).

Dilluns, dia 5, començarà a operar el servei de llarg recorregut de Norwegian, el gran detonant de l’expansió intercontinental del Prat. Aquell dia arrencaran els vols a Los Angeles, l’endemà a Nova York-Newark i el dia 7 a San Francisco. Més tard, el 23 d’agost, s’obrirà també un vol a Fort Lauredale, al costat de Miami.

Una petita aerolínia espanyola, Plus Ultra, anuncia que el 15 de juny començarà a volar a Santiago de Xile, amb escala a Madrid per carregar més passatgers. L’1 de juliol, aquesta mateixa empresa obrirà el vol Barcelona – l’Havana. El 22 de juny Mahan Air començarà a volar directament des de Barcelona a Teheran.

I finalment el 2 de juliol s’inaugurarà un altre vol molt anhelat: entre Hong Kong i Barcelona, amb Cathay Pacific. Després d’anys sense connexions amb l’Àsia –deixant de banda Singapur–, de sobte es pot volar de Barcelona a Seül, Beijing, Xangai, Hong-Kong, Islamabad, Lahore i Teheran, a banda les destinacions del golf Pèrsic i el Llevant.

Tots aquests vols s’afegeixen a altres destinacions obertes enguany, que han canviat de dalt a baix la fesomia a l’aeroport barceloní. Aquests nous vols són, per exemple, els que duen a Boston (amb Azores Airlines, fent aturada a Ponta Delgada), Chicago (amb American Airlines) i Lima (Latam), a més de les destinacions asiàtiques, esmentades abans.

Un ‘hub’ intercontinental contra els interessos d’AENA i el govern espanyol

Aquest 2017 serà recordat per l’aeroport barceloní com l’any en què es van trencar les barreres que impedien al Prat d’esdevenir un gran hub intercontinental. Però no ha estat fàcil ni s’ha fet comptant amb el suport del govern espanyol i AENA.

L’interès de l’estat espanyol és que Madrid sigui l’únic aeroport de connexió intercontinental i per això Barcelona ha tingut traves de tota mena. Una de les més greus ha estat la signatura de convenis de l’estat espanyol amb uns altres països que obligaven les companyies a volar a Madrid si volien volar al territori de l’actual estat espanyol. Aquest afer s’ha tornat a posar d’actualitat arran de la polèmica pel vol de Norwegian a Tòquio, que finalment no es farà perquè no pot sobrevolar Sibèria sortint de Barcelona, cosa que sí que podria fer sortint de Madrid. Korean Air també ha hagut de fer una ruta estranya per volar entre Barcelona i Seül, evitant el pas per Sibèria, que seria la ruta normal i més curta.

Aquesta ha estat la dificultat més gran que AENA i l’estat espanyol han oposat a la conversió de Barcelona en un hub intercontinental, però no l’única.

L’aeroport barceloní ja fa dos anys que havia d’haver adaptat alguns dels seus espais per acollir en condicions naus intercontinentals, que necessiten més espai entre l’una i l’altra, perquè són més grosses i més amples. Concretament, la zona on ara hi ha els vols regionals fa temps que s’havia d’adequar per als avions intercontinentals, adequació que no s’ha començat a fer fins ara.

Finalment, hi ha el greu problema del control de passaports, amb les llargues cues precisament en els vols que van fora de l’Espai Schengen. Les autoritats catalanes han acusat l’estat espanyol de saber amb antelació que hi ha problemes i no haver fet res per evitar-los.

Tanmateix, el suport descarat que AENA ha donat a l’aeroport de Barajas durant anys no ha servit per a evitar que Barcelona tingui el nivell de connexions intercontinentals que el seu volum reclamava des de fa anys. Ara Mèxic i Tòquio són les dues destinacions en la llista d’espera.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]