L’acceptació de la ‘rojigualda’ com a senyal de submissió

  • La Generalitat sembla que ha assumit que la bandera espanyola presidesca alguns actes i siga present en les activitats del president Aragonès a l'estranger. Recordeu Santiago Carrillo?

Vicent Partal
15.03.2023 - 21:40
Actualització: 15.03.2023 - 22:43
VilaWeb
La consellera Serret parlant a Barcelona en l'acte

Espanya és un dels pocs països del món que no té una bandera nacional clara i indiscutida. L’actual bandera oficial, de fet, és la dels generals insurrectes del 1936. Si llegiu la constitució del 1978 veureu que s’hi parla d’una bandera sense cap escut –això de posar-hi l’escut és una invenció posterior– i que és exactament la mateixa, amb les mateixes dimensions i proporcions, que va dibuixar el general Miguel Cabanellas Ferrer el 29 d’agost de 1936. Abans la bandera nacional espanyola havia estat la bandera amb tres bandes iguals, roja, groga i morada, institucionalitzada per la República, que havia substituït de manera molt efectiva les ensenyes bicolors prèvies.

Un detall important, sovint massa oblidat, per a entendre què significa la bandera bicolor és que el colp d’estat començà amb els franquistes enarborant la bandera tricolor de la República, perquè en aquell moment ningú no discutia que la tricolor era la bandera nacional d’Espanya. Fou un mes després d’haver començat la insurrecció que alguns dels generals revoltats decidiren de canviar la bandera, i ho feren, significativament, no perquè considerassen la bandera tricolor republicana estranya a la seua nació –un discurs que acabaren assumint amb el pas dels anys, però que no és cert–, sinó estrictament per la voluntat que enarborar la nova bandera bicolor siga vist com un gest d’humiliació, de capitulació, com un senyal de submissió al seu projecte. El general Cabanellas ho va deixar ben clar, això: imposar la bicolor era imposar-se sobre la democràcia, sobre la ciutadania i sobre les aspiracions de la gent.

Curiosament, o no, durant la transició postfranquista l’assumpció de la bandera bicolor va ser, una altra volta, el símbol més preclar de la submissió. És prou conegut l’acte en què Santiago Carrillo, el 17 d’abril de 1977, es presentà al davant del comitè central per anunciar que els comunistes reconeixen la bandera del general Cabanellas, la posaren en la sala de reunions i la feren onejar en tots els actes públics. Ací teniu el vídeo d’aquella històrica intervenció. Observeu, però, dos detalls reveladors, més enllà de les cares de pomes agres dels assistents. Primer, que la bandera no porta cap escut, per les raons que he explicat abans. I segon, que Carrillo no diu mai “bandera nacional” sinó “la bandera amb els colors oficials de l’estat”. El pas era molt dur, la traïció als ideals massa gran i, segurament, el vell dirigent del PCE va mirar de suavitzar emocionalment el tràngol, negant a aquella ensenya el caràcter nacional. Avui ningú del seu partit ni del seu espai polític no ho recorda, això, i encara menys ho té en compte, però per sort ha restat enregistrat.

Tota aquesta explicació de què significa la bandera bicolor ve a tomb del viatge del president Aragonès per l’Amèrica Llatina i l’acceptació –ja sembla que clara– pel govern de la Generalitat de l’ús de la bandera del general Cabanellas. S’ha vist a Colòmbia, on l’ambaixador d’Espanya ha acompanyat el president a tot arreu –amb tot el significat que té una cosa com aquesta, tan contrària a tot el que passava fins ara–, posant, imposant, la seua bandera.

En un gest més que infantil, el govern català va difondre aquesta fotografia de la reunió amb el president del parlament colombià en què no es veu sinó una bandera d’aquell país. I, evidentment, l’ambaixada d’Espanya el va humiliar immediatament publicant la fotografia sencera, en què es veu l’ambaixador, un banderot espanyol i una minisenyera, sense triangle ni estel.

Segons que sembla, el govern ha decidit d’acceptar les condicions imposades per Espanya per a permetre-li de fer viatges a l’estranger. Condicions que, si més no, d’ençà d’Artur Mas cap president català no havia acceptat –perquè impliquen anar als llocs de bracet de l’ambaixador espanyol, com qualsevol altra autonomia, i acceptar la presència de la seua bandera.

Però, més i tot –i aquesta segona referència em fa pensar obertament en el gest de Santiago Carrillo–, es veu que ja la posa en els actes que organitza a Barcelona. Com ara en la jornada “Construint amb Europa la Catalunya del futur”, organitzada pel Departament d’Economia i Hisenda i on, com podeu comprovar, la bandera del general Cabanellas figurava en el lloc d’honor i predominança.

Hi ha gent que opina que tot això d’ara té un gran paral·lelisme amb la situació de final dels anys setanta. Que és una segona transició, en què els polítics abandonen les reivindicacions que havien mantingut històricament per a acomodar-se a les noves autoritats. L’anècdota de la bandera sembla ratificar-ho, però hi ha dues diferències molt grans entre aquell temps i aquest. La primera, molt important, és que en aquell moment, i malgrat tot, la pseudo-democràcia era un projecte millor que el franquisme i, en canvi, ara l’autonomia no és un projecte millor que la independència. I la segona és que ara hi ha un moviment popular molt ferm i experimentat, molt ben organitzat, que fa molt difícil de pensar que aquesta submissió política puga tenir cap futur.

 

PS. Us recomane que llegiu l’article sobre el Barça, la pressió espanyola i el cas Negreira que ha preparat avui Josep Rexach. I espere donar-vos, demà, una bona notícia. A veure…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Matilde Font
Matilde Font
15.03.2023  ·  22:16

Ho resumiré amb la frase que món pare sempre deia de l’actitud dels espanyols front a les coses i que ara podem aplicar al govern de la Generalitat: “TOT HO FAN AGRE!”

Núria Coma
Núria Coma
15.03.2023  ·  22:30

El què és intolarable és que dia rere dia llegim humiliacions d’aquest govern i no té ni el suport ni la llegitimitat per parlar en nom de Catalunya

Josep Usó
Josep Usó
15.03.2023  ·  22:32

Els que ocupen càrrecs sembla que no poden caure més baix; però segur que ho aconseguiran. El gest pueril d’amagar mitjà foto, denota una manca de capacitat de tot tipus que deixa poques explicacions plausibles.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
15.03.2023  ·  22:33

De l’estat colonial ens podem esperar qualsevol cosa dolenta envers nosaltres.

Vinga, dóna’ns una alegria i digues que el Barça demana l’entrada al campionat de la Premier League anglesa.

I això, que un servidor d’aquesta màtria nostra és més blanc-i-negre que el President Jaume Ortí.

Josep Blesa (València)

jaume vall
jaume vall
15.03.2023  ·  22:46

Molta energia gastem per llistar tot el que fa Espanya malament -no dic “massa” energia, dic “molta” energia-, també incloent el que fa el nostre govern neo-autonomista d’ERC.

Com si no ho sabéssim, que tot (va, quasi tot) el que vé de l’estat veí o és infecte, o és anticatalà, o les dues coses.
Com si no ho sabéssim, a hores d’ara, que deu haver-hi hagut unes compensacions per la llibertat de Junqueras and Cia. !!!

Potser aviat tocarà parlar del que hem de fer des d’aquí, per tal de que mai més (bé, quasi mai més) ens tornin a prendre el pèl els nostres representants polítics. I francament, tornar a votar aquell qui t’ha enganyat, t’ha defraudat, t’ha mentit, amb la justificació del mal menor, és acceptar que, si ho consideren adient, ens tornaran a enganyar, a mentir, perquè sempre hi haurà un mal major per brandar.
I, els electors esdevindran responsables de la poca exigència ètica dels electes, i culpables de la seva pròpia exigència política en ser captius dels partits polítics.

Josep Albà
Josep Albà
15.03.2023  ·  22:51

Això de “la fotografia sencera”, és una manera ben senzilla, clara, contundent i indiscutible d’ensenyar a tothom la realitat política catalana.

Un document que hauria de servir per obrir els ulls als tossuts que encara no els han obert, després d’any i anys d’implantació, oberta o tapada, del 155 i de repressió contínua i imparable.

La bandera és la d’Espanya i la senyera és un ridícul i ínfim afegitó. El Govern de la Generalitat està amb Espanya, treballa per Espanya i forma part de la columna vertebral que sosté Espanya com a estat amo absolut de Catalunya.

I els que diuen oposar-se al Govern de la Generalitat, no només no fan res per fer-lo caure sinó que comparteixen, a la Diputació de Barcelona, a molts Ajuntaments, i a on més convingui la mateixa bandera i la mateixa obediència cega al dictat d’Espanya.

No hi ha independentistes al Parlament de Catalunya. Com més aviat ho acceptem, millor. No n’hi ha. Cap. Hi ha només vividors i caragirats que viuen com reis gràcies als vots independentistes.

Però cal que n’hi hagi. Hauríem de començar a actuar per fer-ho possible.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
15.03.2023  ·  22:55

Aquest nostre govern i parlament que patim,l’hem de fer desaparèixer.De cap manera els hem de tornar a votar,i si no hi ha alternativa amb cara i ulls que’ls sustituegi,dons vot en blanc o nul.

joan rovira
joan rovira
15.03.2023  ·  23:07

“No confondre”

Independència amb lluita de classes,
lluita de classes amb ideologies,
ideologies amb partits,
partits amb objectius,
objectius amb instruments,
instrument amb ús,
ús amb persona,
persona amb ment,
ment amb mà,
mà amb dits,
dit amb lluna.

Lluna amb dit,
dits amb mà,
mà amb ment,
ment amb persona,
persona amb ús,
ús amb instrument,
instruments amb objectius,
objectius amb partits,
partits amb ideologies,
ideologies amb lluita de classes,
lluita de classes amb independència.

PS. Repetim les confusions (1931-1936) (1978-1983) (2017-2022), tal com assenyala l’editorial d’avui, que represento amb aquesta seqüència en forma de lluna minvant.
O, “La Columna de l’infinit”, si es repeteix de manera simètrica, a la manera de Constantin Brâncuși. Coincidint amb el 66 aniversari del seu traspàs (1876-1957).
D’igual manera que tenia a la seva habitació el rètol “No oblidis que ets un artista” o “No perdis el valor, no tinguis por, ho aconseguiràs”. Nosaltres hem de penjar “No oblidis que ets un esclau, encara”.
Per, això, cal “No confondre”; és a dir no enganyar-se i, avançar els que estem alliberats fins a ser-ho, perquè els que no ho estan, també ho siguin.

Secundí Mollà
Secundí Mollà
15.03.2023  ·  23:11

Uns seients baixets i una bandereta petita per a un president en miniatura. Tot a joc.

Pere Guarch
Pere Guarch
15.03.2023  ·  23:23

Deu haver començat la campanya electoral, perquè l’objectivitat informativa en surt francament perjudicada… Sempre reben els mateixos.

JAUME GUIU
JAUME GUIU
15.03.2023  ·  23:46

Reben els que han de rebre per mèrits propis i encara poc que reben!!!

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
16.03.2023  ·  00:14

Sí, malauradament la renúncia i la rendició no és només de ERC sinó de tota l'”Esquerra”: l’espanyola i la catalana. Tota !!! És incomprensible, o potser millor dit: intolerable i vergonyós. On ha quedat el “materialisme dialèctic” de K.Marx? O la força revolucionària que tot ho havia de canviar radicalment i construir un nou món, unes noves estructures, una nova ètica? On ha quedat la dictadura del proletariat? L’ autodit marxisme fa molts anys que inicià la via de la renúncia amb l’excusa de que el socialisme havia de ser “científic” en contrast amb el socialisme utòpic i amb l’anarquisme que exigien la revolució ara i aquí, no en un futur inconcret de caire religiós. No per res els revolucionaris catalans han escollit sempre la via anarquitzant, inclòs Andreu Nin, encara que massa tard , error que li costà la vida.

De moment a Catalunya tenim l’independentisme “científic” que farà la Independència en un inconcret futur “religiós” , però sense fer res de moment per fer-hi via i camí. I la “dictadura” dels sacerdots d’aquest independentisme futur…que van passejant pel món junt amb la bandera espanyola més reaccionària i casposa.

Però uns quants volem la Independència aquí i ara! I seguirem lluitant perquè aquesta és, aquí i ara, la nostra Revoluió!

Jordi Buïl
Jordi Buïl
16.03.2023  ·  00:34

Recomano de llegir aquest article de l’Enric Vila.
Us agradi o no, és fet amb esperit de victòria, i això, per a mi, en aquests moments, és el que val.
https://www.elnacional.cat/ca/opinio/derrota-enric-vila_988044_102.html

Jaume Riu
Jaume Riu
16.03.2023  ·  00:49

CÒMPLICES DE LA INSURRECCIÓ
La bandera de la insurrecció de 1936 ja va néixer malament i sempre ha estat només el símbol de la submissió imposada, sense cap altre argument ni històric ni democràtic.
Quan Tabacalera i Correus eren empreses públiques tenien la bandera bicolor com a ensenya, per imposició, pel mateix motiu que en el servei militar obligatori ens feien jurar la bandera (sic), per imposició.
Desobeir doncs l’ús de la bandera símbol d’una insurrecció militar és un acte d’autodeterminació democràtica.
Ja és temps de decidir si volem recuperar la legalitat republicana que ens van prendre amb bombardejos sobre la població civil, o si ja ens va bé ser còmplices de la insurrecció.

David Bravo
David Bravo
16.03.2023  ·  06:32

Ressumint…Quan els polítics tenen que triar entre la llibertat de tothom, i l’status quo d’uns quants.. Ja savem que trien…
Com a molt, s’ equivoquen 8 segons…

Joan Baptista Capó
Joan Baptista Capó
16.03.2023  ·  06:51

Poc després del 23-F de 1981, a una entrevista a TVE Carrillo va elogiar la bandera bicolor i va menystenir les altres. No record els mots exactes.

Agustí Delgado
Agustí Delgado
16.03.2023  ·  07:03

En el fons, tot depèn de nosaltres. Espanya no podria tirar endavant amb una Catalunya que s’hi negués.

Jordi Sanahuja
Jordi Sanahuja
16.03.2023  ·  07:20

Només desitjo que aquest govern i els caps de ERC no facin res, res de res. Des de fa 5 anys, cada vegada que diuen alguna o fan quelcom ens avergonyeixen a tots. Ni tant sols en aquest viatge turístic de 10 dies que només serveig per emplenar una agenda buida, ens lliura de ser humiliats,

Carles Serra
Carles Serra
16.03.2023  ·  08:04

Apreciat Vicent amb aquesta editorial no descobreixes res; qui no tingui clar que aquesta espaÑa és franquista i corrupte, que ens roba, ens reprimeix i fa el genocidi de la nostra cultura i llengua, que s’ho faci mirar, per ser molt suau, així ho defineixo per allò de l’ètica que ens demanés Vicent.
És com comentar aquest Aragonés i els seu partit, ufff, ja que dir d’aquest gran traïdor i mantider, el guia espiritual d’aquest d’ER, ep!!! sense oblidar també els seus adoradors, que com podreu comprovar també en tenim constància en aquest apartat de subcriptors, el mossèn Oriol Junqueres
A partir d’ara Vicent, mai més definiras ER partit independentista, quant facis un esmentari d’aquest pajaros, cal dir autonomistes i col.laboracionistes amb aquesta espaÑa, com defineixes el PSO€ i PP i Ciudadanos de la colònia catalana.

Josep Vilà
Josep Vilà
16.03.2023  ·  08:10

D’acord amb tots (m’encantaria que el Barça jugués a la Premier League com projecta el sr. arquitecte) i subscric comentari d’en Jordi Sanahuja: l’Aragonès és el ninot que fan servir per a humiliar-nos, aquí i a fora.

Pep Agulló
Pep Agulló
16.03.2023  ·  08:17

Aragonès, potser aspira com Tarradellas, que li donin títol de marquès, amb escut d’armes sobre fons bicolor una taula…

Francesc Clarà
Francesc Clarà
16.03.2023  ·  08:52

Tothom té el que es mereix. Si no tens respecte per a tu mateix com vols que els altres et respectin … Fins i tot en un país de tercera divisió com Colòmbia et reben como un barrufet amb una barrufasenyera

Francesc Font
Francesc Font
16.03.2023  ·  09:32

No ens enganyem, ni estranyem. Això que el president d’un govern regional, i gràcies, estant de visita a un país estranger estigui sotmès a les decisions protocol·làries de l’ambaixador de la Nació (amb inicial majúscula) de debò, ens pot indignar, però no sorprendre. Recordem aquell acte al Patí dels Tarongers del Palau de la Generalitat en el que es va interpretar una pèssima paròdia de l’Himne Nacional de Catalunya —cosa impensable a qualsevol altre país per petit que sigui—, sense que ningú, ningú, començant per president Aragonès, alcés la veu, indignat, i fes parar aquella burla. Així de senzill.
Francesc Font

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
16.03.2023  ·  09:47

Felicitats a tots els que han precedit el meu comentari.
Polivalents visions i formes de dir el mateix que tots sabem, vivim i defensem. Sabem qui son i sabem el que volem .
M’ha encantat “TOT HO FAN AGRE”. Si, ho he sentit moltes vegades. SON AGRES.
Però també quasi tot ho fan destruïnt amb violència més grollera o més subtil. No accepten el diferent no saben construir tant sols expoliar . Mancats d’intel.ligència creativa. Es una llàstima.
Pel que fa al Sr. Aragonés em manquen paraules per qualificar-lo.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
16.03.2023  ·  09:47

Crec que cal ser molt precís quan parlem d’humiliació. Qui humilia més, l’estat que fiscalitza i no deixa fer cap moviment en matèria de relacions internacionals a la Generalitat, sense la seva supervisió i aplicant la jerarquia en tots els sentits, també en les banderes, o el govern de la Generalitat -en aquest cas el President Aragonés- que s’acomoda perfectament aquest paper de submissió i representa la nostra nació amb el rol d’assistent, de mosso, d’escuder, de criat, … No s’hi pot fer més, ja n’hem parlat prou, les institucions catalanes són l’estat espanyol i els polítics que ens governen ho accepten de bon grat. No siguem redundants!. La societat catalana és prou forta i està prou organitzada per fer la revolució al marge de les institucions botifleres. És des de l’ANC, el Consell de la República, Òmnium, la Intersindical, Plataforma per la Llengua, USTEC-STES i Comissió de la Dignitat, i moltes altres que hem d’estirar l’estaca, i segur que tomba.

Francesc Xavier Moncho
Francesc Xavier Moncho
16.03.2023  ·  09:49

Estimat Vicent.
Aquesta vegada no puc estar d’acord en part de l’editorial. En especial pel que respecte a l’origen de la bandera espanyola actual. Al Museo Naval de Madrid s’explica bé (https://museonavalcartagena.blogspot.com/2013/01/la-bandera-espanola-en-los-navios.html?m=1) el seu origen en colors i amb escut el 1785 per distingir els vaixells espanyols en alta mar degut a que l’anterior bandera no era molt visible.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
16.03.2023  ·  10:32

Bon dia, permeteu-me fusionar els comentaris d’aquest article amb el que publica també avui en Julià de Jòdar. Perquè les conclusions (com és ja habitual) passen per accelerar el Procés d’Independència. És per això que voldria complementar ambdós articles amb una proposta de 5 punts per accelerar l’arrencada de l’embat definitiu per assolir la Independència:

1) Fixar les bases per un nou Procés i generar uns poquets esdeveniments desencadenants del nou Embat. La “Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista” del passat cap de setmana és un exemple. Aquest punt passa per una coordinació d’acció bàsica per organitzar el nou embat amb organitzacions rellevants (ANC, CDRs, CxR,…), mitjans de comunicació independents (VW,…) i canals propis (Telegram,…). Deixant TOTALMENTE al marge els partits polítics i organitzacions fake-indepes que han palesat clarament la seva traïció. El resultat ha de ser una anàlisis i una definició consensuada d’alt nivell dels objectius, l’estratègia, la tàctica i el pla del Procés.
2) Organitzar el nucli dur (irreductible) del Poble Independentista. Som uns centenars de milers, un exèrcit invencible si els objectius, l’estratègia, la tàctica i el pla estan ben analitzats i definits per ser executats pel Poble.
3) Si l’organització del Poble es fa ordenadament i alineada amb objectius, estratègia i tàctica, naixerà naturalment dels 2 punts anteriors un nou tipus de lideratge col·legiat, representatiu del Poble i aliè als partits polítics i organitzacions fake-indepes. Líders honestos, compromesos, valents i competents (això exclou el 99,9% de polítics professionals). Aquests han de facilitar el baixar de detall el Pla d’acció i engrescar més gent.
4) És vital que aquesta organització tingui les posicions més fermes, sinó el control, d’òrgans vitals de l’arquitectura de l’administració colonial espanyola a Catalunya (Generalitat, Diputacions, Ajuntaments, consells de qualsevol tipus, etc.), no per fer política autonomista espanyola, sinó per evitar que des d’aquestes institucions es dinamiti aquest segon embat del Procés (com ha passat amb el primer i actual embat). El control d’aquestes institucions permetrà garantir l’alineament de les estructures polítiques catalanes amb el Procés i supeditar-les al Poble, encara que sigui no fent res a nivell polític (confrontació passiva envers l’estat espanyol), però sí fent-ho a nivell social i facilitant el Procés. Mai treballant en favor d’espanya.
5) Per això la Llista Cívica ÉS VITAL. No com a inici del nou embat, sinó com a instrument d’aquest. A la llista dels punts anteriors, la Llista Cívica (o com s’acabi dient) no apareix fins el punt 4.

Llista Cívica ja !!!
(o llistes / agrupacions d’electors sortides de la nova Organització Independentista del Poble en la forma guanyadora que acabi tenint… amb o sense l’ANC. És urgent !!)

Josep Soler
Josep Soler
16.03.2023  ·  10:36

No cal afegir gran cosa al que diu tothom aquí.
Ressaltar en tot cas l’article d’en Jordi Vila recomanat per en Jordi Buïl.
Jo com en Jordi Sanahuja (li reprodueixo -amb el seu permís- perqué està molt ben sintetitzat):
“Només desitjo que aquest govern i els caps de ERC no facin res, res de res. Des de fa 5 anys, cada vegada que diuen alguna o fan quelcom ens avergonyeixen a tots. Ni tant sols en aquest viatge turístic de 10 dies que només serveix emplenar una agenda buida, ens lliura de ser humiliats”,
I es que tot el que toquen ho trenquen.

Frederic Varela
Frederic Varela
16.03.2023  ·  11:02

Just abans del referèndum de l’1 d’Octubre, em vaig fer la reflexió de què valia més que això de la independència ens sortís bé, perquè en cas contrari el que vindria seria terrible. Ens van derrotar, i a més de manera humiliant. La nit del 27 d’octubre de 2017 passarà a la història com un dels dies més vergonyosos per la nostra nació. Ens vàrem entregar sense cap mena de resistència, i després ha vingut tot el que ha vingut. I espereu-vos el que vindrà si no som capaços de reaccionar. Històricament, ja sabem com Castella tracta als vençuts, no a debades van ser els inventors del “toque a degüello”, que tot i d’origen musulmà, ells van saber reinventar i aplicar com ningú pels camps de batalla d’Europa i Amèrica. No entenc que ara a molts els sorprengui aquesta nova croada a tots els nivells contra qualsevol cosa que faci olor a català, tot i el col·laboracionisme vergonyós dels nostres dirigents. El que sorprèn és com nosaltres som capaços d’acceptar-ho amb tanta resignació.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
16.03.2023  ·  11:31

La rendició de aquest govern ja passa de la línea vermella, si seguim aquest pas lograran que siguem una colonia del estat central.
Es més necessari que mai independència

Joan López
Joan López
16.03.2023  ·  11:38

La rendiciò i sumissiò de erc als espanyols es total…..però no ho fan gratis,la factura(cadiretas) la paguem els catalans. Per això van trair a mès de dos milions i mig de votants del 1-O.

Miquel-Àngel Montserrat
Miquel-Àngel Montserrat
16.03.2023  ·  13:40

El pocapena de l’Aragonès ha normalitzat l’estanquera. Ni Pujol, ni Mas…. ni Montilla!!! val caure tan avall.
Vergonya. I fàstic.

Núria Castells
Núria Castells
16.03.2023  ·  13:40

Així està la cosa: Esquerra REPUBLICANA (?!) passejant la bandera del general Cabanellas.
El partit de Junqueras va fent passes i passetes “sin pausa” per plegar-se totalment a la voluntat de l’estat. Una renúncia darrere l’altra.
Qui no ho vegi és perquè no ho vol veure.
I haurem de suposar que deu tenir les seves “raons” perquè més clara no pot ser, la cosa. Es tracta d’un rendició total.

A l’altre costat, Junts no piula. Deuen pensar allò de “si el teu enemic s’equivoca, no el destorbis”. O potser no se senten piular perquè tenen poques tribunes des que van deixar el govern.
No importa. El que veiem són els fets: pacte amb el PSC a la Diputació i Trias predicant el retorn a l’autonomisme.

Amb la CUP no cal perdre-hi el temps.
Desnortats, dividits, silents… Ens venen com un triomf pagar una multa!

Resumint: cap partit dels que van plegar veles l’octubre del 2017 ens serveix per anar on dèiem que volíem anar.
Si es tracta de seguir endavant i salvar el català, la nació, el projecte i l’esperança, cal fer-ho amb altra gent.
Ha estat una traïcio en tota regla.
Fem foc nou.
Venen eleccions: fem sentir la nostra veu.
Construir un país democràtic comença per fer-se respectar pels partits i pels polítics. A qui enganya no se’l torna a votar.

Jordi Nadal
Jordi Nadal
16.03.2023  ·  13:44

Hem de fer tot el possible per purgar tota la casta política de la Generalitat espanyola a la Generalitat republicana (si és que ho aconseguim algun dia). Si no, mantindrem un estancament en la corrupció permanent.
És l’oportunitat de fer net i fer un país millor.

Jordi Torres
Jordi Torres
16.03.2023  ·  15:24

Potser el president Aragonès cregui que està fent “política exterior catalana”, però la realitat és que la política exterior l’està fent, sobretot, l’estat. Espanya està traient de passeig al president de l’autonomia que va intentar rebel·lar-se, de bracet de l’ambaixador espanyol. Tota la simbologia indica submissió a Espanya: La mida de les banderes, l’alçada de les cadires, els interlocutors que el reben, la supervisió del representant espanyol… Això ho veu tothom menys, sembla ser, el president i el seu seguici.

En aquest context, quina credibilitat tenen les paraules del Sr. Aragonès quan a una ràdio colombiana, en perfecte castellà, parla de procés de negociació entre els governs de Catalunya i Espanya? Per cert, això va ser després que el president de Colòmbia el deixés plantat a l’últim moment (en el que sembla una de les típiques maniobres de joc brut espanyol). Podem parlar de negociació quan es produeix entre iguals, Sr. Aragonès.

Amb aquest “viatge institucional” a Llatinoamèrica el que s’està instituint és el nou rol de Catalunya com a animal domèstic.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
16.03.2023  ·  16:47

Com és que el president de la Generalitat fa de trist majordom del govern de Madrid?
Com és que el govern de la Generalitat no fa altra cosa que humiliar-se i humiliar-nos?
Com han arribat fins aquí?
Quan de temps més ho permetrem?

JORDI SEDÓ
JORDI SEDÓ
16.03.2023  ·  19:03

Potser seria hora de demanar la dimissió d’un president i un govern català col·laboracionista i vergoyant, que estan fotent per terra l’anhel d’un poble que els hi va donar una majoria del 52% per a fer la independència, i no per a enganyar-nos miserablement.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
16.03.2023  ·  19:20

Per què penseu que el psc-psoe els permet seguir a la gestoria amb només 33 diputats? Cal que completen el cercle d’humiliació que han previst, encara que no representen més que una colla de vividors.

David Mascarella
David Mascarella
16.03.2023  ·  21:17

La cançó de l’enfadós…

Joan Vila
Joan Vila
16.03.2023  ·  22:02

Algún historiador em pot confirmar que la bandera bicolor no prové del franquisme sino que la va adoptat Carles III per dientificar la marina espanyola que ja era identificada fins aleshores amb aquests colors per que eren els colors de la senyera que portava la marina catalana. Si o no?

Rosa Molina
Rosa Molina
17.03.2023  ·  00:55

Bon article.
Acabo de veure “La tertúlia proscrita” i us he de felicitar. M’ha fet sentir davant una premsa lliure i de qualitat pròpia d’un país anglosaxó. Vista la situació que vivim, que a partir d’ara la tertúlia tingui lloc no és banal.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any