L’absència de Ximo Puig i els consellers del PSOE marquen la celebració musical de l’estatut

Milers de persones han assistit al concert de la plaça de bous, que s'havia presentat com un dels actes més destacats de la commemoració

VilaWeb
Esperança Camps Barber
03.07.2022 - 01:46
Actualització: 03.07.2022 - 19:03

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

S’havia anunciat com un dels plats forts de la celebració dels quaranta anys de l’estatut d’autonomia del País Valencià, però al concert de la plaça de bous de València no ha assistit cap membre socialista del govern del Botànic. L’absència ha estat clamorosa. Ni el president Ximo Puig ni cap conseller eren entre el públic. A la primera fila hi havia la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, d’Unides Podem, que va rebre l’encàrrec del Consell d’organitzar els actes del quarantè aniversari de l’estatut de Benicàssim. Al seu costat hi havia els seus companys de gabinet Mireia Mollà, Raquel Tamarit i Rafael Climent, de Compromís. A la segona fila, els exconsellers Vicent Marzà i Vicent Soler, l’únic membre representant del PSPV entre les autoritats, tret de dues secretàries autonòmiques. Tots han cantant, han rigut i han ballat amb les cancions i les actuacions del concert.

Des de la conselleria de Pérez Garijo han dit que no han rebut cap explicació sobre per què, la pota socialista del Botànic no s’ha volgut sumar a la festa musical de la commemoració. “Normal no és”,  han dit.

Quant al vice-president segon, Héctor Illueca, de Podem, s’ha excusat perquè tenia un tema familiar, i l’acabada d’estrenar vice-presidenta, Aitana Mas, també té l’agenda molt ocupada posant-se al dia.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

El concert ha estat amanit amb una sèrie de vídeos on tres dones de generacions diferents feien un repàs per la història del País Valencià i comentaven la importància de l’estatut. De tant en tant, deixaven anar algun retret, ara, com la falta de finançament o del dret civil valencià. “Ens van canviar el nom i la bandera”, ha dit en algun moment la veu en off, i a la grada uns joves feien onejar unes quantes quadribarrades sense el blau. Alguna, estelada. A les peces videogràfiques, entre imatges bucòliques del país, s’ha pronunciat també una expressió que des del Consell s’està difonent amb profusió: “viure a la valenciana”, que bàsicament és gaudir del paisatge, de la mar, de l’esmorzar, del bon clima i de les coses bones del territori sense fer massa soroll, sense molestar gaire”

El lema de la festa també ha patit alguna variació. Dels “40 anys fent país” inicial s’ha passat a “40 anys fent país_Comunitat Valenciana_1982-2022”. La retolació és cosa de presidència, han dit des de la conselleria de Qualitat Democràtica. El lema original, sense cap afegitó i, ha molestat molt els partits de la dreta i l’extrema dreta que l’han posat com a excusa per a no participar en cap dels actes que s’han fet fins ara.

Una festa

L’espectacle estava concebut com un mosaic intercultural del País Valencià. La música s’ha intercalat amb actuacions dels Tornejants d’Algemesí, la Capella del Misteri d’Elx, la Muixeranga d’Algemesí, els Cabets i Gegants d’Ontinyent, la Dansa de la Moma de Xàtiva

Miquel Gil ha obert el foc quan l’arena de la plaça era pràcticament buida. Julio Bustamante ha recordat als assistents que València no s’acaba mai i Los Chikos del Maíz han obert l’aixeta de la reivindicació amb un rap molt combatiu contra la repressió, la mentida i l’extrema dreta. Alba Reche tenia un grup de fans que cridaven i feien cors i moltes fotografies.

El Diluvi han fet aixecar tot el públic amb I sols tu. La Maria ha emocionat tothom amb la sensibilitat que destil·la. I Pep Gimeno, el Botifarra ha fet cantar la Malaguenya de Barxeta a un públic entregat, amb ganes de cantar i de ballar. Els últims a aparèixer a l’escenari han sigut Al Tall, que han cantat dos clàssics del seu repertori: Tio Canya i El cant dels Maulets, que van començar a cantar quan al País Valencià encara no hi havia estatut d’autonomia i que ara no perden vigència.

Tot el públic les ha cantades amb passió. També els consellers presents a primera fila. Només dues potes del trípod Botànic.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes