La violència política fa que es descontroli la greu epidèmia d’Ebola al Congo

  • De l'agost ençà la República Democràtica del Congo és víctima de la segona epidèmia d'Ebola més important de la història

VilaWeb
Redacció
06.01.2019 - 21:50
Actualització: 07.01.2019 - 07:32

Mig any després d’haver començat, l’agost del 2018, l’epidèmia d’Ebola a la República Democràtica del Congo ha entrat en un moment crític. Dimecres el nombre total de pacients probables era de 608, i el de morts 368, segons les dades del Ministeri de Salut. Hi ha 29 persones més que els metges sospiten que poden estar malaltes. El brot ja és el segon més mortífer i el segon més gran de la història, superat només pel de l’Àfrica Occidental del 2014, que va matar més d’onze mil persones, segons l’Organització Mundial de la Salut. De mitjana, l’Ebola mata prop de la meitat dels infectats, però les taxes de mortalitat en brots individuals han variat. En aquest últim és d’aproximadament el seixanta per cent.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) coordina la resposta a la malaltia amb el govern de la República Democràtica del Congo. Tanmateix, com les agències d’ajuda internacional, la setmana passada va haver de suspendre algunes de les activitats. Un nou retard en les eleccions presidencials van causar protestes violentes i atacs contra els treballadors humanitaris.

Les eleccions, que haurien d’haver estat el 2016, van ser finalment el 30 de desembre, però s’han retardat encara fins al març a les ciutats de Beni i Butembo, a Kivu Nord, la regió afectada per aquest brot d’Ebola. Votarà, per tant, quan el nou president ja hagi pres possessió del càrrec, que és previst per al 18 d’aquest mes, tres dies després de la proclamació dels resultats provisionals. Això ha generat grans protestes entre la població, que considera que no es té en consideració la seva voluntat.

El 27 de desembre els atacs contra els edificis governamentals de la ciutat de Beni es van estendre a un centre de control de l’Ebola, dirigit per Metges Sense Fronteres (MSF), on els pacients esperaven els resultats de les proves. Els treballadors de MSF es van veure obligats a abandonar l’edifici i encara no han pogut tornar a treballar amb normalitat, cosa que fa que l’epidèmia es vagi estenent sense control, precisament en el moment més difícil.

Com a conseqüència de la violència política desfermada, la vacunació ha estat interrompuda. Fins ara més de 38.000 persones havien estat vacunades en un autèntic gran pas endavant. Per primer vegada un brot d’Ebola era combatut de manera multitudinària vaccinant la població. Segons l’OMS, fins ara havia permès d’aturar el nombre de morts, però l’eficàcia pot restar inservible si la campanya no pot continuar per les amenaces als metges i treballadors sanitaris. Com a comparació, al brot del 2014, més d’onze mil pacients d’un total de vint-i-cinc mil afectats es van morir. L’OMS creu que el fet que ara només hi hagi poc més de sis-cents pacients té a veure amb l’eficàcia de la vacunació preventiva.

Què fa l’Ebola?
Els símptomes de la malaltia comencen amb febre, dolor muscular i mal de coll i poden complicar-se al cap de poc en vòmits, diarrea i hemorràgies internes i externes. La taxa mitjana de mortalitat és del voltant del 50%, encara que ha oscil·lat entre el 25% i el 90% en brots anteriors. Els treballadors de la salut corren el perill greu de contraure’l i necessiten utilitzar un vestit de protecció que els cobreixi tot el cos.

El virus s’introdueix entre els humans mitjançant el contacte pròxim amb els fluids corporals dels animals infectats, com els ratpenats frugívors i els ximpanzés. Entre persones es propaga pel contacte directe amb persones infectades, per la pell o membranes mucoses trencades, i pel contacte indirecte amb objectes contaminats amb fluids corporals, com ara manetes de portes i telèfons. El virus no es pot propagar per l’aire. Els treballadors de salut en contacte directe amb pacients infectats estan particularment en risc de contraure’l. Les cerimònies d’enterrament que involucren el contacte directe amb el cos del difunt també el poden propagar.

L’Ebola no té cura i el tractament implica rehidratació o líquids intravenosos. Com més aviat es comenci, més possibilitats de supervivència hi ha. En aquest darrer brot la gran novetat és l’existència per primer vegada d’un vaccí per a protegir el contacte directe dels pacients infectats.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor