La victòria de Jordi Cuixart

Estic d’acord amb la Silvia Valls.
Jo també m’acabo de donar de baixa i la quota que els hi pagava ara la pago al Consell per la República.
Haig d’afegir, que abans de l’1 d’octubre estaven (estavem) molt actius. Encartellant i fent diverses accions a favor del dret a decidir.
Però després de l’1 d’octubre va venir la por. A mi, en una assemblea, a una pregunta directe em van contestar que no s’implicaven com abans no fos que els hi tanquessin el xiringuito.
He aguantat com a soci fins el comiat del Cuixart, però ara toca enfortir el CxR, que és l’únic que ens pot treure d’aquest atzucac i treballar de debò per a la independència.
De fet és la proclamada República Catalana a l’exili.
I és molt importat que la veiem així i hi posem tots els nostres esforços en fer-la gran i potent.

En Jordi Cuixart, conjuntament amb en Jordi Sànchez, “Els Jordis” el 2017 ens varen liderar de una manera admirable. Crec que ningú els hi pot retreure res de tot el que varen fer per el procés. Jo els hi agraeixo molt tot el que varen fer.

Ara bé, el relleu de la direcció de Omnium, crec que no ha estat gaire encertada. Jo igual que la Sílvia Valls i en Miquel Amorós també m’he donat de baixa de Omnium.

Tant Omnium com l’Assemblea ja són aigua passada. Cal buscar nous líders i nous camins si volem arribar algun lloc.

Sr Partal. M’agraden la majoria d’editorials que feu però la d’avui no gaire.
Avui alabeu l’actitud del Sr. Cuixart per haver plegat de president, tot i el nomenament a dit del successor. En l’editorial del dia 14/01/2022 vàreu criticar aquest fet.
Jo també em vaig donar de baixa d’Onmium al desembre passat, ja que l’actitud del president i la junta sortint dels darrers temps no m’han agradat. Declaracions als mitjans, abraçades amb l’Iceta i seguiment de postulats d’ERC, no han sigut gens afortunats per l’Independentisme.
Per mi la dimissió ha sigut necessària igual que ho hauria de ser la d’en Junqueras i en Jordi Sanchez. Persones amenaçades de tornar a la garjola, si no es porten bé, no poden dirigir un partit.

Vaig donar-me de baixa d’Òmnium per diversos motius. La gota que va fer vessar el got va ser el seu silenci aclaparador quan al Congreso es va deixar la MHP Laura Borràs als peus dels cavalls de forma vergonyosa. S’hi va notar massa la mà d’ER en una associació que hauria de ser, pel cap baix, igual d’equànime que l’editorial d’avui.
El Sr. Cuixart ha fet bé de dimitir. No m’ha agradat com s’ha fet la renovació de càrrecs, si bé desitjo tot el millor a la nova junta i tant de bo ens faci créixer l’afecte i l’adhesió a les cotes que ens va fer viure l’enyorada Muriel.
Per ara, continuo de baixa.

Òmnium també és un gran xarxa i està organitzada. L’ANC també és una altra xarxa organitzada en el territori. Ambdues xarxes hi ha moments que coincideixen en les seves tasques tot i que els objectius no són ben bé els mateixos. La xarxa de Consells Locals de i per la República és una altra xarxa que tot just comença caminar. No donguem res per mort i enterrat, tots som necessaris per a poder assolir el control de l’esperit, del relat i del territori de la nostra Nació.

Refermem la nostra ànima col·lectiva. Que hi hagi cansament i fins i tot esgotament és natural, per això hem de fer del nostre camí una cursa de relleus.

El nostre objectiu innegociable el vam decidir el 1r d’octubre de 2017 i el vam posar en marxa amb la DUI catalana al nostre Parlament, el 27 d’octubre del mateix any.

No ens fem trampes al solitari, no ens flagellem, totes aquestes xarxes de país són absolutament necessàries, no les tirem per terra.

Som conscients del que costa organitzar eines i estructures com aquestes?

Creieu-me, la nostra República Catalana Independent és viva, cert que és molt petita i incipient -que vol dir que es desviu per començar caminar-, però és viva! Siguem intel’ligents! Visquem-la! Malgrat les dificultats no renunciem de ningú. Ara mateix no ens ha d’obsesionar la tan difícil, molt difícil implementació, però perssistim i edifiquem, que hi ha molt per fer i edificar.

Fem camí tan lluny d’Ñ com siguem capaços.

Tan de bo surtin a la llum i es lliurin al compromís, en favor de la nostra Independència, molts homes de la categoria i capacitats, i esperit de servei i voluntat de lluita com en Jordi Cuixart, els necessitem, us necessitem!

No apaguem el ble que encara crema, encara que sembli ensumort. Les “tombes flamejants” són vives!

“Catalunya alça el front!”

Omplim el nostre cor de força i d’il·lusió, “llum als ulls i força al braç!”.

Desperteu!

Tots junts hem d’alliberar aquest Poble.

Tots som necessaris per fer realitat la República Catalana Independent que vam decidir i votar amb el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, vinculant, del 1r d’octubre de 2017.

Necessitem entitats fortes com l’actual Òmnium i el que vol assolir.

Entenc el sentiment de frustració que han generat gestos del mateix Jordi Cuixart que a vegades no comprenem i ens costen d’acceptar. Li demano perdó per les vegades que haguem pogut ofendre’l. Estic convençut que tot el que ha fet Jordi Cuixart ha sigut pel bé de Catalunya, del català i dels catalans.

Si volem avançar en el nostre objectiu, la plena Independència, molts catalans hauríem de fer-nos també socis d’Òmnium -quin contrasentit quan alguns desencisats dels possibles errors que percebem, maldin per allunyar-se’n-.

I també tots, molts, massa violentats pels partidismes malaltissos, hem d’adonar-nos, amb una visió nova, com ens cal censar-nos al Consell per la República, de moment a l’exili, de Waterloo.

La llengua, Catalunya i la gent ens necessitem tots.

Òmnium és una Gran Xarxa que s’estén a tot el territori de la Nació sencera. Tan de bo no abandoni mai el camí que va començar amb tanta força i compromís l’estimada i en el bon record de tots, Muriel Casals i que han seguit fins ara els qui l’han succeïda.

Fer gran l’Òmnium forma part de la tasca d’enxarxar la incipient República Catalana sobre el territori.

Reconciliem-nos, unim-nos, ajudem-nos, coordinem-nos i il’lusionem-nos.

Gràcies Òmnium!
Gràcies Jordi Cuixart !

Per començar: tot el meu respecte i estimació a Jordi Cuixart! Gràcies Jordi!!
Ha comés algun error, potser sí. Però com diu Partal el balanç de la seva presidència és molt positiu, històric , de fet. El traspàs de la presidència s’hagués pogut fer millor, segurament. Però cal valorar les circumstàncies en què ens movem tots plegats, en mig de una tempesta repressiva de gran magnitud. És indispensable que hi hagi relleu en moltes presidències per evitar la fatiga de les persones, que fa cometre errors.

No, no m’he donat de baixa de Òmnium ni ho penso fer. La força de les associacions de la societat civil és absolutament necessària per a assolir la independència! Potser no és suficient, però sí necessària: sense elles mai arribarem enlloc. No siguem com alguns fans d’equips de futbol, que tan aviat surten al carrer amb la bandera del club, com estripen el carnet a la primera desfeta.

Celebro missatges positius com l’esperonador comentari del Sr. Salvador Molins.

Malgrat, com diuen alguns, que el relleu al capdavant d’Omnium te un flaire continuista, no hi han hagut alternatives i només han votat el 12% dels candidats, jo valoro el posicionament ferm pel que fa a qui designa la Presidència de la entitat, no va ser la feixista espanya.
Tant debò en Roger Torrent, de la ER de Junqueras (antiga ERC), hagués tingut aquesta fermessa al 31-G i hagués mantingut públicament i clarament que el President legítim de la Generalitat era el MHP Carles Puigdemont, i que mentre lluitava contra la IN-justicia espanyola des de l’exili, s’escollia un d’administratiu.
No va ser així, va ser la primera agenollada que va fer en Roger Torrent, seguint instruccions de Junqueras, i obrint pas a la major fatxenderia de la IN-justicia espanyola que, crescuda per la nul·la oposició a les primeres de canvi, va continuar el seu assetjament inhabilitant parlamentaris sense aturador. En aquell moment s’havia d’haver plantat l’independentisme unit, però va prevaldre el partidisme autonomista d’ER.

En sintonia amb aquest missatge del Sr. Molins, de que hem de comptar amb tots i, si de cas, foragitar cúpules botifleres, és perquè segueixo pagant la quota d’Omnium, però també, amb més esperança, faig les meves aportacions al Consell per La República, i a la Plataforma per la Llengua.

El poble hi és, algo descol·locat per líders botiflers, el que cal és fer-los fora.

Comparteixo també el criteri de que tots aquells que tenen l’espasa a sobre de l’indult revisable, facin un pas al costat ben clar, i deixin de voler dirigir les entitats i partits que es diguin independentistes. Han de desaparèixer d’escena si són coherents amb l’independentisme, ja podran tornar en una Catalunya independent.

Ni que no estigui d’acord amb tot el que el senyor Cuixart ha fet darrerament, té tot el mai agraïment i admiració.
Un altra cosa és que cregui que Òmnium, sigui per mor de la repressió o de seguidisme de ERC o el govern actual, ha perdut eficàcia com a eina de confrontació amb l’Estat espanyol i per tant me n’hagi donat de baixa. No per estalviar-me les quotes, si no per canalitzar-les cap a altres entitats que considero més eficients en les actuals circumstàncies: El Consell per la República, Vilaweb i Octuvre

Honor i reconeixement al Jordi Cuixart, malgrat els seus errors.
Vora quatre anys a la presó és molt més del que mai faran els que el critiquen aquí.
Òmnium, després de les quatre baixes anunciades per aquí continua sent l’entitat cultural més important d’Europa i una entitat necessària pel futur de la nació Catalana.
L’ANC és la principal punta de llança del combat per la independència.
O tots plegats entenem això, que és el més bàsic, o ho tindrem una mica més difícil per arribar a la República Catalana.

Estava cantat que l’editorial d’avui no agradaria a tot hom, com amb d’altres. Normal. Sembla que els esforços per a mantenir viva una institució tant important com Omnium Cultural i el seu compromís cultural i sobretot polític amb la defensa de Catalunya com a nació, en un moment històric i fonamental, no están sent prou reconeguts. Jo no estic d’acord amb tot el que en Jordi Cuixart ha fet o en el que pensa, però això no treu que hagi fet el que ell creía que calia fer en cada moment del seu període de presidència en benefici de la institució i en defensa dels drets polítics dels catalans i amb la seva entrega personal incorruptible per la causa. Que només el 12% hem votat el nou president? La culpa es dels que no voten, no del nou president.