La vergonya del periodisme espanyol

«Una societat que tolera ser distreta per una premsa deshonrada corre cap a l'esclavitud»

Vicent Partal
Vicent Partal
17.09.2018 - 16:17
Actualització: 17.09.2018 - 18:17
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

L’any 1951, en vigílies de la guerra d’Algèria i en ple apogeu del nacionalisme d’estat francès, dos gegants intel·lectuals es van unir per conversar sobre com havia de ser el periodisme. Jean Daniel i Albert Camus, valents entre els valents, van parlar per a la revista Caliban sobre el paper de la informació en la creació de la violència que esclatava a Algèria. Allà Camus hi va remarcar una veritat dura que encara avui no admet discussió: ‘una societat que tolera ser distreta per una premsa deshonrada corre cap a l’esclavitud.’

Avui Albert Camus i Jean Daniel són aclamats com dos dels intel·lectuals i periodistes més grans de la història. Però durant aquells anys de la lluita per la independència d’Algèria, ells, que simplement es van negar a seguir a ulls clucs la propaganda nacionalista de l’estat francès, van ser atacats i perseguits. Per directors de diari mediocres, el nom dels quals avui ningú no recorda, que els negaven la professionalitat. Per companys de professió tan encegats per la ideologia que ja eren incapaços de mirar allò que passava al carrer. Per lectors orbs i fanatitzats que no podien adonar-se com l’odi imperialista els convertia en mala gent. Camús, ell mateix fill de pied-noirs, va resumir el perquè d’aquell periodisme i d’aquella valentia intel·lectual amb una frase que ha quedat per a la història i que encara avui molts periodistes assumim com l’obligació principal de la nostra vida: ‘jo preferisc tenir els ulls oberts’. Tan senzill com és i tan car que pot arribar a ser.

Tot això ve a tomb de la polèmica arran de l’entrevista del pamflet nacionalista espanyol El Confidencial al director de l’Institut Martin Luther King, Clayborne Carson. Va ser publicada divendres i només de veure’n el titular ja vaig saber que era impossible que aquell home hagués dit allò. Vaig demanar a la redacció de VilaWeb que s’hi posés en contacte per comprovar-ho. Però hores després ell mateix va publicar en el seu bloc un escrit en què es declarava en xoc per com li havien manipulat les paraules. Malgrat que ara El Confidencial intente manipular i embolicar-ho encara més presentant àudios parcials, la realitat és incontestable. I duríssima. Això és un gran exemple del qual crec que tots hauríem de treure conclusions, del qual la nostra societat hauria d’aprendre.

El problema, per mi, no és que un diari com El Confidencial, que no respecta cap ètica professional i que no n’ha respectada mai cap, haja publicat una mentida. El problema és que més mitjans l’hagen seguida i que entre tots l’hagen convertida en un fet. Tal com La Vanguardia i El Periódico i la majoria de diaris espanyols, militants entusiastes del nacionalisme d’estat. I també TV3 mateixa. Tots ells sense aturar-se ni per un moment a pensar si allò que estaven fent arribar al públic era possible o si estaven ajudant a difondre una mentida.

El problema és que era molt evident que allò que publicava El Confidencial no podia ser veritat. Només de conèixer com funciona el món acadèmic als Estats Units era fàcil de saber que algú amb una responsabilitat com la que té Clayborne Carson no parla mai de manera gratuïta i banal sobre un tema que no domina. És tan simple com això. I una cosa tan simple com aquesta hauria d’haver fet desconfiar-ne automàticament a qualsevol periodista. La vergonya del periodisme espanyol és que ja no té ni el reflex de pensar, quan es tracta d’atacar el moviment republicà català. Ni tan sols sospita quan veu una astracanada que la lògica diu que no pot ser real. Ha perdut la raó de ser, és a dir, informar, i ha abraçat la propaganda.

Clayborne Carson deixa clar en els seus pulcres punts de resposta al Confidencial que hi ha coses que no veu clares del moviment sobiranista català, com és raonable, i que, per tant, en voldria saber més. Però també deixar clar que, precisament per això no s’atreveix a opinar-ne a la babalà, com aquells xerraires de fira indocumentats als quals els mitjans espanyols estan tan acostumats a donar veu. Encara que, finalment, Carson reafirma la seua simpatia envers tothom que fa servir la no violència i deixa clar que ell no s’atreviria a dir mai què pensaria el doctor King d’un tema sobre el qual no va opinar en vida. Una actitud honrada que, de tan elemental, sobta que algú no siga capaç d’entendre-la. Però és que el periodisme espanyol ja és tan brut, tan decrèpit, tan covard intel·lectualment i tan immoral que no recorda ni les normes més simples. N’hi hauria hagut prou de pensar que era molt estrany que un senyor en aquesta posició acadèmica opinés tan a la lleugera. Això hauria d’haver estat una alerta suficient per a actuar amb prudència i esperar a veure si allò era veritat abans de córrer a intoxicar els lectors. Per contrastar. Però es veu que avui això tan simple és demanar-los massa.

El 25 de novembre de 1939 Le Soir républicain havia de publicar un manifest anònim defensant la llibertat de premsa. El text, l’havia escrit Albert Camús, de fet un dels dos únics periodistes d’aquest diari d’Alger, i no es va poder publicar perquè ho va impedir la censura. Però anys després va ser possible de trobar-ne l’original i, vist des d’avui, tot ell és una gran lliçó que els periodistes d’aquest país ens hauríem de repetir cada matí en alçar-nos. Diu Camus que cap pressió en tot el món no podrà fer que la nostra ment deixe de ser honesta, que resistir és, sobretot, no consentir les mentides ni fer-les córrer. I ho remata tot afirmant que un diari lliure es mesura tant per allò que diu com per la manera que calla, quan al seu voltant tots els altres intenten manipular la veritat.

 

[Una primera versió d’aquest editorial no incloïa TV3 entre els mitjans que van publicar la notícia. Diversa gent em comentava que ho havien fet però jo no ho havia vist en directe i no trobava a la web de la CCMA cap vídeo que em permetès contrastar que havia estat així. Després de publicada l’editorial he seguint intentant trobar la fornt original i finalment ho he confirmat a través de companys de la pròpia TV3 que m’han aclarit que no va existir cap vídeo però que sí que ho van explicar els presentadors del TN en directe. Un cop confirmat això, doncs, he afegit TV3 a la llista. Alguna gent considera però que hauria d’haver deixat constància de que en una primera versió d’aquest editorial TV3 no hi era i després sí. I aquesta és la raó d’aquest aclariment que ara publique.]

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
DAVID VILANOVA
DAVID VILANOVA
15.09.2018  ·  15:07

Fa temps que em pregunto com és possible que hi hagi tanta gent disposada a perdre la dignitat de manera tant clara. Jo senzillament no ho entenc. Em costa entendre com tots aquests “periodistes” del món unionista deixen de banda tan fàcilment els principis que teòricament els van portar a fer la seva professió. Decebedor…. molt decebedor.

Enric Vilar
Enric Vilar
15.09.2018  ·  15:08

Chapeau!

Joan Enric Esteban
Joan Enric Esteban
15.09.2018  ·  15:15

Una bona part del periodisme espanyol és tan podrit con la mòmia del dictador que l’inspira.
Quin miratge hem viscut durant anys, pensant que deixàvem enrere el que, tan sols, dormia. Ara es manifesta en tots els seus estaments i formes.
Campions de la mentida.

Jordi Serramià
Jordi Serramià
15.09.2018  ·  15:26

Vaja he quedat perplex en llegir aquest editorial. Rectificaran els savis unionistes?. Ja en sabeu la resposta

Enric Vilar
Enric Vilar
15.09.2018  ·  15:30

He estat equivocat molt de temps. Jo sobint he parlat del inmens cutrisme i ignorància de la societat Ñ. Gràcies aquest article no sols m’agafen ganes de re llegir Camus sino que a més revisaré la meva qualificació de “cutre” per el d’esclau mental. Esclavisme mental fruit d’una desídia inmensa i un analfabetisme mental promogut conscientment per una educació a Ñ que promou falta de analisi i acceptació sense questionar; monarquia, religió, moral social, rol de la igualtat home dona etc.
En resum MANDRA MENTAL que condueix a l’ esclavatge de que parla Camus.
Simplement, “pobre España”.

Àngels Berrio
Àngels Berrio
15.09.2018  ·  15:32

Mes arguments per el divorci amb tot aquest entremat es..nol, lliberem els presos i parem el pais, jadesconectem.

Joan Benet
Joan Benet
15.09.2018  ·  15:39

La gangrena ha esdevingut tant gran que la mort d’Espanya, tal i com la coneixem, és segura.
Trigarà més (i cada cop serà pitjor) o menys i els espanyols estalviaran temps i patiment.
I un munt de gent s’haurà de fer fonedissa i desaparèixer de la vida pública, com van desaparéixer els nazis d’Alemanya o els colaboracionistes dels països ocupats un cop acabada la WWII

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
15.09.2018  ·  15:44

L’estat espanyol, periodistets inclosos, mai rectifica, “antes rota que doblegà” i “sostenella i no enmendalla”.
Seguim lluitant, no afluixem, i no deixem que la seva merda ens arrossegui.
Si persistim, ells sols s’enfonsaran i ja s’estan cobrint de merdosa glòria
Visca Catalunya Lliure !!*!!

Jaume Riu
Jaume Riu
15.09.2018  ·  15:44

Tan injustificable com manipular la realitat és el fet de divulgar la manipulació (La Vanguàrdia, elPeriódico…) sense contrastar la informació.
A l’oportú editorial d’urgència de Vicent Partal hi afegiria que la premsa deshonesta potser ens volia enganyar, que és molt greu, però si s’ho creien de debó encara és molt pitjor.
De vegades sembla que s’ho creuen i tot.

Vicenç Mateu
Vicenç Mateu
15.09.2018  ·  15:58

A les notívies de Catalunya Ràdio aquest matí també hi han caigut de quatre potes o bé senzillament han decidit informar-ne sense més.
Recordem les paraules de Joan Manuel Serrat just abans del referèndum sobre la seva transparència del Procés i rl mateix referèndum.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
15.09.2018  ·  16:00

El periodisme hauria d’informar amb la màxima objectivitat possible. Però fer això amb un bon nivell cal molta feina, gent molt preparada i , sobretot, molts diners. En canvi, opinar és molt més barat i es pot viure fent d’opinador. Aquest és l’escac del poder: “Tu opina però no et posis allà on saps que no t’has de posar; si creus, tot anirà bé i el teu mitjà rebrà, naturalment, la subvenció que tant necessita.” Soraya ho va deixar anar amb tota la barra davant els mijans. El mijà més ben dotat, econòmicament, a Catalunya és La Vanguàrdia. Quantes investigacions periodístiques sobre corrupció política ha fet? Quants escàndols ha destapat? Perquè d’haver-ni n’hi ha a quasi tots els partits. Doncs això.

Rafael Morera
Rafael Morera
15.09.2018  ·  16:01

David Vilanova,És claríssim,és diu que devont no nia no en raixa,això és porta amb ADN,

Isabel Corbella
Isabel Corbella
15.09.2018  ·  16:23

Ahir a la nit TV3 (!!!!!) també va donar aquesta notícia i la vaig trobar tan inversemblant com li va semblar a en Partal. I penso que sort en tenim de periodistes com Partal i mitjans de comunicació honestos com Vilaweb que treuen a la llum tanta immundícia, alhora que deploro el capteniment de TV3 “la nostra” per haver donat la notícia sense contrastar-la abans adequadament.

Jordi Camprubí
Jordi Camprubí
15.09.2018  ·  16:47

Con no podia ser d’altre manera El Periódico i La Vanguardia s’empassan el que diu el Condidencial. Jean Daniel va ser durant molts anys director de Le Nouvel Observateur no fa gaire encara i escrivia algun article. Un setmanari de referència de lectura obligatòria durant el franquisme i vaig estar subscrit durant anys. Ara es pot llegir la versió digital, L’OBS.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
15.09.2018  ·  16:49

Merecemos perder Catalunya. Esa cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana, su cerebro cojonudo (tienen testículos en vez de sesos en la mollera).

Miguel de Unamuno dixit.

Albert T
Albert T
15.09.2018  ·  17:07

No li doneu més voltes! La resposta a tot plegat és que si es va contra Catalunya i el seu desig de llibertat tot si val, forma part de l’inmens aparell de repressió i manipulació engegat de manera indigna i malvada contra tot un poble, des de fa molts i molts anys, i cada vegada més intensament!
El que ja no em quadra tant és el fet de la posició de TV3 i Catradio. Jo no ho he vist i per tant no ho puc afirmar, però si és veritat el que diuen alguns opinadors aquí, del fet que s’han apuntat al carro de la barroera manipulació informativa, no puc més que pensar com poden ser tan indignes d’aquest poble i qui hi ha darrera promovent i permetent tot això a casa nostra!

Enric Espelt
Enric Espelt
15.09.2018  ·  17:30

Al TN d”avui de quarts de tres han donat la notícia del desmentiment que ha fet el director de l’Institut Martin Luther King.

Josep Usó
Josep Usó
15.09.2018  ·  17:56

Allò que a Espanya anomenen premsa o mitjans de comunicació són empreses fallides els treballadors de les quals depenen, per a menjar cada dia, de l’esbombament que facen del què els manen els qui els mantenen. Com anys enrere passava amb el “parte” de Radio Nacional. És el que hi ha.

Ferran Cubells
Ferran Cubells
15.09.2018  ·  18:05

Frase dedicada als periodistes que fan de la mentida una professió, i als que subvencionan als mentiders:
“Una mentira no tendría ningún sentido a menos que sintiéramos la verdad como algo peligroso”.

Alfred Adler

Mercè Duran
Mercè Duran
15.09.2018  ·  18:17

A mi també em va estranyar que en Cruanyes considerés El Confidencial com una font fiable.
Lo de Catalunya Ràdio d’aquest matí ja no tant, tenint en compte que la directora d’informatius del cap de setmana és la Neus Bonet, que de tan equidistant que vol ser es passa de rosca….

Jordi Serra
Jordi Serra
15.09.2018  ·  18:25

Dius Partal que TV3 va donar la noticia al vespre,evidentment sense contrastar-la.La meva conclusio no pot ser altre que en Vicent Sanchis director de la cadena,o be ha canviat molt,o simplement esta lligat de mans i peus per una horda de comunistes i españolissims,que inunda tots els telenoticies de TV3.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
15.09.2018  ·  18:35

Exceŀlent editorial, i molt necessari si TV3 també ha difós la notícia sense contrastar-la —estic molt decebuda amb TV3; si jo mateixa he anat de seguida al web de Carson a veure què en deia ell, i no sóc cap mitjà informatiu!

PAU BOLDU
PAU BOLDU
15.09.2018  ·  19:01

Es com la COPE i els seus arribaepañas, que com més bramen, insulten i criden, menys catòlics queden i més omelles del dimoni hi han. Ens van entafonar al feixista OMELLA, anys i panys redactor de la COPE, predicant cada dia i nit el genocidi dels catalans, i viu al Palau del Bisbe com si fos catòlic, català i honrat, quan es un miserable

Josep Castelltort
Josep Castelltort
15.09.2018  ·  20:27

Fan el mateix perquè està passant el mateix. La nació dominant actúa sense frens contra la dominada i els mitjans d’allà aplaudeixen. Ara, el Conde i el Periòdico són botiflers.
Hem tingut moltes contemplacions amb els nostres botiflers. Suposo que perquè ens convenia molt tarannà, però potser ho haurem de revisar. Ja en comencem a estar tips que ens escupin a la cara. Violència no, resposta sí.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
15.09.2018  ·  20:56

Estimado Sr. Partal,

Gracias por su artículo.

Siento comunicarle que el periodismo ético e independiente murió, en Francia, por ejemplo, allá por los años 80 tras una larga enfermedad luchando contra el cáncer que se apodera de los medios de los medios de comunicación que lavan los cerebros de sus lectores.

El periodismo, Sr. Partal ya no es ni la sombra de lo que era porque el periodismo ha sido absorbido al 99,99% por el poder económico para dar rienda suelta (mediante sus partidos políticos – los dominantes, los del bipartidismo reinante en cualquier país de Europa- América-Asia-África y Oceanía) a sus intereses que consisten en hacer creer al lector que solo la economía puede salvar del marasmo a este mundo perdido de la mano de Dios.

Fíjese usted (usted que conoce bien el mundo francófono – lo digo por sus referencias a él, no porque le conozca personalmente) que un periódico como Libération, fundado entre otros por Jean-Paul Sartre es desde hace 10 años propiedad del Barón de Rothschild. El estandarte de la extrema izquierda francesa cae en manos de la máxima expresión no ya del neoliberalismo sino de la cultura de mientras más rico mejor que representan los Rothschild. Eso sí, el periódico se sigue llamando Libération y muchos de sus lectores (lo digo con conocimiento de causa puesto que he vivido gran parte de mi vida en Francia) creen estar comprando un periódico de izquierdas.

Jean Daniel, co-fundador de le Nouvel Observateur (ahora NouvelObs), semanario de referencia de la izquierda cuando ésta todavía no había perdido su decencia (vendiéndosela a los que podían financiarla) sigue vivo, no es el caso de Albert Camus. Y, a Jean Danie,l no le he escuchado en los últimos 30 años hacer ningún comentario (ni en un sentido ni otro) sobre la deriva de Le Nouvel Observateur. Deriva de un semanario que no es ni de izquierdas ni de derechas, ni ná. Mucho papier couché y mucha gauche caviar. Eso sí, Jean Daniel fue Premio Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades en 2004. Premio que aceptó gustoso.

Albert Camus ¿Albert Camus? Desafortunadamente vivió tan sólo 46 años. Quiero creer que de haber vivido estos tiempos en los que a cualquier cosa se le llama periodismo cuando se le debería llamar instrumento del poder para esclavizar al ciudadano (sin que se dé cuenta), hubiese puesto en el cielo el grito sordo que tanto le caracterizaba.

El periodismo, hoy en día, se debe a dos cánceres todavía no resueltos por la Ciencia Médica.

1. La pela
2. Y la pela.

Todo lo demás son brindis al sol.

Un saludo.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
15.09.2018  ·  21:13

Un periòdic deshonest és un pamflet. Un periodista deshonrat, un sicari.

Antoni López
Antoni López
15.09.2018  ·  21:18

Planyo sincerament en Vicens Partal per tenir que llegir tota la premsa excremental, per poder denunciar a quatre trinxeraires que saben de lletra. Vicens, vos sou un heroi.

Josep M Armengou
Josep M Armengou
15.09.2018  ·  23:03

Gràcies, director, gran editorial.
Celebro molt que l’hagi escrit, perquè part de la misèria moral ve de la quantitat de gent sana que s’acaba creient les mentides i barbaritats de la púrria cavernària.
I, quan una cosa és massa estranya, el primer que ha de fer cada persona és comptar fins a 10.
Repeteixo les gràcies pel bon periodisme.
La resta ja l’anem coneixent.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
15.09.2018  ·  23:31

Gran editorial. Dels millors que has escrit, Vicent.
I sí, tinc molta por per tot el que està passant.

ESTEVE TORRUELLA
ESTEVE TORRUELLA
16.09.2018  ·  00:07

Escrit signat per Maria Solà.

Ahir, quan vaig escoltar tv3 donant aquesta notícia, em vaig quedar de pedra. Li vaig comentar al meu marit qui havia estat el que havia malinformat al sr. Carson. Avui he llegit el bloc del sr. Carson aclarint el que havia dit. Diaris com el Confidencial, etc. mentint de mala manera per perjudicar el moviment independentista català… però el que m,ha sabut més greu és comprovar que els professionals de TV3 no van ser capaços de deduïr que això era un engany. Espero hagin rectificat.

David Badia
David Badia
16.09.2018  ·  09:30

Sense anar mes lluny , aquest mati a RAC1 en Xavi Bundo tornava amb la mateixa mentida. he apagat la radio i m’he possat musica.

Albert Miret
Albert Miret
16.09.2018  ·  10:32

Sense comentar el tema de TV3 de la qual ja fa dies que me n’he divorciat, la manera d’actuar tant dels periodistes espanyols com de tota la seva classe “política” és la del gos. No sap perquè, però te al seu ADN que ha de marcar els límids de la seva imaginària propietat constantment. A sant de què ha d’investigar si aquella propietat existeix o no, o si allà on pixa és un arbre o un fanal? No en té cap necessitat. Sap que ningú li demanarà raons del que fa ni del perquè ho fa. L’únic que sap és que si es pixa fora de casa, l’amo estarà content, i davant d’això, pixa que pixaràs a tot allò que li recordi un fanal. Contra Catalunya tots els fanals valen. No cal pensar.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
16.09.2018  ·  10:40

Jo no recordo haver-ho sentit a TV3 però si com dius ho van dir, cal que ho desmenteixin, i tant ! No hem de permetre que quedin coses sense aclarir!

Joan Reig
Joan Reig
16.09.2018  ·  11:16

Partal: aquest matí veient els diaris escampats en el kiosco, me ha passat el mateix que a Diógenes buscant un home.
Gracies per aquest meravellos editorial, en davant, avant, avant…

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
16.09.2018  ·  13:05

Vicent, cal demanar la dimissió del Director de TV3 i del responsable de donar la notícia tal qual.
També la dimissió del responsable de la informació a TV3.

El mínim que habia de fer TV3 és el que ha fet Vilaweb, contrastar i validar en origen la notícia.
Amb aquesta forma d’actuar TV3 no es diferencia res de les manipuladores TV1 TL5 A3 SEXTA, etz.

Darrerament TV3, pels motius que siguin i sense tenir en compte el seu públic objectiu i una mesura proporcional de la notícia, està donant molt, massa temps a idees d’en Rivera, Arrimadas, Albiol,……., tot sembla per minar més o menys subtilment al ciutadà català que la veu.

No se’ls demana que menteixin, això ja ho fan les teles i ràdios naZionalistes espanyoles, però si que tinguin present qui és el seu públic per a no intoxicar-lo.

Que potser ajuden algú a preparar un retorn autonomista?

Pau Bombardó
Pau Bombardó
16.09.2018  ·  14:43

Aquesta vegada ens ha sortit bé, però no crec pas que ens convingui insistir en l’emmirallament amb la lluita pels drets civils dels afroamericans. Qualsevol que hagi viscut un temps als Estats Units s’adona que la comparació està fora de lloc. Els presidents Puigdemont i Torra no coneixen de primera mà la complexa sociologia americana. La ignorància els fa valents.
El què sí que una bona part de la societat catalana ha sabut aprendre i practicar és la lluita no-violenta. I és aquesta una cultura que no s’aprèn en quatre dies: fa més de cinquanta anys que tenim obres de Martin Luther King, Jr. traduïdes a la nostra llengua i que l’exemple de Gandhi és explicat als infants. Això va permetre la resistència no-violenta de l’1-O. Aprofitem-ho.

Llienç Serrahima
Llienç Serrahima
16.09.2018  ·  15:21

Es necessari proclamar els nostres principis, encara que sabem que molts passaran del tema. Reafirmem-nos per no deixar dubtes.
Però que passa amb Vicent Sanchis? On està la seva lluita inicial en favor de la llibertat d’expressió de Tv3 en front del feixisme informatiu? Que va passar amb el tractament de la manifestació de la Diada passada? Quina porqueria de tertúlia va muntar Tv3 en acabar la manifestació? Algú em pot il·luminar sobre aquest tarannà feble i aparentment rendit a l’unionisme periodístic més cavernícola?

Josep Arroyo
Josep Arroyo
16.09.2018  ·  23:38

Per editorials com aquest sóc subscriptor de Vilaweb.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb els diari nou que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €