Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Ahir a migdia, la sala d’actes Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès es va omplir per donar suport a la declaració ‘A favor d’una major implicació social en el foment de les arts i la cultura: compromís amb el mecenatge cultural’, impulsada pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) i per l’Ateneu Barcelonès. S’hi van presentar 412 adhesions d’entitats i particulars al text.

La declaració, que ja s’havia presentat en un acte públic el 14 d’abril, considera la cultura com un valor central en la construcció d’un país i en l’expressió de la identitat. Així mateix, valora la cultura com a element cohesionador de primer ordre i, per tant, entén necessari de convertir-la en un dels eixos estratègics de l’acció política i en un dels eixos principals de l’acció de govern.

La intervenció pública –diu el text– és primordial per a assegurar la pluralitat, la diversitat i la riquesa cultural, però ‘ara més que mai’ cal desenvolupar noves fórmules mixtes, públiques i privades, que potenciïn els recursos econòmics per a la cultura. Per això diu, textualment: ‘El món de la cultura i la societat civil instem el govern de la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya a impulsar durant aquesta legislatura la redacció d’una llei de mecenatge equiparable a la dels països avançats del nostre entorn.’

De les 412 adhesions rebudes fins ara, 153 són d’associacions i 259 de personalitats. Sectors com el de la dansa i la música hi són ben representats, com també les entitats teatrals. En l’àmbit de les arts visuals, s’hi han adherit alguns dels museus i fundacions d’art de referència i alguns artistes, pocs, a títol individual. I en l’àmbit de la creació literària hi ha prou escriptors que hi donen suport individual, però s’hi troba a faltar el Gremi d’Editors de Catalunya, l’Associació d’Editors en Llengua Catalana o l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (consulteu la llista d’adherits).

La llei de mecenatge és urgent
Per donar consistència a la declaració, l’acte d’ahir va comptar amb l’advocada M. Isabel Niño, del despatx d’advocats NIAL Art Law, especialitzat en el mercat de l’art. Niño va analitzar la situació del mecenatge a casa nostra, els punts forts i febles, i va ser contundent a remarcar la necessitat urgent de redactar una llei de mecenatge per part del govern espanyol (que ara per ara en té les competències) que millori els incentius fiscals al mecenatge (apujant el tant per cent de desgravació de la base imposable); augmenti el nombre d’entitats amb dret al mecenatge; doni reconeixement social a la figura del mecenes; admeti el dret de decidir la finalitat de les donacions, afavorint els incentius en el mecenatge filantròpic; i doti de més claredat i estabilitat el micromecenatge en l’ordenament jurídic. M. Isabel Niño va cloure la intervenció dient: ‘Urgeix la creació d’una llei de mecenatge i patrocini específica en l’àmbit cultural.’

No és casual que l’acte d’ahir es fes en plena campanya de les eleccions espanyoles, perquè la llei de mecenatge cultural, ara per ara, l’han d’aprovar el congrés i el govern espanyols.

Carles Duarte: ‘És inconcebible que la cohesió i el progrés social no s’entenguin des de la cultura’
Carles Duarte, president del CoNCA, va cloure les intervencions posant de manifest l’asfíxia del món de la cultura: davant la crisi, no únicament ha estat víctima d’una davallada del consum cultural, sinó que també ha estat penalitzat per les institucions governamentals, amb la reducció del pressupost destinat a cultura i l’augment de l’IVA cultural. Duarte va dir que la declaració tenia la voluntat de capgirar completament aquesta situació. És per això que, entre les demandes, es destaca que el govern català destini el 2% del pressupost a Cultura (una aspiració que avui és lluny de la realitat) i un IVA hiperreduït, com ja passa en el cas del llibre, que és del 4%. Duarte també fou contundent quan afirmà: ‘És inconcebible que la cohesió i el progrés social no s’entenguin des de la cultura, com si la cultura no formés part de les polítiques socials.’ I va acabar assegurant que si no és des de la cultura, no hi pot haver un projecte de país.

Duarte, en declaracions a VilaWeb, va dir que la cultura no havia estat bandejada per les institucions públiques, sinó que havia estat castigada. I això ha accentuat la precarietat dels creadors, fins al punt que hi ha col·lectius que es troben en una situació de precarietat extrema, com ara el circ i la dansa. Posà d’exemple també el cas de Nazario, que encara podria perdre la trista pensió de cinc-cents euros que té si publica un llibre de memòries. Els professionals s’han trobat a la intempèrie. En aquest sentit, es va referir al document de treball del CoNCA: ’36 propostes per a la millora de la condició professional dels treballadors en el món de la cultura’ (consulteu el document en pdf), que són accions concretes per a capgirar aquesta situació. Va explicar que hi treballaven i que ahir mateix a la tarda es reunien amb uns quants col·lectius de creadors per redactar un Estatut de l’Artista. Per Duarte, ‘és una gran imprudència col·locar la cultura en una situació de tanta fragilitat’.

Però hi ha una pregunta que sembla òbvia: per què a hores d’ara encara no hi ha cap llei de mecenatge que, com la de l’estat francès, incentivi i doti la cultura de més recursos, públics i privats? Per Duarte, en l’àmbit espanyol no hi ha tradició de mecenatge des de la societat civil; va recordar que aquells que s’havien oposat a la primera llei de mecenatge d’un govern espanyol era perquè associaven mecenatge a evasió fiscal: ‘Això és una bajanada i només cal mirar com funciona el mecenatge als Estats Units o a França. Però a Espanya quan es parla de mecenatge es pensa en els bancs, com un mecanisme que només beneficia els més poderosos. Aquí ho vivim diferent, perquè ho tenim arrelat en la societat civil, ja sigui empresarial com popular.’

Tanmateix, fem notar a Duarte que a Catalunya la burgesia fa dècades que ha abandonat el compromís amb la cultura. Perquè si no la cultura estaria en unes condicions molt més favorables. I que un dels pocs assaigs de gestió público-privat en la cultura, el Macba, ha fracassat estrepitosament i es troba molt qüestionat. Sobre això, apunta cap a la Fundació Catalunya Cultura: ‘És una fundació constituïda per empresaris, que presideix Enric Crous, president de la Damm. L’existència d’aquesta fundació és un bon indici i una bona eina per a capgirar aquesta inactivitat del sector empresarial en l’àmbit cultural i tornar a fer aportacions a la cultura.’

La Fundació Catalunya Cultura es defineix així: ‘És una fundació constituïda el 23 d’octubre de 2014. Vol ser una plataforma per incentivar la col·laboració entre el sector empresarial i l’àmbit de la creativitat, la innovació i el patrimoni, amb l’objectiu de trobar noves formes de finançament que permetin impulsar nous projectes culturals. És impulsada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i per un grup d’empreses de referència, amb la col·laboració del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCa) i l’Institut Català de Finances.’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.