La transitorietat i la nació

«Em sent decebut per la nul·la voluntat expressada pels legisladors de marcar ja alguna diferència palpable en terrenys on estic segur que ja era possible de fer, si més no, un aclariment fundacional»

Vicent Partal
Vicent Partal
31.08.2017 - 06:02
Actualització: 31.08.2017 - 08:02
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La publicació de la llei de transitorietat ha incitat alguns debats que l’independentisme havia mirat d’evitar fins avui: precisament els més ‘nacionals’.

La llei presentada al parlament, al final, només és la prolongació de l’autonomia (espanyola) de Catalunya, despullada tècnicament de la cotilla de la dependència de Madrid. Per això no conté sorpreses significatives, tret d’aquells àmbits en què cal prendre mesures radicals per tal d’assegurar que es faça el referèndum.

Malgrat això, sí que s’hi pot observar algun detall que pren importància: per exemple, una definició millor, perfeccionada, de les relacions de Catalunya amb l’Aran –la llei evita tothora d’esmentar l’Aran com una comarca més, per exemple. I és precisament la inexistència de detalls semblants en unes altres qüestions sensibles que crec que ens permet de criticar, des de la lleialtat, aspectes de la llei molt allunyades de l’ambició de reconstrucció nacional que sempre havia caracteritzat l’independentisme català.

Personalment, entenent i compartint les línies bàsiques de la maniobra i la intenció tàctica, he de dir que jo també em sent decebut per la nul·la voluntat expressada pels legisladors de marcar ja alguna diferència palpable en terrenys on estic segur que ja era possible de fer, si més no, un aclariment fundacional.

Em centraré en dos aspectes: la nacionalitat i la llengua. La decisió anunciada que tothom podrà compartir la nacionalitat catalana amb la nacionalitat espanyola calma, sens dubte, la preocupació dels sectors menys proclius a la independència. I és, en termes genèrics, una decisió adequada. Els països moderns no obliguen a triar una nacionalitat contra una altra i Catalunya no ho ha de fer. Ara, si portem a l’extrem aquesta tesi ens trobarem amb un efecte que no és menor: podria passar que no hi hagués gent que tingués només la ciutadania catalana. I aleshores quina espècie d’estat seria, aquest? Un estat sense ciutadans propis és un estat de veritat?

En aquest mateix terreny, una qüestió ha enutjat de manera molt particular tanta i tanta gent que combat pel país des de fora de les fronteres autonòmiques de les quatre províncies, com jo mateix. El text no conté ni una sola referència a la resta dels Països Catalans. Ni una sola consideració. No hauria estat gens difícil, per exemple, en l’apartat dedicat a la nacionalitat, quan es diu que una persona de fora haurà d’acreditar la residència al Principat durant cinc anys per accedir-hi, haver acceptat que els catalanoparlants dels altres territoris poguéssem obtenir la nacionalitat, posem per cas, amb un sol any. Hauria estat una distinció lògica, que apliquen estats de tot Europa i que a més a més no crec que ningú dubte que també convé al Principat.

Pel que fa a la llengua, finalment, és evident que el règim lingüístic no es toca i tant el PDECat com ERC ja han deixat clar que tampoc no volen que es toque en la constitució. I això resulta preocupant, des del meu punt de vista. No per la presència del castellà o no, que aquest és un debat fals, sinó perquè el règim actual és anacrònic, no funciona i és una font permanent de conflictes. El model de la cooficialitat, amb el matís occità, és un model espanyol i correspon a la mentalitat i al funcionament de l’estat espanyol, amb tot allò que implica.

Personalment, jo aspiraria a un model on no hi hagués cap llengua oficial i on el català i l’occità fossen considerades llengües pròpies nacionals. Partint de la base que la llengua és un instrument i l’atenció lingüística un deure, jo dibuixaria un model en què les institucions, a qualsevol nivell, poguessen instaurar els seus usos lingüístics de manera subsidiària i atenent a la necessitat dels seus usuaris, mantenint la llengua nacional sempre al nivell més alt. Que hospitals, escoles, policia, ajuntaments, hisenda… atenguen els usuaris propis en les llengües que parlen i no únicament en dues, per força i a tot el territori de la mateixa manera. Que a l’Hospitalet de Llobregat el castellà ha de ser oficial no ho pot discutir ningú, però quina necessitat hi ha que ho siga a Girona, posem per cas? I com justifiques que el castellà siga oficial i l’amazic no en pobles on hi ha més que gent que parla amazic que no pas castellà?

En la llei de transitorietat és obvi que un canvi d’aquest gruix no seria raonable, i no solament per aquesta poc elegant i fins a un cert punt insultant cosa de no crear problemes ‘ara’. Però algun detall s’hi hauria pogut introduir que indicàs la voluntat que la República Catalana siga més eficient pel que fa al respecte de les llengües de tots que no pas la comunitat autònoma actual.

No m’hi allargaré més, tot i que hi ha molts terrenys –la distribució territorial en seria un altre de clar, o la relació amb els poders locals– en què els redactors de la llei de transitorietat, amb poc esforç, ja haurien pogut anar una mica més enllà de l’actual autonomia, sense originar cap terrabastall ni condicionar la futura constitució.

Amb tot, la part positiva de tot plegat és que em sembla que el debat, finalment, ja no es podrà evitar més i que per tant el recurrent ‘ara no toca’ deixarà pas a un aclariment necessari sobre l’abast i els límits de la independència. En definitiva, discutirem sobre si Catalunya vol continuar vivint com una autonomia, però amb forma de república independent o si es pensa a ella mateixa com una nació sobirana que té, per primera vegada en segles, un full en blanc davant seu.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
30.08.2017  ·  22:52

Al capdavall, només és de “transitorietat”. esperem que, a partir de l’octubre es vagen incorporant molts d’aquests aspectes que esmenta l’editorial. Per la part que m’afecta, sí que espere que als catalanoparlants de la resta del País se’ns concedisca la nacionalitat quan abans millor. Però, de moment, només manquen trenta dies, per al final de setembre. Un mes dia per dia.

Josep Arroyo
Josep Arroyo
30.08.2017  ·  23:14

Fa anys que estic convençut (en gran mesura gràcies als arguments de Partal) que la independència de Catalunya és un fet inevitable i pròxim. Dit açò, a vegades hi pense en el dia després (o en els anys després) i he de reconéixer que experimente un cert desassossec. I si després d’aconseguida la llibertat política, i quan ja ningú no puga imposar res des de fora, són els propis catalans els que per excés de prudència, per ser políticament correctes, o per mentalitat “d’esclau” encara, llasten les potencialitats del país?

En serien proves “abandonar” (parle ara de dificultar l’accés al passaport català) als valencians, illencs, etc, negant-los drets legals que altres països independents sí que atorgen als seus connacionals sense cap mena de remordiment i amb tota la naturalitat del món.

O que 20 o 30 anys després de la independència continuassen existint àmplies capes de la població vivint d’esquenes al català; o que la primera llengua que aprenen els estrangers continués sent l’espanyol; o que el català continués avançant cap al catanyol (proves, totes elles, que el català, independenment de si és oficial o co-oficial, continuaria sense ser la llengua hegemònica, és a dir, com ara).

En fi, no vull cridar al mal temps, però tampoc callar-me aquestes preocupacions. També entenc que Roma no es va fer un dia, i confie en la intel·ligència per a que acaben imposant-se coses tan raonables com necessàries.

I tot açò dit per un valencià que viu al País Valencià, i que ara per ara seguirà sent “espanyol” legalment i veient i vivint els esdeveniments del Principat en la “distància”.

Josep M. Bla
Josep M. Bla
31.08.2017  ·  00:37

Em prenc la llei com un pas que només serveix per a que el mínim possible de votants dubtosos s’hi puguin decidir per votar afirmativament.
Un cop passat el referèndum seran les forces polítiques i socials les que posaran rumb nou en la nova constitució. Ja parlarem llavors de tota la resta i tindrem tot per decidir i canviar.

Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
31.08.2017  ·  01:52

Molt d’acord amb la major part de l’editorial d’avui, i content que anem trencant tabús que sempre han estat per conveniència dels partits amb fèrries inèrcies autonomistes.
El tema de la nacionalitat dels nostres germans dels Països Catalans clama al cel i demostra un sentit de nació i d’identitat cultural catalanes més propi de l’estat espanyol que de polítics catalans. Inadmissible!
L’única cosa amb la que discreparia es l’afirmació que a l’Hospitalet del Llobregat el castellà ha de ser oficial. M’agradaria que algú m’expliqués perquè de la composició social actual en aquesta o qualsevol altre població o barriada, assumim que aquesta s’ha de perpetuar generació rere generació. Com a catalanoparlant fill d’immigrant, no entenc perquè tothom pressuposa que la condició lingüística d’un pare, avi o besavi s’ha de mantenir i arrosegar eternament de pares a fills. Si fem les coses bé, a l’Hospitalet del Llobregat d’aquí a dues generacions gairebé tothom serà catalanoparlant. Els seus descendents tindran el català com a llengua materna. I recordaran que l’avi o el besavi van venir d’alguna regió espanyola, igual que alguns de nosaltres sabem que un avi o besavi nostre era alemany, australià, cubà o danès. Donem tota mena de facilitats, sí, però de caràcter veritablement transitori. Una constitució és quelcom que queda i costa molt de modificar. Fer-la en base a desequilibris conjunturals que, a més, deriven i s’expliquen només per la situació de dependència de la qual ens volem deslliurar, és francament propi d’una mirada de molt curta volada. Construir el futur requereix saber mirar a llarg termini, no subjecte a interessos o equilibris monentanis o provocats artificialment per un estat a la contra. Ras i curt, l’escassa integració lingüística d’una bona part de la població actual es deu exclusivament a una legislació espanyola que hi ha posat tots els entrebancs possibles. No fem nosaltres una constitució a mida dels efectes generats per aquesta legislació. Uns efectes fàcilment reversibles si per una vegada deixem de pensar en un avui circumstancialment tancat i depenent, i ens atrevim definitivament a pensar en un demà on tot podria restar més obert i flexible del que alguns voldrien o són capaços d’imaginar. L’enemic que condiciona el nostre present és l’estat espanyol, però el del nostre futur serem nosaltres mateixos si no som capaços de trencar la dependència mental que encara ens lliga al marc i herència regional i autonomista on hem restat segrestats al llarg de tantes i tantes generacions. La llibertat no és un afer administratiu. És una revolució mental. Tot passa per creure’ns-ho. Sense més càlculs, tacticismes, ni excuses.

Josep Amilcar
Josep Amilcar
31.08.2017  ·  01:57

D’acord amb el planteges sobre llengua i nacionalitat. Respecte del segon tema, jo encara obriria més el ventall. Permetria la nacionalitat catalana a tots el residents en els Països catalans que ho solicitaren.

Josep Guia
Josep Guia
31.08.2017  ·  01:58

A mi em fa l’efecte que
els redactors de la llei de transitorietat ja devien de saber-ho i, aleshores, el
problema és que no han volgut tenir-ho en compte, conscientment.
Amb legisladors com aquests, difícilment Catalunya reeixirà a pensar-se
a ella mateixa com una nació sobirana i completa.

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
31.08.2017  ·  01:58

Els estats son pragmàtics.
Pot ser que ens estiguem comportant com un estat?

Josep i Antònia Viñas-Ciurana
Josep i Antònia Viñas-Ciurana
31.08.2017  ·  01:59

Esperava que en la nova república que volem construir, valencians, illencs i habitants d’altres territoris amb els quals tenim llengua, història i cultura comunes, serien considerats gent del país i podrien optar a la nacionalitat catalana de seguida, si aquest fos el seu desig.

Francesc Aguilar
Francesc Aguilar
31.08.2017  ·  01:59

La Llei de Transitorietat efectivament podria haver tingut alguna deferència/preferència cap als ciutadans catalans de la resta dels territoris dels Països Catalans en qüestió de nacionalitat i els usos lingüístics del nou estat podrien estar més matisats en la seva complexitat. Són els temes sensibles recurrents que afecten tota la població catalana. La llengua segurament serà tema estrella dels debats de la futura Constitució.

Li Fontrodona
Li Fontrodona
31.08.2017  ·  02:00

Tanta pena sento i tant decebut estic, tot i saber que aquesta llei és provisòria i de curta durada, que em podria plantejar de fer-me l’orni amb aquest referèndum (que potser no es farà ara a l’octubre, però que per mi ja s’ha fet dues vegades i guanyat dues vegades). Als nostres polítics els vull dir que jo no vull una república petita, dependent, acomplexada i esporuguida ja abans de néixer, amb la síndrome d’Estocolm… que per això, jo ja podria esperar uns quants anys i demanar la ciutadania sueca (que no ho faré pas; és un dir… Però sí, potser, alguna altra.)
Si l’espanyol continua essent llengua oficial d’aquest país, un cop tingui un estat, i la resta de catalans de fora les enfadoses “quatre províncies” no són acceptats i benvinguts com a ciutadans de ple dret a l’acte que ho desitgin, jo me’n faré certament escàpol de pura vergonya. Ja ho he dit.
(Entenc molt bé la gent que ja s’ha allunyat d’aquest diantre de procés poruc i masell, indigne de tots els qui han lluitat de debò, fins la mort, per tal que Catalunya fos allò que sempre hauria d’haver estat.)

Ramon Perera
Ramon Perera
31.08.2017  ·  02:00

Potser sí que la llei de transitorietat podria haver “marcat una mica més el territori”. No sé si hauria estat convenient fer-ho o si no haver-ho fet és una mancança. Tanmateix hi ha la possibilitat, i això és lo que volíem, de pensar amb la màxima radicalitat com volem que sigui la nova república. I això demanarà una gran tasca de difondre idees i opinions i de promoure el debat.

Erika Casajoana
Erika Casajoana
31.08.2017  ·  02:01

Estic molt d’acord amb les idees plasmades a l’editorial, que també admet que “ara no toca” entrar en qüestions delicades.

Indefugible considerar el context on neix la llei de transitorietat. Ens estan tirant a sobre la maquinària política, judicial, legislativa, policial, diplomàtica, mediàtica…tota excepte la militar perquè no poden.

I nosaltres com David contra Goliat, atrapats en una autonomia
arruïnada i intervinguda.

Si amb aquesta llei descafeinada ens han titllat de dictadura i El País ens compara amb Crimea, us imagineu els brams de la caverna si de debò hagués intentat traçar directrius?

Ens convé una llei d’allò més anodina i un referèndum el més calmat possible. Això sí, no hi haurà excuses quan guanyem la llibertat.

Víctor Serra
Víctor Serra
31.08.2017  ·  02:02

Podria estar d’acord en alguns termes que apuntes, com el de la nacionalitat pels catalanoparlants.
Crec que no hi ha perill d’un estat sense nacionals. Som molts centenars de milers que a la primera oportunitat que tinguem renunciarem a la nacionalitat espanyola.
Tot i així, estem parlant d’una llei de transitorietat, no d’una Constitució.
Molts d’aquests temes s’hauran de parlar quan ja siguem independents i en periode constituent. No abans.

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
31.08.2017  ·  02:02

Crec que no s’han volgut complicar massa la vida, per no crear suspicàcies ni controvèrsies que en aquests moments farien
més mal que be, cada cosa s’ha de fer en el seu moment.

Si guanya el si i es declara la independència de Catalunya, serà llavors el moment de decidir com ha de ser el nostre nou país i la nova nació, hi ha de quedar recollit i ben definit a la carta magna o Constitució.

Que a la meva manera de veure no ha de ser una Constitució tancada a “cal i canto” com l’Espanyola, si no que ha de ser factible de modifica-la per poder rectificar els errors que segurament tindrà, per que la perfecció no existeix i tot en aquest mon evoluciona, per tant crec que seria bo que la Constitució de la República Catalana fos una Constitució evolutiva que s’anés adaptant a les necessitats del país i de les seves gents i per descomptat l’ha de votar el poble i també les futures modificacions, per que no passi el que esta passant amb l’espanyola que la modifiquen a conveniència dels partits, els bancs o si ho demana Europa.

Guillem Bosch
Guillem Bosch
31.08.2017  ·  02:03

Molt molt molt molt molt molt molt d’acord.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
31.08.2017  ·  02:04

Molt pertinent aquest editorial. Jo també trobo que aquesta llei de transitorietat, com a poc, és molt tímida, i que calen canvis. Com a poc, ja hauríem de passar a tenir vegueries, el model espanyol de províncies és dramàticament inefectiu. També cal plantejar com començar una descentralització, doncs el model centralista espanyol ens ha portat a una Catalunya centralitzada amb una supercapital, Barcelona, envoltada d’una àrea metropolitana considerada de segona -una simple agregació de ciutats dormitori que ni tan sols no tenen tots els serveis que caldria esperar-hi-, i d’un país de tercera que només és útil per posar-hi centrals i abocadors o per a anar-hi de vacances, un model de país que també es reflecteix en una xarxa de transports pensada per a anar només a Barcelona i on poblacions molt pròximes necessiten d’unes voltes enormes per a desplaçar-s’hi en tren, mentre que comarques llunyanes en l’espai i el temps com la Terra Alta són invisitables si no és en cotxe particular. (Un detall d’ordenament també: de veritat cal que dues ciutats tan importants com Terrassa i Sabadell comparteixin capitalitat de la mateixa comarca enlloc de tenir cada una la seva comarca i disposar de tots els serveis necessaris?)
Finalment, reconec que m’agradaria tenir notícies de com quedaran sous i pensions al nou país. Sabem que el nou estat es farà càrrec de pagar les pensions, i això és bo. Però com quedaran finalment les pensions, i ara parlo de quantia? Recorden que a la Llei de Renda Bàsica Garantida les pensions queden expressament fora de consideració. I com quedarà el sou mínim interprofessional? Això és important, doncs tal com estan aquests dos factors en el marc de la legislació espanyola, molta gent no arribem ni al dia 2 de cada mes. A la vegada, també cal entrar en profunditat en el tema de l’habitatge, doncs fa anys que, tristament, els preus de lloguer i compra són tan desproporcionats com per a ser directament prohibitius per a la immensa majoria de la població. No pot ser que gent de quaranta i tants encara estiguem a l'”hotel mamá” perquè no tenim ni per pipes ni els bancs no ens consideren elegibles per a una hipoteca (amb la seva abusiva legislació actual).
En fi, sota el poder espanyol hem arribat a una situació insostenible, i de la nova República de Catalunya n’esperem un munt de solucions. Hi ha molta feina a fer, i hagués estat bo que la Llei de Transitorietat hagués apuntat ja algunes solucions mentre no disposàvem d’una constitució pròpia i d’un munt de legislació pensada amb el cap.

Ramon Piqué
Ramon Piqué
31.08.2017  ·  02:04

Sr.director,l’assumpte ara no es per a jo discutir la llei de transitorietat. Es obrir un debat que no porta a enlloc.Despres del 1-O si guanye el si.ja ho parlarem.Estic convençut que totes les addendes que feu seran respostes amb escreix.i per descomptat països cstalans

Pere Nubiola
Pere Nubiola
31.08.2017  ·  02:05

No estic gaire d’acord amb tu. La llei de transitorietat com el seu nom indica es una llei transitòria, que te que ser substituïda el mes ràpidament possible per una constitució catalana, elaborada ja en un estat independent. Per lo tan no es feina d’aquesta llei la d’introduir mes modificacions que les estrictament necessàries per poder començar la independència. Tots els temes que has introduït hauran de ser considerats a la nova constitució. Em pots dir que be s’han modificat el tema dels residents estrangers, però en aquest cas es tracta de residents a Catalunya que ja son catalans.

Si que crec que la nova constitució tindria que incloure la major part dels temes que has indicat. Però això ja es tracta d’un tema a discutir entre tots els catalans.

Francesc
Francesc
31.08.2017  ·  03:53

No hi puc estar d’acord amb l’editorial d’avui. Qui ha de redactar la constitució catalana?, sens dubte el parlament constituent. No toca que aquesta llei transitòria es defineixi en un sentit o en un altre i encara trobo que es posiciona en punts on no ho ha de fer, com dir que es pot optar a la nacionalitat catalana després de 5 anys de residència quan per a la nacionalitat espanyola el termini és de 10 anys. I si el legislador creu que aquest termini ha de ser de 10 anys, o 15, o 8?, la llei transitòria es posa allà on no ha d’opinar perquè no li correspon, com amb les dobles nacionalitats.

Vaja, que és una llei que es resumeix en dos punts:
– L’estat espanyol deixa de manar a Catalunya.
– Mentre no tinguem lleis pròpies continuarem utilitzant les espanyoles.

I no cal res més, ja vindrà el parlament constituent a definir tota la resta que per això el triarem.

Francesc
Francesc
31.08.2017  ·  03:53

No hi puc estar d’acord amb l’editorial d’avui. Qui ha de redactar la constitució catalana?, sens dubte el parlament constituent. No toca que aquesta llei transitòria es defineixi en un sentit o en un altre i encara trobo que es posiciona en punts on no ho ha de fer, com dir que es pot optar a la nacionalitat catalana després de 5 anys de residència quan per a la nacionalitat espanyola el termini és de 10 anys. I si el legislador creu que aquest termini ha de ser de 10 anys, o 15, o 8?, la llei transitòria es posa allà on no ha d’opinar perquè no li correspon, com amb les dobles nacionalitats.

Vaja, que és una llei que es resumeix en dos punts:
– L’estat espanyol deixa de manar a Catalunya.
– Mentre no tinguem lleis pròpies continuarem utilitzant les espanyoles.

I no cal res més, ja vindrà el parlament constituent a definir tota la resta que per això el triarem.

Antoni
Antoni
31.08.2017  ·  06:31

Aquest és el problema. La llei ha estat feta pels polítics amb un grand ascendent autonòmic. Esperem que la constituent estigui formads per una majoria de ciutadsns conm es va fer a Islàndia i que elpolítics i partits passin a segon pka com a la manifestació…

Antoni
Antoni
31.08.2017  ·  06:31

Aquest és el problema. La llei ha estat feta pels polítics amb un grand ascendent autonòmic. Esperem que la constituent estigui formads per una majoria de ciutadsns conm es va fer a Islàndia i que elpolítics i partits passin a segon pka com a la manifestació…

Albert Miret
Albert Miret
31.08.2017  ·  07:41

Estant d’acord amb tot el que es proposa, penso que hi han dos tipus de “ara no toca”. Un és de conveniència personal del mal polític i l’altre és de conveniència nacional. Em pregunto quin benefici aportaria el fet de exigir drets que sent completament lògics i justs, sabem que podrien ser utilitzats en contra del procés per a qualsevol objectiu abjecte dels que ens tenen tant acostumats? Tanta pressa tenim després d’haver aguantat aquesta situació averrant durant 300 anys? Això que ara ens plantegem tots son aportacions imprescindibles per a la nova constitució d’un país democràtic, però no crec que sigui ara l’hora d’introduïr-ho en un document transitori quin únic objectiu és deslliurar-nos d’unes lleis preparades per a fer-nos ciutadants de tercera categoria i mantenir-nos callats, paralitzats i sense els drets essencials. Crec que per a desfer-nos d’aquesta malèfica cotilla temporalment, el document no és brillant, però és suficient. Jo també hi afegiria un fotiment de coses que crec justes i necessàries com les que proposeu, però opto per a esperar-me que fem ben aviat entre tots la nova Constitució.

Jordi Zamora
Jordi Zamora
31.08.2017  ·  08:23

Tornem al vici de sempre, com a la guerra civil. La temptació de donar per feta la victòria i discutir ja el que farem després. És una obvietat, però cal insistir: no es pot gestionar la victòria abans d’assolir la victòria.
La llei és un document jurídic, però també té un objectiu polític. Si del que es tracta és d’assegurar la victòria, la llei fa molt bé de no ficar-se en jardins innecessaris (per ara) i tranquil·litzar a votants potencials, respecte a les seves pors (idioma o nacionalitat).
Guanyem primer i després ja discutirem sobre tots els temes. Només es demanen 30 dies de paciència.

josepselva SELVA
josepselva SELVA
31.08.2017  ·  09:16

No crec que sigui ara el moment de criticar una Llei de Transitorietat que te per únic objecte desactivar les lleis espaÑoles a Catalunya i posar fonaments al nou edifici de la Nació Catalana
Pot ser que la llei estigui mal feta, i m’és igual, si serveix per aglutinar una majoria pel sí com mes ámplia millor. Suposo que aquesta és la intenció, i per tant els tiquis-miquis podrien esperar a que passi el 1-O

Pep Agulló
Pep Agulló
31.08.2017  ·  09:24

Aquest editorial és una proposta d’esmena del d’ahir. En primer lloc perquè s’endinsa en el terreny de la victória del sí el 1-O, i en l’àmbit de la discussió d’una Constituent. El dóna per fet (com diu Jordi Zamora i altres). És contradiu, per tant, en la valoració tàctica i utilitària de la mateixa llei: “…només és la prolongació de l’autonomia (espanyola) de Catalunya”, amb la finalitat d’obtenir un màxim consens (afegeixo). Només caldrà veure la rècua de comentaris per veure la diversitat d’opinions…

Si hagués de fer alguna crítica la la llei, la faria en el sentit en què hi ha aspectes que no sumen esforços, que ens poden dividir. No incloure en el tema nacionalitat el tema dels països catalans és un error. I entenc en Vicent i demés. Però el tema de la llengua, de l’exèrcit, etc… per després eh…

Resumint l’editorial d’avui té més carrega subjectiva (de decepció) que el d’ahir que era més polític. L’últim paràgraf expressa la por de fer de Catalunya una república amb la bases de l’autonomia, per mi una por totalment infundada: som una majoria que volen, no només un nou estat, volem una nova societat, i arrabassarem tota crosta del passat. Tranquil Vicent, si no, jo també m’esborro.

Josep Salart
Josep Salart
31.08.2017  ·  09:28

Sembla que l’editorial d’avui fa un pas enrera del de l’altre dia on ens convidava a tenir paciència i a fer-nos veure que era un tema de transitorietat.

Doncs si, entenc jo que es un tema transitòri, sense trepitjar cap ull de poll i en el seu moment (no som pas uns pardals) farem les coses molt ben fetes.

No ho gratem més.

Centrem-nos ara en el proper dia 6, dia clau, amb la Diada i el dia 1-O.

Mentres, fotem-nos a riure amb la nota de la TIA…

Eduard Pertíñez
Eduard Pertíñez
31.08.2017  ·  09:50

A mi em sembla molt bé que una llei que haurà de passar pel parlament sense esmenes no faci més canvis que els imprescindibles. Ja arribarà el dia que definirem el nou estat. Ara només estem definint que en volem un.

Enric (EPM) Pelegrín
Enric (EPM) Pelegrín
31.08.2017  ·  10:05

Quan era jove molts caps de setmana viatjava del poble a la ciutat. La marxa era inexorable ja que havia d’anar a la ciutat per treballar i estudiar. Durant el viatge, llavors durava unes hores, experimentava dues sensacions contraposades i ben distingibles.
En sortir del poble me’n recordava dels amics i experiències viscudes amb certa enyorança. Arribaven a una ciutat que estava al mig i allí la meva ment feia un canvi radical, la resta del viatge ja no me’n recordava del d’abans, sinó que començava a centrar-se en l’esdevenir de la setmana propera. Era com un automatisme mental que vaig acabar associant amb els paisatges en que passava això.

Ara també tenim un punt de partida inexorable, tret que per la força ho impedeixin, l’1-O. Aquí començarem el nostre viatge, en principi seguint un camí molt semblant al ja conegut, però en poc temps farem el tall i només començarem a treballar per millorar el nostre futur, prenent com a referència, entre més, la superació de les mancances, errors i corrupteles que ens han precedit, tot just per superar-les. Llavors, sí només nosaltres determinarem el futur dins el concurs de les altres nacions.

Preparem-nos pel que necessitem de immediat, que és votar, i comencen el viatge mirant de dur-nos totes les nostre pertinences. Així començarà el nostre futur democràtic.

TEO Vidal
TEO Vidal
31.08.2017  ·  10:11

Com a mínim aquesta llei havia de callar en aspectes on podia fer-ho o posar-ho clar però NO en el sentit que ho ha fet.

********
És que, excuseu, tal com és aquest text no estic d’acord amb els qui diuen que només és una llei de transitòrietat, que noi passa res…
… és molt més que això ja que pren posicions que no èren absolutament necessaris, imprecindibles, o perquè no era el moment o perquè van pel mal cantó! (segons servidor evidentment!)

I influencia molt més el futur i les ments lectores que une senzilla llei de transitorietat que hauria pogut ser
o una claríssima i contundent llei de transitorietat (i més trencament) com podria ser en miran cap altra direcció que sota massa influències i automa/tismes/nomismes… i potser enganyant, potser pitjor, els ciutadans.
********

És el seu aspecte negatiu, res no és perfecte i tot es pot rectificar… o no?
PERÒ sobretot, si es rectifica que SIGUI en temps, i hora!
NO ‘en el futur ja ho farem bé i més clar’

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
31.08.2017  ·  11:10

Em sent decebut per la nul·la voluntat de potenciar un Procés Constituent que han anat retardant cada dos o tres mesos.
Som nosaltres, els ciutadans, els que hem de decidir la Constitució del nou País lliure.
Benvinguts el valencians i balears que estimin la llibertat.
Ni Puigdemont, ni ANC ni CUP no han de decidir quin tipus d’exercit hem de tenir.

Assumpta Sagués
Assumpta Sagués
31.08.2017  ·  11:38

Sempre llegeixo l’editorial d’en Vicent per animar-me (i informar-me, per descomptat) , ell és de mena optimista…però avui fins i tot m’ha semblat que no era pas ell qui l’escribia…decebut en Vicent!…he començat quasi a tremolar. Jo no sóc jurista ni entenc de lleis, però quan vam saber el contingut d’aquesta famosa llei que ens ocupa, jo em vaig quedar una mica preocupada al veure que no modificava gaire cosa més del que ja sabiem, però al llegir l’editorial de fa dos dies vaig pensar que en Vicent tenia raó, que només era una llei de “transitorietat” i que allò important ja en parlariem en el procés/assemblea constituent. Crec que estem adelantant coses, que ara no toquen.
Primer falta arribar a l’1 d’octubre, falta poder votar, i falta que surti el Si.
Desitjo que arribats a aquest moment no siguem nosaltres mateixos que no sapiguem gestionar-lo. Llavors si que tremolaria de veritat.

Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
31.08.2017  ·  11:49

Totalment d’acord amb tu TEO Vidal. Si la llei s’hagués limitat a dir que es mantenia la legislació autonòmica durant el període de transitorietat, i hagués fet només concreció dels punts indispensables per legitimar les accions que ens han de conduir a la independència, no hi hauria gaire a debatre.
Però no ha estat així. Pren posicions en qüestions que no hagués hagut ni d’esmentar, pretèn crear un fonament que condicioni el futur desenvolupament de la constitució i és, per tant, una declaració d’intencions en una sèries d’aspectes.
Recordar que al final la responsabilitat última del redactat i aprovació de la constitució serà de l’Assemblea (els diputats) per 3/5 parts. És a dir, els mateixos que han fet aquesta llei més el suport d’algun o alguns partits no sobiranistes per tal d’arribar als 3/5. Els sobiranistes que han redactat això ja veiem quin peu calcen, i la resta de suports que necessitaran (dels Comuns? del PSC? C’s, PP?) difícilment esmenaran positivament temes nacionals com els de la llengua o els Països Catalans, ans al contrari. Cert, primer haurà de passar per un Fòrum. Un Fòrum on també hi són els mateixos partits i altres persones de la societat civil que, ben probablement, també respondran a negociacions i quotes de partit. La gent podrem dir-hi la nostra? Sí, durant uns mesos podrem aportar idees en alguns fòrums com ja fem ara amb els nostres comentaris. Idees que seran tan vinculants com els mateixos comentaris que publiquem ara i aquí.
Finalment voldria fer notar que alguns dels que ara demanen que callem perquè “només” és una llei de transitorietat i després podrem esmenar-ho tot, són persones que he vist en altres fòrums defensant acaloradament l’oficialitat del castellà. Tots els meus respectes a qualsevol posició, faltaria més, però estaria bé que diguessin obertament que a ells ja els està bé el que diu la llei, en lloc de voler fer-nos creure que no té cap transcendència. En aquells aspectes en què s’ha definit la té, ho saben i hi combreguen.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
31.08.2017  ·  12:56

Totalment d’acord amb l’article i fent resó de “…criticar, desde la lleialtat,…”, sempre. També comparteixo moltes de les opinions dels companys, dubtes, decepcions i discrepàncies amb aquesta llei. Tampoc voldria perdre l’optimisme ara, per res del mon, però m’inquietan una sèrie d’ideas que no acabo de saber esclarir…
En quant a la “tàctica” de la llei. Per minimitzar la reacciò d’Espanya o dels unionistes d’aqui? Inútil, la reacciò sera la mateixa els diguis “bon dia” o els diguis “ja podeu anar lluint la vostra hidalguia harapienta”, això és clar. Per no espantar indecisos? No estic segur que no canviar res més que la senyera, sigui positiu o negatiu per convèncer o no… Però i a nosaltres? Ja veieu, dubtes i decepcions. Nosaltres que volem canviar tot, parlar de tot, que som tan “tiquis-miquis” (sí, Josep Selva, ho som, això pot ser un defecte o una virtut, no hi entrare ara), que volem fer un “salt democràtic”, els de la “revoluciò dels somriures”, no s’ens quedi el somriure glaçat i la cara de babaus !! Encara que comparteixo les opinions de l’Albert Miret i altres, el pas a pas i les presses no son bones, tinc dubtes en quant a la transitorietat de la llei, no es converteixi en la base de.
Si es volia passar de “puntetes” d’un estat a l’altre, no calia incloure tots aquests elements de controvèrsia, encara més si es transitòri, o no? Fent un redactat més neutre, més genèric, ja estava. I si vols sentar les bases de la futura república, oblida l’autonomia i l’ordenament espanyol.
No vull obrir debat, primer hem de guanyar el referèndum. Això és clar. Ja debatrem després. I molt, espero. I que tinguem veu i vot a la futura Constituciò (això també ho dubto, ja veurem). Vaig a rellegir el comentari den Pep Agulló per agafar moral… (gràcies)

Josep M
Josep M
31.08.2017  ·  13:09

Entès i compartit tot, Partal.
Tanmateix, segueixo la meva tendència de confiança en ľactual majoria i de desig de màxima ampliació possible.
No tinc cap dubte de com eixamplarem , per via constituent, els nostres límits.
També sé com serà de difícil aquell moment i com haurem ďaprendre silenci i generositat, dues virtuts poc catalanes encara.
Gràcies.

Pep Agulló
Pep Agulló
31.08.2017  ·  14:18

Vicent, si la llei de transitorietat abona tants comentaris, per la constituent necessitarem tot el servidor de Vilaweb… Podem dir que a Vilaweb vull la vida.

Pep Agulló
Pep Agulló
31.08.2017  ·  14:19

bull !!

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
31.08.2017  ·  22:42

Ja vaig opinar en un altre moment que parlar de l’estatus de la llengua ara no crec que sigui positiu i penso que això com la relació amb els Països Catalans i molts altres aspectes caldrà debatre’ls i arribar a conclusions quan sigui el moment de fer el procés constituent però ara no. Això ho dic perquè és possible que s’hagi dit com un globus sonda per veure què n’opina la gent i d’aquesta manera anar fent entrar els principis ideològics pel que fa a aquestes matèries tant de PDECat com ERC i per això és u error. Imaginem-nos que en el debat constituent s’imposa la idea que el català ha de ser la única llengua oficial tot respectant els drets de totes les altres que es parlen a la nostra nació? Què passaria llavors, Pugidemont i Junqueres haurien de dimitir?
Coincideixo amb el Vicent també quan parla de la poca valentia a l’hora de redactar aquestes lleis que semblem més una lleis de desconnexió espanyoles fetes per una república independent i, per tant amb el mateixos defectes que ara critiquem. Quan ens adonarem que cal que ens treguen del cervell la idea de sotmesos i pensem com éssers lliures i valents. Quan esborrarem la rèmora de l’autonomia i assolirem la de la llibertat?

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies