Santi Vila s’ha cavat la seva tomba política. Si ja tenia una imatge tocada, el fet de demanar que s’arxivi el seu cas per haver fet mans i mànigues a fi d’evitar que es proclamés la República invalida completament qualsevol intent d’encapçalar la llista el PDECat el 21-D, i probablement en un futur.

Sempre s’ha dit que Vila era un vers lliure dins l’executiu. El dia abans de la proclamació de la República al parlament va deixar el govern a l’estacada. Un govern que tenia el mandat de declarar la independència i que era a punt de fer-ho després d’haver superat totes les dificultats. Un govern del qual ha format part aquests últims cinc anys, en dues legislatures diferents.

La deserció de Vila no s’ha circumscrit només a l’abandonament del govern en el moment culminant. Dilluns passat va atacar l’executiu de Puigdemont i va oferir-se a ser candidat a la presidència, i dijous va decidir de passar una nit a la presó per ‘solidaritat’ amb els seus companys consellers. Una rentada de cara després d’haver rebut de la justícia espanyola un tracte diferent de la resta, cosa que –als ulls de l’independentisme– ha fet més mal que bé a la seva imatge pública.

Però fa poques setmanes, durant la campanya del referèndum, Vila deia amb molta vehemència que estava disposat a anar a la presó. I, ara, amb els seus ex-companys de govern empresonats o exiliats a Bèlgica, ha demanat que s’arxivi el seu cas perquè va fer tant com va poder per a evitar la proclamació de la República. Ras i curt, Santi Vila va mentir.

Vila no hi estava disposat, a anar a la presó. No vull qüestionar que intenti esquivar el càstig de l’estat espanyol i que utilitzi tots els instruments a l’abast a favor de la seva defensa judicial. És tan abominable el seu processament com el de la resta de consellers, i en això té tot el meu suport i solidaritat. Però això no vol dir que no mentís.

I encara més. Dilluns passat a RAC-1, Vila va reconèixer que no havia donat mai cap ordre a les conselleries que ha dirigit per a avançar cap a la independència. És a dir, des del 2012 –el govern de Mas havia de crear les estructures d’estat– fins ara, ha format part de dos governs i ha menystingut conscientment l’objectiu que tenien. Vila no ha fet res per a afavorir els objectius del govern, encomanats pel parlament i pels resultats electorals del 2012, del 27-S i finalment de l’1-O.

Quin sentit ha tingut mantenir un conseller que reconeix no haver treballat per fer efectiva la independència, malgrat el programa electoral del seu partit? Potser Mas i Puigdemont hauran d’explicar, algun dia, per què han tingut un conseller que ha boicotat el procés d’independència. Més que res per respecte a la feina que han fet els altres consellers, vuit dels quals ara són empresonats.

Tampoc no entenc per què Vila no va dimitir abans si no compartia l’objectiu del govern. Potser pensava que no s’arribaria tan lluny. Ho hauria pogut fer. Hauria pogut anar-se’n al juliol, en aquella setmana de canvis al govern. Malgrat tot, va continuar i va signar el decret de convocatòria del referèndum. I després de la violència de l’1-O i de la repressió, dimiteix, es renta la consciència passant una nit a la presó i ara demana que s’arxivi la seva causa.

Desacreditat davant l’independentisme, Vila ha quedat en fora de joc. No té capacitat política per a encapçalar la llista del PDECat a les eleccions del 21-D ni autoritat moral per a fer-ho. Potser esperarà la seva oportunitat per a gestionar les molles de l’autonomisme si el procés acaba en una derrota de la república proclamada. Bona sort, Santi.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb