‘Les conseqüències econòmiques ocasionades per la inestabilitat política que ha generat el procés sobiranista a Catalunya durant aquest últim any continuen. La inversió estrangera en aquesta comunitat autònoma va caure un 41% el primer semestre, fins als 993 milions d’euros, segons les dades del Registre d’Inversions Exteriors publicades ahir pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme.’ Aquest era l’encapçalament de l’article d’obertura del diari El Economista d’avui fa just un mes. Informació i opinió juntes, una cosa que a les escoles de periodisme s’ensenya que no s’ha de fer mai. Però és igual. Amb Catalunya tot s’hi val. Ara bé, l’article no diu que la inversió estrangera no s’ha de valorar mai per un trimestre o un semestre. Cal fer-ho en un període llarg, d’alguns anys, per poder treure alguna conclusió. I tampoc no diu que després del trasllat de seus de Barcelona a Madrid, la inversió de la capital creix més. Per entendre’ns, la inversió que fan Hochtief i Atlantia amb la compra d’Abertis apareix comptabilitzada com a inversió a Madrid, després del trasllat de la seu de l’empresa d’autopistes.

La intenció és evident. Incidir en el relat catastrofista sobre Catalunya, dient que les empreses ‘se’n van’ i que a fora no interessem, i insinuar que l’activitat minva. Però per aquí no hi passo, perquè no és veritat. I no és únicament l’estadística, que indica el creixement del 3,1% del PIB, també hi ha senyals ben palpables. Concretament, hi ha dos aspectes dels quals es parla poc i que són molt importants: la contractació de superfície per a oficines i la de naus industrials. Pel que fa a la primera, en el primer semestre s’han contractat 200.000 m2 i s’espera acabar l’any amb 400.000 m2. Això vol dir que se superarà la xifra de l’any passat i, per descomptat, la del 2016, que va ser de 330.000 m2. ‘Des del juliol, s’ha accelerat molt la demanda’, diu Anna Gener, presidenta i CEO de Savills Aguirre Newman Barcelona. I si creix la superfície contractada d’oficines és perquè creix l’activitat, dic jo. No obstant això, la realitat és curiosa. M’explica Gener que a hores d’ara a Barcelona hi ha tot just vint edificis capaços de satisfer una demanda de lloguer de 3.000 m2, que, d’altra banda, va pressionant amb especial incidència en dos punts: el 22@ i, menys, la Zona Franca.

I aquest creixement té lloc en un moment en què, segons Savills Research, la renda unitària mitjana de les oficines als districtes de negocis de les ciutats europees supera molt la de Barcelona. Una raó addicional –i no és pas la menys important– per a instal·lar-se aquí. Ressalta, per exemple, que a Barcelona és de 23€ el m2 al mes, mentre que al passeig de la Castellana de Madrid és de 31,5€; a París, de 62,25€; i a Londres, de 100.07€ . A Barcelona hi ha un potencial de pujada important, la qual cosa és un reclam addicional per a la inversió. Una inversió que, per cert, s’ha disparat aquest segon semestre, fins al punt que les previsions fan pensar que pot ser el millor segon semestre dels últims deu anys. Hi ha hagut operacions emblemàtiques, com la compra dels edificis Planeta (ex-Banca Catalana) i Mediapro, totes dues pel fons Blackstone, o la seu de Nestlé pel fons coreà Igis. Particularment important de cara al futur es veu aquesta entrada de capital asiàtic. ‘L’entrada del fons coreà en aquest terreny pot tenir un efecte crida important entre els seus veïns. No oblidem que els asiàtics es troben molt còmodes a Catalunya, mentre que els llatinoamericans prefereixen Madrid’, diu Gener.

El segon aspecte important que comporta l’augment de l’activitat és el de la logística, impulsada sobretot per l’espectacular creixement de les plataformes d’internet i el comerç electrònic. ‘Pràcticament no queden naus industrials per llogar. Si una empresa necessita avui una de 20.000 m2, no la trobarà a prop de Barcelona. Per això, proven de localitzar solars adequats i construir-hi, cosa que tampoc no és fàcil, perquè hi ha escassetat de sòl logístic dels ajuntaments’, m’explica Gener. I li demano per què els ajuntaments no habiliten més sòl logístic. La seva resposta em sorprèn. ‘Molts continuen ancorats al passat. A la idea que són edificacions molestes per al paisatge i que aporten poc valor afegit i feina de baixa qualitat per al municipi. I aquí s’equivoquen. La gent que contracta Amazon, per exemple, és en gran part titulada’. I crec que té raó. Avui els magatzems funcionen de manera molt diferent. La tecnologia s’ha apoderat de la seva operativa.

L’últim informe de la consultora Forcadell aprofundeix en aquestes opinions quan assegura que ‘la primera corona de Barcelona arrossega una manca de naus industrials de qualitat que no aconsegueix donar resposta a les necessitats del conjunt de la demanda’. I diu que ‘el sector logístic continua oferint les rendibilitats més altes del sector terciari des del punt de vista de la inversió patrimonial’. Potser per això, ‘els projectes de nova construcció s’enfoquen principalment al sector logístic i les poques promocions que es duen a terme dirigides al sector industrial es destinen majoritàriament al lloguer’. Esperem que s’imposi el seny i no hi hagi un estrangulament de l’oferta que desanimi la demanda…

En definitiva, la teoria que el trasllat de seus frena l’activitat a Catalunya s’enfonsa no tan sols amb les xifres de creixement de l’activitat econòmica, sinó també veient la positiva expansió de la superfície dels ‘continents’ de les empreses: oficines i naus industrials.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb