Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Finalment, el TSJC sentencia l’Ajuntament de Vilassar de Dalt per l’afer de la bandera espanyola. Ens obliga a penjar-la, cinc anys després de la denúncia de l’anterior i única regidora del PP perquè l’ensenya pàtria no onejava al consistori. No hi onejava des de feia un parell de dècades. Fa vint-i-cinc anys que ho fem així, sense problemes. Fins ara.

El TSJC fa una sentència per a la qual ja estàvem preparats. És normal, segons l’actual règim jurídicopolític espanyol. No podíem esperar cap altra cosa. Més ajuntaments han hagut de passar per aquest ensopit procés de restitució simbòlica d’ensenyes. Feia anys que a la façana consistorial de la majoria d’aquests ajuntaments només hi lluïen la banderes catalana i la bandera local. Sense voluntat de menystenir l’espanyola. Simplement, una amplíssima majoria social de les nostres poblacions no s’hi sent representada. I un dia indeterminat, no sabria dir quin, a Vilassar, on la bandera espanyola s’havia enretirat per qualsevol motiu, probablement a causa d’una festa major o uns arranjaments a la façana de l’ajuntament, no es va tornar a hissar. I cap problema, que prou feina tenim.

Fins que els superherois de la legalitat espanyola, els regidors i regidores del PP, van decidir que això no era normal de cap de les maneres, que què s’havien pensat aquesta gent de poble, que amb la bandera no s’hi juga. I seguint instruccions d’altes instàncies del partit van dedicar-se a denunciar totes les anormalitats simbòliques escampades pel territori català. En el cas de Vilassar, la regidora popular que el 2012 començà la singladura del nostre miniprocés simbòlic no va fer res més en tot el mandat municipal que això, torpedinar la nostra tranquil·litat en matèria de símbols al vent. L’actual regidora del PP recull ara la inevitable sentència com una victòria del partit: ‘Gracias al PP se restaura la legalidad en el Ayuntamiento’, diu en una piulada entusiasta. Les dues regidores populars de Vilassar tenen unes quantes coses en comú: No passen d’una regidora en les eleccions; concentren molts dels seus esforços en fer florir l’espanyolitat en els nostres cors a base de fines argumentacions del tipus ‘qué pone en tu DNI’ i molt pocs en els afers públics locals, i ni són del poble ni hi viuen, per tant han cobrat o cobren dietes de l’erari públic local però no paguen imposts a Vilassar.

Mireu, rebuda la sentència, us haig de dir que jo, particularment, no estic ni afectat ni preocupat. És el conflicte menys important de tots els que tenim per endavant. A nosaltres ens interessa construir la República, pas a pas. Començant per Vilassar, que governem, i que és la nostra prioritat. El nostre municipi és la nostra primera comunitat republicana, on, amb la nostra gent, tota, de tota mena i condició, gestionem la quotidianitat i construïm futur. També ens esforcem per la Catalunya republicana que volem i la República Catalana a què aspirem. Així és Vilassar, i molts municipis més. Amplíssimes majories polítiques i socials que s’expressen en els consistoris, en el teixit associatiu, als carrers i a les places. Som tants i tantes que prioritzarem sempre la nostra força democràtica per preservar-nos de la repressió i per continuar endavant fent poble i fent República.

Per imperatiu legal vam accedir als nostres càrrecs públics. Per imperatiu legal, sí, perquè no combreguem amb la constitució que ens empresona i ens limita l’exercici de la nostra llibertat. Amb aquesta mateixa fórmula, quan convingui, resoldrem els nostres litigis. Però sempre ho farem mantenint la norma de la dignitat institucional, la protecció de la nostra institució, i la perseverança en l’acció política que ens ha de fer lliures. Sense calendari.

Senyors i senyores del PP, mentrestant continuïn vostès distrets a Vilassar i al país amb temes com la bandera, el 155, la profunda satisfacció que els ha produït l’empresonament dels consellers, i competint aferrissadament per ser l’última o la penúltima força política parlamentària el 22 de desembre. Vaja, més o menys complint els objectius que, a les eleccions del 2019 Vilassar, i a tantíssims municipis catalans més, serien les seves aspiracions màximes. Influència del PP en el territori català: pràcticament zero. I la història ens diu que la República es construeix des dels municipis. Nosaltres, a la feina. La farem bé. Sense calendari ni pausa.  

Xavier Godàs, batlle de Vilassar de Dalt

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.