El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromés és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.

Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Els diputats del parlament han arribat amb comptagotes des de primera hora fins a les deu, quan s’havia programat el començament de la sessió d’avui. Les cares de son eren completament transversals, a banda i banda de l’arc parlamentari. Alguns diputats de pes específic reconeixien en veu baixa que amb prou feines havien dormit tres hores. Si això farà que el ple d’avui sigui més curt o més llarg, no ho podem saber. Sigui com vulgui, els més coneixedors de la dinàmica prevista per a aprovar la llei de transitorietat i fundacional diuen que, si l’oposició torna a practicar el filibusterisme, serà pràcticament impossible d’escurçar horaris i terminis.

L’entrada a la cambra ha servit per a acabar d’arrodonir les interpretacions de la jornada d’ahir. Els portaveus atenien mitjans d’ací i d’allà per mirar de completar els relats respectius. Que si es va ser un dia històric, que si va ser un cop d’estat nocturn, que si els funcionaris s’havien negat a publicar les lleis i els decrets, que si tot era previst per a protegir els funcionaris de l’amenaça i la repressió de l’estat espanyol… Tot s’havia previst. Les intervencions d’ahir dels diputats unionistes eren pensades per a la televisió. No tenien gens de sentit parlamentari. Tan sols televisiu. I jurídic. Cercaven en tot moment la manera de fer caure la majoria independentista al parany. El primer objectiu de tots era exposar funcionaris i assegurar respostes per escrit que poguessin ser carn de tribunal.

L’ordre del dia del ple d’avui s’alterarà després dels dos primers punts. La mà de Marta Rovira s’alçarà sota l’empara del 81.3 del reglament i sant tornem-hi, que no ha estat res. Per si la cosa s’allarga, Andrea Levy s’ha presentat a l’hemicicle amb una revista sota el braç: Letras Libres. Tots els diputats han portat els carregadors del mòbil per a poder enviar missatges, mirar el Twitter, respondre correus, repassar les fotografies de les vacances… I, potser, per a estar pendents de Madrid, on es reuneixen el Tribunal Constitucional i el govern espanyol (suposem que paral·lelament i no a la mateixa sala) per a emprendre la repressió anunciada contra la mesa del parlament, la llei del referèndum i el decret de convocatòria. El parlament i el govern ja han posat la data per a clausurar aquesta amenaça permanent: l’1 d’octubre de 2017.


Parlament de Catalunya, 6 de setembre

Primera cròncia: L’americana de Ridao, el TNC, ‘ja els han detingut?’ i el portaveu Coscubiela: primer assalt al parlament

Segona crònica: Carme Forcadell contra el filibusterisme

Tercera crònica: La confusió de Forcadell, Fachin contra Coscubiela, el factor Gordó i quan els reis són els pares

Quarta crònica: Una tarda intensa per als homes grisos

Cinquena crònica: La nostra Muriel, la nació més antiga d’Europa, el crit de ‘Coscu!’ i ‘Ens veurem l’1 d’octubre’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.