La reunió Sánchez-Torra, amb ulls de kremlinòleg

«No hi havia res de sorprenent a parlar ni a acordar. Ningú no n'esperava grans titulars»

Vicent Partal
Vicent Partal
03.08.2018 - 09:15
Actualització: 03.08.2018 - 11:15
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Durant la Guerra Freda hi havia uns observadors, periodístics i sobretot diplomàtics, especialitzats a mirar el Kremlin. I quan dic ‘mirar’ vull dir exactament això: mirar. La Unió Soviètica era informativament tan opaca que calia mirar els actes oficials i observar qui seia al costat de qui, o qui desapareixia de sobte, o quin to feia servir aquest o aquell, quines paraules, per poder interpretar què passava. Kremlinòlegs eminents com Llewellyn Thompson, John Barron i Adam Ulam eren capaços de traure or de la simple observació dels rituals, dels gests, de les formes. I de deduir-ne tot allò que el Kremlin oficial provava d’amagar rere els seus murs.

Ahir, mirant la conferència de premsa del president Torra i, abans, la de Carmen Calvo –portaveu del govern espanyol, vice-presidenta i negociadora del 155 amb el PP–, no em vaig poder estar d’imaginar com hauria viscut un moment com aquell un kremlinòleg.

En primer lloc, per les limitacions òbvies de la reunió. No hi havia res de sorprenent a parlar ni a acordar. Ningú no n’esperava grans titulars. Si de cas, el president de la Generalitat anava a Madrid a donar una mica de temps al govern espanyol per a explicar si tenia cap pla sobre Catalunya. I això va fer. Ben segur que la reunió important serà la segona, a Barcelona, quan Sánchez haurà d’explicar finalment si pensa fer res, si vol fer res o si creu que hi ha la possibilitat d’intentar res. Reobrir les comissions bilaterals o restaurar les lleis tombades pel Constitucional no és sinó refer els desastres del govern espanyol anterior. Això no és cap negociació, sinó una cosa que el govern espanyol ha de fer simplement per guanyar la credibilitat necessària per a poder seure a la taula. I que la portaveu de Sánchez volgués presentar-ho com alguna cosa més que això, tot i que amb escassa fortuna, ja és una primera pista.

Calvo va fer una conferència de premsa nerviosa i plena de por de dir allò que no volia dir. Tensa. Preocupada constantment de no fer la impressió que s’acostava gens a l’independentisme i maldant per rebaixar tothora les seues decisions. Per exemple, va rebatejar ridículament les comissions bilaterals amb el nom de ‘comissions bilaterals autonòmiques’. O va explicar una vegada i una altra que si es recuperaven les lleis suspeses pel Constitucional era simplement perquè el PSOE en compartia el contingut, com si el problema hagués estat aquest. Calvo va passar moments de pànic, com ara quan no va poder respondre a la primera pregunta dels periodistes que li demanaven si Sánchez encara considerava que Torra era un racista. Primer va empassar-se la saliva i després, silenci. Arran de la insistència, va respondre que Torra era el president de la Generalitat, i s’escapolí de l’escomesa com va poder.

Per contra, la conferència de premsa del president Torra va ser serena i directa en tot moment –malgrat els problemes tècnics que ja són un (inexplicable) clàssic a la delegació del govern català a Espanya. Torra va respondre a tot allò que li preguntaren sense gesticular gaire i amb tanta contundència en el fons com elegància en la forma. Va ser paradigmàtica la resposta sobre si convidarien el rei d’Espanya a les commemoracions de l’atemptat del 17 d’agost. Calvo s’havia fet un garbuix provant d’explicar si sí o si no, i no s’havia entès res. Torra va ser ras i curt: ‘No.’ Un no sense escarafalls ni solemnitat, normal. Un no que va anar acompanyat d’una defensa del republicanisme espanyol, i de la consulta de Vallecas, que descol·locava més d’un periodista espanyol.

Torra només va donar valor al gest de parlar, en comparació amb allò que s’havia esdevingut amb Rajoy i, en conseqüència, va lloar la cordialitat de Sánchez. Però res més. En tot moment va deixar clar que ell anava a Madrid a explicar que si el PSOE estava d’acord que el problema català s’havia de solucionar per la via política, fer-ho era a les mans de Sánchez. I que solament es podia fer amb un referèndum d’autodeterminació acordat. Cosa que, com totes les altres coses, les va dir amb una calma i una serenitat que estic segur que a un bon kremlinòleg no li haurien passat per alt. Sobretot si aquest kremlinòleg havia vist abans els nervis de la ministra Calvo en la conferència de premsa de la Moncloa.


[Si no en sou encara, de subscriptors de VilaWeb, us demanem que us en feu. Si ja en sou, moltes gràcies. És molt difícil sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a arribar a un punt de tranquil·litat empresarial que ens permeta de sentir-nos definitivament forts i que allunye qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot. Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.]

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Antoni Oller
Antoni Oller
09.07.2018  ·  22:20

Que l’exposició de Torra fos tranquil·la i serena, i la de Calvo, nerviosa i crispada, podria no revelar res més que senzillament el caràcter dels dos personatges. Sovint els kremlinòlegs volien fer passar bou per bèstia grossa. I que consti que ja m’agradaria equivocar-me!

Josep Usó
Josep Usó
09.07.2018  ·  22:41

En qualsevol cas, ni Sànchez ni ningú del seu govern sembla tindre competències per negociar allò que és veritablement important amb Catalunya: la via cap a la independència. Sànchez és presoner dels veritables poders de l’estat, que deuen estar rosegant tatxes. Des del rei fins el darrer hereu de les fortunes que administren la finca. Fantàstica la fermesa del President. Malgrat que l’Altiplà semble inexpugnable, no ho és. També ho semblava el Kremlin. Anem bé.

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
09.07.2018  ·  22:48

Catalunya, en termes ideològics i teòrics ho té fàcil: el que vol, proposa, defensa és perfectament democràtic. Espanya ho té més difícil per no semblar i ser contradictòria: vol dir-se democràtica i alhora ha de negar un dret humà universal… Per això tantes giragonses, circumloquis, fórmules sofístiques, marrades, opacitats.

A nosaltres ens falla la decisió d’estar a l’alçada de la nostra raó, de les nostres conviccions democràtiques i nacionals; a ells la capacitat per vestir de democràcia la defensa coercitiva de llurs interessos i del revestiment simbòlic i sentimental d’aquests.

En principi nosaltres ho hauríem de tenir més fàcil que no ells. En el nostre cas és una pura qüestió de coratge, de caràcter; en el d’ells, per poc que estiguem atents a denunciar llurs tripijocs semàntics i lògics, i a invocar tothora el dret internacional, és quelcom insoluble, la quadratura del segle: la repressió antidemocràtica, en la forma i el fons, no es pot vestir de democràcia de cap manera.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
09.07.2018  ·  22:50

Llàstima de ratafia!.

Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
09.07.2018  ·  23:07

No he entès aquest joc de les endevinalles. Quina lectura en fa, Sr. Partal, d’aquesta observació sobre incomoditats i nerviosismes? O potser haurem d’esperar algun kremlinòleg que ens ho vulgui a explicar?
A mi en sembla que un procesòleg pensaria simplement que la ministra està en la tessitura complicada d’haver de fer equilibris entre donar una imatge més homologable i dialogant que el PP i Rajoy, i no semblar que fa cap concessió a l’independentisme. Ha de respondre davant diversos públics: l’unionisme intransigent espanyol, la reafirmació de l’autonomisme català, i la mirada europea que espera gestos de distensió. Torra, pel contrari, només ha de satisfer l’independentisme. El seu discurs no necessita tants subterfugis ni equilibris. Però sembla que l’article apunta a una anàlisi més incisiva que se m’escapa, així que restaré a l’espera de qualsevol interpretació kremlinològica que ajudi a treure’n l’entrellat.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
09.07.2018  ·  23:09

Molt aclaridor l’editorial de Vicent Partal. Gràcies.

Ramon Perera
Ramon Perera
09.07.2018  ·  23:44

Sr. Gonçal, em sembla que és tal com vos ho dieu. La ministra ha de respondre davant públics diversos i el nostre president ha de respondre bàsicament davant d’un sol públic.
La conclusió és que la ministra es troba en una posició de feblesa i el nostre president en una posició de fortalesa.

jaume vall
jaume vall
10.07.2018  ·  00:06

També ens ho podríem mirar amb ulls d’estranger.
Ja sé que no és el més important. De les tres potes del procés cap a la república : voluntat popular, determinació institucional, suport estranger, aquest darrer és conseqüència dels altres dos ben gestionats.
Tot i això, provem de mirar-nos-ho amb ulls d’estranger.
+En algun moment entre les manifestacions del 11/S de 2012, quan “Catalonia next European state” fins a 1/O de 2017, quan 2,1 M de catalans desafien les porres espanyoles i voten, en algun moment, l’opinió pública europea (mundial), la llegida i influent, s’ha adonat de que Catalunya s’assembla a Escòcia, i no a La Rioja o Andalusia, per posar uns exemples. És a dir, esdevé subjecte polític.
+En tot aquest període, Catalunya ha anat pujant l’aposta. I no se’n coneixen actituds incíviques. L’incivisme i la intolerància s’originen a Madrid.
+A Catalunya han canviat presidents, però les majories parlamentàries han aguantat. A Espanya, fins fa poc no hi havia canvi de president, semblava culo-di-ferro, i de repent, moció de censura, i al carrer. Qui havia utilitzat la força per (no) control·lar la regió rebel catalana, se’n va cap a casa. Qui havia rebut l’agressivitat policial, qui havia votat, qui havia assolit l’objectiu, continua sent l’interlocutor, continua tenint suport ciutadà.
+Comença etapa de desgel, aparentment més civilitzada. Per part de l’estat espanyol mana la figura del poli bo i comprensiu. Però per l’altra banda, per la part catalana, també sota un guant de seda, continua havent-hi el puny de ferro, la convicció incòlume. S’observa que ara, parlen i es “britanitzen”. Malgrat que el discurs intern espanyol vol ser el del diàleg amb “una comunidad autónoma más”, per a l’estranger hi ha un diàleg entre iguals, o entre homòlegs.

Aquest resum apressat, incomplet, i potser no del tot realista, no és que sigui un xec en blanc cap a les posicions sobiranistes. Però si mínimament és el que perceben els estrangers, els neutrals, potser no parla massa malament de la nostra causa. Al revés, potser exposa una determinació a prova de violència, d’opressió. Una voluntat pacífica persistent de ser i de voler ser. N’hi ha prou? Segur que no. És necessària i útil? Per suposat.

Esperarem que tots, -TOTS-, es mantinguin/ens mantinguem fidels a l’alçada del desafiament. Potser no estem molt bé, però segur que no estem gens malament. Persistència, coratge, intel·ligència, un polsim de murrieria, i la dosi de sort de qui la busca.
Endavant.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
10.07.2018  ·  00:23

La veritat és que es tracta d’una situació molt subrealista.

Sánchez no ha parlat, Ha fet sortir a la seva portaveu i hi ha una contradicció total entre la duresa de les paraules i les baixades de pantalons dels fets. De paraula diu que el dret d’autodeterminació no exsteix però de fet es baixa els pantalons destinant tres hores a parlar amb el president i a pasejar-lo pels jardins. Es baixa els pantalons portant els presos polítics a Catalunya. Es baixa els pantalons retirant els recursos contra les lleis catalanes al TC…

Torra sí que ha parlat i també en una situació contradictòria però exactament a l’inrevés. De paraula no ha plantejat de fer efectiva la república amb el mandat del 1-O sinó que s’ha limitat a defensar el dret d’autodeterminació i encara emb unes paraules molt suaus. Pero de fet no ha cedit absolutament en res.

Les paraules de Torra serien nefastes per a una negociació. Començar sense una postura de màxims és un error. Però no pot ser que Torra sigui tan mal negociador. I tampoc pot ser que qui s’expressa de la forma més suau sigui qui en els fets no hagi baixat del ruc mentre que qui s’expresa de forma dura sigui que s’ha atipat de fer accions que pels seus són pura traició.

A més hi ha els detalls, des del llaç groc que Sánchez s’ha hagut de menjar davant de tota la caverna espanyola fins al fet que en les rodes de premsa li hagin deixat la última paraula a Torra. La última paraula es deixa sempre a la màxima autoritat.

Sembla talment com si amb qui estiguès negociant Torra no fos amb Sánchez sinó amb els seus superiors i Sánchez es limités a fer el teatre que li manen que faci.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
10.07.2018  ·  01:39

Espero que Torra tingui un bon pla per a posar Sánchez al seu lloc. Perquè amb la reunió d’ahir els CDR estan que mosseguen, i jo mateix no m’hi sento eufòric. Un voldria alguna cosa més que regals de ratafia i tal, no sé si m’explico.

Josep Jallé
Josep Jallé
10.07.2018  ·  01:40

La ministra Calvo, benvolgut director, és també, o sobretot, la Vicepresidenta i les seves intervencions son, en el fons, com les de la “dolenta” anterior, la seva coetània pel 155 acordat entre els PP i PsoE, en la mateixa funció i nivell, però amb la inseguretat detectada, no ja per un kremlinoleg sinó per un observador mitjà. Reunió de “posturegis”. Reunió inevitable per a autonomistes que volen ser retornats, ai las, al nivell d’abans de l’Estatut dinamitat el 2010. Vacances, estiu i em pregunto ….. per a quant fer valer els 17 diputats republicans que mantenen aquesta entelèquia de govern central?. Farem servir aquesta eina per a tombar vividors de l’anar fent, de l’anar tirant?.
Molt em temo que fins a que el govern a l’exili no pugui brandar lliure a Bèlgica, activant el Consell de la República, veurem aquestes giragonses dels posturejos dia rere dia. El temps, passant, no determina res més que l’avorriment del “dejà vieu”.

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
10.07.2018  ·  01:40

Madrid té por de Madrid.

Guillem Bosch
Guillem Bosch
10.07.2018  ·  01:41

…Afegeixo el petit però eixerit granet de sorra que significa constatar, abans d’anar a dormir, que -a banda dels gestos- el “mot d’avui” a sales de premsa, platós de tv, estudis de ràdio, faristols i micros diversos ha sigut el mot “AUTODETERMINACIÓ”.

Cansat darrerament de sentir del nostre equip paraules i conceptes bàsicament reactius (tot el vocabulari fill de la repressió en sol ser), alegra l’oïda sentir aquestes setze lletres que juntes sonen tan proactives. Així que, ni que sigui per avui, me’n vaig a dormir content.

Antoni Oller
Antoni Oller
10.07.2018  ·  06:54

Guillem Bosch, em dones una petita alegria matinera amb la teva apreciació

Albert Miret
Albert Miret
10.07.2018  ·  07:28

A mi el que realment em va cridar l’atenció va ser l’afirmació rotunda que “el derecho a decidir no existe” que deia repetidament la senyora Calvo. Aquesta senyora va fer gala del seu madrilenyisme desenfrenat amagant totes les declaracions de les Nacions Unides sobre els drets humans, i atorgant-se ella directament el dret a negar-les. No a dir que no hi està d’acord, sinó que les va negar. Simplement, no existeixen enlloc del món. Senyora Calvo, sento dir-l’hi que el que va mostrar que no existeix és la seva intel·ligència i encara menys la seva precaució en proclamar coses de les quals no en te ni idea. Francament, de la resta de la reunió, no em va cridar l’atenció res.

Albert Miret
Albert Miret
10.07.2018  ·  07:37

Jordi Pedemonte. Tens tota la raó del món. És exactament això el que esta passant. Han ensinistrat a tota una societat a odiar al seu enemic de torn i després no saben com fer que tornin a fer servir el cap per a pensar i construir. Ara fan caps i mànigues per a recular del nefast camí que han caminat durant quaranta anys.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
10.07.2018  ·  08:37

A mi em va donar la impressió que el President Torra va anar a la Moncloa com a vassall, amb el cap cot, a pidolar: a veure si entens que volem un referèndum però si no ho entens … doncs … a veure si ens posem d’acord en alguna cosa i potser a la segona reunió tornaré a plantejar el referèndum. L’estat espanyol ha canviat l’estètica, ara el president és més guapo i més alt, no li fa res parlar amb Torra i fins i tot diu que el problema català és un tema polític. Però més enllà de l’estètica la relació de l’estat amb Catalunya no ha canviat res, res de res. La nova Fiscal general de l’estat ja ha dit que no hi ha canvis en el procés de l’1 d’oct. I la Portaveu del govern va tornar a deixar clar que els presos no són polítics. No va ser una reunió bilateral, entre dos caps de govern, va ser una reunió del cap del Govern espanyol amb el el cap de govern d’una autonomia, d’una província. Nosaltres ja hem fet un referèndum, no ens hem pogut comptar en condicions, però segurament som més del 50%, hem pagat un preu molt alt. El mínim que podem esperar del nostre president és que vagi a Madrid representant la Nació, no l’autonomia.

Ramon Sans
Ramon Sans
10.07.2018  ·  09:05

Lo siento pero NO ENTIENDO NADA , LA SEPARACIÓN ENTRE LO QUE OCURRE y lo que REFLEJAN LAS IMAGENES.

No veo el mensaje que se envia a los gobiernos europeos por parte de la GENERALITAT si veo un mensaje claro del ESTADO , lo que ocurre DEJA SIN RELATO A LOS EXILIADOS y al proceso independentista .

NO se habla de PRESOS ,¿NO SE HABÍA DICHO QUE NO HAY SEPARACION DE PODERES Y QUE LA JUSTICIA DEPENDIA DEL GOBIERNO ???? ¿NO SE HABIA DENUNCIADO EL PAPEL DE LA FISCALIA COMO MARIONETAS DEL GOBIERNO??? …. ¿ AHORA NO SE HABLA CON EL MANIPULADOR DEL TEMA ???? ¿ O ES QUE EL RELATO ERA FALSO???? … NO ENTIENDO NADA DE LO QUE HACE EL PDCAT Y ERC …. otra cosa eS ceder para conseguir su libertad , ceder al chantaje de un secuestro …

De igual manera que no entiendo la IMAGEN EXTERIOR DEL ESTADO que esta facilitando dar el PDCAT Y ERC , LOS PRESOS , LO DEL ESPAÑA NOS EXPOLIA (ROBA) ,

NO ENTIENDO QUE EL EX PRESIDENT DEL BARÇA (al cual he puesto a parir redes ) se permita que se monte una campaña de desprestigio , le metan en la carcel provisional y NADIE DIGA NADA , NI DEL BARÇA , NI DE LA GENERALITAT, NI DE LOS PARTIDOS POLITICOS …. NO ENTIENDO COMO DESPUÉS DE LO OCURRIDO SE DESESCALA DE ESA MANERA

NO ENTIENDO LO QUE OCURRE , NO HAN EXPLICADO QUE VAN A HACER , NO NOS HAN CONTADO EL RELATO CONSECUENTE CON LA DEMANDA DE INDEPENDENCIA.

¿alguien puede hablar claro de si estamos en una tercera via o una pausa para HACER A CATALUNYA INDEPENDIENTE ? pero viendo lo alegres que están los UNIONISTAS … ME TEMO LO PEOR … ¿Clara Ponsatí y su relato es lo real de lo que ocurrió ? pués ahora no nos pueden pedir que no nos hagamos esas preguntas Y MUCHO MENOS FER PASAR BOU PER BESTIA GROSA …

Pep Agulló
Pep Agulló
10.07.2018  ·  09:06

PRIMER CONTACTE
Aquest règim neofranquista de la mà d’en Rajoy va portar les formes democràtiques de les institucions i de les lleis fins al desprestigi total perquè va apostar per la repressió en mans dels jutges fatxes i va deixar de fer cap política. Sánchez ha de fer veure que ell no és igual fent allò mateix que feia el PP. Fa d’il·lusionista, quan aquí li sabem tots els trucs. La prova és que en els temes importants ja menteix. Menteix quan nega que l’autodeterminació no figuri en l’horitzó democràtic.

Quim Torra ha dit dues coses: que l’Estat té un problema polític, i que l’autodeterminació n’és la solució. Ras i curt.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

PAU BOLDU
PAU BOLDU
10.07.2018  ·  09:08

Cap independència de la criminal españa s’ha fet amb paraules ni reunions.
Demanar la independència parlant amb els espanyols es propi d’ignorants, curtets i amics de les flors.
Estic maravellat de veure com els pacifistes espèren l’espirit Sant.
España es criminal, i algú ho amaga

Josep Salart
Josep Salart
10.07.2018  ·  09:16

Trobo que hi ha d’haver una mica de respecta pels tontos, em fa falta i el necessito.

Aquí no es mourà rés si no fem alguna cosa que para l’economía.

Si si , vull dir algo que foti un bon sotràc fins i tot a Europa, com parar autopistes, retirada de dipòsits (encara hi ha gent del llaç groc amb diners als bancs Espanyols).

Ara tindrem tots els presos que estaven a Espanya a casa. Tardarem molt a tancar barraca?

ANC i Omnium, sou l’única esperança per unificar-nos tots plegats i fer feina.

Partits empresa? Ah si, recolocant poltrones de cara a les municipals..

eva salas
eva salas
10.07.2018  ·  10:04

No entenc perquè el President Torra no es posa davant d’un micròfon a desmentir les paraules de Calvo: els tractats internacionals signats per Espanya inclouen i admeten el dret a l’autodeterminació dels pobles. A què està esperant?

Que ho digui en castellà madrileny per a què l’entenguin les mones de la Moncloa.

Els catalans i els castellans són dues classes socials diferents per raó de la seva nacionalitat, amb dos Drets diferents i distingibles.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
10.07.2018  ·  10:33

Del dret a l’autodeterminació o referèndum ja se n’havia parlat molt, demanat al congrés mil vegades, i se segueix demanant, i per mi ara per ara es el camí correcte… estem al 48% o 50,8% de soport independienta segons com es miri..

Hem de seguir pujant i guanyar-nos la nostra gent i la que ens falta per a que quedi CLARÍSSIM que els catalans volem ser independents.. I també guanyar-nos el soport de molts més espanyols, i també europeus..

El problema el tenen ells, i poden resoldre de manera correcta i exemplar a ulls internacionals, que suposo és el que acabaran fent si els sabem portar cap aquest camí i no ens equivoquem de projecte..

La vicepresidenta parla de “Estado” i “Pais” enlloc de “Nación” (que em sembla no ho va dir ni una vegada) i parla de “Derecha” com si fos una cosa “problemàtica”… Tenen molta feina allà també i sembla que la començaran a fer.. Va dir “por fin hemos vivido en democracia los ultimos 40 años” ja sap de qui ide què esta parlant..

Nosaltres de moment anar omplint el got de l’independentisme i regalar llibres d’història..

Daniel Mir
Daniel Mir
10.07.2018  ·  12:20

Crec que estem davant de dos discursos paral·lels i que, encara que tenen sentits contraris, no és podran trobar mai.

Com diu el Sr Gomà, és surrealista. Si, molt surrealista.

És com si, per una part, un vident volgués convèncer als altres vidents de l’existència de la llum. I per l’altre costat, un cec volgués convèncer als no vidents de que la llum no existeix i que d’aquestos dos discursos en volguéssim dir diàleg.

Fa anys que vaig llegir un llibre que és titulava “Idees i Creències”. crec que l’hauré de tornar a llegir.

Antoni Gordó
Antoni Gordó
10.07.2018  ·  12:41

Ahir el President Torra va parlar amb el President Sánchez d’autodeterminació el 90% del temps, segons ha dit en Torra avui mateix.

Per a mi és una dada que determina el judici del com va anar la reunió.

En Torra li va preguntar a en Sánchez quina proposta tenia per resoldre aquest conflicte polític i l’altre li va dir que la proposta la faria a la propera reunió.

Bé, doncs tan hem esperat que no vindrà de 2 ó 3 mesos.

El que m’agrada del President Torra és que parla clar i se li entén tot.

El problema s’ha de resoldre votant. Punt i final. La forma? ….. És el que s’ha de negociar….

Molt em temo que en Sánchez no proposaré res acceptable per a nosaltres, que som, segons les enquestes, el 80% de població catalana i segons els resultats del 21 D més del 55 % dels vots. Em refereixo a la gent que vol un referèndum per decidir el nostre futur.

També m’ha agradat una altra cosa del President Torra que fa tàndem amb el President Puigdemont i altres forces sobiranistes, ( no ho oblidem mai).

Ha recordat clarament que és el carrer que empeny i ha deixat caure, com aquell que no vol la cosa, que si no hi ha acord en uns terminis raonables, els sobiranistes haurem de tornar a la lluita.

Dit en plata haurem de tornar al carrer, carreteres, ports i aeroports i en definitiva a la desobediència civil en tots els àmbits de la vida social i política de la nostra nació.

Si aquesta altra cara d’Espanya, que sembla més amable, tampoc vol parlar de sobirania, el poble català ha de continuar lluitant fins aconseguir la seva llibertat col•lectiva.

No hi ha un altre camí,

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
10.07.2018  ·  12:59

Salvador Aregall, totalment d’acord.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
10.07.2018  ·  14:27

Parlar amb l’estat el 90 % del temps d’autodeterminació serveix de ben poc.

El “president” Torras sembla no trobar el fil d’Ariadna que ho descapdellaria TOT.
Parlant directament de referèndum pactat l’estat dirà sempre que no.

EspañaUna s’ha de veure a si mateixa despullada i com el que és; un estat tirànic que ha destruït la legalitat i la cultura democràtica de una nació centenària i avançada fa tres o quatre segles.

Parli de dret de conquesta, senyor Torra.
Parli de la Constitució Catalana anul•lada amb armes per Castella/Espanya.
Tot el demés que digui serà vençut per la força de la ‘mentida española’.

Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
10.07.2018  ·  15:31

Amb en Josep Salart.

Els d’Ñ no estan nerviosos, ells van fent la seva. Avui ens diuen que que han decretat la suspensió del MHP Puigdemont, Junqueras, Rull, Turull, Romeva i Sànchez. I això si que val pq no som independents i no hi ha República. No fem gens de sal 🙂 més aviat fem riure.

Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
10.07.2018  ·  15:35

Ens couen a foc lent … fent xup-xup.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
10.07.2018  ·  15:51

El gran problema del PSOE és que no te la força parlamentària pet a intentar redreçar el rumb d’una espanya decadent, que viu de glòries passades, i que si aguanta els dos anys de legislatura que en resten, haurà de guanyar les eleccions amb un electorat totalment anorreat per les manipulacions i mentides dels darrers anys que han vingut fent els mitjans de comunicació espanyolistes, seguint les directrius de la oligarquia econòmica que necessita Catalunya per a seguir finançant les seves martingales ruinoses.

En aquesta oligarquia que xucla la sang a Catalunya estan Feiner i Oliu, de Caixabank i B. Sabadell, que els ha importat un rave abandonar el país on es van fer grans els dos bancs. Clar que Caixabank no és per Catalunya ni de lluny el que era la Caixa. Li ho debem a en Fainer.

Ara els espanyols han esdevingut, gràcies als mitjans de comunicació venuts al poder econòmic, un col·lectiu força descerebrat, al qual costarà molt fer recuperar la dignitat d’un país del segle XXI.
La mostra és la violència verbal gratuïta a tot arreu, que estem veient als espanyols.especialment les forces SA de C’s.

Redreçar aquest monstre costarà temps, però cal, si Pedro Sánchez si hi posa amb fermesa, començant per aplicar penes dures per delicte d’odi a tots els neofeixistes, i no deixar-los anar com si res, amb el greuge comparatiu de les actuacions judicials desproporcionades i injustes si són fets del bàndol independentista.

Perquè a l’espanyolito de a peu li tenen el coco menjat i no veu res, ni és lliure alhora fe votar.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
10.07.2018  ·  16:08

Què pesadets els que s’inventen els numeros. Que si 48, que si 50, que si 53%. Els únics números que sabem de vetitat son del referèndum i erem majoria. Però això no bol dir que ara o d’aquí un any ho siguem.
I si anem repetint el que de veritat no sabem , acabarem que ningú no es creurà res de l’independentisme.

Antoni López
Antoni López
10.07.2018  ·  19:44

El que jo veig son dos bàndols que no saben com sortir-se’n. No se qui resisteix més si els independentistes o els altres, passant-se per el forro tot i del tot.

Enric Emo
Enric Emo
10.07.2018  ·  19:50

Sra Rosa Gispert: sense entrar en el fons del seu comentari, amablement li pregaria que no anomeni pesats als que pensen diferent de vostè. Aquestes desqualificacions no son cap argument i fan desagradable seguir els comentaris. Només falatria que tots ens diguèssim pesats els uns als altres!

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies